1.
|
618 p, 31.7 MB |
Les torres i el procés de colonització del Baix Ebre (segles XII-XIII)
/
Mateu Mercadé, Marina ;
Virgili, Antoni, 1956-, dir. ;
Kirchner, Helena, 1963-, dir.
Aquesta tesi doctoral presenta un estudi arqueològic i documental sobre el procés de conquesta i la posterior colonització feudal de la comarca del Baix Ebre (Tarragona, Catalunya) (ss. XII-XIII), en el qual les torres són el principal element d'anàlisi. [...] Esta tesis doctoral presenta un estudio arqueológico y documental sobre el proceso de conquista y la posterior colonización feudal de la región del Bajo Ebro (Tarragona, Cataluña) (ss. XII-XIII), en el que las torres son el principal elemento de análisis. [...] This thesis presents an archaeological and historical study of the feudal conquest and the following colonisation of the Baix Ebre region (Tarragona, Catalonia) (12th-13th centuries). In the study, the towers are the main object of analysis. [...] Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.
2023
|
|
2.
|
28 p, 1.1 MB |
Seeing environmental injustices : the mechanics, devices and assumptions of environmental sustainability indices and indicators
/
Requena-i-Mora, Marina (Universitat Jaume I) ;
Brockington, Dan (University of Sheffield)
At the heart of any colonization project, and therefore any move to de-colonize, are ways of seeing nature and society, that then allow particular ways of governing each. This is plainly visible in a number of tools that exist to measure progress towards (or regress from) environmental sustainability. [...] Au cœur de tout projet de colonisation, et donc de tout mouvement de décolonisation, se trouvent des manières particulières de voir la nature et la société, qui permettent ensuite des manières particulières de gouverner chacune. [...] Al cor de qualsevol projecte de colonització, i per tant de qualsevol moviment de descolonització, hi ha formes particulars de veure la natura i la societat, que alhora permeten formes particulars de governar cadascuna d'aquestes esferes. [...] En el corazón de cualquier proyecto de colonización, y por lo tanto de cualquier movimiento de descolonización, hay formas particulares de ver la naturaleza y la sociedad, que a su vez permiten formas particulares de gobernar cada una de estas esferas. [...]
2021 - 10.2458/JPE.4765
Journal of political ecology, Vol. 28 Núm. 1 (2021) , p. 1-28
|
|
3.
|
45 p, 704.2 KB |
Literatura i traducció postcolonials a l'Àfrica negra. Colonització, llengua i cultura
/
Antón Raventós, Cristina ;
Gómez Martín, Francesc Josep, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Traducció i d'Interpretació
Aquest TFG se centrarà en els aspectes teòrics del problema més enllà del racisme, des dels àmbits de la llengua, la cultura i la raça, el colonialisme i postcolonialisme, la literatura i la traducció. [...] Este TFG se centrará en los aspectos teóricos del problema más allá del racismo, desde los ámbitos de la lengua, la cultura y la raza, el colonialismo y poscolonialismo, la literatura y la traducción. [...] This TFG will focus on the theoretical aspects of the problem beyond racism, from the areas of language, culture and race, colonialism and postcolonialism, literature and translation. This paper aims to analyze the linguistic process that vernacular languages suffered in various regions of black Africa, during and after European imperialism. [...]
2023 Grau en Traducció i Interpretació [1204]
|
|
4.
|
13 p, 2.4 MB |
La sensibilidad del agua : estética posthumana en "Semillas de cambio" y "El retorno de un lago", de Maria Thereza Alves
/
Juárez Vázquez, Gerardo (Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Comunicación y Filosofía)
Este artículo analiza Semillas de cambio (2009) y El retorno de un lago (2014) de la artista brasileña Maria Thereza Alves desde la perspectiva del posthumanismo propuesta por Rosi Braidotti (2019). [...] Aquest article analitza Llavors de canvi (2009) i El retorn d'un llac (2014) de l'artista brasilera Maria Thereza Alves des de la perspectiva del posthumanisme proposada per Rosi Braidotti (2019). Es postula la pertinència d'entendre totes dues obres d'Alves com a formes de memòria a partir del concepte de testimoniatge no humà, una proposta emparada en una noció d'estètica segons la qual ella és entesa com un règim del sensible orientat a augmentar les nostres capacitats perceptives. [...] This article analyzes Semillas de cambio (2009) and El retorno de un lago (2014) by the Brazilian artist Maria Thereza Alves from the perspective of posthumanism proposed by Rosi Braidotti (2019). The relevance of understanding both works by Alves as forms of memory is postulated based on the notion of non-human testimony, a proposal supported by the notion of aesthetics, understood in this work as a regime of the sensible aimed at increasing our perceptive capacities. [...]
2023 - 10.5565/rev/mitologias.976
Mitologías hoy, Vol. 28 (2023) , p. 63-75 (Dossier)
|
|
5.
|
28 p, 1.2 MB |
La retòrica política de Vox i CUP : anàlisi comparada sobre racisme i colonialisme
/
Navarro Fernández, Marina ;
Pujol i Tarrés, Joan, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Psicologia
En l'actual context de crisi, és de gran rellevància la influència dels discursos polítics cap a la ciutadania. En aquest estudi es volen conèixer els repertoris interpretatius relacionats amb el racisme que utilitza Vox i contrastar-los amb els d'un partit totalment oposat, la CUP. [...] In the actual crisis-based context, citizen-targeted political speeches are of tremendous influence and its relevance needs to be highlighted. In this study the audience will be able to identify the repertoire of interpretative tools related to racism, used by Vox, and contrast against the ones used by a totally opposed party, CUP. [...]
2021 Grau en Psicologia [1485]
|
|
6.
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
6 p, 207.6 KB |
Notícia sobre la colonització feudal del fahs Maskigan (1078-1204)
/
Foguet i Boreu, Francesc 1971- (Universitat Autònoma de Barcelona)
Zona fronterera inestable, fluctuant, el fahs Maskigan (plana del Mascançà) passà del domini dels mususlmans de Lleida a dependre dels comtes catalans. Del 1078 al 1204, l'expansió de l'ordre feudal es produí en dues etapes: 1)una colonització feble, interrompuda per les vicissituds bèl·liques, durant la segona meitat del segle XI, en què l'articulació del territori es féu a través de castells termenats i la colonització efectiva es concretà en assentaments tutelats per l'Esglèsia, i 2)una vegada conquerida Lleida, quan la plana del Mascançà deixà de ser terra de frontera, una colonització forta que durant la segona meitat del segle XII fixà les condicions de la feudalització amb cartes de poblament i altra documentació afí.
2017
Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell, Vol. 8 (2017) , p. 31-36
|
|
10.
|
|
Nuevas de Indias
/
Centro de Estudios de la América Colonial
La revista es centra en la historiografía i la literatura espanyol i hispanoamericana colonial, que abasta, a grans trets, els segles XVI-XVIII, de manera que arreenca amb una perspectiva multidisciplinar. [...]
[Bellaterra]: Centro de Estudios de la América Colonial, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016-
7 documentos
|
|