|
1.
|
|
27 p, 724.5 KB |
Imaginarios de patrimonio : una aproximación etnográfica al patrimonio cultural de Saraguro (Ecuador)
/
Astudillo Salazar, Ana Elisa (KU Leuven)
Este artículo propone abordar el patrimonio cultural como imaginario anclado a los sistemas de significado y proyecciones del ser y el lugar en el mundo de cada sociedad. A partir del trabajo de campo etnográfico realizado en una comunidad indígena saragura al sur del Ecuador, se evidencia cómo los imaginarios de patrimonio operan como clasificadores y asignadores institucionales para la mercantilización y turistificación de la cultura. [...]
Aquest article proposa abordar el patrimoni cultural com a imaginari ancorat als sistemes de significat i projeccions de l'ésser i el lloc al món de cada societat. A partir del treball de camp etnogràfic realitzat en una comunitat indígena saragura al sud de l'Equador, s'evidencia com els imaginaris de patrimoni operen com a classificadors i assignadors institucionals per a la mercantilització i la turistificació de la cultura. [...]
Within the frame of the anthropology of imaginaries this article addresses heritage imaginaries and imaginaries of heritage grounded in the narratives of the past and history, systems of meaning, and projections of being and the place in the world of each society. [...]
Cet article propose d'aborder le patrimoine culturel comme un imaginaire ancré aux systèmes de sens et aux projections d'être et de place dans le monde de chaque société. Sur la base d'un travail de terrain ethnographique effectué dans une communauté indigène Saragura dans le sud de l'Équateur, il est évident que les imaginaires patrimoniaux fonctionnent comme des classificateurs institutionnels et des répartiteurs pour la marchandisation et la touristification de la culture. [...]
Este artigo se propõe a abordar o patrimônio cultural como um imaginário ancorado nos sistemas de significação e projeções de ser e lugar no mundo de cada sociedade. Com base no trabalho de campo etnográfico realizado em uma comunidade indígena Saragura no sul do Equador, fica evidente como os imaginários patrimoniais operam como classificadores e alocadores institucionais para a mercantilização e turistificação da cultura. [...]
2022 -  10.5565/rev/periferia.895
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 27 Núm. 2 (2022) , p. 84-110 (Artículos)
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
17 p, 249.9 KB |
L'albanais aux confluences de la Méditerranée : le domaine maritime
/
Gishti, Eglantina (Université de Tirana)
Nous nous fixons comme objectif de cerner les influences linguistiques et culturelles méditerranéennes en albanais. Pour ce faire, nous choisissons deux domaines : celui de la mer et celui du patrimoine culinaire. [...]
Ens donem com a objectiu discernir les influències lingüístiques i culturals mediterrànies en albanès. Per això, seleccionem dos àmbits: el del mar i el del patrimoni culinari. Les dades obtingudes dels recursos lexicogràfics i textuals ens permetran d'analitzar els préstecs lèxics de l'àmbit marítim en albanès. [...]
This article sets out to identify Mediterranean linguistic and cultural influences in Albanian. We choose two areas: the maritime domain and the culinary heritage. Based on lexicographic databases and textual resources, we proceed to the analysis of lexical borrowings in Albanian maritime vocabulary. [...]
Nos damos como objetivo discernir las influencias lingüísticas y culturales mediterráneas en albanés. A tal efecto, seleccionamos dos ámbitos: el del mar y el del patrimonio culinario. Los datos obtenidos de los recursos lexicográficos y textuales nos permitirán analizar los préstamos léxicos del ámbito marítimo en albanés. [...]
2021 - 10.5565/rev/languesparole.78
Langue(s) & Parole, Vol. 6 (2021) , p. 91-107 (Articles)
|
|
|
4.
|
|
26 p, 529.7 KB |
La adaptación al uso turístico del patrimonio cultural : una propuesta metodológica de evaluación
/
Arnandis-i-Agramunt, Ruben (Universitat de València. Departament de Geografia) ;
Yagüe Perales, Rosa M. (Universitat de València. Departament d'Economia Aplicada) ;
Pitarch Garrido, María Dolores (Universitat de València. Departament de Geografia)
El patrimoni és una construcció sociocultural i la seva funció depèn dels valors, interessos, tradicions i identitats de cada societat i de cada moment, de manera que queda subjecta tant al seu valor intrínsec com a allò que representa. [...]
El patrimonio es una construcción sociocultural cuya función depende de los valores, intereses, tradiciones e identidades de cada sociedad y de cada momento, por lo que queda sujeta tanto a su valor intrínseco como a lo que representa. [...]
Le patrimoine constitue une construction socioculturelle dépendante des valeurs, des intérêts, des traditions et des identités de chaque société et de chaque situation. Cependant, elle est subordonnée à sa propre valeur mais aussi à ce qu'il représente. [...]
Heritage is regarded as a socio-cultural construct whose function depends on the values, interests, traditions and identities of each society at each moment in time. In this sense, heritage is understood not only in terms of its intrinsic value, but also its meaning. [...]
2020 - 10.5565/rev/dag.559
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 66 Núm. 3 (2020) , p. 487-511 (Articles)
|
|
|
5.
|
|
26 p, 3.9 MB |
Some Insights into the Theory and Practice of Heritage Ecology : Grasping the Bio-physical and Socio-historical Dynamism of the Cultural Landscape of Hangzhou
/
Chaparro González, Ricardo (Zhejiang University)
This paper explores the theoretical and practical implications of characterizing heritage as an active and creative element of cultural landscape; specifically, as a spatial technique which plays a fundamental role in the bio-physical and socio-cultural process we call human ecology. [...]
En aquest article s'indaguen les implicacions teòriques i pràctiques de comprendre el patrimoni com un element actiu i creador del paisatge cultural; en concret, com a tècnica espacial que té un paper fonamental en el procés biofísic i sociocultural que anomenem ecologia humana. [...]
En este artículo se indaga sobre las implicaciones teóricas y prácticas de la comprensión del patrimonio como un elemento activo y creador del paisaje cultural; en concreto, como técnica espacial que desempeña un papel fundamental en el proceso biofísico y sociocultural que denominamos ecología humana. [...]
Cet article explore les implications théoriques et pratiques de la compréhension du patrimoine en tant qu'élément actif et créatif du paysage culturel, en particulier en tant que technique spatiale jouant un rôle fondamental dans le processus biophysique et socioculturel que nous appelons l'écologie humaine. [...]
2020 - 10.5565/rev/dag.533
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 66 Núm. 1 (gener-abril 2020) , p. 133-158 (Miscel·lània)
|
|
|
6.
|
|
6 p, 289.9 KB |
Propostes de dinamització sociocultural i patrimonialització de La Ricarda
/
Graupera Gargallo, Isabel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
Introducció de la pràctica d'observació participant que els alumnes del Seminari de teories i recerques antropològiques avançades de 4rt curs del Grau d'Antropologia van fer a La Ricarda a principis del curs 2018-19 com un exercici per generar propostes d'intervenció sociocultural per a la patrimonialització, protecció i difusió d'una obra arquitectònica de gran valor material i immaterial.
Introduction of the participant observation practice that the students of the Seminar of advanced anthropological theories and research of 4th year of the Bachelor of anthropology have made in La Ricarda at the beginning of 2018-19 course as an exercise to generate proposals of sociocultural intervention for the heritagisation, protection and diffusion of an architectural great work of value material and intangible.
2018 - 10.5565/rev/periferia.672
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 23 Núm. 2 (desembre 2018) , p. 153-158 (Patrimonio Cultural)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
3 p, 168.7 KB |
Nou llibre : "Endangerment, Biodiversity and Culture"
/
Vidal, Fernando 1957- (Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Història de la Ciència)
Fernando Vidal, professor d'investigació ICREA i membre del CEHIC de la UAB, ha coordinat juntament amb Nélia Dias, professora d'història de l'antropologia a l'Institut Universitari de Lisboa, el llibre col·lectiu "Endangerment, Biodiversity and Culture". [...]
Fernando Vidal, professor de investigación ICREA y miembro del CEHIC de la UAB, ha coordinado junto con Nélia Dias, profesora de historia de la antropología en el Instituto Universitario de Lisboa, el libro colectivo Endangerment, Biodiversity and Culture. [...]
2015 - 10.4324/9781315726823
UAB divulga, Octubre 2015
2 documentos
|
|
|
10.
|
|
23 p, 558.2 KB |
La Generalitat republicana : algunes precisions sobre la seva actuació en matèria de museus i patrimoni
/
March Roig, Eva (Universitat Pompeu Fabra)
La dècada dels trenta del segle XX, especialment els anys compresos dins la Segona República, va constituir el període més brillant de la història dels museus catalans. Va ser aleshores quan les col·leccions artístiques barcelonines van especialitzar-se donant forma, entre d'altres, al Museu d'Art de Catalunya, al Museu d'Arqueologia, o al d'Arts Decoratives; essent la major part dels museus d'art públics de la Barcelona d'avui, amb la divisió que presenten i els edificis que ocupen, fruit d'aquella reestructuració. [...]
In the 20th century, the thirties, especially the years of the Second Spanish Republic, constituted the most brillant period of history for the Catalan museums. It was then when the art collections of Barcelona became specialised, shaping, among others, the Museu d'Art de Catalunya (The Museum of Art of Catalonia), the Museu d'Arqueologia (The Arqueological Museum) and the Museu d'Arts Decoratives (The Museum of Decorative Arts). [...]
La década de los treinta del siglo XX, especialmente los años comprendidos dentro de la Segunda República, constituyó el periodo más brillante de la historia de los museos catalanes. Fue entonces cuando las colecciones artísticas barcelonesas se especializaron dando forma, entre otros, al Museu d'Art de Catalunya, al Museu d'Arqueologia, o al d'Arts Decoratives; siendo la mayor parte de los museos de arte públicos de la Barcelona de hoy, con la división que presentan y los edificios que ocupan, fruto de aquella reestructuración. [...]
2014 - 10.5565/rev/rubrica.53
Rúbrica contemporánea, Vol. 3 Núm. 5 (2014) , p. 109-131
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.
