1.
|
14 p, 5.7 MB |
Orfeo y Eurídice en "Joyas de la mitología" : del mito al cómic
/
González Delgado, Ramiro (Universidad de Extremadura)
El objetivo de este artículo es el análisis de las fuentes literarias del cómic Orfeo y Eurídice, entrega n. º 43 (publicado en julio de 1966) dentro de la colección mexicana "Joyas de la mitología", con el propósito de comprobar la fiabilidad de esta publicación juvenil. [...] L'objectiu d'aquest article és l'anàlisi de les fonts literàries del còmic Orfeu i Eurídice, entrega núm. 43 (publicat el juliol de 1966) dins de la col·lecció mexicana "Joies de la mitologia", amb el propòsit de comprovar la fiabilitat de aquesta publicació juvenil. [...] The objective of this paper is the analysis of literary sources of Orpheus and Eurydice comic, issue #43 (published in July 1966) of the Mexican collection "Joyas de la mitología" ("Jewels of Mythology"), to verify the reliability of this youth publication. [...]
2023 - 10.5565/rev/mitologias.952
Mitologías hoy, Vol. 28 (2023) , p. 130-143 (Miscelánea)
|
|
2.
|
8 p, 94.0 KB |
L'illa del tresor? : però que no estava traduït, ja?
/
Sellent Arús, Joan (Universitat Autònoma de Barcelona)
A propòsit de la seva traducció de L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, l'autor destaca el fet que es tracta probablement d'una de les obres literàries en llengua anglesa de la qual s'han fet més traduccions al català, cosa que avalua positivament, atès que mai no pot existir una traducció definitiva. [...] Concerning his own translation of Stevenson's Treasure Island, the author underlines the factthat this is one of the literary works in English which have been the object of the highest number of translations in Catalan, which he evaluates positively as there is no such thing as a definitive translation. [...]
2021 - 10.5565/rev/quaderns.29
Quaderns : revista de traducció, Vol. 28 (2021) , p. 53-59
|
|
3.
|
14 p, 139.9 KB |
Traducció, tradició, traïció : al·lòtrops (o quasi) confluents
/
Murgades, Josep 1951- (Universitat de Barcelona)
En aquest text em permeto fer una reflexió molt general i lliure sobre els termes exposats en el títol. Res a veure, per tant, amb cap aportació original fruit d'una recerca innovadora. M'estenc en algunes consideracions sobre conceptes i realitats afins a la teoria i a la pràctica de la traducció, prou perquè en quedi palès un cop més que totes dues resulten del tot indestriables. [...] In this paper, I would like to make a very general reflection on the issues of its title. Therefore, nothing can be seen as an original contribution from innovative research. I will discuss some considerations about concepts and realities related to the theory and practice of translation to make it clear once again that both are completely indistinguishable. [...]
2023 - 10.5565/rev/quaderns.95
Quaderns : revista de traducció, Vol. 30 (2023) , p. 11-23
|
|
4.
|
|
5.
|
13 p, 412.7 KB |
Abigael Bohórquez, el César : homosexualidad, cultura popular y tradición literaria en Poesida
/
Álvarez Romero, Ana Lourdes (Centro de Estudios Superiores de México y Centroamérica (Mèxic))
Este artículo analiza la conciliación de elementos de la cultura popular y de la tradición literaria a través de una enunciación abiertamente homosexual en Poesida (1996), del escritor mexicano Abigael Bohórquez (1936-1995). [...] Aquest article analitza la conciliació d'elements de la cultura popular i de la tradició literària a través d'una enunciació obertament homosexual en Poesida (1996), de l'escriptor mexicà Abigael Bohórquez (1936-1995). [...] This article analyzes the conciliation of elements of popular culture and literary tradition through an openly homosexual enunciation in Poesida (1996), by the Mexican writer Abigael Bohórquez (1936-1995). [...]
2022 - 10.5565/rev/mitologias.871
Mitologías hoy, Vol. 26 (2022) , p. 45-57 (Dossier)
|
|
6.
|
13 p, 385.6 KB |
Los ecos de la tradición en "La rosa" de Martín Adán
/
Soro Cuesta, Esther (Universitat d'Alacant)
En la edificación del motivo poético de la rosa de Martín Adán (1908-1985) advertimos, esencialmente, la huella de la representación judeocristiana y mística del símbolo, que encarna los valores de infinitud y perfección. [...] En l'edificació del motiu poètic de la rosa de Martín Adán (1908-1985) advertim, essencialment, l'empremta de la representació judeocristiana i mística del símbol, que encarna els valors d'infinitud i perfecció. [...] In the construction of the poetic motif of the rose by Martín Adán (1908-1985) we notice, especially, the footprint of the Judaeo-Christian and mystic representation, which incarnates the values of infinity and perfection. [...]
2021 - 10.5565/rev/mitologias.770
Mitologías hoy, Vol. 23 (2021) , p. 147-159 (Miscel·lània)
|
|
7.
|
11 p, 375.7 KB |
La «editio princeps» y las primeras ediciones impresas de Marcial
/
Velaza, Javier (Universitat de Barcelona)
En este trabajo se analizan las primeras ediciones impresas del texto de Marcial y se propone que la editio princeps pueda ser la de Ferrara 1471. En aquest treball s'analitzen les primeres edicions impreses del text de Marcial i es proposa que l' editio princeps pugui ser la de Ferrara 1471. In this paper we analyze the first printed editions of Martial's text and propose that Ferrara 1471 might be the editio princeps.
2021
Faventia, Vol. 41 (2019) , p. 85-95 (Articles)
|
|
8.
|
18 p, 879.4 KB |
Delirium poeticum : transgresión lírica y perspectiva subjetiva en el drama Los ojos de la noche del grupo teatral "Manojo de Calles"
/
Risso Nieva, José María (Universidad Nacional de Tucumán)
"Manojo de Calles" es un grupo teatral de Tucumán, provincia del noroeste de Argentina, volcado en la experimentación escénica. La etapa poética inicial (1993-1998) queda definida por la apropiación de temas de la tradición clásica. [...] "Manojo de Calles" is a theater group from Tucumán, province of the northwest of Argentina, interested in scenic experimentation. The initial poetic stage (1993-1998) is defined by the appropriation of themes from the classical tradition. [...] "Manojo de Calles" és un grup teatral de Tucumán, província del nord-oest de l'Argentina, bolcat en l'experimentació escènica. L'etapa poètica inicial (1993-1998) queda definida per l'apropiació de temes de la tradició clàssica. [...]
2020 - 10.5565/rev/mitologias.703
Mitologías hoy, Vol. 22 (2020) , p. 407-424 (Miscel·lània)
|
|
9.
|
13 p, 345.1 KB |
"Orpheus Descending" by Tennessee Williams : using myth and tragedy in a non-realistic way to illustrate the failure of human life
/
Gilabert Barberà, Pau (Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Grega)
A Orpheus Descending, el mite arquetípic esdevé un element estructural clau que permet una recreació molt personal del mite sense devaluar-ne l'essència. Tanmateix, una lectura acurada del drama hauria d'analitzar no només la tradició del mite, sinó també la tradició secular de la tragèdia grega, atès que el dramaturg omple el seu drama amb molts dels seus trets essencials tal com Aristòtil els descriu a la Poètica. In Orpheus Descending the archetypal myth serves as a key structural element which allows to create a personal reworking of the myth without devaluing its essence. However, a careful reading of the play ought to analyze not just the tradition of the myth itself, but also the secular tradition of Greek tragedy given that Williams populates his drama with many of its essential features as described in Aristotle's Poetics. En Orpheus Descending, el mito arquetípico se convierte en un elemento estructural clave que permite una recreación muy personal del mito sin devaluar su esencia. Aun así, una lectura cuidadosa del drama tendría que analizar no solo la tradición del mito, sino también la tradición secular de la tragedia griega, dado que el dramaturgo llena su drama con muchos de sus rasgos esenciales tal como Aristóteles los describe en la Poética.
2018
Faventia, Vol. 40 (2018) , p. 115-127 (Articles)
|
|
10.
|
10 p, 1.7 MB |
"Barcino magna parens" : mutacions i pervivència de Virgili al setge de Barcelona de 1714
/
González Germain, Gerard (Universitat Autònoma de Barcelona)
Un gravat que il·lustra el setge de 1714, imprès a Viena l'any 1718, està encapçalat pel lema Barcino magna parens. Malgrat les seves clares ressonàncies virgilianes (georg. 2, 173), la clàusula en si es va forjar en el Renaixement com a producte de dos actes independents i consecutius de falsificació, un de caràcter epigràfic i l'altre historiogràfic, amb Pere Antoni Beuter i Jerónimo Román de la Higuera com a protagonistes. An engraving of the siege of Barcelona in 1714, printed in Vienna in 1718, is headed with the motto Barcino magna parens. Despite its clear Virgilian resonances (georg. 2, 173), the clause was crafted in the height of the Renaissance, as a product of two independent and consecutive acts of counterfeit-one epigraphical and the other historiographical-, featuring Pere Antoni Beuter and Jerónimo Román de la Higuera. Un grabado que ilustra el sitio de 1714, impreso en Viena en el año 1718, está encabezado por el lema Barcino magna parens. A pesar de sus claras resonancias virgilianas (georg. 2, 173), la cláusula en sí se forjó en el Renacimiento como producto de dos actos independientes y consecutivos de falsificación, uno de carácter epigráfico y el otro historiográfico, con Pere Antoni Beuter y Jerónimo Román de la Higuera como protagonistas.
2017
Faventia, Vol. 39 (2017) , p. 101-110 (Notes)
|
|