Results overview: Found 11 records in 0.02 seconds.
Articles, 6 records found
Research literature, 4 records found
Personal and institutional archives, 1 records found
Articles 6 records found  
1.
19 p, 106.2 KB Col·laboradores de la Fundació Bernat Metge : Anna M. Saavedra i Adela M. Trepat, traductores d'Ovidi. / Franquesa, Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona)
En la primera etapa de la seva existència, entre el 1923 i el final de la guerra civil, la Fundació Bernat Metge només va comptar amb dues col·laboradores femenines: les llatinistes Anna M. de Saavedra i Adela M. [...]
In the whole of its earlier period, from 1923 to the end of the Spanish Civil War, the Bernat Metge Foundation had only two female collaborators: the Latinists Anna M. de Saavedra and Adela M. Trepat. [...]

2014
Els Marges, Vol. 1, Num. 102 (2014) , p. 21-39  
2.
12 p, 232.1 KB Noves dades sobre l'ús de la versió catalana de les Heroides al Tirant lo Blanc / Pujol i Gómez, Josep (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Aquest article ofereix un catàleg de 67 nous passatges del Tirant lo Blanc manllevats a la traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi. En relació amb les dades conegudes fins ara, la principal aportació d'aquestes identificacions és la constatació que Joanot Martorell manejava un manuscrit ovidià glossat, com demostra el fet que alguns dels manlleus procedeixen de les glosses i no del text.
This article provides new evidence of the use, by Joanot Martorell in his Tirant lo Blanc, of the medieval Catalan translation of Ovid's Heroides. The identificacion of 67 new passages taken from Ovid's translation leads to the conclusion that Martorell employed a glossed manuscript of the translation, from which he took the text as well as some vernacular glosses.

2013 - 10.2436/20.2502.01.65
Llengua & literatura, Núm. 23 (2013) , p. 195-206  
3.
28 p, 683.8 KB Escriptura, imitació i memòria al 'Tirant lo Blanc' / Pujol i Gómez, Josep (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Pujol comença justificant i explicant l'abast del significat del títol de l'article i fent un repàs a la bibliografia que s'ha ocupat d'estudiar les fonts del 'Tirant'. Tot seguit, classifica l'ús de les fonts en l'obra de Martorell en tres categories: les que proporcionen estructures, episodis o detalls narratius; les que funcionen com a models estilístics i retòrics; i les que satisfan informacions puntuals de caràcter divers. [...]
1999
Els Marges, Núm. 65 (1999, Desembre) , p. 23-50

Inclou dos apèndixs: un amb un llistat de les obres clàssiques i medievals més usades al 'Tirant' i l'altre amb la transcripció d'alguns fragments del 'Tirant' amb la seva font al costat  

4.
30 p, 151.6 KB Los intertextos latinos en la Ode ad Florem Gnidi : su dimensión metapoética / Cortés Tovar, Rosario (Universidad de Salamanca)
Estudio detenido de los intertextos latinos de la Ode ad florem Gnidi. Mas allá de la contribución de Horacio O. I 8 al argumento y a la ironía de la Ode, se han señalado otros intertextos presentes en la estructura y el desarrollo retórico de la misma; pero no se ha tenido en cuenta que todos ellos tienen una dimensión metapoética, que le presta base al experimento de Garcilaso para trazar la diferencia entre la lírica y el lamento elegíaco del enamorado rechazado. [...]
2008 - 10.5565/rev/studiaaurea.23
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 2 (2008) , p. 1-30  
5.
10 p, 346.9 KB Amor i navegació. Transsumptes de la poesia en els Amores d'Ovidi / Almirall Sardà, Jaume
Some pieces from the Ovid's Amores contain programmatic allusions concerning the author's poetical principles. The poetry itself is presented under two different images: as the loved woman -an image from neoteric inheritance- and as the navigator exposed to risks at sea. [...]
1995
Faventia, V. 17 n. 1 (1995) p. 39-48  
6.
17 p, 155.2 KB La traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi / Garrido i Valls, Josep-David
L'article presenta la traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi, realitzada per Guillem Nicolau, capellà de la cort de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) i Joan I el Caçador (1387-1396) de Catalunya i Aragó, autor també de les traduccions del Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae al català i de la Crònica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona al llatí. [...]
The medieval Catalan translation of Ovid's Heroides The article presents the medieval Catalan translation of Ovid's Heroides, carried out by Guillem Nicolau, priest of the court of Peter III the Ceremonious (1336-1387) and John I the Hunter (1387-1396) of Catalonia and Aragon, also author of the translations of Cronicon Siculum or Chronicon Siciliae into Catalan and Crònica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona to Latin. [...]

2002
Faventia, V. 24 N. 2 (2002) , p. 37-53  

Research literature 4 records found  
1.
67 p, 647.8 KB Traducció i comentari de les Heroides I, III i VII d'Ovidi / Riera Garcia, Marina ; Puigvert i Planagumà, Gemma, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Aquest Treball de Fi de Grau se centrarà en l'obra del poeta Ovidi, concretament, en les Heroides, un conjunt de vint-i-una cartes d'amor escrites en dístics elegíacs. Així, l'objectiu principal és la traducció i el comentari de tres d'aquestes cartes: les de la tradició homèrica (Penèlope a Ulisses i Briseida a Aquil·les) i la de la tradició virgiliana (Dido a Eneas). [...]
2019
Graduat o Graduada en Estudis Clàssics [804]  
2.
29 p, 1.0 MB Federico García Lorca y Ovidio. La casa de Bernarda Alba y el mito de Calisto / Grau Amat, Carmen ; Morros Mestres, Bienvenido, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Según las Metamorfosis de Ovidio, Júpiter engaña y deja embarazada a la hermosa ninfa Calisto cuando se encuentra apartada del cortejo de Diana, quien la expulsa al conocer la infracción de la castidad. [...]
Segons les Metamorfosis d'Ovidi, Júpiter enganya i deixa embarassada la preciosa nimfa Cal·listo quan està allunyada del seguici de Diana, la qual l'expulsa en conèixer la infracció de castedat. [...]

2017
Graduat o Graduada en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  
3.
23 p, 308.0 KB Reescritura contemporánea del mito de Ifis. Girl Meets Boy, de Ali Smith / García Leitón, Cristina ; Torras, Meri, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
El presente trabajo pretende analizar la manera en la que el mito de Ifis de Ovidio queda reescrito en la novela Girl Meets Boy, de la escocesa Ali Smith. Tras un primer apartado en el que se recogen los datos teóricos necesarios sobre reescritura, tematología y género para realizar el análisis concreto de la reescritura del mito ovidiano en una obra contemporánea, se analiza cómo se ha llevado a cabo dicha escritura a partir de varios episodios de la novela para determinar en qué sentidos el mito de Ifis está presente en ella.
El present treball pretén analitzar la manera en la qual el mite d'Ifis d'Ovidi queda reescrit en la novel·la Girl Meets Boy, de l'escocesa Ali Smith. Després d'un primer apartat en què es recullen les dades teòriques necessàries sobre reescriptura, tematologia i gènere per a realitzar l'anàlisi concreta de la reescriptura del mite ovidià en una obra contemporània, s'analitza com s'ha dut a terme aquesta escriptura a partir de diversos episodis de la novel·la per tal de determinar en quins sentits el mite d'Ifis està present en ella.

2017
Graduat o Graduada en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  
4.
43 p, 1.1 MB Perseo y Andrómeda en el teatro de Lope de Vega / Abellán Montes, Sergi ; Valdés, Ramón, (Valdés Gázquez), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
La mitología clásica ha constituido, desde tiempos inmemoriales, una fuente inagotable de temas y motivos que han poblado las distintas manifestaciones artísticas y literarias de la tradición occidental, especialmente desde el Renacimiento, donde, a partir de la moralización evemerista, su contenido, así como su significado, mutaron en forma e interpretación, dando lugar a versiones muy distintas que garantizaron no solo ya su supervivencia, sino el nacimiento de nuevas manifestaciones que enriquecieron el panorama cultural de toda Europa como sucedió, por ejemplo, con el ciclo mítico de Perseo.
La mitologia clàssica ha constituït, des de temps immemorials, una font inesgotable de temes i motius que han poblat les diferents manifestacions artístiques i literàries de la tradició occidental, especialment des del Renaixement, on, a partir de la moralització evemerista, el seu contingut, així com el seu significat, van mudar en forma i interpretació, donant lloc a versions molt diferents que van garantir no només ja la seva supervivència, sinó el naixement de noves manifestacions que van enriquir el panorama cultural de tot Europa com va succeir, per exemple, amb el cicle mític de Perseu.

2015
Graduat o Graduada en Llengua i Literatura Espanyoles [808]  

Personal and institutional archives 1 records found  
1.
3 p, 996.7 KB Inauguració de la Sala Ovidi Montllor / Ajuntament de Sant Just Desvern
16 octubre 1997.  

Interested in being notified about new results for this query?
Set up a personal email alert or subscribe to the RSS feed.