|
1.
|
|
6 p, 6.1 MB |
El Virgili de Vic : breu avanç sobre la data, l'origen i l'autor de la còpia del còdex
/
Alturo i Perucho, Jesús, 1954- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana) ;
Alaix i Gimbert, Tània, 1970- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana) ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
SGR-Grup de Recerca Seminari de Paleografia, de Codicologia i de Diplomàtica
El Ms. 197 de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, transmissor de l'obra de Virgili, fou copiat a Vic, probablement entre els anys 1050-1060, pel gramàtic Borrell Guibert.
The works of Virgil are transmitted by the Ms. 197 from the Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. This codex was produced in Vic and probably copied between 1050/1060 by the grammarian Borrell Guibert.
2018
Ausa, Vol. 28 Núm. 181-182 (2018) , p. 851-857
|
|
|
2.
|
|
26 p, 5.4 MB |
Prophetic Gestures : How Blake drew his Virgil
/
Curbet, Joan (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut d'Estudis Medievals)
This article concentrates on one specific figure in Blake's visual adaptation of the Commedia: Virgil, whom Dante invoked both as a poetic predecessor and as an ethical model. The gestures and physical attitudes of the character in Blake's plates suggest an insertion of this version of Virgil within the tradition of sacred writing that the author considered as prophetic. [...]
Questo articolo si concentra su una figura specifica dell'adattamento visivo della Commedia di Blake: Virgilio, che Dante ha invocato sia come predecessore poetico che come modello etico. I gesti e gli atteggiamenti fisici del personaggio nelle tavole di Blake suggeriscono un inserimento di questa versione di Virgilio all'interno della tradizione della scrittura sacra che l'autore considerava profetica. [...]
Aquest article es centra en una figura específica de l'adaptació visual de la Comèdia de Blake: Virgili, a qui Dante va invocar com a predecessor poètic i un model ètic. Els moviments i gestos físics del personatge en els panells de Blake suggereixen una inclusió d'aquesta versió de Virgili dins de la tradició de les escriptures sagrades que l'autor considerava profètica. [...]
Este artículo se centra en una figura específica de la adaptación visual de la Comedia de Blake: Virgilio, a quien Dante invocó como predecesor poético y un modelo ético. Los movimientos y gestos físicos del personaje en los paneles de Blake sugieren una inclusión de esta versión de Virgilio dentro de la tradición de las escrituras sagradas que el autor consideraba profética. [...]
2020 -  10.5565/rev/dea.134
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 129-154 (Monogràfic)
|
|
|
3.
|
|
14 p, 127.6 KB |
Omero, Virgilio, il villanello della "Ginestra" leopardiana
/
Lonardi, Gilberto (Università di Verona)
Il villanello della Ginestra leopardiana, che fugge con la famiglia lasciando le sue povere cose mentre la lava del Vesuvio avanza e distrugge, ha grandi padri: Omero, Virgilio, Dante. Il più importante, però, il più vicino a Leopardi, è il poeta dell'Eneide.
El villanello de la Ginestra leopardiana, que escapa amb la família i deixa les seves pobres coses mentre la lava del Vesuvi avança i destrueix, té grans pares: Homer, Virgili, Dante. El més important, però, el més proper a Leopardi, és el poeta de l'Eneida.
The villanello character in Leopardi's Ginestra -the peasant who escapes with his family the eruption of Mount Vesuvius- has important literary precedents in Homer's, Virgil's and Dante's poetry, the closest to Leopardi among them being the poet of the Aeneid.
El villanello del a Ginestra leopardiana, que escapa con la familia dejando sus pobras cosas mientras la lava del Vesubio avanza y destruye, tiene grandes padres: Homero, Virgilio, Dante. Sin embargo, el más importante, el más cercano a Leopardi, es el poeta de la Eneida.
2017
Quaderns d'Italià, Núm. 22 (2017) , p. 83-96 (Dossier 1)
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
20 p, 307.9 KB |
Paradiso Terrestre su pergamena : il canto XXVIII del Purgatorio disegnato da Sandro Botticelli
/
Korbacher, Dagmar (Kupferstichkabinett Staatliche Museen zu Berlin (Alemanya))
Questa "lectura Dantis" parte da uno dei celebri disegni di Sandro Botticelli per la Commedia, conservati presso il Kupferstichkabinett di Berlino, cio. dal disegno che l'artista fece per il canto ventottesimo del Purgatorio intorno al 1488-1492 circa. [...]
Aquesta "lectura Dantis" parteix d'un dels famosos dibuixos de Sandro Botticelli de la Comèdia, conservats al Kupferstichkabinett de Berlín, és a dir, del dibuix que l'artista va fer per al Cant vint-i-vuitè del Purgatori entre els anys 1488-1492 aproximadament. [...]
This "lectura Dantis" starts from one of Sandro Botticelli's famous drawings for Comedy, preserved at the Kupferstichkabinett in Berlin, i. e. from the drawing that the artist made for the twenty-eighth Canto of Purgatory around 1488-1492 (or so). [...]
Esta "lectura Dantis" parte de uno de los famosos dibujos de Sandro Botticelli de la Comedia, conservados en el Kupferstichkabinett de Berlín, es decir, del dibujo que el artista hizo para el Canto ventiochavo del Purgatorio entre los años 1488-1492 aproximadamente. [...]
2014 - 10.5565/rev/dea.21
Dante e l'Arte, Vol. 1 (2014) , p. 207-226 (Articoli)
|
|
|
6.
|
|
26 p, 146.1 KB |
Antoni Rovira i Virgili
/
Figueres, Josep M. 1950- (Josep Maria), (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació)
Repàs a la trajectòria periodística d'un dels més dinàmics i destacats periodistes del segle xx, segurament el més rellevant des de la perspectiva progressista catalanista. En l'article es descriuen els antecedents, l'evolució i el final a l'exili, des d'una perspectiva eminentment en clau d'alta divulgació, atenent al format sintètic de mostrar la trajectòria d'un periodista, i es fixa l'atenció en els diversos treballs que l'han estudiat com a periodista, de Jaume Sobrequés a Josep M. [...]
Review of the journalistic career of one of the most dynamic and leading journalists of the 20th century, surely the most relevant from a progressive and Catalan nationalist perspective. The article describes the background, development and ultimate exile, employing a point of view that is eminently informative, given the synthesis-based format of focusing on his journalistic career, and attention is paid to the various studies of him as a journalist, from Jaume Sobrequés to Josep M. [...]
2011 - 10.2436/20.1001.01.69
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Vol. 22 (2011) , p. 131-156
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
25 p, 1.1 MB |
El Camp de Tarragona : frens, possibilitats i planejament territorial
/
González, Francesc ;
Oliveras, Josep
El Camp de Tarragona mostra una estructura social i econòmica consolidada i força diversificada, producte del procés de desenvolupament experimentat durant les dècades precedents. En l'actualitat, els objectius se centren en mitigar els efectes perniciosos provocats per aquell desenvolupament accelerat, tot reconduint-los a partir de criteris de sostenibilitat, al mateix temps que s'estenen els seus efectes positius a les àrees geogràfiques i els col·lectius socials que fins ara se n'han vist al marge.
El Camp de Tarragona muestra una estructura social y económica consolidada y muy diversificada, producto del proceso de desarrollo experimentado durante las décadas precedentes. En la actualidad, los objetivos se centran en mitigar los efectos perniciosos originados por aqueldesarrollo acelerado y en reconducirlos a partir de criterios de sostenibilidad, al mismo tiempo que sus efectos positivos se extienden a las áreas geográficas y los colectivos sociales que hasta ahora se han visto al margen.
The Camp de Tarragona shows a social and economic structure consolidated and quite diversified, product of the development process showed during the former decades. Nowadays, the objectives focus on mitigating the pernicious effects caused by that accelerated development, reconducting them from sustainability criteria, at the same time that the positive effects are spread to those geographic areas and social groups that have been kept out so far.
Le Camp de Tarragona montre une structure sociale et économique consolidée et très diversifiée, produit du procés de développement expérimenté durant les dernières décennies. Actuellement, les objectifs se centrent à mitiger les effets pernicieux provoqués par ce développement accéléré, en les reconduisant à travers des critères de sustantabilité à la fois que ses effets positifs s'étendent aux aires géographiques et aux collectifs sociaux qui, jusqu'à présent ont été laissés en marge.
2003
Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 39 (2003) p. 75-99
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.
