Resultats globals: 100 registres trobats en 0.04 segons.
Materials de curs, 1 registres trobats
Llibres i col·leccions, 3 registres trobats
Documents de recerca, 5 registres trobats
Articles, 85 registres trobats
Contribucions a jornades i congressos, 6 registres trobats
Materials de curs 1 registres trobats  
1.
1 p, 14.3 KB Michelet : la renaissance, 1879 / Fernández Terricabras, Ignasi ; Michelet, Jules, 1798-1874 ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
L'historiador francès Jules Michelet és dels primers en utilitzar el terme renaixement per a definir aquest període de la història d'Europa.
2005 (Col·lecció de textos històrics)  

Llibres i col·leccions 3 registres trobats  
1.
39 p, 5.4 MB Pierre Bonnassie : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres el dia 9 de març de 1993. / Bonnassie, Pierre. ; Udina i Martorell, Frederic.
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 1993. (Doctor honoris causa (Universitat Autònoma de Barcelona))

Conté: Presentació / per Frederic Udina Martorell ; Sur le modèle de la mutaton féodale / per Pierre Bonnassie ; Curriculum vitae de Pierre Bonnassie.  

2.
222 p, 18.4 MB Diez años de historiografía modernista / Alberola Romá, Armando ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
Universitat Autònoma de Barcelona 1997 (Monografies Manuscrits ; 3)  
3.
12 p, 356.1 KB La utopía moral de un héroe político-cristiano : el Tomás Moro de Fernando de Herrera / Neumeister, Sebastian
Fernando de Herrera dedica a Tomás Moro, canciller de Enrique VIII de Inglaterra y defensor de la Iglesia, una biografía al parecer muy heterogénea, una veces detallada, otras más bien general. El texto se sitúa entre los géneros de la historiografía y de la hagiografía, disponiendo la vida del protagonista en forma semidramática, como en un «Teatro de la Tragedia». [...]
Fernando de Herrera, an important humanist and poet of 17th-century Seville, narrates the martyrdom of another humanist, Sir Thomas More, Lord Chancellor of England and advocate of the Catholic Church, in a seemingly very heterogeneous biography —at some points very detailed, at others quite general— which lies somewhere between history and hagiography, presenting More’s life in a semi-dramatic way, as a «Theatre of Tragedy». [...]

2010 (Studia aurea monográfica ; 1.)
Studia Aurea Monográfica, Núm. 1 (2010) , p. 147-158  

Documents de recerca 5 registres trobats  
1.
440 p, 2.7 MB Las cartas de relación como antecedente genérico de la narrativa histórica en las crónicas de Indias / Espitia, Leonardo ; Pontón, Gonzalo, dir. ; Serés, Guillermo, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola
Las cartas de relación como antecedente genérico de la narrativa histórica en las crónicas de Indias El presente estudio tiene como objeto principal mostrar ―a través de la descripción y análisis comparativo de un conjunto de textos escritos durante los últimos años del siglo XV y buena parte del XVI, todos referidos al Descubrimiento y Conquista del Nuevo Mundo― las implicaciones que existen en el hecho de que un género migre en otro; esto es, que una carta humanista familiar como aquellas escritas por un Pedro Mártir de Anglería termine convirtiéndose, en la voz de un Pérez de Oliva, en un relato histórico; o que una carta de relación como la escrita por Francisco Vázquez para salvar su cuello ante la Audiencia de Santa Fé, se transforme en una obra histórica como El Marañón de Diego de Aguilar y Córdoba. [...]
The present study has as main purpose to show the implications that exist in the fact that a gender migrates in another ―through the description and comparative analysis of a corpus of texts written during the last years of the fifteenth century and much of the XVI, all referred to the Discovery and Conquest of the New World. [...]

[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016  
2.
54 p, 2.9 MB Perspectiva de gènere i modes de representació del passat en l'audiovisual : El cas d'Enric VIII a Los Tudor / Vilanova Cots, Meritxell ; Selva, Marta, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació
A partir de l'anàlisi de la sèrie "Los Tudor" es constata el peatge que paga la historiografia per estar present dins el cinema històric. A la vegada, es qüestiona el paper dels personatges femenins en relació tant al temps de producció com al temps del relat per observar les desigualtats de gènere.
A partir del análisis de la serie "Los Tudor" se constata el peaje que paga la historiografía para estar presente dentro del cine histórico. A la vez, se cuestiona el papel de los personajes femeninos en relación tanto al tiempo de producción como al tiempo del relato para observar las desigualdades de género.
Thanks to the analysis of "The Tudors" TV show, the toll historiography has to pay to be present in historical cinema is verified. At the same time, the role of female characters is questioned in connection with both production time and story time so we can observe gender inequality.

2015
Graduat o Graduada en Periodisme [971]  
3.
241 p, 4.3 MB Las formas de la memoria en la historiografía griega del siglo III romano. Utilización del recuerdo en Dion Casio y Herodiano / Urrutia Muñoz, Néstor ; Cortadella Morral, Jordi, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015  
4.
382 p, 10.0 MB Fundamentos médico-filosóficos en los discursos histórico-políticos en la Grecia antigua / Sierra Martín, César ; Cortadella i Morral, Jordi, dir. ; Arrizabalaga, Jon, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
La presente tesis doctoral se presenta en una recopilación de 24 artículos y se divide en dos pilares: historiografía de la Grecia Clásica y medicina hipocrática. Dicho esquema busca dar respuesta a preguntas tales como: ¿Qué idea sobre la naturaleza humana tenían los griegos? ¿En qué se fundamentaba la idea de alteridad que reflejan los autores clásicos griegos? y ¿Cómo se trasladaba todo ello al pensamiento político? A nuestro modo de ver, no podemos dar respuesta a ninguno de estos interrogantes sin estudiar la incipiente historiografía griega y la concepción del ser humano que muestra el Corpus hippocraticum. [...]
The present PhD dissertation consists of 24 papers. It is divided in two main blocks: Classical Greece historiography and Hippocratic medicine. This division aims to answer questions such as: (1) the idea of the Ancient Greeks about the human being, (2) the idea of the Greek authors concerning the Otherness and (3) the impact of these concepts in the Greek political thinking. [...]

[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014  
5.
358 p, 895.0 KB Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971) / Pujol, Enric, 1960- ; Simon i Tarrés, Antoni, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
La tesi Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971) té un doble objectiu. D'una banda, dilucidar el lloc que F. Soldevila ocupa en la historiografia catalana del segle XX i, d'altra, oferir una primera visió de conjunt del panorama historiogràfic català contemporani. [...]
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2002
3 documents

Articles 85 registres trobats  1 - 10següentfinal  anar al registre:
1.
15 p, 267.7 KB Tensiones entre la historiografía y la narrativa histórica : Doña Inés contra el olvido, de Ana Teresa Torres / Osorio Amoretti, Omar (Universidad Simón Bolívar (Veneçuela))
Este trabajo estudia cómo, debido a la aparición de crisis históricas en el orden económico e institucional de la nación, la novela de Ana Teresa Torres representa un proceso sociopolítico pesimista y genera espacios de tensión con la historiografía venezolana —especialmente la decimonónica de vertiente romántica que enarbola un sentido épico y melodramático del pasado y aquella del siglo XX que interpreta el acontecer nacional como una marcha progresiva de cambios positivos—, mediante la exposición tanto de una dimensión social marginada como de ciertas continuidades negativas presentes en el transcurrir histórico del país.
Aquest treball estudia com, a causa de l'aparició de crisis històriques en l'ordre econòmic i institucional de la nació, la novel·la d'Ana Teresa Torres representa un procés sociopolític pessimista i genera espais de tensió amb la historiografia veneçolana —especialment la decimonònica de vessant romàntic que enarbora un sentit èpic i melodramàtic del passat i aquella del segle XX que interpreta l'esdevenir nacional com una marxa progressiva de canvis positius—, mitjançant l'exposició tant d'una dimensió social marginada com de determinades continuïtats negatives presents en el transcórrer històric del país.
This article analyses how, due to the emergence of historical crisis in the nation of both economical and institutional order, Ana Teresa Torres' novel depicts a pessimist sociopolitical process and creates some tension spaces with Venezuelan historiography—especially one from the 19th century that raises an epic and melodramatic sense of the past and another one from the 20th century that interprets national events as a progressive march of positive changes—, through the exposition of an outcast social dimension and certain negative continuities during the historical elapse of the country.

2017 - 10.5565/rev/mitologias.454
Mitologías hoy, Vol. 16 (2017) , p. 167-181 (Dossier)  
2.
24 p, 2.9 MB Francisco Javier Clavijero, ¿nacionalista, indigenista o ilustrado? Una lectura contextualizada de su Historia antigua de México / Diez-Canedo F., Aurora (Universidad Nacional Autónoma de México)
En una lectura de la Historia antigua de México de Clavijero separada de las Disertaciones que la acompañan, en las cuales predomina el tema de la polémica de la inferioridad del continente americano, surge el tema de la caída o ruina del imperio mexicano como un leitmotiv, noción que pone al jesuita mexicano en sintonía con historiadores de la Ilustración como Montesquieu y Gibbon, y lleva a destacar las preocupaciones propias de su tiempo entre sus motivos para escribir historia, generalmente opacadas por la tendencia en la historiografía reciente a privilegiar, más que la modernidad de Clavijero, su origen criollo, su criollismo, americanismo y nacionalismo, que más bien lo ubican como un autor opuesto o al margen de las corrientes ilustradas.
Upon reading Historia antigua de México by Clavijero separatedly from its complementary Disertaciones, in which the discussion on the inferiority of the American continent predominates, the question of the fall of the Mexican Empire emerges as a leitmotiv –a notion that puts the Mexican Jesuit beside the European historians of the XVIII Century such as Montesquieu or Gibbon–, which shows the preoccupations of his own time among his motives for writing history. [...]

2017 - 10.5565/rev/nueind.21
Nuevas de Indias, Vol. 2 (2017) , p. 30-53 (Artículos)  
3.
19 p, 1.2 MB Monastic Reform and Autobiographical Dialogue : the "Senatorium" of Abbot Martin of Leibitz / Tersch, Harald (Universität Wien)
El diálogo autobiográfico se basa en el principio de cuestionar los fundamentos del propio guión de la vida y, partitcularmente, se desarrolló en durante en las épocas de los movimientos de reforma, cuando los modelos y los valores dentro de las comunidades estaban abiertos al debate. [...]
The autobiographical dialogue is based upon the principle of questioning the fundamentals of one's own life script and offered itself in particular during times of reform movements, when role models and values within communities were open to debate. [...]

2017
Medievalia, Vol. 20 Núm. 1 (2017) , p. 41-59 (Artículos)  
4.
6 p, 64.4 KB Autocensura e historiografía en tiempos de los Austrias : Presentación / Esteve, Cesc (Universitat de Barcelona)
Este artículo resume los principales contenidos de los trabajos reunidos en este dossier monográfico, consagrado al estudio de las relaciones entre la autocensura y la historiografía en la España de los Austrias. [...]
Aquest article resumeix els continguts principals dels treballs aplegats en aquest dossier monogràfic, que es dedica a l'estudi de les relacions entre autocensura i historiografia a l'Espanya dels Àustries. [...]
This article summarizes the main contents of the works in this monographic dossier devoted to the study of the relationships between self-censorship and historiography in Habsburg Spain. It argues for the timeliness and relevance of this dossier, presents its aims and working hypotheses, provides a summary of each article and makes an assessment of some of its most significant results.

2017 - 10.5565/rev/manuscrits.176
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 35 (2017) , p. 13-18 (Dossier)  
5.
22 p, 215.7 KB Autocensura en torno a la dimensión política de las Comunidades de Castilla / Merle, Alexandra (Université de Caen Normandie)
La relación de las Comunidades de Castilla en la historiografía del reinado de Carlos V, en particular en los textos redactados en vida del emperador, ha sido objeto de numerosos estudios que han subrayado las ambigüedades de algunos de ellos. [...]
La relació de les Comunitats de Castella en la historiografia del regnat de Carles V, en particular en els textos redactats en vida de l'emperador, ha estat objecte de nombrosos estudis que han subratllat les ambigüitats d'alguns. [...]
Studies about the accounts of the Comunidades de Castilla (Communities of Castile) in Spanish historiography, especially in the chronicles written during the reign of Charles V, have shown how ambiguous several of them can be on this matter. [...]

2017 - 10.5565/rev/manuscrits.165
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 35 (2017) , p. 19-40 (Dossier)  
6.
22 p, 205.3 KB "Contenerse en los límites de la prudencia" : autocensura y discurso histórico en la temprana modernidad / Esteve, Cesc (Universitat de Barcelona)
En este artículo doy cuenta de la formación del discurso sobre la autocensura en la historiografía en los tratados sobre el arte de la historia de autores hispánicos de los siglos XVI y XVII (c. 1550 - c. [...]
En aquest article dono compte de la formació del discurs sobre l'autocensura en la historiografia, en els tractats sobre l'art de la història d'autors hispànics dels segles XVI i XVII (c. 1550 - c. [...]
This article gives an account of the discourse on historiographical self-censorship in treatises about the art of history written by Hispanic authors in the sixteenth and seventeenth centuries (c. 1550–c. [...]

2017 - 10.5565/rev/manuscrits.174
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 35 (2017) , p. 103-124 (Dossier)  
7.
22 p, 200.5 KB Alteridad, oportunidad y autocensura en la historiografía de inicios del siglo XVII / Miralles, Eulàlia (Universitat de València. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana)
La historiografía barroca, sometida a menudo a los dictámenes políticos de las instituciones, se presenta como un marco idóneo para poder valorar los niveles de censura y autocensura en las obras del período. [...]
La historiografia barroca, sotmesa sovint als dictàmens polítics de les institucions, es presenta com un marc idoni per poder valorar els nivells de censura i d'autocensura en les obres del període. [...]
Baroque historiography, which is usually subjected to the political opinions of institutions, presents itself as an ideal space for examining levels of censorship and self-censorship in the period's works. [...]

2017 - 10.5565/rev/manuscrits.177
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 35 (2017) , p. 61-81 (Dossier)  
8.
20 p, 193.0 KB "Ante todo, nunca te mientas a ti mismo" : Pedro de Valencia , la "Historia de Chile" y la autocensura / Kagan, Richard L. (Johns Hopkins University)
A lo largo del reinado de Felipe III, el reino de Chile estuvo en crisis. La «pacificación» del sur de aquel lejano reino iba mal, y en la corte real se debatían las tácticas militares necesarias para garantizar la seguridad de aquella región. [...]
Al llarg del regnat de Felip III, el regne de Xile va estar en crisi. La «pacificació» del sud d'aquell regne llunyà anava malament i a la cort reial es debatien les tàctiques militars necessàries per garantir la seguretat d'aquella regió. [...]
During the reign of Philip III, crisis prevailed in the kingdom of Chile. The "pacification" of the southern part of that distant kingdom was going badly, and in royal court a debate raged over the type of military tactics needed to guarantee the region's security. [...]

2017 - 10.5565/rev/manuscrits.171
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 35 (2017) , p. 83-101 (Dossier)  
9.
32 p, 282.5 KB La historia militar en el contexto de las nuevas corrientes historiográficas : una aproximación / Borreguero Beltrán, Cristina (Universidad de Burgos. Departamento de Ciencias Históricas y Geografía)
Este artículo pretende explorar los avances e innovaciones de la historia de la guerra y, por extensión, de la historia militar, logrados durante el último medio siglo en España. El estudio analiza algunas de sus características más definitorias, en consonancia con el proceso de la historia general, como la extraordinaria multiplicación de los protagonistas, la ampliación del universo temático, el acceso multifactorial en el análisis de las diferentes cuestiones, las nuevas líneas de investigación y los cambios metodológicos generados en diálogo con otras disciplinas — la antropología, la lingüística, la literatura, la psicohistoria, etc. [...]
Aquest article pretén explorar els avenços i les innovacions de la història de la guerra i, per extensió, de la història militar, assolits durant el darrer mig segle a Espanya. L'estudi n'analitza algunes de les característiques més definitòries, d'acord amb el procés de la història general, com l'extraordinària multiplicació dels protagonistes, l'ampliació de l'univers temàtic, l'accés multifactorial a les diferents qüestions, les noves línies de recerca i els canvis metodològics generats en diàleg amb altres disciplines — l'antropologia, la lingüística, la literatura, la psicohistòria, etc. [...]
This article aims to explore the advances and innovations in the study of war history and, by extension, military history during the last half century in Spain. The study analyzes some of its most defining characteristics in line with the process of general history: the extraordinary increase in the number of protagonists, the expansion of issues and topics, the multifactorial access in the analysis, and the opening of new lines of research and methodological changes in dialogue with other disciplines, among them anthropology, linguistics, literature and psychohistory. [...]

2016 - 10.5565/rev/manuscrits.87
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 34 (2016) , p. 145-176 (Articles)  
10.
27 p, 2.1 MB From ‘Alī to Dante's «Alì» : a Western Medieval Understanding of «Shī'a» / Di Cesare, Michelina (Sapienza Università di Roma)
This paper focuses on the figure of Alì, found along with Maometto and sowers of scandal and schism in Dante's Divina Commedia (Inferno 28). While early commentators on the poem variously identify Alì as a companion or disciple of Maometto's, or his heretical teacher, modern commentators identify him as ‘Alī b. [...]
Esta contribución estudia la figura de Alí, condenado junto a Maometto, como diseminadores de escándalo y de cisma en el Infierno de Dante. Mientras los comentadores antiguos han identificadao este personaje bien como un compañero o bien como un discípulo de Maometto, los comentadores modernos opinan que se trata de ‘Alī b. [...]

2016
Medievalia, Vol. 19 Núm. 2 (2016) , p. 175-201 (El Islam: un argumento de controversia en Occidente)  

Articles : 85 registres trobats   1 - 10següentfinal  anar al registre:
Contribucions a jornades i congressos 6 registres trobats  
1.
6 p, 75.4 KB La historiografia de la malaltia durant el segle XX / Arrizabalaga, Jon (Institució Milà i Fontanals) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya)
Fins a ben endins la dècada de 1920 la idea de que les malalties són entitats naturals essencialment contínues en l'espai i el temps —i, com a màxim, susceptibles en el cas de les afeccions infeccioses, d'experimentar canvis explicables per les lleis bioevolutives que regulen les relacions entre els diferents éssers vius— fou incontestable entre els historiadors de la malaltia, en gran manera en raó del paper “disciplinari” i, abans de res, legitimador de la ciència mèdica moderna, que la història de la medicina havia jugat des de la seva institucionalització a finals del segle XIX. [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
2.
5 p, 55.9 KB El pluralisme mèdic : una clau interpretativa per a una història integral de la medicina / Perdiguero Gil, Enrique ; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" ; Universitat Autònoma de Barcelona . Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya)
El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
3.
10 p, 82.6 KB Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI / Martínez Vidal, Àlvar (Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciències (CEHIC)) ; Huguet Termes, Teresa ; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya)
Text introductori de la ponència titulada "Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI” presentada en el marc del XIII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
4.
4 p, 38.9 KB Les biografies mèdiques : entre l'hagiografia i la història / Martínez Vidal, Àlvar (Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciències (CEHIC)) ; Pardo Tomás, José Institució Milà i Fontanals ; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya)
El treball analitza la tradició del gènere biogràfic dins la historiografia mèdica, iniciada amb el model biobibliogràfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entrà en crisi amb la història social de la medicina. [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
5.
6 p, 53.3 KB Una reflexió historiogràfica sobre l'hospital com a espai de medicalització / Huguet Termes, Teresa ; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana : 13è : 2004 : La Canonja, Catalunya
El treball analitza la historiografia existent sobre les institucions hospitalàries com a espai de medicalització des de la segona meitat del s. XX. La finalitat és estudiar de quina manera diverses tendències historiogràfiques han percebut l'hospital com a espai de creació i difusió de coneixement científic. [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
6.
5 p, 45.5 KB Historiografia i història de la salut pública / Zarzoso Orellana, Alfons (Museu d'Història de la Medicina de Catalunya) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana : 13è : 2004 : La Canonja, Catalunya
Aquest text planteja, des d'un punt de vista historiogràfic, com el concepte de salut pública es va construir històricament en les primeres dècades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogràficament a mitjan segle XX, al costat del procés de professionalització dels salubristes.
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.