|
1.
|
|
18 p, 4.7 MB |
El contrato al escultor Gio. Maria Augustallo del sepulcro genovés de los primeros marqueses de Aitona en la Seu Vella de Lérida (1606) : el contexto, el dibujo y las cláusulas
/
Campos-Perales, Àngel (Universitat de València)
La presente investigación confirma que el sepulcro de mármol encargado al escultor Gio. Maria Augustallo el 21 de octubre de 1606 en Génova por Gastón de Moncada, segundo marqués de Aitona, a través de Juan Vivas de Cañamás, embajador del rey Felipe III en esta ciudad, es el conservado parcialmente en la capilla de los Moncada o de San Pedro de la Seu Vella de Lérida. [...]
Aquesta recerca confirma que el sepulcre de marbre encarregat a l'escultor Gio. Maria Augustallo el 21 d'octubre de 1606 a Gènova per Gastó de Montcada, segon marquès d'Aitona, a través de Juan Vivas de Cañamás, ambaixador del rei Felip III en aquesta ciutat, és el conservat parcialment a la capella dels Montcada o de Sant Pere de la Seu Vella de Lleida. [...]
This article confirms that the marble tomb commissioned to the sculptor Gio. Maria Augustallo on the 21st October 1606 in Genoa by Gastón de Moncada, second Marquis of Aitona, through Juan Vivas de Cañamás, ambassador of King Philip III to that city, is the one that partially survives in the Moncada Chapel or Saint Peter Chapel in the cathedral of Lleida. [...]
2021 -  10.5565/rev/locus.402
Locus amoenus, Vol. 19 (2021) , p. 63-80 (Articles)
|
|
|
2.
|
|
19 p, 299.0 KB |
Manuel Culebra (Manuel Andújar) sobre Ramón J. Sender : tres artículos juveniles (1936-1938)
/
Esteve Juárez, Luis A.. (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
GEXEL
Se revisa la valoración que hizo Manuel Andújar de la obra narrativa de Ramón J. Sender. Se ha procedido siguiendo un orden inverso: desde los años setenta hasta el último texto de Andújar (1988); el período mexicano, en el que predominan las publicaciones de Sender en Las Españas y la colección Aquelarre, en cuya dirección estaba Andújar; y los años treinta, cuando comienza a seguir la obra de Sender desde la publicación de Imán (1930), etapa que halla su expresión en los tres artículos que se reproducen en el apéndice II. [...]
Manuel Andújar's appraisal of the narrative work of Ramón J. Sender is reviewed in reverse order: from the seventies to Andújar's last text (1988); the Mexicanperiod, with a predominance of Sender's publications in Las Españas, along with the Aquelarre collection, in whose management Andújar participated; and the thirties, when he began to follow Sender's work, from the publication of Imán (1930), a stage that is reflected in the three articles reproduced in appendix II. [...]
L'évaluation de l'œuvre narrative de Ramón J. Sender que Manuel Andújar réalisa est soumise à révision. À cet effet, on a procédé dans l'ordre inverse: des années soixante-dix jusqu'au dernier texte d'Andújar (1988); la période mexicaine, durant laquelle les publications de Sender dans Las Españas et la collection Aquelarre, dont Andújar était l'un des directeurs, sont les plus importantes; et dans les années trente, lorsqu'il commença à suivre l'œuvre de Sender depuis la publication de L'aimant (1930), étape dont l'expression réside dans les trois articles reproduits dans l'appendice II. [...]
2018
Alazet. Revista de Filología, Núm. 30 (2018) , p. 219-237
|
|
|
3.
|
|
46 p, 374.4 KB |
Rebelión popular y subversión social : el motín del Femeret de Lérida (1809)
/
Sánchez Carcelén, Antoni (Universitat de Lleida)
En aquest article s'intenta estudiar un aspecte poc tractat per la historiografia, que il·lustra sobre la conflictivitat política i social del temps de la guerra de la Independència. A partir de l'anàlisi dels antecedents demogràfics, econòmics, socials, polítics, religiosos i ideològics, s'examina el procés juntista erigit arran de la invasió napoleònica i com la progressiva insatisfacció popular generada per les creixents penúries materials, l'incessant reclutament i les considerables desigualtats fiscals, jurídiques i polítiques assentades en un context bèl·lic extraordinari van desembocar, els tres primers dies de l'any 1809, en el conegut com a motí del Femeret, la major revolta del Principat durant la guerra del Francès.
En este estudio se intenta abordar un aspecto poco tratado por la historiografía, que ilustra sobre la conflictividad política y social del tiempo de la guerra de la Independencia. A partir del análisis de los antecedentes demográficos, económicos, sociales, políticos, religiosos e ideológicos, se examina el proceso juntero erigido a raíz de la invasión napoleónica y cómo la progresiva insatisfacción popular generada por las crecientes penurias materiales, el incesante reclutamiento y las considerables desigualdades fiscales, jurídicas y políticas asentadas en un contexto bélico extraordinario desembocaron en los tres primeros días del año 1809 en el conocido como motín del Femeret, la mayor revuelta del Principado durante la guerra del Francés.
This study attempts to address an aspect scarcely treated by the historiography, which illustrates the political and social conflicts at the time of the Spanish War of Independence. Through an analysis of the demographic, economic, social, political, religious and ideological background, we examine the assembly process that arose following the Napoleonic invasion. [...]
2015 - 10.5565/rev/manuscrits.53
Manuscrits, Núm. 33 (2015) , p. 175-219 (Articles)
|
|
|
4.
|
|
22 p, 260.9 KB |
L'aportació dels metges de Lleida a l'educació física catalana del segle XX
/
Torrebadella Flix, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal)
A partir de la primera meitat del segle XIX a la ciutat de Lleida, els metges van esdevenir un referent per a propagar els coneixements i desenvolupament de l'educació física i els exercicis gimnàstics. [...]
A partir de la primera mitad del siglo XIX en la ciudad de Lérida, los médicos se convirtieron en un referente para propagar los conocimientos y desarrollo de la educación física y los ejercicios gimnásticos. [...]
À partir de la première moitié du XIXe siècle dans la ville de Lérida (Espagne), les médecins sont devenus une référence pour la propagation des connaissances et du développement de l'éducation physique et des exercices de gymnastique. [...]
In the first half of the 19th century in Lérida, (Spain) doctors began to play a key role in the dissemination of knowledge and the development of physical education and gymnastic exercises. The first contributions were made through the main professional and academic results of Luis Roca, Tomás Casals, Carlos Amat and Martina Castells. [...]
2012
Temps d'educació, Núm. 43 (2012) , p. 109-130
|
|
|
5.
|
|
10 p, 148.5 KB |
Arquitectura hidràulica protohistòrica : algunes propostes metodològiques per a un nou tema
/
Oliach Fàbregas, Meritxell (Institut Català d'Arqueologia Clàssica)
Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 6. La arquitectura en Arqueología : nuevas perspectivas para una vieja disciplina.
En el presente trabajo se exponen los principales problemas que afectan al estudio de la arquitectura hidráulica protohistórica y se proponen nuevos matices metodológicos para el estudio de estas obras, a través de la presentación de la metodología que ha sido utilizada y confeccionada para el estudio sobre la arquitectura hidráulica protohistórica de ámbito urbano en el llano de Lérida. [...]
In this paper we explain the main problems affecting the study of protohistoric hydraulic architecture. We propose new methodological nuances for their study, based on the presentation of the methodology developed and used in the study of the protohistoric architecture in the urban area of the Lleida Plain. [...]
En el present treball s'exposen els principals problemes que afecten a l'estudi de l'arquitectura hidràulica protohistòrica i es proposen nous matisos metodològics per a l'estudi d'aquestes obres, a través de la presentació de la metodologia que ha estat utilitzada i confeccionada per a l'estudi sobre l'arquitectura hidràulica protohistòrica d'àmbit urbà a la Plana de Lleida. [...]
2011
Estrat crític, Vol. 5, Núm. 2 (2011) , p. 99-108
|
|
|
6.
|
|
31 p, 173.2 KB |
Mentalitat i comportament social en la Catalunya Occidental durant l'època isabelina (1833-1868)
/
Casals Bergés, Quintí (Universitat de Lleida)
En el present treball analitzarem el pensament, actituds i valors del grup dominant liberal en la ciutat de Lleida durant l'època isabelina (1833-1868). El nostre propòsit serà el d'intentar superar les evidents diferències ideològiques que havia entre els seus membres (principalment les polítiques entre liberals moderats i progressistes) per trobar els valors bàsics acceptats en el comportament social dominant en la Lleida de mitjan segle XIX. [...]
En el presente trabajo analizamos el pensamiento, actitudes y valores del grupo dominante liberal en la ciudad de Lérida durante la época isabelina (1833-1868). Nuestro propósito será el de intentar superar las evidentes diferencias ideológicas que había entre sus miembros (principalmente las políticas entre liberales moderados y progresistas) para encontrar los valores básicos aceptados en el comportamiento social dominante en la Lleida de mediados del XIX. [...]
In the present work we analyze the thought, attitudes and values of the liberal dominant group in the city of Lleida during the Isabelino period (1833-1868). Our purpose will be to try to surpass the evident ideological differences that there were among their members (mainly the policies among moderate and progressive liberals) to find the basic values accepted in the dominant social behavior in the Lleida of mid the XIX. [...]
2012
HMiC, Núm. 10 ( 2012) , p. 139-169
|
|
guest ::
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
