|
15.
|
|
21 p, 131.5 KB |
Catalunya i València durant la Guerra de Successió. «La comuna empresa de la llibertat»
/
Pérez Aparicio, Carme (Universitat de València. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l'arxiduc Carles d'Àustria i el duc d'Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. [...]
La muerte sin descendencia de Carlos II situaba a Europa y a la Monarquía Hispánica en una auténtica encrucijada. Los dos candidatos finales al trono, el archiduque Carlos de Austria y el duque de Anjou, Felipe de Borbón, representaban trayectorias político-dinásticas bien diferentes. [...]
After the childless death of Charles II, Europe and the Spanish Monarchy were placed in a real crossroad. The two final throne's candidates, Charles, archduke of Austria, and Philip of Bourbon, duke of Anjou, represented really different political-dynastic courses. [...]
2012 -  10.5565/rev/manuscrits.13
Manuscrits, Núm. 30 (2012) , p. 77-97
|
|
|
16.
|
|
16 p, 83.6 KB |
La actividad musical dependiente del Cabildo Municipal de Valencia durante la Guerra de Sucesión
/
Serneguet Romero, Raquel
La autora de esta comunicación nos ofrece una información preciosa sobre la actividad de los músicos dependientes del Cabildo Municipal de la ciudad de Valencia, desde 1700 hasta 1707; dicha actividad estaba realizada por diversas instituciones: a) los trompetas (y timbales), al servicio directo del municipio, del que ostentaban la representación de su imagen sonora; b) los ministriles -también del municipio-, que intervenían en procesiones y en celebraciones eclesiásticas con el instrumentario propio: chirimías, bajones, bajoncillos, serpentones, cornetas y sacabuches; c) dos instituciones corales: la capilla musical de la Seo, formada por 25 intérpretes vocales e instrumentales, y la capilla de San Juan del Mercado. [...]
L'autora d'aquesta comunicació ens ofereix una preuada informació sobre l'activitat dels músics depenents del Capítol Municipal de la ciutat de València, des de 1700 fins al 1707; l'esmentada activitat era formada per diverses institucions: a) els trompetes (i timbals), al servei directe del municipi, del qual ostentaven la representació de la seva imatge sonora; b) els ministrers -també del municipi-, que intervenien a les processons i a les celebracions eclesiàstiques amb l'instrumentari propi: xeremies, baixons, baixonets, serpentons, cornetes i sacabutxos; c) dues institucions corals: la capella musical de la Seu, formada per 25 intèrprets vocals i instrumentals, i la capella de Sant Joan del Mercat. [...]
L'auteure de cette communication nous fournit des informations précieuses sur l'activité des musiciens dépendant du Conseil Municipal de la ville de Valencia, de 1700 à 1707. Cette activité était réalisée par différentes institutions: a) les trompettes [et les timbales] au service direct de la Municipalité, dont elles affichaient l'image sonore; b) les ménestrels -dépendant aussi de la Municipalité- qui intervenaient dans des processions et des célébrations avec leur propre instrument: chalumeaux, douçaines, douçainettes, serpents, cornets et sacqueboutes; c) deux institutions chorales: la chapelle musicale de la Seo, formée par 25 interprètes vocaux et instrumentaux, et la chapelle de San Juan del Mercado. [...]
The author of this report presents valuable information on the activity of the musicians that were dependent on the Municipal Cabildo of the city of Valencia from 1700 to 1707; said activity was undertaken by different institutions: a) the trumpets [and timpani], were at the direct service of the Municipality, of whom they held the representation of its musical imagery; b) the minstrels -also of the Municipality-, who intervened in ecclesiastic processions and celebrations using their own instruments: hornpipes, dulcians, bassoons, serpents, cornets and sackbuts; c) two choral institutions: the Seo musical chapel, made up of 25 vocalists and instrumentalists, and the chapel of San Juan del Mercado. [...]
Die Autorin dieses Beitrags liefert wertvolle Informationen über die Tätigkeit der Musiker, die von 1700 bis 1707 unter der Obhut des Gemeinderats der Stadt Valencia standen. Diese musikalischen Aktivitäten wurden von verschiedenen Institutionen verwirklicht: a) die direkt der Gemeinde unterstehenden Trompeter (und Paukenschläger), deren Klangbild sie repräsentierten; b) die -ebenfalls der Gemeinde unterstehenden- Spielleute, die auf Prozessionen oder bei kirchlichen Feierlichkeiten mit dem ihnen eigenen Instrumentarium auftraten: Schalmeien, Fagotte, Altfagotte, Serpenten, Zinken und Posaunen; c) zwei Kirchenchöre: die Musikkapelle der Seu, die aus 25 Sängern und Instrumentalisten bestand, sowie die Kapelle Sant Joan del Mercat. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 241-256
|
|
|
17.
|
|
11 p, 82.9 KB |
Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII
/
Ayats Abeyà, Jaume, 1960- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Estudi d'un repertori de cançons de mitjan segle XVII i començament del XVIII, relacionat amb les guerres dels segles XVII i XVIII. Primerament, Els Segadors, el text del qual, provinent de l'oralitat, explica les malvestats de les tropes de Felip IV i del comte-duc d'Olivares en ocasió del Corpus de Sang (1640). [...]
Estudio de un repertorio de canciones de mediados del siglo XVII y principios del XVIII, relacionado con las guerras de los siglos XVII y XVIII. En primer lugar, Els Segadors, cuyo texto, proveniente de la oralidad, explica las maldades de las tropas de Felipe IV y del condeduque de Olivares en el Corpus de Sangre (1640). [...]
Etude d'un répertoire de chansons de la moitié du XVIIè siècle et du début du XVIIIè siècle, en relation avec les guerres des XVIIè et XVIIIè siècles. Tout d'abord, Els Segadors, dont le texte, qui provient de la tradition orale, explique les malversations des troupes de Philippe IV et du comte-duc d'Olivares à l'occasion du Corpus de Sang (1640). [...]
Study of a repertory of songs from the mid 17th century to the early 18th century, related with the wars of the 17th and 18th centuries. First of all, Els Segadors, whose text originates from orality, tells of the evils of the troops of Philip IV and the count-duke Olivares in the Corpus de Sangre (1640). [...]
Untersuchung eines Repertoires von Liedern aus der Zeit zwischen Mitte des 17. und Anfang des 18. Jahrhunderts, die mit den Kriegen in diesen beiden Jahrhunderten in Beziehung stehen. Der aus der mündlichen Überlieferung stammende Text von Els Segadors [Die Schnitter] handelt von den Schandtaten der Truppen von Philipp IV. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 229-240
|
|
|
18.
|
|
13 p, 85.7 KB |
Òperes a Barcelona a principis del segle XVIII : intercanvis i adaptacions
/
Cortés, Francesc
Estudi del repertori operístic desenvolupat a la cort de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III) a Barcelona, especialment entre 1708 i 1711. L'autor centra el seu treball en la tipologia àulica de les òperes, enteses i emprades com a element de propaganda en el context de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya. [...]
Estudio del repertorio operístico desarrollado en la corte del archiduque Carlos de Austria (Carlos III) en Barcelona, especialmente entre 1708 y 1711. El autor centra su trabajo en la tipología áulica de las óperas, entendidas y empleadas como elemento de propaganda en el contexto de la Guerra de Sucesión en la Corona de España. [...]
Etude du répertoire opéristique développé à la cour de l'Archiduc Charles d'Autriche (Charles III) à Barcelone, plus particulièrement entre 1708 et 1711. L'auteur centre son travail sur la typologie aulique des opéras, compris et utilisés comme éléments de propagande dans le contexte de la Guerre de Succession à la Couronne d'Espagne. [...]
A study of the operatic repertory developed in the Court of Archduke Charles of Austria (Charles III) in Barcelona, especially between 1708 and 1711. The author's work focus on the aulica (serious love) typology of the operas, which were understood and used as elements of propaganda in the context of the War of Succession to the Spanish Crown. [...]
Studie über das am Hofe des österreichischen Erzherzogs Karl III entwickelte Opernrepertoire in Barcelona, insbesondere zwischen 1708-1711. Der Autor bezieht sein Werk auf die höfische Typologie der Opern, verstanden und verwendet als Propagandamittel im Rahmen des spanischen Erbfolgekrieges. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 185-197
|
|
|
19.
|
|
26 p, 130.2 KB |
El teatro con música en la corte de Felipe V durante la Guerra de Sucesión, entre 1703-1707
/
Lolo Herranz, Begoña
La autora de este artículo estudia con profundidad y detenimiento el importante repertorio teatral de la corte de Felipe V durante la Guerra de Sucesión en la Corona de España, durante los años 1703-1707. [...]
L'autora d'aquest article estudia pregonament i acurada l'important repertori teatral de la cort de Felip V durant la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya, durant els anys 1703-1707. Begoña Lolo al·ludeix especialment al teatre amb música, expressió referida a les estructures teatrals en les quals la música esdevenia una part destacada en el desenvolupament de l'acció dramàtica. [...]
L'auteure de cet article étudie en profondeur et en détail le répertoire théâtral considérable de la cour de Philippe V pendant la Guerre de Succession à la Couronne d'Espagne, entre les années 1703 et 1707. [...]
The author of this article makes a careful, in-depth study of the important theatrical repertory of the Court of Philip V during the War of Succession to the Spanish Crown, during the years 1703-1707. [...]
Die Autorin dieses Artikels behandelt eingehend das umfangreiche Theaterrepertoire am Hof von Philipp V. in den Jahren 1703-1707 während des Spanischen Erbfolgekriegs. Ihr besonderes Augenmerk gilt dabei dem teatro con música. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 159-184
|
|
|
20.
|
|
26 p, 1.6 MB |
L'òpera Il più bel nome d'Antonio Caldara i la recepció del darrer barroc a Catalunya
/
Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
L'autor del present article estudia el context històric, polític, musical i social de la Barcelona de 1708, en plena Guerra de Successió a la corona d'Espanya, produïda per la mort de Carles II de Castella el 1700, el qual no deixà successió directa. [...]
El autor del presente artículo estudia el contexto histórico, político, musical y social de la Barcelona de 1708, en plena Guerra de Sucesión a la Corona de España, producida por la muerte de Carlos II de Castilla en 1700, el cual no dejó sucesión directa. [...]
L'auteur de cet article étudie le contexte historique, politique, musical et social de la Barcelone du 1708, au beau milieu de la guerre de Succession à la Couronne d'Espagne, déclenchée par la mort de Charles II de Castille en 1700 sans laisser de succession directe. [...]
The author of this article studies the historical, political, musical and social context of Barcelona in 1708, at the height of the War of Succession to the Spanish Crown, produced by the death of Charles II of Castile in 1700, who left no direct successor. [...]
Der Autor dieses Artikels untersucht den historischen, politischen, musikalischen und sozialen Kontext Barcelonas im Jahre 1708, mitten im Spanischen Erbfolgekrieg, der durch den Tod des Königs Karl II. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 77-102
|
|
|
21.
|
|
31 p, 1.4 MB |
Documentació impresa en l'època de la Guerra de Successió
/
Escobedo, Joana
La Guerra de Successió generà tota una publicística textual, divulgada a través d'impresos i manuscrits amb intervenció de l'oralitat, destinada a conformar una opinió pública d'acord amb la ideologia i els propòsits dels poders que aspiraven a ser dominants, a enaltir el fervor popular i a desacreditar els afectes al bàndol contrari. [...]
La Guerra de Sucesión generó una publicística textual, divulgada a través de impresos y manuscritos con intervención de la oralidad, destinada a conformar una opinión pública acorde con la idelogía y los propósitos de los poderes que aspiraban a ser dominantes, a enaltecer el fervor popular y a desacreditar los afectos al bando contrario. [...]
La Guerre de Succession généra toute une publicistique textuelle, divulguée par des imprimés et des manuscrits ayant recours à l'oralité et destinée à configurer une opinion publique en accord avec l'idéologie et les objectifs des pouvoirs qui aspiraient à dominer, ainsi qu'à aviver la ferveur populaire et à discréditer les sentiments du camp adverse. [...]
The War of Succession generated much textual propaganda, disseminated in the form of printed sheets and manuscripts, with intervention of orality, designed to generate public opinion in keeping with the ideology and aims of the powers seeking dominance, to increase popular fervour and discredit the sympathisers with the opposition. [...]
Der Spanische Erbfolgekrieg schuf eine umfangreiche Textpublizistik, die über Drucklegungen und öffentlich verlesene Manuskripte verbreitet wurde und dazu dienen sollte, die öffentliche Meinung gemäß Ideologie und Absichten der um die Vorherrschaft kämpfenden Mächte zu gestalten, die Begeisterung des Volkes zu schüren und die Anhänger der Gegenseite zu diskreditieren. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 45-75
|
|
|
22.
|
|
13 p, 75.3 KB |
El marc històric. La Guerra de Successió
/
Sobrequés i Callicó, Jaume 1943-
Anàlisi dels aspectes polítics, socials i institucionals de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1705-1711), amb un especial èmfasi en el seu darrer episodi, la caiguda de Barcelona en poder de l'exèrcit franco-espanyol l'11 de setembre de 1714, darrera seqüela d'una complexa problemàtica internacional entre diverses potències europees. [...]
Análisis de los aspectos políticos, sociales e institucionales de la Guerra de Sucesión en la Corona de España (1705-1711), con especial énfasis en su último episodio, la caída de Barcelona en poder del ejército francoespañol el 11 de septiembre de 1714, última secuela de una compleja problemática internacional entre diversas potencias europeas. [...]
Analyse des aspects politiques, sociaux et institutionnels de la Guerre de Succession à la Couronne d'Espagne (1705-1711), l'accent étant mis sur son dernier épisode, la chute de Barcelone aux mains de l'armée franco-espagnole le 11 septembre 1714, dernier aboutissement d'un conflit international complexe entre diverses puissances européennes. [...]
Analysis of the political, social and institutional aspects of the War of Succession to the Spanish Crown (1705-1711), with special emphasis on the final episode, the fall of Barcelona to the French-Spanish army on September 11, 1714, the final sequel of a complex international situation involving several European powers. [...]
Analyse der politischen, sozialen und institutionellen Aspekte des Spanischen Erbfolgekriegs (1705-1771) mit besonderem Schwergewicht auf seiner letzten Episode: dem Fall der Stadt Barcelona in die Hände der spanisch-französischen Armee am 11. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 31-43
|
|
|
23.
|
|
18 p, 95.0 KB |
Teoria de jocs aplicada a la historia de la guerra moderna. De Balaguer a Almenar, 1710
/
Rubio-Campillo, Xavier
El present treball posa de manifest el potencial que la teoria matemàtica de jocs pot tenir en les investigacions sobre història de la guerra. Partint de la base que l'estudi de les fonts textuals sovint és insuficient per entendre la casuística generada a l'entorn d'un conflicte armat, es proposa l'ús de la teoria de jocs com a sistema d'estudi de les variables rellevants a nivell operacional, a fi de formular hipòtesis. [...]
El presente trabajo pone de manifiesto el potencial que la teoría matemática de juegos puede tener en relación a las investigaciones sobre la historia de la guerra. Partiendo de la base que el estudio de las fuentes textuales puede ser insuficiente para entender la casuística generada por un conflicto armado, se propone el uso de la teoría de juegos como sistema de análisis de las variables relevantes a nivel operacional, con la finalidad de generar nuevas hipótesis. [...]
This paper tries to show the potential that the application of mathematical game theory can provide to military history research. Discussing the fact that the use of primary sources is often insufficient to understand the complexity generated by a violent conflict, this work proposes the use of game theory as a tool to analyze important variables at an operational level, thus allowing the researcher to formulate new hypothesis about the causes of a given situation. [...]
2009
Manuscrits, Núm. 27 (2009) , p. 143-160
|
|
|
24.
|
|
20 p, 109.4 KB |
Presència i ecos de l'exili austriacista hispànic a la Tercera Guerra Turca. La epopeia panegírica de Vicent Díaz de Sarralde (Nàpols, 1718)
/
Alcoberro i Pericay, Agustí, 1958-
L'exili de la Guerra de Successió d'Espanya (1702-1715) va ser present per diverses vies en la Tercera Guerra Turca (1714-1718), que enfrontà els imperis germànic i otomà. D'una banda, els cinc regiments regulars, evacuats de Barcelona el 1713, i una companyia de voluntaris van participar en les campanyes de 1716 i 1717, amb actes molt destacats. [...]
El exilio de la Guerra de Sucesión de España (1702-1715) se hizo patente a través de varías vías en la Tercera Guerra Turca (1714-1718) que enfrentó a los imperios germánico y otomano. Por un lado, los cinco regimientos regulares, evacuados de Barcelona el 1713, y una compañía de voluntarios, participaron con actos muy relevantes en las campañas de 1716 y 1717. [...]
The exile of the War of the Spanish Succession (1702-1715) was patent through vary ways in the Third Turkish War (1714-1718) that faced the Ottoman and the Germanic empires. On the one hand, the five regular regiments, evacuees from Barcelona on 1713, and a company of volunteers, participated with very prominent acts in the campaigns of 1716 and 1717. [...]
2007
HMiC, N. 5 (2007) p. 5-24
|
|
guest ::
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
