Results overview: Found 15 records in 0.02 seconds.
Articles, 9 records found
Research literature, 5 records found
Personal and institutional archives, 1 records found
Articles 9 records found  
1.
12 p, 2.8 MB A note on Loewe-Marchand's Soul of Mhyrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés) / Bartoli, Lorenzo (Universidad Autónoma de Madrid)
The painting by Frédéric Loewe-Marchand, The soul of Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), exhibited in Rome in 2021, in the context of the exhibition on Inferno, curated by Jean Clair for the Scuderie del Quirinale, is a wonderful example, vurtually unknown prior to the roman exhibition to the general public, of the interest of French Academic pianters towards Dante's Comedy. [...]
El quadre de Frédéric Loewe-Marchand, L'ànima de Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), exposat a Roma l'any 2021, en el marc de l'exposició sobre l'Infern, comissariada per Jean Clair per a la Scuderie del Quirinale, n'és un meravellós exemple, pràcticament desconegut per a el gran públic abans de l'exposició romana, de l'interès dels pianistes acadèmics francesos per la Comèdia de Dante. [...]
El cuadro de Frédéric Loewe-Marchand, El alma de Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), expuesto en Roma en 2021, en el contexto de la exposición sobre el Infierno, comisariada por Jean Clair para la Scuderie del Quirinale, es un magnífico ejemplo, prácticamente desconocido para el gran público antes de la exposición romana, del interés de los pintores académicos franceses por la Comedia de Dante. [...]
Le tableau de Frédéric Loewe-Marchand, L'âme de Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), exposé à Rome en 2021, dans le cadre de l'exposition sur l'Enfer, organisée par Jean Clair pour la Scuderie del Quirinale, est un merveilleux exemple, pratiquement inconnu du grand public avant l'exposition romaine, de l'intérêt des peintres académiques français pour la Comédie de Dante. [...]
Il dipinto di Frédéric Loewe-Marchand, L'anima di Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), esposto a Roma nel 2021, nell'ambito della mostra sull'Inferno, curata da Jean Clair per le Scuderie del Quirinale, è un mirabile esempio, pressoché sconosciuto al grande pubblico prima dell'esposizione romana, dell'interesse dei pianisti accademici francesi per la Commedia dantesca. [...]

2023 - 10.5565/rev/dea.203
Dante e l'Arte, Vol. 10 (2023) , p. 63-74 (Dossier monografico)  
2.
22 p, 3.8 MB Heroum virtutes : intessere eroi, intessere tele, intessere chiose, "artigiani" del mondo antico / Caciorgna, Marilena (Università degli Studi di Siena)
Le fil rougedi questo breve saggio è l'arte del "tessere" che lega gli antichi ai "moderni": dall'èkphrasisdi Catullo intessuta nella coperta nuziale alla spalliera di Girolamo del Pacchia con l'abbandono di Arianna fino alle eroine intrecciate da artisti del Rinascimento, da Penelope che tesse il sudario di Laerte a Minerva maestra nell'arte della tessitura ai commentatori dei testi antichi, umanisti-artigiani che intessono chiose, contaminano fonti e creano nuovi "tessuti narrativi", come nel caso delle spalliere de Musée du Petit Palais di Avignone raffigurantiStorie di Minosse, Pasifae, Teseo, Arianna e Fedra. [...]
El fil conductor d'aquest breu assaig és l'art de "teixir" que uneix els antics amb els "moderns": des de la ècfrasi de Catullo teixida en la manta nupcial fins al respatller de la cadira de Girolamo del Pacchia amb l'abandonament d'Arianna, fins a les heroïnes trenades per artistes renaixentistes; des de Penèlope que teixeix el sudari de Laertes fins a Minerva, mestra en l'art de teixir, fins als comentaristes de textos antics; humanistes-artesans que teixeixen glosses, contaminen fonts i creen nous "teixits narratius", com en el cas dels respatllers de les cadires del Museu del Petit Palais a Avinyó representant Històries de Minos, Pasífae, Teseu, Ariadna i Fedra. [...]
The guiding thread of this short essay is the art of "weaving" that binds the ancients to the "moderns": from Catullus' èkphrasiswoven into the wedding blanket to the chair back by Girolamo del Pacchia with the abandonment of Ariadne up to the weaving heroines by artists of the Renaissance, from Penelope who weaves the shroud of Laertes to Minerva, teacher of the art of weaving, to the commentators of ancient texts, humanist-artisans who weave glosses, blend together sources and create new "narrative fabrics", as in the case of the chair backs now in the Musée du Petit Palais in Avignon depicting stories of Minos, Pasiphae, Theseus, Ariadne and Phaedra. [...]
El hilo conductor de este breve ensayo es el arte de "tejer" que une los antiguos con los "modernos": desde la écfrasis de Catullo tejida en la manta nupcial hasta el respaldo de la silla de Girolamo del Pacchia con el abandono de Ariadna, hasta las heroínas trenzadas por artistas renacentistas; desde Penélope que teje el sudario de Laertes hasta Minerva, maestra en el arte de tejer, hasta los comentaristas de textos antiguos; humanistas-artesanos que tejen glosas, contaminan fuentes y crean nuevos "tejidos narrativos", como en el caso de los respaldos de las sillas del Museo del Petit Palais en Aviñón representando Historias de Minos, Pasifae, Teseo, Arianna y Fedra. [...]

2021 - 10.5565/rev/qdi.513
Quaderns d'Italià, Vol. 26 (2021) , p. 59-80 (Dossier 1)  
3.
16 p, 307.9 KB Una proposta per facilitar la lectura de textos poètics llatins / Fàbregas Salis, Pere (Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica)
Es presenta una proposta didàctica per facilitar l'accés a la lectura de textos poètics llatins originals a estudiants de Batxillerat i dels primers cursos universitaris. Es proposa que l'accés a l'original es faci a partir d'una adaptació en forma de diàleg, que permet simplificar i glossar l'original. [...]
2019
Methodos, Núm. 4 (2019) , p. 47-62  
4.
19 p, 106.2 KB Col·laboradores de la Fundació Bernat Metge : Anna M. Saavedra i Adela M. Trepat, traductores d'Ovidi / Franquesa, Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona)
En la primera etapa de la seva existència, entre el 1923 i el final de la guerra civil, la Fundació Bernat Metge només va comptar amb dues col·laboradores femenines: les llatinistes Anna M. de Saavedra i Adela M. [...]
In the whole of its earlier period, from 1923 to the end of the Spanish Civil War, the Bernat Metge Foundation had only two female collaborators: the Latinists Anna M. de Saavedra and Adela M. Trepat. [...]

2014
Els Marges, Vol. 1, Num. 102 (2014) , p. 21-39  
5.
12 p, 232.1 KB Noves dades sobre l'ús de la versió catalana de les Heroides al Tirant lo Blanc / Pujol i Gómez, Josep (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Aquest article ofereix un catàleg de 67 nous passatges del Tirant lo Blanc manllevats a la traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi. En relació amb les dades conegudes fins ara, la principal aportació d'aquestes identificacions és la constatació que Joanot Martorell manejava un manuscrit ovidià glossat, com demostra el fet que alguns dels manlleus procedeixen de les glosses i no del text.
This article provides new evidence of the use, by Joanot Martorell in his Tirant lo Blanc, of the medieval Catalan translation of Ovid's Heroides. The identificacion of 67 new passages taken from Ovid's translation leads to the conclusion that Martorell employed a glossed manuscript of the translation, from which he took the text as well as some vernacular glosses.

2013 - 10.2436/20.2502.01.65
Llengua & literatura, Núm. 23 (2013) , p. 195-206  
6.
28 p, 683.8 KB Escriptura, imitació i memòria al 'Tirant lo Blanc' / Pujol i Gómez, Josep (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Pujol comença justificant i explicant l'abast del significat del títol de l'article i fent un repàs a la bibliografia que s'ha ocupat d'estudiar les fonts del 'Tirant'. Tot seguit, classifica l'ús de les fonts en l'obra de Martorell en tres categories: les que proporcionen estructures, episodis o detalls narratius; les que funcionen com a models estilístics i retòrics; i les que satisfan informacions puntuals de caràcter divers. [...]
1999
Els Marges, Núm. 65 (1999, Desembre) , p. 23-50 (Estudis i assaigs)

Inclou dos apèndixs: un amb un llistat de les obres clàssiques i medievals més usades al 'Tirant' i l'altre amb la transcripció d'alguns fragments del 'Tirant' amb la seva font al costat  

7.
30 p, 151.6 KB Los intertextos latinos en la Ode ad Florem Gnidi : su dimensión metapoética / Cortés Tovar, Rosario (Universidad de Salamanca)
Estudio detenido de los intertextos latinos de la Ode ad florem Gnidi. Mas allá de la contribución de Horacio O. I 8 al argumento y a la ironía de la Ode, se han señalado otros intertextos presentes en la estructura y el desarrollo retórico de la misma; pero no se ha tenido en cuenta que todos ellos tienen una dimensión metapoética, que le presta base al experimento de Garcilaso para trazar la diferencia entre la lírica y el lamento elegíaco del enamorado rechazado. [...]
2008 - 10.5565/rev/studiaaurea.23
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 2 (2008) , p. 1-30  
8.
10 p, 346.9 KB Amor i navegació. Transsumptes de la poesia en els Amores d'Ovidi / Almirall Daly, Jaume
Some pieces from the Ovid's Amores contain programmatic allusions concerning the author's poetical principles. The poetry itself is presented under two different images: as the loved woman -an image from neoteric inheritance- and as the navigator exposed to risks at sea. [...]
1995
Faventia, V. 17 n. 1 (1995) p. 39-48  
9.
17 p, 155.2 KB La traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi / Garrido i Valls, Josep-David
L'article presenta la traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi, realitzada per Guillem Nicolau, capellà de la cort de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) i Joan I el Caçador (1387-1396) de Catalunya i Aragó, autor també de les traduccions del Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae al català i de la Crònica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona al llatí. [...]
The medieval Catalan translation of Ovid's Heroides The article presents the medieval Catalan translation of Ovid's Heroides, carried out by Guillem Nicolau, priest of the court of Peter III the Ceremonious (1336-1387) and John I the Hunter (1387-1396) of Catalonia and Aragon, also author of the translations of Cronicon Siculum or Chronicon Siciliae into Catalan and Crònica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona to Latin. [...]

2002
Faventia, V. 24 N. 2 (2002) , p. 37-53  

Research literature 5 records found  
1.
52 p, 726.1 KB La figura de la dona en Tit Livi. Anàlisi dels 10 primers llibres de l'obra Ab Vrbe Condita / Pellisé Mulero, Maria ; Ferrero Hernández, Cándida, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
La recerca versarà sobre el tractament de les dones a l'obra de Tit Livi, Ab Vrbe Condita, en tant que tenen un paper protagonista en alguns dels esdeveniments històrics reflectits en aquesta obra i que són el punt de partida per a la tradició posterior. [...]
The ensuing research will focus on the treatment of women in Livy's work, Ab Vrbe Condita, assuming the leading role they play in some of the historical events reflected in this piece, considered the starting point for later tradition. [...]

2022
Grau en Ciències de l'Antiguitat [1389]  
2.
67 p, 728.3 KB Traducció i comentari de les Heroides I, III i VII d'Ovidi / Riera Garcia, Marina ; Puigvert i Planagumà, Gemma, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Aquest Treball de Fi de Grau se centrarà en l'obra del poeta Ovidi, concretament, en les Heroides, un conjunt de vint-i-una cartes d'amor escrites en dístics elegíacs. Així, l'objectiu principal és la traducció i el comentari de tres d'aquestes cartes: les de la tradició homèrica (Penèlope a Ulisses i Briseida a Aquil·les) i la de la tradició virgiliana (Dido a Eneas). [...]
2019
Grau en Estudis Clàssics [804]  
3.
30 p, 1.1 MB Federico García Lorca y Ovidio. La casa de Bernarda Alba y el mito de Calisto / Grau Amat, Carmen ; Morros, Bienvenido, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Según las Metamorfosis de Ovidio, Júpiter engaña y deja embarazada a la hermosa ninfa Calisto cuando se encuentra apartada del cortejo de Diana, quien la expulsa al conocer la infracción de la castidad. [...]
Segons les Metamorfosis d'Ovidi, Júpiter enganya i deixa embarassada la preciosa nimfa Cal·listo quan està allunyada del seguici de Diana, la qual l'expulsa en conèixer la infracció de castedat. [...]

2017
Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  
4.
24 p, 439.8 KB Reescritura contemporánea del mito de Ifis. Girl Meets Boy, de Ali Smith / García Leitón, Cristina ; Torras, Meri, 1968-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
El presente trabajo pretende analizar la manera en la que el mito de Ifis de Ovidio queda reescrito en la novela Girl Meets Boy, de la escocesa Ali Smith. Tras un primer apartado en el que se recogen los datos teóricos necesarios sobre reescritura, tematología y género para realizar el análisis concreto de la reescritura del mito ovidiano en una obra contemporánea, se analiza cómo se ha llevado a cabo dicha escritura a partir de varios episodios de la novela para determinar en qué sentidos el mito de Ifis está presente en ella.
El present treball pretén analitzar la manera en la qual el mite d'Ifis d'Ovidi queda reescrit en la novel·la Girl Meets Boy, de l'escocesa Ali Smith. Després d'un primer apartat en què es recullen les dades teòriques necessàries sobre reescriptura, tematologia i gènere per a realitzar l'anàlisi concreta de la reescriptura del mite ovidià en una obra contemporània, s'analitza com s'ha dut a terme aquesta escriptura a partir de diversos episodis de la novel·la per tal de determinar en quins sentits el mite d'Ifis està present en ella.

2017
Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  
5.
43 p, 1.3 MB Perseo y Andrómeda en el teatro de Lope de Vega / Abellán Montes, Sergi ; Valdés, Ramón, (Valdés Gázquez), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
La mitología clásica ha constituido, desde tiempos inmemoriales, una fuente inagotable de temas y motivos que han poblado las distintas manifestaciones artísticas y literarias de la tradición occidental, especialmente desde el Renacimiento, donde, a partir de la moralización evemerista, su contenido, así como su significado, mutaron en forma e interpretación, dando lugar a versiones muy distintas que garantizaron no solo ya su supervivencia, sino el nacimiento de nuevas manifestaciones que enriquecieron el panorama cultural de toda Europa como sucedió, por ejemplo, con el ciclo mítico de Perseo.
La mitologia clàssica ha constituït, des de temps immemorials, una font inesgotable de temes i motius que han poblat les diferents manifestacions artístiques i literàries de la tradició occidental, especialment des del Renaixement, on, a partir de la moralització evemerista, el seu contingut, així com el seu significat, van mudar en forma i interpretació, donant lloc a versions molt diferents que van garantir no només ja la seva supervivència, sinó el naixement de noves manifestacions que van enriquir el panorama cultural de tot Europa com va succeir, per exemple, amb el cicle mític de Perseu.

2015
Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [808]  

Personal and institutional archives 1 records found  
1.
3 p, 996.7 KB Inauguració de la Sala Ovidi Montllor / Ajuntament de Sant Just Desvern
16 octubre 1997  

Interested in being notified about new results for this query?
Set up a personal email alert or subscribe to the RSS feed.