|
1.
|
|
32 p, 764.0 KB |
Machine vs Human Translation of Formal Neologisms in Literature : : Exploring E-tools and Creativity in Students
/
Noriega-Santiáñez, Laura (Universidad de Málaga) ;
Corpas Pastor, Gloria (Universidad de Málaga)
This article compares the output of three neural machine translation systems (Google Translate, DeepL, and Phrase TMS) and human translation (undergraduate level students, English into Spanish). It focuses on five formal neologisms extracted from literary texts, thus considering creativity, and technology adoption and training.
Aquest article compara el resultat de tres sistemes neuronals de traducció automàtica (Google Translate, DeepL i Phrase TMS) i la traducció humana (estudiants de nivell universitari, de l'anglès al castellà). [...]
Este artículo compara el resultado de tres sistemas neuronales de traducción automática (Google Translate, DeepL y Phrase TMS) y la traducción humana (estudiantes de nivel universitario, del inglés al español). [...]
2023 -  10.5565/rev/tradumatica.338
Tradumàtica, Núm. 21 (2023) , p. 233-264 (Tradumàtica dossier)
|
|
|
2.
|
|
14 p, 386.9 KB |
De paraulaires, paraulistes i parauladors. Ensenyar formació de paraules i no morir en l'intent : propostes per a l'aula
/
Bernal, Elisenda (Universitat Pompeu Fabra)
L'ensenyament de la formació de paraules, en tots els nivells, sol ser una tasca àrdua per al professorat, per tal com explicar les regles que la regeixen i les restriccions a les quals algunes estan sotmeses no és obvi sempre. [...]
La enseñanza de la formación de palabras, en todos los niveles, suele ser una tarea ardua para el profesorado, puesto que explicar las reglas que la rigen y las restricciones a las que algunas están sometidas no es obvio siempre. [...]
Teaching word-formation is usually a challenging task no matter the level of education. For one, explaining the governing rules and restrictions that word-formation is subject to is not always evident. [...]
2020 - 10.5565/rev/regroc.53
ReGroc : revista de gramática orientada a las competencias, Vol. 3 Núm. 1 (2020) , p. 99-112 (Gramática en el aula)
|
|
|
3.
|
|
6 p, 159.6 KB |
Neologismos y el sentido del diseño gráfico
/
Tena Parera, Daniel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual)
La tendencia del uso de términos "modernos" o innovadores en la actividad del diseño gráfico puede ser atribuida a una moda, a una excusa, a una ventaja comercial, a una ocurrencia o simplemente un esnobismo. [...]
La tendència de l'ús de termes "moderns" o innovadors en l'activitat del disseny gràfic pot ser atribuïda a una moda, a una excusa, a un avantatge comercial, a una ocurrència o simplement un esnobisme. [...]
The tendency of the use of "modern" or innovative terms in graphic design activity can be attributed to a fashion, an excuse, a commercial advantage, an occurrence or simply a snobbery. Whatever it is, it should not make us lose the sense of graphic design.
2019 - 10.5565/rev/grafica.150
Grafica, Vol. 7 Núm. 13 (2019) , p. 5-10 (Opinión)
|
|
|
4.
|
|
20 p, 255.3 KB |
La lessicografia neologica dall'Ottocento ad oggi
/
Aprile, Marcello (Università del Salento) ;
De Fazio, Debora (Università degli Studi del Molise)
Il lavoro presenta una proposta di divisione delle vicende storiche dei dizionari italiani dei neologismi in tre fasi: (1) la prima fase, che arriva fino all'inizio del Novecento, è quella dei dizionari puristici, che hanno come obiettivo principale la registrazione dei neologismi per proporne la cancellazione dalla lingua italiana o per impedirne l'ingresso; (2) la seconda fase è quella di Panzini e Migliorini, arriva fino agli anni Sessanta e ha come obiettivo quello di registrare le parole che hanno maggiori possibilità di ambientarsi e attecchire nella lingua italiana; (3) la terza fase, che parte dalla fine degli anni Ottanta del Novecento, ha come obiettivo principale la registrazione dei neologismi mentre si formano, indipendentemente dalle previsioni future. [...]
El treball presenta una proposta per dividir les vicissituds històriques dels diccionaris italians de neologismes en tres fases: (1) la primera fase, que arriba a principis del segle XX, és la dels diccionaris puristes, que tenen com a objectiu principal el registre de neologismes per proposar la seva cancel·lació de la llengua italiana o per evitar-ne l'entrada; (2) la segona fase és la de Panzini i Migliorini, fins a la dècada dels seixanta, i el seu objectiu és registrar les paraules que tenen més possibilitats d'establir-se i arrelar en la llengua italiana; (3) La tercera fase, que comença a finals dels anys vuitanta del segle XX, té com a principal objectiu el registre dels neologismes mentre es formen, independentment de les prediccions futures. [...]
The work presents a proposal to divide the historical events of the Italian dictionaries of neologisms into three phases: (1) the first phase, which lasts up until the beginning of the twentieth century, is that of puristic dictionaries. [...]
El trabajo presenta una propuesta para dividir las vicisitudes históricas de los diccionarios italianos de neologismos en tres fases: (1) la primera fase, que llega hasta principios del siglo XX, es la de los diccionarios puristas, cuyo principal objetivo es el registro de neologismos para proponer su cancelación del idioma italiano o para evitar su entrada; (2) la segunda fase es la de Panzini y Migliorini y llega hasta los años sesenta y su objetivo es registrar las palabras que tienen mayores posibilidades de establecerse y echar raíces en el idioma italiano; (3) la tercera fase, que comienza a finales de los años ochenta del siglo XX, tiene como objetivo principal el registro de los neologismos mientras se forman, independientemente de las previsiones futuras. [...]
2018 - 10.5565/rev/qdi.239
Quaderns d'Italià, Vol. 23 (2018) , p. 27-46 (Dossier 1)
|
|
|
5.
|
|
16 p, 156.9 KB |
I neologismi dentro e fuori dei repertori recenti
/
Marri, Fabio (Università di Bologna)
La lessicografia italiana ha consegnato al pubblico, intorno all'anno 2000, almeno due opere decisive: il Grande dizionario italiano dell'uso, diretto da T. De Mauro, in sei volumi poi completati da due supplementi, e gli ultimi volumi del Grande DizionarioUTET (GDLI) iniziato da S. [...]
La lexicografia italiana va ofrerir al públic, al voltant de l'any 2000, almenys dues obres decisives: el Grande dizionario italiano dell'uso, dirigit per T. De Mauro, en sis volums complementat per dos suplements i els últims volums del Grande Dizionariode la UTET (GDLI) iniciat per S. [...]
Around the year 2000 the Italian lexicography has delivered to the public at least two decisive works: the Grande dizionario italiano dell'uso, supervised by T. De Mauro, firstly in six volumes and then supplemented by two supplements, and the last volumes of the Grande DizionarioUTET (GDLI), started by S. [...]
La lexicografía italiana ofrecía al público, en torno al año 2000, al menos dos obras decisivas: el Grande dizionario italiano dell'uso, dirigido por T. De Mauro, en seis volúmenes a los que más tarde se sumaron dos suplementos, y los últimos volúmenes del Grande DizionarioUTET (GDLI) iniciado por S. [...]
2018 - 10.5565/rev/qdi.238
Quaderns d'Italià, Vol. 23 (2018) , p. 11-26 (Dossier 1)
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
guest ::
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
