|
1.
|
|
32 p, 1.2 MB |
La Cerdanya y el Pirineo oriental durante el periodo ibérico (siglos VI-II ANE) : logros y límites de la investigación
/
Olesti, Oriol (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana) ;
Morera Camprubí, Jordi (Universitat Oberta de Catalunya) ;
Oller Guzmán, Joan 1984- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
El estudio de la ocupación de las áreas altimontanas durante el periodo ibérico debe hacerse en el marco histórico y territorial en el que estas comunidades ibéricas se desarrollaron: en el caso del Pirineo oriental, la civitas de los ceretanos. [...]
L'estudi de l'ocupació de les àrees altimontanes durant el període ibèric s'ha de fer en el marc històric i territorial en el qual aquestes comunitats ibèriques es van desenvolupar: en el cas del Pirinenc oriental, la civitas dels ceretans. [...]
The study of the occupation of high mountain areas during the Iberian period needs to take into consideration the historical and territorial context in which these societies developed: in the case of the Eastern Pyrenees, this is the civitas of the Cerretani. [...]
Les données relatives au processus d'ibérisation dans les Pyrénées orientales sont présentées, notamment à partir des données obtenues dans la région de Cerdagne. A partir de ce cas, certains problèmes méthodologiques qui affectent la recherche dans ces zones montagneuses sont analysés.
2023 -  10.5565/rev/tda.134
Treballs d'arqueologia, Vol. 26 (2023) , p. 203-233 (Articles)
|
|
|
2.
|
|
18 p, 1.6 MB |
Paisatge i explotació forestal durant el I mil·lenni a.n.e. a la plana empordanesa
/
Piqué Huerta, Raquel (Universitat Autònoma de Barcelona)
En el presente trabajo se evalüan /las prácticas de explotación forestal implementadas durante el primer milenio aC en la llanura empordanesa y su relación con las estrategias económicas. Durante este período el Empordá fué objeto de profundas transformaciones sociales y económicas que, sin lugar a dudas, tuvieron consecuencias sobre el entorno y también sobre la relación entre los grupos humanos y este entorno.
Les pratiques d'exploitation forestière implantées au cours du premier millénaire avant J. C. dans Ia plaine del'Empordà sont évaluées dans ce travail ainsi que leur relation avec les strategies économiques. [...]
This paper evaluates the practices used in the exploitation of the forest during the first millennium BC on the Empordan plain and their relation to the economic strategies. During this period the Empordà underwenta profound social and economic transformation that would doubtless have had consequences for the en vironment and, at the same time, for the relationship between the human population and this environment.
Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2002
Cypsela, Núm. 14 (2002) , p. 211-228
|
|
|
3.
|
|
20 p, 2.8 MB |
Acerca de la destrucción de Giribaile
/
Gutiérrez-Soler, Luis-María (Universidad de Jaén) ;
Manchón Gómez, Raúl (Universidad de Jaén) ;
Pérez Alba, Francisco (Universidad de Jaén)
El presente artículo contrapone la arqueología científica actual del proyecto Giribaile con la arqueología filológica decimonónica. La confrontación entre cultura material e interpretación interesada de las fuentes escritas toma como escenario de fondo la localización de ciudades reales o inventadas como Orongis, Baecula, Silpia o Helinga. [...]
This article confronts the current scientific archeology of the Giribaile project with nineteenth- century archeology. The confrontation between material culture and interested interpretation of written sources takes as a background scenario the location of real or invented cities such as Orongis, Baecula, Silpia or Helinga. [...]
2020 - 10.5565/rev/tda.113
Treballs d'arqueologia, Vol. 24 (2020) , p. 165-184 (Articles)
|
|
|
4.
|
|
17 p, 2.4 MB |
Las "cabezas cortadas" del poblado ibérico del puig castellar (Santa coloma de gramenet, Barcelona). Datos para una reinterpretación
/
Subirà, M. Eulàlia (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia) ;
Rovira Hortalà, Carme (Museu d'Arqueologia de Catalunya)
En 1904 se realizaron los primeros hallazgos de "cabezas cortadas" en el oppidum ibérico de El Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) y se interpretaron como trofeos bélicos, sin embargo, solo una mínima parte de los mismos había sido dada a conocer sucintamente hasta ahora. [...]
The severed heads first discovered in 1904 in the Iberian oppidum of El Puig Castellar, in Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), were assumed to be trophies of war, but until now only a few of them received brief publication. [...]
2019 - 10.3989/tp.2019.12238
Trabajos de Prehistoria, Vol. 76, Núm. 2 (Diciembre 2019) , p. 286-302
|
|
|
5.
|
|
18 p, 3.6 MB |
La primera edat del ferro al Vallès : algunes hipòtesis sobre els antecedents del món iber laietà (segles VIII-VII aC)
/
Oller Guzmán, Joan 1984- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
En aquest article intentarem fer un repàs de les característiques de la població humana situada a part de la depressió Prelitoral Catalana (actual Vallès) durant el període de la primera edat del ferro (VIII-VII aC). [...]
In this paper we will focus on the characteristics of the human population located in the Catalan Coastal Depression (Depressió Prelitoral, present-day Vallès) during the Iron Age I period (8th-7th century B. [...]
En este artículo intentaremos hacer un repaso de las características de la población humana situada en parte de la depresión Prelitoral Catalana (actual Vallès) durante el periodo de la primera edad del hierro (VIII-VII aC). [...]
2017
Faventia, Vol. 39 (2017) , p. 35-51 (Articles)
|
|
|
6.
|
|
30 p, 3.2 MB |
La cocción cerámica en la prehistoria : un proceso de especialización marcada en Las Cogotas (Cardeñosa, Ávila)
/
Padilla Fernández, Juan Jesús (Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología)
Los estudios sobre procesos tecnológicos cerámicos en arqueología frecuentemente han centrado su atención en distinguir dos tipos de cocciones: a fuego abierto y en horno cerrado. Las primeras, más simples y de menor temperatura, han sido asociadas comúnmente a comunidades no especializadas, mientras que las segundas, más complejas y de mayor temperatura, han sido relacionadas con grupos más especializados. [...]
Els estudis sobre processos tecnològics ceràmics en arqueologia sovint han centrat la seva atenció a distingir dos tipus de coccions: a foc obert i en forn tancat. Les primeres, més simples i de menor temperatura, han estat associades comunament a comunitats no especialitzades, mentre que les segones, més complexes i de major temperatura, han estat relacionades amb grups més especialitzats. [...]
Archaeological studies on pottery technological processes have frecuently focused on distinguishing between two types of firing, open fire and in a closed kiln. The first type, simpler and that reaches lower temperatures, has been usually associated with non-specialized communities, while the second one, more complex and allowing higher temperatures, has been related to more specialized groups. [...]
2019 - 10.5565/rev/tda.103
Treballs d'arqueologia, Vol. 23 (2019) , p. 87-115 (Articles)
|
|
|
7.
|
|
18 p, 863.9 KB |
Prácticas alimentarias en la Edad del Hierro en Cataluña
/
Buxó i Capdevila, Ramon 1960- (Museu d'Arqueologia de Catalunya) ;
Principal, Jordi (Museu d'Arqueologia de Catalunya) ;
Alonso Martínez, Natàlia (Universitat de Lleida. Departament d'Història) ;
Belarte Franco, Maria Carme (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) ;
Colominas, Lídia (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
López, Daniel (Món Iber-Rocs S.L.) ;
Pons Brun, Enriqueta (Museu d'Arqueologia de Catalunya) ;
Rovira Hortalà, M. Carme (Museu d'Arqueologia de Catalunya) ;
Saña Seguí, Maria (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria) ;
Valenzuela, Sílvia (Universidade de Lisboa)
The aim of this paper is to provide a state of the research on the eating habits concerning the Iron Age populations of Catalonia, with particular attention to the Iberian period, under the Museu d'Arqueologia de Catalunya project "Eating and Drinking in the periphery of the GraecoRoman world: cultural and food habits of the northern Iberian (6th-2nd cent. [...]
2010
SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Vol. 9 (2010) , p. 81-98
|
|
|
8.
|
|
12 p, 4.4 MB |
Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale : bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L'apport de l'archéologie
/
Campmajo, Pierre (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne) ;
Rendu, Christine (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne) ;
Crabol, Denis (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne) ;
Bousquet, Delphine (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne) ;
Luault, Noémie (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne)
Cet article offre un aperçu de l'exploitation des ressources minérales et végétales de la Cerdagne dans les temps anciens. L'analyse archéologique se concentre sur l'étude de ressources telles que le bois, les mines, les fours de chaux, les charbonnières et les points de transformation des minerais.
Aquest article ofereix una panoràmica al voltant de l'explotació dels recursos minerals i vegetals de la Cerdanya en època antiga. L'anàlisi arqueològic se centra en l'estudi de recursos com la fusta, les mines, els forns de cals, les carboneres i els punts de transformació de mineral.
This paper tries to offer an overview around the exploitation of mineral and vegetal resources from Cerdanya in ancient times. The archaeological analysis is focusing in the study of resources like wood, mines, lime kilns, charcoal and mineral transformation areas.
2017 - 10.5565/rev/tda.60
Treballs d'arqueologia, Núm. 21 (2017) , p. 65-76 (Articles)
|
|
|
9.
|
|
24 p, 4.1 MB |
Vestiges de l'exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France)
/
Munteanu, Gabriel (Centre National de la Recherche Scientifique (França)) ;
Tămaș, Călin G. (Universitatea Babeș-Bolyai (Cluj-Napoca, Romania)) ;
Cauuet, Béatrice (Centre National de la Recherche Scientifique (França)) ;
Mut, Gérard (Centre National de la Recherche Scientifique (França))
La région des Pyrénées Orientales renferme de nombreux indices et sites archéologiques liés à la proto-industrie métallurgique, notamment sidérurgique. Dans la région du Canigou, la plus importante zone métallifère se trouve à la périphérie du massif, où des venues hydrothermales ont pénétré les failles et les chevauchements de la série des terrains métamorphiques de Canaveilles (schistes et carbonates). [...]
Aquest estudi proposa una aproximació a la siderúrgia del ferro als Pirineus orientals durant els períodes preromà i romà en el districte de Baillestavy (França). Les evidències procedeixen dels treballs realitzats a quatre jaciments miners: Mas Morer, Peña Blanca, La Coume i Mas Bourras. [...]
This study tries making an approach to the iron metallurgy in the Eastern Pyrenees during pre-Roman and Roman times in the district of Baillestavy (France). The evidence has been obtained from the works in four mining sites: Mas Morer, Peña Blanca, La Coume et Mas Bourras. [...]
2017 - 10.5565/rev/tda.64
Treballs d'arqueologia, Núm. 21 (2017) , p. 263-285 (Articles)
|
|
|
10.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
