1.
|
7 p, 231.4 KB |
Autoesquemas posibles de ficción : la inmersión narrativa como proceso de integración conceptual
/
Martínez, María-Ángeles (Universidad de Alcalá)
Los autoesquemas posibles de ficción (APF) o storyworld possible selves (Martínez, 2014, 2018) son estructuras mentales que se utilizan en el estudio de la inmersión narra tiva desde paradigmas de lingüística y narratología cognitivas. [...] Storyworld possible selves (Martínez, 2014, 2018) are mental constructs used in the study of narrative engagement within cognitive linguistics and cognitive narratology paradigms. A storyworld possible self is formally conceived as a blend resulting from the conceptual integration (Fauconnier and Turner 2002) of two input spaces: the mental representation that readers entertain for a narrator or focalizing character, and the mental representation that readers entertain of themselves, or self-concept. [...]
2021
DeSignis, Núm. 35 (2021) , p. 123-135 (Escenarios/Scenery. Narrativas, poéticas y semióticas cognitivas / Narratives, poetics and cognitive semiotics)
|
|
2.
|
|
3.
|
16 p, 224.1 KB |
Literatura y pintura : un ejemplo de análisis intermedial
/
Lutas, Liviu (Universidad Linnaeus)
Las obras literarias tienen vínculos más o menos evidentes con obras de otro medios, sobre todo con los medios artísticos como la pintura, la música o la arquitectura. Estos tipos de vínculos se estudian hoy en día en el ámbito de la intermedialidad, una ciencia en la cual no hay una relación jerárquica entre las artes. [...] Literary works have more or less evident links to works from other media, especial from artistic media such as painting, music or architecture. These kinds of links are nowadays studied in the field of intermediality, a science in which there are no hierarchical relations among arts. [...] Les obres literàries tenen vincles més o menys evidents amb obres d'altres mitjans, sobretot amb els mitjans artístics com la pintura, la música o l'arquitectura. Aquests tipus de vincles s'estudien avui dia en el camp de la intermedialitat, una ciència en la qual no hi ha una relació jeràrquica entre les arts. [...] Les oeuvres littéraires ont des liens plus ou moins évidents avec des œuvres d'autres médias, en particulier avec des médias artistiques tels que la peinture, la musique ou l'architecture. Ces types de liens sont étudiés aujourd'hui dans le domaine de l'intermédialité, une science dans laquelle il n'y a pas de relation hiérarchique entre les arts. [...]
2021 - 10.5565/rev/jtl3.942
Bellaterra journal of teaching and learning language and literature, Vol. 14 Núm. 1 (2021) , p. e942 (Invited Authors)
|
|
4.
|
|
5.
|
5 p, 256.4 KB |
La narración perturbadora en literatura y cine : "Graffiti" y Furia, "Circe" y Circe
/
Schlickers, Sabine (University of Bremen)
Esta contribución presenta un nuevo concepto narratológico transmedial, llamado 'narración perturbadora', que combina recursos de la estrategia narrativa engañosa, paradójica y/o enigmatizante. El funcionamiento de este principio combinatorio se ilustra con los análisis de los cuentos "Graffiti" y "Circe" de Julio Cortázar y de sus adaptaciones fílmicas Furia y Circe. This study presents a new narratological transmedial concept called 'perturbatory narration', which combines devices of the narrative strategies of deception, paradox, and empuzzlement. The functioning of this interplay is demonstrated by the analysis of the stories "Graffiti" and "Circe" by Julio Cortázar and their filmic adaptations Furia and Circe.
2017
DeSignis, Núm. 27 (Julio-Diciembre 2017) , p. 25-32
|
|
6.
|
20 p, 332.3 KB |
La identidad y el terror : análisis textual de Verónica (Paco Plaza, 2017)
/
Rodríguez Serrano, Aarón (Universitat Jaume I)
Nuestro trabajo pretende ofrecer una lectura pormenorizada de la película de terror española Verónica (Paco Plaza, 2017). Para ello, usaremos una metodología de análisis textual narratológico en los siguientes aspectos: estructura, construcción y desarrollo del personaje, la visualización del contexto social y la crisis de las identidades. [...] Our work tries to offer a detailed reading of the Spanish horror movie Veronica (Paco Plaza, 2017). In order to achieve our goal, we will use a methodology based on textual analysis focused on the following aspects: structure, building and development of the main character, presentation of the social context and of the crisis of the inner personalities. [...]
2019 - 10.5565/rev/brumal.566
Brumal, Vol. 7 Núm. 1 (2019) , p. 249-268 (Miscellaneous)
|
|
7.
|
18 p, 485.2 KB |
Narrative strategies in the origin of journalism : An analysis of the first Spanish-language gazettes
/
Díaz Noci, Javier (Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Comunicació)
The topic of our study is journalism as a narrative genre. Before becoming periodical, newssheets adopted many forms at the end of the sixteenth and throughout the seventeenth centuries, which we aim to typologize before conducting a corpus-based analysis (Biber, 2009, 2012), in which pre-determined categories will be applied in search of patterns. [...] El periodisme com a gènere narratiu és el tema d'aquest article. Abans d'esdevenir periòdics, els fulls de notícies adoptaren diverses formes entre finals del segle XVI i principis del XVII, de les quals tractem de fer una tipologia abans de procedir a una anàlisis basada en el corpus (Biber, 2009, 2012), en la qual es poden aplicar categories predeterminades per cercar patrons. [...] El periodismo como género narrativo es el tema de este artículo. Antes de convertirse en periódicos, las hojas de noticias adoptaron diversas formas entre finales del siglo XVI y principios del XVII, de las cuales tratamos de ofrecer una tipología antes de proceder a un análisis basado en corpus (Biber, 2009, 2012), en el que se pueden aplicar categorías predeterminadas para buscar patrones. [...]
2017 - 10.5565/rev/analisi.3089
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Núm. 56 (juny 2017) , p. 15-31 (Articles)
2 documents
|
|
8.
|
20 p, 162.1 KB |
Drácula, un acercamiento a la caracterización del personaje vampírico : perspectivas narratológicas
/
Bonachera García, Ana Isabel (Universidad de Almería)
Este artículo aborda los siguientes presupuestos básicos: a) exposición de las formas de caracterización del personaje vampírico en su expresión literaria, partiendo de una novela famosa que ha sido objeto de numerosos artículos y libros académicos, Drácula de Bram Stoker (obra maestra del género vampírico); y b) análisis detallado de los diferentes procedimientos de caracterización que atañen a este ser transgresor, todo ello acompañado de las más importantes ejemplificaciones (citas literarias). This article deals with the following basic presuppositions: a) exposition of the modes of characterisation of the vampire character in its literary expression, beginning with one famous novel that has been the subject of numerous scholarly article and books, Bram Stoker's Dracula (the masterpiece of the vampire genre); and b) detailed analysis of the different characterisation processes attached to this transgressive being, all accompanied by the most important examples (literary quotations).
2017 - 10.5565/rev/brumal.283
Brumal, Vol. 5 Núm. 1 (2017) , p. 277-292 (Miscellaneous)
|
|
9.
|
22 p, 301.5 KB |
The Politics of Transgenericity : Pierre Du Ryer's Dramatic Adaptations of John Barclay's "Argenis"
/
Meere, Michael (Wesleyan University)
John Barclay's Argenis (1621) was an immediate smash hit in France, not least because the hero Poliarchus is a Frenchman. Indeed, it is rumored that Argenis was Cardinal Richelieu's favorite novel, particularly because of the political dimension of this alleged roman à clé. [...] Argenis, de John Barclay (1621), fue un exitazo inmediato en Francia, en parte porque el héroe Poliarchus es francés. De hecho, se decía que Argenis era libro de cabecera del cardenal Richelieu, y que le fascinaba la dimensión política de este supuesto roman à clé. [...]
2016 - 10.5565/rev/studiaaurea.205
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 10 (2016) , p. 313-334 (From Page to Stage: The Appeal of John Barclay's «Argenis» (Paris, 1621))
|
|
10.
|
|