Resultados globales: 5 registros encontrados en 0.02 segundos.
Artículos, Encontrados 3 registros
Documentos de investigación, Encontrados 2 registros
Artículos Encontrados 3 registros  
1.
16 p, 13.8 MB Una nova peça del Mestre de Cabestany : el «titulus crucis» de la portada de Sant Pere de Rodes / Castiñeiras, Manuel 1964- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i Musicologia)
La troballa en el mercat d'antiquaris d'una peça marmòria, fins ara desconeguda, procedent de la portada de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) obre la possibilitat de reconstruir millor el programa iconogràfic de la façana duta a terme pel Mestre de Cabestany cap a l'any 1163. [...]
The discovery on the antique market of a previously unknown fragment of marble from the portal of the monastic church of Sant Pere de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà) offers us a more accurate reconstruction of the iconography of the facade created by the Master of Cabestany in around 1163. [...]
El hallazgo en el mercado de anticuarios de una pieza marmórea, hasta ahora desconocida, procedente de la portada de la iglesia del monasterio de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) abre la posibilidad de reconstruir mejor el programa iconográfico de la fachada llevada a cabo por el Maestro de Cabestany hacia el año 1163. [...]

2023 - 10.5565/rev/locus.504
Locus amoenus, Vol. 21 (2023) , p. 7-22 (Articles)  
2.
11 p, 254.7 KB Perturbaciones subversivas o sobre los márgenes de la "buena vida" en Mundo Cruel de Luis Negrón / Vera Rojas, María Teresa (Universitat de Barcelona)
A partir de las reflexiones de Judith Butler y Lauren Berlant sobre el carácter normativo y normalizador contenido en el concepto de la "buena vida" y de lo "humano", me interesa pensar los límites de la inteligibilidad cultural de los sujetos que, como los personajes de Mundo cruel (2010), habitan los márgenes de las "vidas vivibles". [...]
A partir de les reflexions de Judith Butler i Lauren Berlant sobre el caràcter normatiu i normalitzador contingut en el concepte de la "bona vida" i del que "humà", m'interessa pensar els límits de la intel·ligibilitat cultural dels subjectes que, com els personatges de Mundo cruel (2010), habiten els marges de les "vides vivibles". [...]
Considering Judith Butler's discussions on the normative and normalizing nature of the "good life" and the "human" notions, this article reflects on the cultural intelligibility and the limits of the subjects that, as the characters of the collection of short stories Mundo cruel (2010), inhabit the margins of the "livable lives". [...]

2015 - 10.5565/rev/mitologias.285
Mitologías hoy, Vol. 12 (2015) , p. 193-203 (Dossier)  
3.
14 p, 263.4 KB La voz de la "loca" : crónica y deseo urbano en La esquina es mi corazón (1995) de Pedro Lemebel / Franken Osorio, María Angélica (Universidad de Chile)
Pedro Lemebel, en su recopilación de crónicas La Esquina de mi corazón del año 1995, articula a la Loca y su comunidad siempre en búsqueda de movimiento y deseo en un mapa urbano de espacios públicos contantemente vigilados por otros, pero que son rediseñados desde la lógica del deseo homosexual y una retórica cursi. [...]
Pedro Lemebel: In his collections of chronicles titled La esquina es mi corazón and published in 1995, he articulated the figure of the Loca and his community, always looking forward for movement and desire, in an urban map of public spaces constantly watched by others. [...]

2015 - 10.5565/rev/mitologias.210
Mitologías hoy, Vol. 11 (2015) , p. 122-135 (Dossier)  

Documentos de investigación Encontrados 2 registros  
1.
20 p, 363.5 KB Políticas educativas en el ámbito local : un estudio sobre las prácticas educativas en la ciudad de Barcelona / Escobar Moreno, Victoria ; Argelaguet i Argemí, Jordi, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia
L'educació, com a dret, s'inclou dins de les previsions normatives que conformen la Constitució Espanyola (més concretament a l'article 27). No obstant això, aquest dret és interpretat pel text constitucional com a educació pròpiament reglada (doncs es refereix a l'ensenyament) i es vincula competencialment a l'Administració General de l'Estat, deixant en un paper secundari a altres agents educatius com serien les administracions locals.
La educación, como derecho, se incluye dentro de las previsiones normativas que conforman la Constitución Española (más concretamente en el artículo 27). No obstante, este derecho es interpretado por el texto constitucional como educación propiamente reglada (pues se refiere a la enseñanza) y se vincula competencialmente a la Administración General del Estado, dejando en un papel secundario a demás agentes educativos como serían las Administraciones Locales.
Education, as a right, is included within the normative provisions that make up the Spanish Constitution (more specifically in article 27). However, this right is interpreted by the constitutional text as properly regulated education (because it refers to teaching) and is linked to the General State Administration, leaving other educational agents, such as Local Administrations, in a secondary role.

2022
Grau en Ciència Política i Gestió Pública [818]
3 documentos
2.
48 p, 780.7 KB El poder desde la marginalidad : masculinidad, monstruosidad y locura en "Medea y Casandra" / Romero Garcia, Raül ; Faciabén Lago, Jéssica, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola
El presente trabajo estudia en clave comparativa dos personajes míticos y trágicos de la tradición grecolatina: Medea y Casandra. Las dos heroínas, pese a compartir un seguido de características (poder, conocimiento), experiencias (abandonar la patria, ser activas) y márgenes (ser mujeres, extranjeras), viven dos finales bien distintos en las tragedias áticas Medea y Agamenón: Medea huye en carro de la escena del crimen tras matar a sus hijos, Casandra muere a manos de Clitemnestra. [...]
El present treball estudia en clau comparativa dos personatges mítics i tràgics de la tradició grecollatina: Medea i Cassandra. Les dues heroïnes, tot i compartir un seguit de característiques (el poder, el coneixement), experiències (abandonar la pàtria, ser actives) i marges (ser dones, estrangeres), viuen dos finals ben diferents a les tragèdies àtiques Medea i Agamèmnon: Medea fuig en carro de l'escena del crim un cop mata els fills, Cassandra mor a mans de Clitemnestra. [...]

2021
Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  

¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.