Results overview: Found 7 records in 0.03 seconds.
Articles, 4 records found
Research literature, 3 records found
Articles 4 records found  
1.
12 p, 2.8 MB A note on Loewe-Marchand's Soul of Mhyrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés) / Bartoli, Lorenzo (Universidad Autónoma de Madrid)
The painting by Frédéric Loewe-Marchand, The soul of Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), exhibited in Rome in 2021, in the context of the exhibition on Inferno, curated by Jean Clair for the Scuderie del Quirinale, is a wonderful example, vurtually unknown prior to the roman exhibition to the general public, of the interest of French Academic pianters towards Dante's Comedy. [...]
El quadre de Frédéric Loewe-Marchand, L'ànima de Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), exposat a Roma l'any 2021, en el marc de l'exposició sobre l'Infern, comissariada per Jean Clair per a la Scuderie del Quirinale, n'és un meravellós exemple, pràcticament desconegut per a el gran públic abans de l'exposició romana, de l'interès dels pianistes acadèmics francesos per la Comèdia de Dante. [...]
El cuadro de Frédéric Loewe-Marchand, El alma de Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), expuesto en Roma en 2021, en el contexto de la exposición sobre el Infierno, comisariada por Jean Clair para la Scuderie del Quirinale, es un magnífico ejemplo, prácticamente desconocido para el gran público antes de la exposición romana, del interés de los pintores académicos franceses por la Comedia de Dante. [...]
Le tableau de Frédéric Loewe-Marchand, L'âme de Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), exposé à Rome en 2021, dans le cadre de l'exposition sur l'Enfer, organisée par Jean Clair pour la Scuderie del Quirinale, est un merveilleux exemple, pratiquement inconnu du grand public avant l'exposition romaine, de l'intérêt des peintres académiques français pour la Comédie de Dante. [...]
Il dipinto di Frédéric Loewe-Marchand, L'anima di Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), esposto a Roma nel 2021, nell'ambito della mostra sull'Inferno, curata da Jean Clair per le Scuderie del Quirinale, è un mirabile esempio, pressoché sconosciuto al grande pubblico prima dell'esposizione romana, dell'interesse dei pianisti accademici francesi per la Commedia dantesca. [...]

2023 - 10.5565/rev/dea.203
Dante e l'Arte, Vol. 10 (2023) , p. 63-74 (Dossier monografico)  
2.
22 p, 3.8 MB Heroum virtutes : intessere eroi, intessere tele, intessere chiose, "artigiani" del mondo antico / Caciorgna, Marilena (Università degli Studi di Siena)
Le fil rougedi questo breve saggio è l'arte del "tessere" che lega gli antichi ai "moderni": dall'èkphrasisdi Catullo intessuta nella coperta nuziale alla spalliera di Girolamo del Pacchia con l'abbandono di Arianna fino alle eroine intrecciate da artisti del Rinascimento, da Penelope che tesse il sudario di Laerte a Minerva maestra nell'arte della tessitura ai commentatori dei testi antichi, umanisti-artigiani che intessono chiose, contaminano fonti e creano nuovi "tessuti narrativi", come nel caso delle spalliere de Musée du Petit Palais di Avignone raffigurantiStorie di Minosse, Pasifae, Teseo, Arianna e Fedra. [...]
El fil conductor d'aquest breu assaig és l'art de "teixir" que uneix els antics amb els "moderns": des de la ècfrasi de Catullo teixida en la manta nupcial fins al respatller de la cadira de Girolamo del Pacchia amb l'abandonament d'Arianna, fins a les heroïnes trenades per artistes renaixentistes; des de Penèlope que teixeix el sudari de Laertes fins a Minerva, mestra en l'art de teixir, fins als comentaristes de textos antics; humanistes-artesans que teixeixen glosses, contaminen fonts i creen nous "teixits narratius", com en el cas dels respatllers de les cadires del Museu del Petit Palais a Avinyó representant Històries de Minos, Pasífae, Teseu, Ariadna i Fedra. [...]
The guiding thread of this short essay is the art of "weaving" that binds the ancients to the "moderns": from Catullus' èkphrasiswoven into the wedding blanket to the chair back by Girolamo del Pacchia with the abandonment of Ariadne up to the weaving heroines by artists of the Renaissance, from Penelope who weaves the shroud of Laertes to Minerva, teacher of the art of weaving, to the commentators of ancient texts, humanist-artisans who weave glosses, blend together sources and create new "narrative fabrics", as in the case of the chair backs now in the Musée du Petit Palais in Avignon depicting stories of Minos, Pasiphae, Theseus, Ariadne and Phaedra. [...]
El hilo conductor de este breve ensayo es el arte de "tejer" que une los antiguos con los "modernos": desde la écfrasis de Catullo tejida en la manta nupcial hasta el respaldo de la silla de Girolamo del Pacchia con el abandono de Ariadna, hasta las heroínas trenzadas por artistas renacentistas; desde Penélope que teje el sudario de Laertes hasta Minerva, maestra en el arte de tejer, hasta los comentaristas de textos antiguos; humanistas-artesanos que tejen glosas, contaminan fuentes y crean nuevos "tejidos narrativos", como en el caso de los respaldos de las sillas del Museo del Petit Palais en Aviñón representando Historias de Minos, Pasifae, Teseo, Arianna y Fedra. [...]

2021 - 10.5565/rev/qdi.513
Quaderns d'Italià, Vol. 26 (2021) , p. 59-80 (Dossier 1)  
3.
18 p, 1.7 MB Desde la imagen : la «Biblioteca Digital Ovidiana» como instrumento de estudio e investigación iconográfica del libro ilustrado / Díez Platas, Fátima (Universidade de Santiago de Compostela)
La Biblioteca Digital Ovidiana, que se ocupa de las ediciones ilustradas de la obra de Ovidio, impresas entre los siglos XV y XIX, conservadas en las bibliotecas españolas, tiene tras de sí un proyecto de investigación cuya principal innovación consiste en la mirada específica a la ilustración. [...]
The Biblioteca Digital Ovidiana is based on a research project dealing with the illustrated editions of the works of Ovid printed from the fifteenth to the nineteenth centuries and preserved in Spanish libraries. [...]

2017 - 10.5565/rev/studiaaurea.265
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 11 (2017) , p. 55-72 (Presente y futuro de la literatura áurea en las Humanidades Digitales)  
4.
30 p, 151.6 KB Los intertextos latinos en la Ode ad Florem Gnidi : su dimensión metapoética / Cortés Tovar, Rosario (Universidad de Salamanca)
Estudio detenido de los intertextos latinos de la Ode ad florem Gnidi. Mas allá de la contribución de Horacio O. I 8 al argumento y a la ironía de la Ode, se han señalado otros intertextos presentes en la estructura y el desarrollo retórico de la misma; pero no se ha tenido en cuenta que todos ellos tienen una dimensión metapoética, que le presta base al experimento de Garcilaso para trazar la diferencia entre la lírica y el lamento elegíaco del enamorado rechazado. [...]
2008 - 10.5565/rev/studiaaurea.23
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 2 (2008) , p. 1-30  

Research literature 3 records found  
1.
30 p, 1.1 MB Federico García Lorca y Ovidio. La casa de Bernarda Alba y el mito de Calisto / Grau Amat, Carmen ; Morros, Bienvenido, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Según las Metamorfosis de Ovidio, Júpiter engaña y deja embarazada a la hermosa ninfa Calisto cuando se encuentra apartada del cortejo de Diana, quien la expulsa al conocer la infracción de la castidad. [...]
Segons les Metamorfosis d'Ovidi, Júpiter enganya i deixa embarassada la preciosa nimfa Cal·listo quan està allunyada del seguici de Diana, la qual l'expulsa en conèixer la infracció de castedat. [...]

2017
Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  
2.
24 p, 439.8 KB Reescritura contemporánea del mito de Ifis. Girl Meets Boy, de Ali Smith / García Leitón, Cristina ; Torras, Meri, 1968-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
El presente trabajo pretende analizar la manera en la que el mito de Ifis de Ovidio queda reescrito en la novela Girl Meets Boy, de la escocesa Ali Smith. Tras un primer apartado en el que se recogen los datos teóricos necesarios sobre reescritura, tematología y género para realizar el análisis concreto de la reescritura del mito ovidiano en una obra contemporánea, se analiza cómo se ha llevado a cabo dicha escritura a partir de varios episodios de la novela para determinar en qué sentidos el mito de Ifis está presente en ella.
El present treball pretén analitzar la manera en la qual el mite d'Ifis d'Ovidi queda reescrit en la novel·la Girl Meets Boy, de l'escocesa Ali Smith. Després d'un primer apartat en què es recullen les dades teòriques necessàries sobre reescriptura, tematologia i gènere per a realitzar l'anàlisi concreta de la reescriptura del mite ovidià en una obra contemporània, s'analitza com s'ha dut a terme aquesta escriptura a partir de diversos episodis de la novel·la per tal de determinar en quins sentits el mite d'Ifis està present en ella.

2017
Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  
3.
43 p, 1.3 MB Perseo y Andrómeda en el teatro de Lope de Vega / Abellán Montes, Sergi ; Valdés, Ramón, (Valdés Gázquez), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
La mitología clásica ha constituido, desde tiempos inmemoriales, una fuente inagotable de temas y motivos que han poblado las distintas manifestaciones artísticas y literarias de la tradición occidental, especialmente desde el Renacimiento, donde, a partir de la moralización evemerista, su contenido, así como su significado, mutaron en forma e interpretación, dando lugar a versiones muy distintas que garantizaron no solo ya su supervivencia, sino el nacimiento de nuevas manifestaciones que enriquecieron el panorama cultural de toda Europa como sucedió, por ejemplo, con el ciclo mítico de Perseo.
La mitologia clàssica ha constituït, des de temps immemorials, una font inesgotable de temes i motius que han poblat les diferents manifestacions artístiques i literàries de la tradició occidental, especialment des del Renaixement, on, a partir de la moralització evemerista, el seu contingut, així com el seu significat, van mudar en forma i interpretació, donant lloc a versions molt diferents que van garantir no només ja la seva supervivència, sinó el naixement de noves manifestacions que van enriquir el panorama cultural de tot Europa com va succeir, per exemple, amb el cicle mític de Perseu.

2015
Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [808]  

Interested in being notified about new results for this query?
Set up a personal email alert or subscribe to the RSS feed.