|
1.
|
|
14 p, 2.0 MB |
Les contrats de mariage : un genre discursif à valeur anthropologique
/
Amor, Thouraya (Faculté des lettres, des arts et des humanités. Manouba)
Les contrats de mariage forment un genre discursif caractérisé d'une part par un ensemble de fixités linguistiques et iconiques, et d'autre part par diverses variations. Leur performativité est structurante. [...]
Els contractes de matrimoni conformen un gènere discursiu caracteritzat, d'una banda, per un comjunt d'elements lingüístics fixos i, d'altra banda, per diferents variacions. La seva performativitat és estructuran. [...]
Marriage contracts form a discursive genre characterized on the one hand, by a set of linguistic and iconic fixities and on the other hand, by various variations. Their performativity structures the text. [...]
Los contratos de matrimonio conforman un género discursivo caracterizado, por una parte, por un conjunto de elementos lingüísticos fijos y, por otra parte, por distintas variaciones. Su performatividad es estructurante. [...]
2021
Langue(s) & Parole, Vol. 6 (2021) , p. 183-196 (Articles)
|
|
|
2.
|
|
17 p, 278.5 KB |
Les énoncés du Duςa:ʔ en arabe tunisien : Caractérisation linguistique et gestion de la variation
/
Ouerhani, Béchir (Université de Sousse)
Les énoncés du duςa:ʔ constituent un genre discursif particulier, spécifique à la langue arabe et aux différents sous-systèmes de dialectes dans les pays arabes. Il s'agirait, selon nous, d'un type particulier de pragmatèmes ; ils offrent une combinatoire interne contrainte, sous forme de moules à éléments préétablis et un contenu sémantique contraint par des situations énonciatives très codées culturellement, le tout ayant une signification globale définie par l'acte d'énonciation lui-même. [...]
Els enunciats de duςa:ʔ constitueixen un gènere discursiu particular, específic de la llengua àrab i dels diferents subsistemes de dialectes en els països àrabs. En la nostra opinió, es tractaria d'un tipus particular de pragmatemes; ofereixen una combinatòria interna amb restriccions, una espècie de motllos amb elements preestablerts i amb un contingut regit per situacions enunciatives molt codificades culturalment, per la qual cosa el conjunt adquireix un significat global definit pel propi acte d'enunciació. [...]
The statements of the duςa:ʔ constitute a particular discursive genre, specific to the Arabic language and to the different dialect subsystems in the Arab countries . In our opinion, this is a particular type of pragmatems; they offer a constrained internal combinatories, in the form of moulds with pre-established elements and semantic content constrained by very culturally coded stating situations, the whole having a global meaning defined by the act of enunciation itself. [...]
Los enunciados de duςa:ʔ constituyen un género discursivo particular, específico de la lengua árabe y de los distintos subsistemas de dialectos en los países árabes. En nuestra opinión, se trataría de un tipo particular de pragmatemas; ofrecen una combinatoria interna con restricciones a modo de moldes con elementos preestablecidos y con un contenido regido por situaciones enunciativas muy codificadas culturalmente, por lo que el conjunto adquiere un significado global definido por el propio acto de enunciación. [...]
2021
Langue(s) & Parole, Vol. 6 (2021) , p. 197-213 (Articles)
|
|
|
3.
|
|
29 p, 481.0 KB |
Formal Variation and Language Change in Catalan Quantifiers : the Role of Pragmatics
/
Ramos, Joan-Rafael (Universitat de València. Departament de Filologia Catalana)
This article studies the formal variation of the masculine singular forms of the quantifiers u/un 'one', algú/algun 'someone, some', ningú/ningun 'no-one, anyone, not one, any, none' and cada u/cada un 'everyone, each one' in contemporary Catalan. [...]
Aquest article estudia la variació formal de les formes de masculí singular dels quantificadors u/un 'one', algú/algun 'someone, some', ningú/ningun 'no one, anyone, not one, any, none' i cada u/cada un 'everyone, each one' en català actual. [...]
2020 -  10.5565/rev/catjl.308
Catalan journal of linguistics, Special Issue (2020) , p. 31-59 (Articles)
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
42 p, 613.6 KB |
Lingüística : la ciència del llenguatge
/
Balari, Sergio (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
En aquest article es presenten els diversos aspectes d'una aproximació científica al llenguatge. Una de les principals conseqüències d'adoptar els principis metodològics propis de les ciències és que la lingüística no pot ser una ciència de les llengües, perquè, des d'aquesta perspectiva és impossible donar una definició objectiva de llengua. [...]
In this paper we sketch a number of issues pertaining to a scientific approach to the study of language. One of the main consequences of adopting the methodological principles typical of the sciences is that linguistics cannot be seen as a science of languages, because from this perspective it is impossible to provide an objective definition of language. [...]
2019 - 10.5565/rev/regroc.41
ReGroc : revista de gramática orientada a las competencias, Vol. 2 Núm. 1 (2019) , p. 1-42 (Articles)
|
|
|
6.
|
|
44 p, 956.4 KB |
Factors 2 and 3 : towards a principled approach
/
Biberauer, Theresa (University of Cambridge)
This paper seeks to make progress in our understanding of the non-UG components of Chomsky's (2005) Three Factors model. In relation to the input (Factor 2), I argue for the need to formulate a suitably precise hypothesis about which aspects of the input will qualify as 'intake' and, hence, serve as the basis for grammar construction. [...]
Aquest treball pretén fer progressos en la comprensió dels components que no són UG del model de tres factors de Chomsky (2005). En relació amb l'entrada (factor 2), argumento la necessitat de formular una hipòtesi adequada i precisa sobre quins aspectes de l'entrada es qualificaran com a "ingesta" i, per tant, seran la base de la construcció gramatical. [...]
2019 - 10.5565/rev/catjl.219
Catalan journal of linguistics, Special Issue (2019) , p. 45-88 (Articles)
|
|
|
7.
|
|
29 p, 893.5 KB |
El lèxic dialectal en un corpus autobiogràfic femení de començament del segle XX
/
Perea, Maria-Pilar (Universitat de Barcelona)
L'edició electrònica dels 18 dietaris que, entre el 1910 i el 1947, va redactar Irene Rocas, col·laboradora de Llofriu del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), del dialectòleg mallorquí Antoni M. [...]
The digital edition of Irene Rocas' 18 diaries presently forms a biographical corpus of more than one million words. Rocas collaborated with the Majorcan dialectologist Antoni M. Alcover (Manacor 1862 - Palma 1932) by collecting and submitting linguistic data from Llofriu, the village where she was born. [...]
2012
Scriptum digital, Núm. 1 (2012) , p. 107-135 (Articles)
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
27 p, 1.3 MB |
Polarized Variation
/
Zuraw, Kie (University of California)
In cases of exceptionality, there are usually many words that behave regularly, a smaller number that behave irregularly (the exceptions), and perhaps an even smaller number whose behavior varies. This paper presents several examples of exceptionality and variation that are polarized in this way: most items exhibit one behavior or the other consistently, with only a minority of items showing variation. [...]
Quan parlem d'excepcionalitat, generalment hi ha moltes paraules amb un comportament regular, un grup menor amb comportament irregular (les excepcions), i potser un grup encara menor que varien. Aquest article presenta diversos exemples d'excepcionalitat i de variació que son polaritzats així: la majoria dels ítems exhibeixen un comportament o l'altre quasi constantment, amb només una minoria d'ítems que varien. [...]
2016 - 10.5565/rev/catjl.185
Catalan journal of linguistics, Vol. 15 (2016) , p. 145-171 (Articles)
|
|
|
10.
|
|
14 p, 483.6 KB |
Gradient Exceptionality in Maximum Entropy Grammar with Lexically Specific Constraints
/
Moore-Cantwell, Claire (Yale University) ;
Pater, Joe (University of Massachusetts)
The number of exceptions to a phonological generalization appears to gradiently affect its productivity. Generalizations with relatively few exceptions are relatively productive, as measured in tendencies to regularization, as well as in nonce word productions and other psycholinguistic tasks. [...]
El nombre d'excepcions a una generalització fonològica sembla que afecta de forma gradual la seva productivitat. Les generalitzacions amb relativament poques excepcions són bastant productives, per les mesures en tendències a la regularització i per les produccions de mots sense sentit i altres tasques psicolingüístiques. [...]
2016 - 10.5565/rev/catjl.183
Catalan journal of linguistics, Vol. 15 (2016) , p. 53-66 (Articles)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
