|
1.
|
|
16 p, 338.5 KB |
El estreno de El enigma (1939), de Josefina y Claudio de la Torre : una obra teatral entre la Guerra Civil y la posguerra
/
Coello Hernández, Alejandro (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) ;
García-Aguilar, Alberto (Universidad de La Laguna)
El 18 de marzo de 1939 se estrenó en el Cine Cuyás de Las Palmas de Gran Canaria la obra teatral El enigma, una adaptación de la novela El enigma de los ojos grises, publicada por Josefina de la Torre bajo el pseudónimo Laura de Cominges en la editorial familiar La Novela Ideal. [...]
El 18 de març de 1939 es va estrenar al Cine Cuyás de Las Palmas de Gran Canaria l'obra teatral El enigma, una adaptació de la novel·la El enigma de los ojos grises, publicada per Josefina de la Torre amb el pseudònim Laura de Cominges a l'editorial familiar La Novela Ideal. [...]
El enigma premiered on March 18, 1939, in the movie theatre Cuyás of Las Palmas de Gran Canaria. This play is a dramatization of the novel El enigma de los ojos grises, published by Josefina de la Torre, under the pseudonym of Laura de Cominges", in the family-run publishing house La Novela Ideal. [...]
2022 -  10.1344/Lectora2022.28.10
Lectora : revista de dones i textualitat, Núm. 28 (2022) , p. 185-200 (Dossier I)
|
|
|
2.
|
|
13 p, 159.2 KB |
Guillermo de Torre y el catálogo de la editorial Losada
/
Larraz, Fernando (Universidad de Alcalá)
Este trabajo intenta establecer las causas que expliquen por qué Editorial Losada, cuyo catálogo había incluido muchos de los títulos más relevantes de la literatura latinoamericana y argentina de los años cuarenta, comenzó a experimentar un declive a causa de su evolución conservadora en el terreno formal en 1955. [...]
This paper tries to set the causes which explain why the Publishing Company Losada, whose catalogue had included many of the most relevant books of Latin American Literature during the 1940s, began to experience a decline because of its progressive conservative forms. [...]
2016 - 10.7203/KAM.7.7683
Kamchatka: revista de análisis cultural, Núm. 7 (2016) , p. 59-69
|
|
|
3.
|
|
32 p, 1.4 MB |
La primera recepción de la Torre de Sant Josep (Villajoyosa, Alicante : un contexto arqueológico óptimo para la creación de dos epígrafes falsos: CIL II 1433 y CIL II 164
/
González Germain, Gerard (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana) ;
Carbonell i Manils, Joan (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
El epígrafe CIL II 1433 (Turri genio), supuestamente copiado a finales del s. XV, plantea importantes problemas de carácter textual, de interpretación, soporte, localización, etc. Un nuevo análisis sistemático de las fuentes que lo transmiten permite poner de manifiesto su indisociable relación con el epígrafe falso CIL II 164*, así como la vinculación de ambos textos con el sepulcro romano de la Torre de Sant Josep en Villajoyosa. [...]
The inscription CIL II 1433 (Turri genio), a copy supposed dating from the end of the 15th century, raises significant problems regarding its text, interpretation, physical form, location, etc. A new, systematic analysis of the sources that transmit the text brings to light its inseparable connection to the false inscription CIL II 164*, as well as the relationship of both texts with the Roman sepulchre known as Torre de Sant Josep in Villajoyosa (Alicante). [...]
2017 - 10.24197/mrfc.30.2017.187-218
Minerva : Revista de filología clásica, Núm. 30 (2017) , p. 187-218
|
|
|
4.
|
|
27 p, 425.6 KB |
Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona
/
Martí, Ramon, 1958- 1958- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
Aquest treball reprèn l'estudi sobre els orígens del llinatge baronial dels Castellvell, una família aristocràtica de Barcelona que remuntem fins la fi del segle IX. Propietaris de terres arreu d'aquest comtat, la vella fortificació de Castellvell de Rosanes constitueix el seu bastió principal i els procurà una notòria participació al procés expansiu que es verifica durant el segle X, quan es constitueix la Marca de Barcelona i es multipliquen les fortificacions. [...]
This paper resumes the study of the origins of the Castellvell baronial lineage. The Castellvells were an aristocratic family from manageBarcelona dating back to the late ninth century. They owned land all over the county. [...]
2017 - 10.3989/aem.2017.47.2.07
Anuario de estudios medievales, Vol. 47 Núm. 2 (Julio-Diciembre 2017) , p. 679-705
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
24 p, 1.5 MB |
La fortificació antiga i medieval de Castellví de la Marca (Barcelona), primeres dades arqueològiques
/
Folch, Cristian (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca en Ocupació, organització i defensa del territori medieval (Ocorde)) ;
Gibert Rebull, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca en Ocupació, organització i defensa del territori medieval (Ocorde)) ;
Gonzalo Arango, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca en Ocupació, organització i defensa del territori medieval (Ocorde)) ;
Martí, Ramon, 1958-, 1958- (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca en Ocupació, organització i defensa del territori medieval (Ocorde)) ;
Martínez, Núria (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca en Ocupació, organització i defensa del territori medieval (Ocorde))
Aquesta aportació sintetitza els resultats de les diverses intervencions arqueològiques realitzades a la localitat de Castellví de la Marca durant els darrers tres anys, tot desenvolupant un projecte de recerca que combina l'estudi de les fortificacions altmedievals i el dels clans aristocràtics o nobiliaris. [...]
This paper summarises the results of different archaeological surveys carried out in Castellví de la Marca during the last three years, while developing a research project that covers both Early Medieval fortifications and aristocratic or noble clans. [...]
2018 - 10.5565/rev/tda.77
Treballs d'arqueologia, Núm. 22 (2018) , p. 83-105 (Articles)
|
|
|
7.
|
|
32 p, 1.3 MB |
Les torres de planta circular de la frontera extrema d'al-Andalus a Catalunya (segles VIII-X)
/
Martí, Ramon, 1958-, 1958- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana) ;
Viladrich, Mercè (Universitat de Barcelona)
Genèricament, aquesta aportació revisa la problemàtica de les fortificacions altmedievals a Catalunya i, en particular, la de les torres exemptes de planta circular, un model d'edifici que compta amb múltiples variants. [...]
This paper reviews the subject of early medieval fortifications in Catalonia. In particular, we focus on insulated round towers, a kind of building with very many variants. Here, academic disputes abound as to their origins, some of them being ascribed to the Roman period, whereas others being thought to belong to the Catalan Counts. [...]
2018 - 10.5565/rev/tda.76
Treballs d'arqueologia, Núm. 22 (2018) , p. 51-81 (Articles)
|
|
|
8.
|
|
18 p, 298.6 KB |
Witnesses of the Time : A survey of clock rooms, clock towers and façade clocks in Istanbul in the Ottoman Era
/
Üçsu, Kaan (Istanbul Üniversitesi)
The Ottoman Empire used an hour system based on the motion of the sun and, accordingly, on seasonal hours, inherited from earlier Islamic countries. Later on, the introduction and the spread of mechanical clocks made develop a unique and hybrid hour system, called alla turca, based both on the motion of the sun and on equal hours. [...]
L'Imperi Otomà va utilitzar un sistema d'hores basat en el moviment del sol i, en conseqüència, en les hores estacionals, heretat dels països islàmics anteriors. Més tard, la introducció i la difusió dels rellotges mecànics van fer desenvolupar un sistema d'hores únic i híbrid, anomenat alla turca, basat tant en el moviment del sol com en hores iguals. [...]
El Imperio Otomano utilizó un sistema de horas basado en el movimiento del sol y, en consecuencia, en las horas estacionales, heredado de los países islámicos anteriores. Más tarde, la introducción y la difusión de los relojes mecánicos hicieron desarrollar un sistema de horas único e híbrido, llamado alla turca, basado tanto en el movimiento del sol como en horas iguales. [...]
2017 - 10.5565/rev/rubrica.142
Rúbrica contemporánea, Vol. 6 Núm. 12 (2017) , p. 43-60 (Dossier)
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
21 p, 651.3 KB |
¿Dónde está el meridiano? Guillermo De Eorre y Agustí Calvet "Gaziel": un diálogo frustrado
/
Martí Monterde, Antoni 1968- (Universitat de Barcelona)
El día 15 de abril de 1927 se desató, en las páginas de La Gaceta Literaria, una de las polémicas culturales más importantes del siglo XX en el contexto iberoamericano con la publicación del manifiesto "Madrid, meridiano intelectual de Hispanoamérica". [...]
On April 15, 1927 the publication of the manifest "Madrid, meridiano intelectual de Hispanoamérica" in La Gaceta Literaria triggered one of the most significant cultural controversies to affect the Ibero-American context in the 20th century. [...]
2014
452º F, Núm. 11 (2014) , p. 43-63
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
