1.
|
21 p, 146.9 KB |
El concepto de figura en el pensamiento de Jean-François Lyotard : arte, política y ontología
/
Meijide Casas, Sergio (Universidade de Santiago de Compostela)
A pesar de la relevancia que ganó el pensamiento de Jean-François Lyotard con la publicación de La Condition postmoderne (1979), solo un pequeño número de publicaciones académicas han abordado sus primeras propuestas en el campo de la estética. [...] Malgrat la rellevància que va guanyar el pensament de Jean-François Lyotard amb la publicació de La condition postmoderne (1979), només un petit nombre de publicacions acadèmiques han abordat les seves primeres propostes en el camp de l'estètica. [...] Despite the influence that the thought of Jean-François Lyotard achieved with the publication of La Condition Postmoderne (1979), only a small number of publications have addressed his early ideas in the field of aesthetics. [...]
2022 - 10.5565/rev/enrahonar.1396
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 69 (2022) , p. 45-65 (Articles)
|
|
2.
|
23 p, 154.4 KB |
Žižek's "Frankenstein" : Modernity, Anti-Enlightenment Critique and Debates on the Left
/
Khader, Jamil (Bethlehem University)
In this article, I examine Slavoj Žižek's Freudian-Hegelian interpretation of Mary Shelley's Frankenstein: or the Modern Prometheus (1818), and argue that Žižek's critique of Shelley's ambiguous and contradictory attitude toward the French Revolution and its regime of terror remains central to the debates about the revolutionary and Enlightenment ideals today. [...] En aquest article examino la interpretació freudiano-hegeliana de Slavoj Žižek de la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern (1818) de Mary Shelley i argüeixo que la crítica de Žižek a l'actitud ambigua i contradictòria de Shelley envers la Revolució Francesa i el seu règim de terror continua sent avui dia un punt central en els debats sobre els ideals revolucionaris i de la Il·lustració. [...] En este artículo examino la interpretación freudiano-hegeliana de Slavoj Žižek de la novela Frankenstein o el moderno Prometeo (1818) de Mary Shelley y arguyo que la crítica de Žižek a la actitud ambigua y contradictoria de Shelley hacia la Revolución Francesa y su régimen de terror sigue siendo hoy día un punto central en los debates sobre los ideales revolucionarios y de la Ilustración. [...]
2023 - 10.5565/rev/enrahonar.1407
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 70 (2023) , p. 23-45 (Articles)
|
|
3.
|
20 p, 166.0 KB |
«Decir pueblo es decir Ecce homo». La recepción de Nietzsche en la filosofía de María Zambrano
/
Soto García, Pamela (Pontificia Universidad Católica de Valparaíso)
Abordar la recepción nietzscheana en la filosofía de María Zambrano implica la revisión de elementos biográficos y teóricos. Para comenzar con esta recepción se examina el ingreso de la filosofía de Nietzsche en la península Ibérica, considerando su vínculo con el realismo español, y el influjo en Unamuno y Ortega y Gasset. [...] Abordar la recepció nietzscheana en la filosofia de María Zambrano implica la revisió d'elements biogràfics i teòrics. Per començar amb aquesta recepció, s'examina l'entrada de la filosofia de Nietzsche a la península Ibèrica, considerant el seu vincle amb el realisme espanyol, i l'influx en Unamuno i Ortega y Gasset. [...] Discussing how Nietzsche influenced the philosophy of Maria Zambrano requires a review of both biographical and theoretical elements. To begin this analysis, first this article looks at how Nietzsche's philosophy arrived on the Iberian Peninsula, and considers his link with Spanish realism, and his influence on Unamuno and Ortega y Gasset. [...]
2022 - 10.5565/rev/enrahonar.1390
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 68 (2022) , p. 221-240 (Articles)
|
|
4.
|
26 p, 6.2 MB |
La casa mediterránea : la arquitectura del turismo y la apropiación de los referentes tradicionales en Cataluña y Baleares
/
Rosselló, Maribel (Universitat Politècnica de Catalunya)
A lo largo de la costa catalana y de las islas Baleares se reproducen durante todo el siglo XX numerosos diseños de construcción, principalmente casas unifamiliares de segunda residencia o de veraneo, que son identificados como viviendas mediterráneas, en una clara vinculación entre la condición de lugar de descanso y ocio con el pasado cultural, el paisaje y la arquitectura tradicional. [...] Al llarg de la costa catalana i de les illes Balears es reprodueixen durant tot el segle XX nombrosos dissenys de construcció, principalment cases unifamiliars de segona residència o d'estiueig, que són identificats com a habitatges mediterranis, en una clara vinculació entre la condició de lloc de descans i oci amb el passat cultural, el paisatge i l'arquitectura tradicional. [...] All along the coast of Catalonia and the Balearic Islands, a great deal of architecture was erected throughout the twentieth century. These were mostly detached holiday homes identified as Mediterranean houses, in a clear link between their role as places of rest and leisure and the cultural past, the landscape and traditional architecture. [...]
2021 - 10.5565/rev/locus.378
Locus amoenus, Vol. 19 (2021) , p. 245-269 (Articles)
|
|
5.
|
15 p, 313.2 KB |
Adornando el cuerpo femenino : objetos de moda y género en "La de Bringas" (1884) de Benito Pérez Galdós
/
Corujo Martín, Inés (New York City College of Technology (CUNY))
El presente artículo explora la relevancia sociocultural que adquieren los objetos de vestir femeninos en La de Bringas (1884) de Benito Pérez Galdós. Las prendas en la novela conforman un espacio discursivo a partir del cual es posible aproximarse desde una lente crítica a la compleja relación que la mujer estableció con el proyecto decimonónico de la modernidad. [...] This essay explores the sociocultural relevance acquired by women's clothing objects in Benito Pérez Galdós's La de Bringas (1884). The garments depicted in the novel constitute a discursive space to critically approach the complex relationship women established with modernity. [...]
2020 - 10.1344/Lectora2020.26.5
Lectora : revista de dones i textualitat, Núm. 26 (2020) , p. 67-81 (Dossier: Decorar el cos: joies, gemmes i ornaments a la literatura)
|
|
6.
|
29 p, 765.2 KB |
Regard anthropologique sur transhumance et modernité au Maroc
/
Mahdi, Mohamed (École Nationale de l'Agriculture de Meknes (Marroc)) ;
Domínguez, Pablo (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
La trashumancia es un género de vida pastoral muy difundido y todavía bastante bien mantenido en varias regiones de Marruecos. Los trabajos conducidos en dos altos lugares de la trashumancia del Alto Atlas (Oukaïmeden y Yagour), apoyados por estudios realizados en otras regiones de Marruecos, permiten mostrar el carácter fuertemente heurístico de una mirada antropológica sobre la trashumancia,considerada como un hecho social total. [...] Transhumance as a way of life remains widely spread across a number of regions in Morocco. Work conducted in two transhumance places in the High Atlas (Oukaïmeden and Yagour), backed by studies made for other Moroccan regions, allow us to show the strongly heuristic character of an anthropological look at trashumance. [...]
2009
Ager : revista de estudios sobre despoblación y desarrollo rural, Vol. 8 (2009) , p. 45-73
|
|
7.
|
13 p, 68.6 KB |
Els articles de Domènec de Bellmunt a 'Mirador' (1929) i a 'Imatges' (1930) : inventari i anàlisi
/
Camps Arbós, Josep (Universitat Oberta de Catalunya) ;
Foguet i Boreu, Francesc 1971- (Universitat Autònoma de Barcelona)
Domènec de Bellmunt (Bellmunt d'Urgell, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1993) va ser un dels intel·lectuals més rellevants de les Terres de Ponent durant el segle XX. El present treball −en la línia dels publicats a Mascançà el 2014 i el 2017− dóna a conèixer, degudament contextualitzades, les seves col·laboracions als setmanaris barcelonins Mirador i Imatges. [...] Domènec de Bellmunt (Bellmunt d'Urgell, 1903 - Toulouse de Languedoc, 1993) was one of the most relevant intellectuals from the western lands "Terres de Ponent" during the XX century. This work −following the publications in Mascançà in 2014 and in 2017− discloses his collaborations in the weekly papers from Barcelona Mirador and Imatges properly in context. [...]
2019
Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell, Núm. 10 (2019) , p. 33-45
|
|
8.
|
19 p, 223.2 KB |
De los cabildos tradicionales al Congreso del Estado : prácticas comunicativas y puestas en escena de las instituciones representativas en Yucatán, ca. 1790-1829
/
Bock, Ulrike (Westfälische Wilhelms-Universität Münster)
En este texto se analizan las prácticas comunicativas de las instituciones representativas más importantes en el ámbito regional del imperio español. De esta forma se contribuye al debate de los cambios y las continuidades de la cultura política en la transformación del Antiguo Régimen a la Modernidad. [...] En aquest text s'analitzen les pràctiques comunicatives de les institucions representatives més importants en l'àmbit regional de l'imperi espanyol. D'aquesta forma es contribueix al debat dels canvis i les continuïtats de la cultura política en la transformació de l'Antic Règim a la Modernitat. [...] This text analyses the practices of communication of some of the most important representative institutions on the regional level of the Spanish Empire in order to make a contribution to the debate on change and continuity of the political culture in the transformation of the Ancient Régime to Modernity. [...]
2019 - 10.5565/rev/rubrica.170
Rúbrica contemporánea, Vol. 8 Núm. 15 (2019) , p. 85-103 (Dossier)
|
|
9.
|
27 p, 305.3 KB |
No Kahlo : entre a "Estética Frankenstein" e a morte de Deus
/
Raposo, Sílvia (Universidade Nova de Lisboa)
O presente artigo parte de uma investigação em artes sobre o espectáculo No Kahlo para evocar o lugar da performance contemporânea enquanto lugar por excelência da incorporação de imagens, questionando e compreendendo o conceito de hibridismo e micro-história da arte; bem como a teoria Nietzschiana da morte de Deus, associada ao pós-Modernismo e ao advento do «fim da arte» através do seu cruzamento com a teoria da imagem na aceção de Jean Pierre Vernant, que reivindica um entendimento da imagem enquanto parte igualmente composta por «pictura» e «imago», resgatando assim os conceitos de «matéria-fantasma» e «cripto-história da arte». This article part of an arts research based on the show No Kahlo to evoke the place of contemporary performance as an excellence field of the embedding of images, questioning and understanding the concept of hybridity and micro-history of art; as well as the Nietzschean theory of God's death, associated with Postmodernism and the advent of the ' end of art ' through the interconnection with the theory of the image within the meaning of Jean Pierre Vernant, claiming an understanding of the image while also composed of «pictura» and «imago», rescuing the concepts of «ghostly matters» and «crypto-history of art».
2019 - 10.5565/rev/periferia.674
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 24 Núm. 1 (junio 2019) , p. 28-54 (Artículos)
|
|
10.
|
18 p, 181.9 KB |
Desde el fuera de órbita : acepciones de la modernidad indígena
/
Salvador Agra, Saleta de (Universidade de Vigo) ;
Martínez Suárez, Yolanda (Universitat Autònoma de Barcelona)
La globalización y su característica primordial, las TIC, encaran una renegociación de las tradicionales parejas dicotómicas de la lógica racional occidental. Si las tecnologías están asociadas a la modernidad, y los indígenas a la tradición, una reflexión en torno a las apropiaciones móviles, la versión puntera de las TIC, por parte de comunidades indígenas en contextos remotos como la Amazonía, se antoja especialmente interesante para debatir sobre tradición vs. [...] Globalization and its primary feature, ICT, face a renegotiation of traditional dichotomous pairs of western rational logic. If technologies are associated with modernity, and indigenous with tradition, a reflection on mobile appropriations, the leading version of ICTs, by indigenous communities in remote environments such as the Amazon, seems particularly interesting to discuss on tradition vs. [...]
2018
Revista Austral de Ciencias Sociales, Núm. 32 (enero 2018) , p. 59-76
|
|