|
1.
|
|
23 p, 154.4 KB |
Žižek's "Frankenstein" : Modernity, Anti-Enlightenment Critique and Debates on the Left
/
Khader, Jamil (Bethlehem University)
In this article, I examine Slavoj Žižek's Freudian-Hegelian interpretation of Mary Shelley's Frankenstein: or the Modern Prometheus (1818), and argue that Žižek's critique of Shelley's ambiguous and contradictory attitude toward the French Revolution and its regime of terror remains central to the debates about the revolutionary and Enlightenment ideals today. [...]
En aquest article examino la interpretació freudiano-hegeliana de Slavoj Žižek de la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern (1818) de Mary Shelley i argüeixo que la crítica de Žižek a l'actitud ambigua i contradictòria de Shelley envers la Revolució Francesa i el seu règim de terror continua sent avui dia un punt central en els debats sobre els ideals revolucionaris i de la Il·lustració. [...]
En este artículo examino la interpretación freudiano-hegeliana de Slavoj Žižek de la novela Frankenstein o el moderno Prometeo (1818) de Mary Shelley y arguyo que la crítica de Žižek a la actitud ambigua y contradictoria de Shelley hacia la Revolución Francesa y su régimen de terror sigue siendo hoy día un punto central en los debates sobre los ideales revolucionarios y de la Ilustración. [...]
2023 -  10.5565/rev/enrahonar.1407
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 70 (2023) , p. 23-45 (Articles)
|
|
|
2.
|
|
20 p, 166.0 KB |
«Decir pueblo es decir Ecce homo». La recepción de Nietzsche en la filosofía de María Zambrano
/
Soto García, Pamela (Pontificia Universidad Católica de Valparaíso)
Abordar la recepción nietzscheana en la filosofía de María Zambrano implica la revisión de elementos biográficos y teóricos. Para comenzar con esta recepción se examina el ingreso de la filosofía de Nietzsche en la península Ibérica, considerando su vínculo con el realismo español, y el influjo en Unamuno y Ortega y Gasset. [...]
Abordar la recepció nietzscheana en la filosofia de María Zambrano implica la revisió d'elements biogràfics i teòrics. Per començar amb aquesta recepció, s'examina l'entrada de la filosofia de Nietzsche a la península Ibèrica, considerant el seu vincle amb el realisme espanyol, i l'influx en Unamuno i Ortega y Gasset. [...]
Discussing how Nietzsche influenced the philosophy of Maria Zambrano requires a review of both biographical and theoretical elements. To begin this analysis, first this article looks at how Nietzsche's philosophy arrived on the Iberian Peninsula, and considers his link with Spanish realism, and his influence on Unamuno and Ortega y Gasset. [...]
2022 - 10.5565/rev/enrahonar.1390
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 68 (2022) , p. 221-240 (Articles)
|
|
|
3.
|
|
26 p, 6.2 MB |
La casa mediterránea : la arquitectura del turismo y la apropiación de los referentes tradicionales en Cataluña y Baleares
/
Rosselló, Maribel (Universitat Politècnica de Catalunya)
A lo largo de la costa catalana y de las islas Baleares se reproducen durante todo el siglo XX numerosos diseños de construcción, principalmente casas unifamiliares de segunda residencia o de veraneo, que son identificados como viviendas mediterráneas, en una clara vinculación entre la condición de lugar de descanso y ocio con el pasado cultural, el paisaje y la arquitectura tradicional. [...]
Al llarg de la costa catalana i de les illes Balears es reprodueixen durant tot el segle XX nombrosos dissenys de construcció, principalment cases unifamiliars de segona residència o d'estiueig, que són identificats com a habitatges mediterranis, en una clara vinculació entre la condició de lloc de descans i oci amb el passat cultural, el paisatge i l'arquitectura tradicional. [...]
All along the coast of Catalonia and the Balearic Islands, a great deal of architecture was erected throughout the twentieth century. These were mostly detached holiday homes identified as Mediterranean houses, in a clear link between their role as places of rest and leisure and the cultural past, the landscape and traditional architecture. [...]
2021 - 10.5565/rev/locus.378
Locus amoenus, Vol. 19 (2021) , p. 245-269 (Articles)
|
|
|
4.
|
|
13 p, 68.6 KB |
Els articles de Domènec de Bellmunt a 'Mirador' (1929) i a 'Imatges' (1930) : inventari i anàlisi
/
Camps Arbós, Josep (Universitat Oberta de Catalunya) ;
Foguet i Boreu, Francesc 1971- (Universitat Autònoma de Barcelona)
Domènec de Bellmunt (Bellmunt d'Urgell, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1993) va ser un dels intel·lectuals més rellevants de les Terres de Ponent durant el segle XX. El present treball −en la línia dels publicats a Mascançà el 2014 i el 2017− dóna a conèixer, degudament contextualitzades, les seves col·laboracions als setmanaris barcelonins Mirador i Imatges. [...]
Domènec de Bellmunt (Bellmunt d'Urgell, 1903 - Toulouse de Languedoc, 1993) was one of the most relevant intellectuals from the western lands "Terres de Ponent" during the XX century. This work −following the publications in Mascançà in 2014 and in 2017− discloses his collaborations in the weekly papers from Barcelona Mirador and Imatges properly in context. [...]
2019
Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell, Núm. 10 (2019) , p. 33-45
|
|
|
5.
|
|
19 p, 223.2 KB |
De los cabildos tradicionales al Congreso del Estado : prácticas comunicativas y puestas en escena de las instituciones representativas en Yucatán, ca. 1790-1829
/
Bock, Ulrike (Westfälische Wilhelms-Universität Münster)
En este texto se analizan las prácticas comunicativas de las instituciones representativas más importantes en el ámbito regional del imperio español. De esta forma se contribuye al debate de los cambios y las continuidades de la cultura política en la transformación del Antiguo Régimen a la Modernidad. [...]
En aquest text s'analitzen les pràctiques comunicatives de les institucions representatives més importants en l'àmbit regional de l'imperi espanyol. D'aquesta forma es contribueix al debat dels canvis i les continuïtats de la cultura política en la transformació de l'Antic Règim a la Modernitat. [...]
This text analyses the practices of communication of some of the most important representative institutions on the regional level of the Spanish Empire in order to make a contribution to the debate on change and continuity of the political culture in the transformation of the Ancient Régime to Modernity. [...]
2019 - 10.5565/rev/rubrica.170
Rúbrica contemporánea, Vol. 8 Núm. 15 (2019) , p. 85-103 (Dossier)
|
|
|
6.
|
|
18 p, 283.2 KB |
Maximiliano : un Quijote mexicano en Noticias del Imperio de Fernando del Paso
/
Wolfenzon, Carolyn (Bowdoin College)
En Noticias del Imperio de Fernando del Paso, el autor construye al personaje histórico del emperador Maximiliano bajo el molde de El Quijote y Blasio, su escribiente, es una adaptación mexicanizada de Sancho Panza. [...]
En Noticias del Imperio de Fernando del Paso, l'autor construeix al personatge històric de l'emperador Maximiliano sota el motlle de El Quixot i Blasio, el seu escrivent, el qual correspon a una adaptació mexicanitzada de Sancho Panza. [...]
In Fernando del Paso's Noticias del Imperio, the author constructs the historical characters of Emperor Maximillian and Blasio, his clerk, as Mexican adaptations of Quijote and Sancho Panza. Noticias del Imperio puts the process of its own creation in the spotlight, just as El Quijote does. [...]
2017 - 10.5565/rev/mitologias.467
Mitologías hoy, Vol. 16 (2017) , p. 133-150 (Dossier)
|
|
|
7.
|
|
12 p, 108.6 KB |
Dialogo di Leopardi e la Solitudine
/
Arqués, Rossend 1953- 1953- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Francesa i Romànica)
Questo articolo si propone di approfondire il tema della solitudine essenzialmente nello Zibaldone di Leopardi, ma anche nei Canti e in altre opere: un argomento che fa parte di quel piccolo nucleo di concetti che consentono all'autore di stabilire una serie di distinguo fra antichità e modernità, uomo saggio e uomo della strada, persona che ha sofferto e quella che non sa che cos'è il dolore, tra solitudine originaria, essenzialmente umana ma anche animale e quindi naturale, e solitudine moderna, quella dell'esclusione, che viene sperimentata proprio dalle masse, e quindi urbana.
Aquest article es proposa aprofundir el tema de la solitud essencialment al Zibaldone de Leopardi, però també als Canti i a altres obres: un argument que forma part d'aquell petit nucli de conceptes que permeten a l'autor d'establir una sèrie de distincions entre antiguitat i modernitat, home savi i home del carrer, persona que ha patit i la que no sap què és el dolor, entre solitud originària, essencialment humana però també animal i per tant natural, i solitud moderna, la de l'exclusió, que és experimentada precisament per les masses, i per tant urbana.
This article aims at deepening the theme of solitude essentially in the Zibaldone of Leopardi, but also in Canti and other works: a subject that is part of that nucleus of concepts reduced that allow the author to establish a series of distinctions between antiquity and modernity, wise and man of the street, the person who has suffered and the one who does not know what pain is, between original solitude, essentially human but also animal and therefore natural, and modern solitude, that of exclusion, which is experienced by themasses, and therefore urban.
Este artículo se propone profundizar en el tema de la soledad esencialmente en el Zibaldone de Leopardi, pero también en los Canti y otras obras: un argumento que forma parte de aquel pequeño nucleo de conceptos que le permiten al autor establecer una serie de distinciones entre antigüedad y modernidad, hombre sabio y hombre de la calle, persona que ha sufrido y la que no sabe qué es el dolor, entre soledad originaria, esencialmente humana pero también animal y por lo tanto natural, y soledad moderna, la de la exclusión, que es experimentada precisamente por las masas, y por lo tanto urbana.
2017
Quaderns d'Italià, Núm. 22 (2017) , p. 111-122 (Dossier 1)
|
|
|
8.
|
|
22 p, 205.3 KB |
"Contenerse en los límites de la prudencia" : autocensura y discurso histórico en la temprana modernidad
/
Esteve, Cesc (Universitat de Barcelona)
En este artículo doy cuenta de la formación del discurso sobre la autocensura en la historiografía en los tratados sobre el arte de la historia de autores hispánicos de los siglos XVI y XVII (c. 1550 - c. [...]
En aquest article dono compte de la formació del discurs sobre l'autocensura en la historiografia, en els tractats sobre l'art de la història d'autors hispànics dels segles XVI i XVII (c. 1550 - c. [...]
This article gives an account of the discourse on historiographical self-censorship in treatises about the art of history written by Hispanic authors in the sixteenth and seventeenth centuries (c. 1550-c. [...]
2017 - 10.5565/rev/manuscrits.174
Manuscrits, Núm. 35 (2017) , p. 103-124 (Dossier)
|
|
|
9.
|
|
17 p, 237.6 KB |
Políticas y estéticas de la modernidad en El Salvador : ¿Cómo (d)escribir la violencia irracional?
/
Astvaldsson, Astvaldur (University of Liverpool. Department of Modern Languages and Cultures)
En un principio el término "modernidad" solía tener un sentido desfavorable, pero en el siglo XX llega a considerarse equivalente a "satisfactorio o eficiente". Pero hace falta preguntase: ¿quiénes han sido los ganadores y quiénes las víctimas de este proceso? La modernidad ha propuesto que la lógica y la razón lo explicarán todo y que habrá que renunciar a lo intuitivo, pero ¿cómo se explican la desigualdad y la violencia que ha producido? Muchos escritores se han dedicado a responder a esta pregunta y, con énfasis particular en la poesía de Manlio Argueta, el propósito principal de este trabajo es examinar cómo evoluciona la relación entre política y estética en la literatura salvadoreña durante la segunda mitad del siglo XX.
Originally the term "modernity" used to have a negative meaning, but in the 20th century it became considered as an equivalent to "satisfactory or efficient". But we need ask ourselves: who have been the winners and who the victims of this process? Modernity has proposed that logic and reason will explain everything and that we should renounce intuition, but how do we explain the inequality and violence it has also produced? Many writers have dedicated themselves to answer this question and, with particular emphasis on the poetry of Manlio Argueta, the main purpose of this article is to examine how the relationship between politics and aesthetics developed in Salvadoran literature during the second half of the 20th century.
En un principi el terme "modernitat" tenia un sentit desfavorable, però al segle XX arriba a considerar-se equivalent a "satisfactori o eficient". Tanmateix, cal preguntar-se: qui han estat els guanyadors i qui han estat les víctimes d'aquest procés? La modernitat ha proposat que la lògica i la raó ho explicaran tot i que s'haurà de renunciar a allò intuïtiu, però, com s'explica la desigualtat i la violència que ha produït? Molts escriptors s'han dedicat a respondre aquesta pregunta i, amb ènfasis particular a la poesia de Manlio Argueta, el principal propòsit d'aquest treball és el d'examinar com evoluciona la relació entre política i estètica a la literatura salvadorenca durant la segona meitat del segle XX.
2017 - 10.5565/rev/mitologias.432
Mitologías hoy, Vol. 15 (2017) , p. 367-383 (Dossier)
|
|
|
10.
|
|
13 p, 264.5 KB |
"Bestiaria vida" : la mirada y crítica del animal
/
Hernández Quezada, Francisco Javier (Universidad Autónoma de Baja California)
En este trabajo se reflexiona sobre el tema de la mirada y crítica del animal en la novela Bestiaria vida, de la escritora mexicana Cecilia Eudave. Principalmente, se subraya el tratamiento artístico propuesto por la autora, considerando el papel histórico que se le ha asignado a la fauna en el contexto de la cultura occidental, y las limitaciones perceptuales que la literatura ha suscrito en el afán de modelar una noción de la humanidad.
In this paper I examine the gaze and critique of the animal aspect in the novel Bestiaria vida, of mexican writer Cecilia Eudave. Mainly, I highlight the artistic analysis of the author, while taking into account the historical role assigned by western culture to fauna in general. [...]
En aquest treball es reflexiona sobre el tema de la mirada i crítica de l'animal en la novel·la Bestiaria vida, de l'escriptora mexicana Cecilia Eudave. Principalment, se subratlla el tractament artístic proposat per l'autora, considerant el paper històric que s'ha assignat a la fauna en el context de la cultura occidental, i les limitacions perceptuals que la literatura ha subscrit en l'afany de modelar una noció de la humanitat.
2016 - 10.5565/rev/mitologias.312
Mitologías hoy, Vol. 13 (2016) , p. 133-145 (Dossier: Relecturas del sujeto en la literatura latinoamericana)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
