1.
|
27 p, 1.6 MB |
Permanent Impermanence in the Anthropocene the emergence of a guest-worker society in a Patagonian Mountain village
/
Salem, Tomás (University of Bergen)
At a stage of capitalism where "the environment" emerges as an existential category, conservation policies become weaved into processes of expulsion. The idea that there is not enough for everyone reconfigures social relations according to the logics of guest-worker societies, where rights and belonging are contingent on employment. [...] En una etapa del capitalisme en què "el medi ambient" sorgeix com a categoria existencial, les polítiques de conservació s'entrellacen en processos d'expulsió. La idea que no n'hi ha prou per a tothom reconfigura les relacions socials segons les lògiques de les societats de treballadors convidats, on els drets i la pertinença són contingents a l'ocupació. [...] En una etapa del capitalismo en la que "el medio ambiente" surge como categoría existencial, las políticas de conservación se entrelazan en procesos de expulsión. La idea de que no hay suficiente para todos reconfigura las relaciones sociales según las lógicas de las sociedades de trabajadores invitados, donde los derechos y la pertenencia son contingentes al empleo. [...] Numa fase do capitalismo em que "o ambiente" emerge como categoria existencial, as políticas de conservação estão entrelaçadas em processos de expulsão. A ideia de que não há o suficiente para todos reconfigura as relações sociais de acordo com a lógica das sociedades de trabalhadores convidados, onde os direitos e a pertença dependem do emprego. [...]
2023 - 10.5565/rev/periferia.919
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 28 Núm. 2 (2023) , p. 202-228 (Sección Especial Inmovilidades)
|
|
2.
|
17 p, 967.7 KB |
El auge de la urbanización planetaria : del Mediterráneo ibérico a la Amazonía ecuatoriana
/
Mejía Juárez, Verónica (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Checa Rius, Joan (Universitat Autònoma de Barcelona)
El artículo tiene por objeto explorar la transformación de los espacios abiertos a raíz de la extensión y profundización del proceso de urbanización a escala planetaria, proceso que atañe hoy al conjunto del territorio y ha dejado obsoletas las viejas distinciones entre espacios urbanos y rurales. [...] L'article té com a objectiu explorar la transformació dels espais oberts arran de l'extensió i l'aprofundiment del procés d'urbanització a escala planetària, procés que afecta avui el conjunt del territori i ha deixat obsoletes les velles distincions entre espais urbans i rurals. [...] The objective of this article is to explore the transformation of open spaces based on the extension and deepening of the urbanization process on a planetary scale, a process that today concerns the entire territory and has rendered obsolete the old distinctions between urban and rural spaces. [...]
2022 - 10.5565/rev/dag.752
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 68 Núm. 3 (2022) , p. 563-579 (Articles)
|
|
3.
|
26 p, 3.5 MB |
La dispersión urbana y los costes temporales de la movilidad : el caso de Matadepera, Región Metropolitana de Barcelona
/
Mezzetti, Giulio (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia) ;
Badia i Perpinyà, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia) ;
Gisbert Traveria, Meritxell (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
El consumo excesivo de suelo, la pérdida de biodiversidad, la descohesión social y la pérdida de identidad, la privatización del paisaje o los costes temporales de la movilidad son algunos de los impactos de la dispersión urbana. [...] El consum excessiu de sòl, la pèrdua de biodiversitat, la descohesió social i la pèrdua d'identitat, la privatització del paisatge o els costos temporals de la mobilitat són alguns dels impactes de la dispersió urbana. [...] Excessive land consumption, loss of biodiversity, social lack of cohesion and loss of identity, privatization of the landscape or temporary mobility costs are some of the impacts of urban sprawl. This paper focuses on the analysis of daily mobility in a municipality of the Metropolitan Region of Barcelona, Matadepera. [...] Une consommation excessive de terres, une perte de biodiversité, un manque de cohésion sociale et une perte d'identité, la privatisation du paysage ou des coûts temporaires de la mobilité sont quelques-uns des impacts de la dispersion urbaine. [...]
2021 - 10.5565/rev/dag.630
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 67 Núm. 1 (2021) , p. 153-177 (Articles)
|
|
4.
|
23 p, 402.7 KB |
Illeïtat, turisme i urbanització a les Illes Balears
/
Pons Esteva, Antoni (Universitat de les Illes Balears. Departament de Geografia)
Dos factors clau han condicionat l'artificialització del sòl a les Illes Balears: la illeïtat, funció lligada al fet insular, i el turisme. La illeïtat, entesa en termes de desconnexió respecte al continent i de mida reduïda a les illes, ha condicionat un grau més baix d'urbanització de la costa balear respecte a la de les regions continentals de l'àrea mediterrània. [...] Dos factores clave han condicionado la artificialización del suelo en las Islas Baleares: la isleidad, función ligada al hecho insular, y el turismo. La isleidad, entendida en términos de desconexión respecto del continente y de tamaño reducido de las islas, ha condicionado el menor grado de urbanización de la costa de Baleares respecto de la de las regiones continentales del área mediterránea. [...] Deux facteurs clés ont conditionné l'artificialité du sol dans les îles Baléares : la fonction l'îléité, fonction liée au fait insulaire, et le tourisme. D'une part, l'îléité, comprise en termes de déconnexion de la partie continentale et de taille réduite des îles, a conditionné le plus faible degré d'urbanisation de la côte des îles Baléares par rapport aux régions continentales de la zone méditerranéenne à proximité. [...] Islandness, a function linked to the insular experience, and tourism are two key factors that have conditioned the urbanization process in the Balearic Islands. Islandness, understood as a disconnection from the mainland and in terms of the small size of the islands, has conditioned the lower degree of urbanization of the Balearic coast in comparison to the nearby continental Mediterranean regions. [...]
2019 - 10.5565/rev/dag.468
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 65 Núm. 2 (maig-agost 2019) , p. 321-343 (Articles)
|
|
5.
|
15 p, 214.6 KB |
L'habitat rural a Catalunya. La masia i 'les influències trasbalsadores modernes'
/
Nel·lo, Oriol, 1957- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
L'article analitza l'impacte del procés d'urbanització contemporani sobre la masia, una de les formes més destacades i característiques del poblament rural a Catalunya. Aquest impacte ha transformat de manera radical les funcions i la rellevància de la masia com a unitat de producció, espai de convivència i instrument per a la gestió del territori. [...] El artículo analiza el impacto del proceso de urbanización contemporáneo sobre la masía, una de las formas más destacadas y características del poblamiento rural en Cataluña. Este impacto ha transformado de manera radical las funciones y la relevancia de la masía como unidad de producción, espacio de convivencia e instrumento para la gestión del territorio. [...]
2016 - 10.2436/20.3002.01.117
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Vol. 82 (2016) , p. 207-221
|
|
6.
|
22 p, 221.7 KB |
La imagen de China y la geografía urbana china en Occidente : reflexiones desde la península Ibérica
/
Lois González, Rubén C. (Universidade de Santiago de Compostela. Departamento de Xeografía) ;
Piñeira Mantiñán, María José (Universidade de Santiago de Compostela. Departamento de Xeografía)
A partir de la Edad Media, la civilización china ha aparecido a los ojos de los europeos como ejemplo acabado de lo oriental, siguiendo a E. Said. Esto implicó una imagen de lejanía, cierto exotismo y un enorme desconocimiento de las claves internas de este extenso territorio, salvo en contadas excepciones donde lo chino implicaba novedad (la pólvora, el vestido, la pasta, etc. [...] Segons Edward Said, a partir de l'edat mitjana, la civilització xinesa ha aparegut, als ulls dels europeus, com un exemple acabat del món oriental. Això va implicar una imatge de llunyania, cert exotisme i un enorme desconeixement de les claus internes d'aquest extens territori, tret de comptades excepcions on tot el que estava relacionat amb la Xina significava novetat (la pólvora, la roba, la pasta, etc. [...] Selon Edward Said, depuis le moyen-âge, la civilisation chinoise est apparue, aux yeux des Européens, comme un parfait exemple de l'Orient. Il s'agissait une image d'éloignement, d'un certain exotisme et d'une énorme ignorance des clés internes de ce vaste territoire, sauf à rares exceptions où les produits chinois évoquaient la nouveauté (la poudre à canon, la robe, les pâtes, etc. [...] Following Edward Said, since the Middle Ages, Chinese civilization has appeared, to the eyes of Europeans, as a perfect example of the Oriental. This image evoked remoteness and a certain exoticism, and implied a lack of knowledge about the internal keys of this vast territory, except where Chineseness entailed novelty (gunpowder, clothing, pasta, etc. [...]
2017 - 10.5565/rev/dag.398
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 63 Núm. 2 (maig-agost 2017) , p. 255-276 (Articles)
|
|
7.
|
26 p, 8.0 MB |
Características espaciales y cambios recientes en las aldeas periurbanas de "La tribu de las hormigas" en Beijing : los casos de estudio de Tangjialing y Shigezhuang
/
Gu, Chaolin (Universidad de Tsinghua. Escuela de Arquitectura) ;
Sheng, Mingjie (Universidad de Tsinghua. Escuela de Arquitectura) ;
Hu, Lingqian (University of Wisconsin-Milwaukee. School of Architecture & Urban Planning)
En relación con el proceso de urbanización de China, desde el año 2000, se ha prestado atención principalmente a dos grupos sociales. Uno está constituido por la segunda generación de trabajadores agrícolas migrantes y otro, por los graduados universitarios de bajos ingresos, conocido como «La tribu de las hormigas» («The ant tribe»). [...] Pel que fa al procés d'urbanització de la Xina, des de l'any 2000, hom ha parat esment principalment a dos grups socials. L'un és constituït per la segona generació de treballadors agrícoles migrants i l'altre, pels graduats universitaris d'ingressos baixos, conegut com «La tribu de les formigues» («The ant tribe»). [...] Depuis le processus d'urbanisation de la Chine, à partir de l'année 2000 l'attention a principalement porté sur deux groupes sociaux. L'un est constitué par la deuxième génération de travailleurs agricoles migrants, et l'autre par les diplômés universitaires de bas revenus, connus comme la tribu de fourmis (Ant Tribe). [...] Since the year 2000, and in relation with China's urbanization process, many politicians and scholars have paid attention to two social groups: the second generation of migrant farm workers and low-income college graduates known as the "ant tribe". [...]
2017 - 10.5565/rev/dag.400
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 63 Núm. 2 (maig-agost 2017) , p. 299-324 (Articles)
|
|
8.
|
27 p, 201.1 KB |
De huertas y barracas a galaxias faraónicas. Percepciones sociales sobre la mutación de la ciudad de Valencia
/
Santamarina Campos, Beatriz (Universitat de València. Departament de Sociologia i Antropologia Social) ;
Moncusí, Albert (Universitat de València. Departament de Sociologia i Antropologia Social)
Valencia se ha convertido en una metrópolis clónica glocalizada gracias a un espectacular crecimiento que se ha articulado sobre grandes proyectos urbanísticos y eventos mediáticos. Con ellos, el gobierno municipal, con el apoyo del autonómico, ha tratado de ocupar una posición favorable en el mercado de las ciudades orientadas estratégicamente al turismo cultural y de entretenimiento. [...] Spectacular growth based on large-scale town planning projects and media events has turned Valencia into a glocalized, cloned metropolis. The local government, with the support of the regional government, has used these factors in an attempt to position Valencia favorably in the market for countries geared strategically towards cultural tourism and leisure and entertainment. [...]
2013 - 10.5565/rev/papers/v98n2.468
Papers : revista de sociologia, Vol. 98, Núm. 2 (Abril-Juny 2013) , p. 365-391
|
|
9.
|
16 p, 210.1 KB |
Urbanització difusa i consum d'aigua per a usos domèstics. Una exploració de relacions
/
Garcia, Xavier (Universitat de Girona. Departament de Geografia)
A l'àmbit mediterrani, amb problemes recurrents de disponibilitat hídrica, l'ús de l'aigua destinada als usos exteriors dels habitatges unifamiliars, aïllats o adossats (piscina, jardí, hort, etc. [...] En el ámbito mediterráneo, con problemas recurrentes de disponibilidad hídrica, el uso del agua destinada a los usos exteriores de las viviendas unifamiliares, aisladas o adosadas (piscina, jardín, huerto, etc. [...] Dans la région méditerranéenne, avec des problèmes récurrents de disponibilité hydrique, l'usage domestique de l'eau à l'extérieur des maisons isolées ou jumelées (piscine, jardin, verger, etc. [...] In the Mediterranean, which suffers from persistent problems of water availability, the outdoor water uses of detached and semi-detached dwellings (swimming pools, gardens, orchards, etc. ) are an important factor to understand why this residential model is associated with higher water consumption per capita than high-density residential areas. [...]
2013 - 10.5565/rev/dag.42
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 59, Núm. 2 (Maig-Agost 2013) , p. 347-362
|
|
10.
|
15 p, 94.6 KB |
Los paisajes del transumer : el orden visual del consumo en tránsito
/
Muñoz Ramírez, Francesc (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
La progresiva urbanización del territorio ha generado procesos de transformación espacial y la relativa homogeneización y pérdida de singularidad del paisaje, progresivamente desanclado del lugar y sin la obligación de traducir sus características físicas, sociales o culturales. [...] The process of urbanisation has represented the loss of singularity which goes hand in hand with the homogenisation of landscapes. Thus, landscape appears as progressively less attached to the place since it seems that there is no particular interest in representing local physical, social or cultural meaning. [...]
2010 - 10.5565/rev/enrahonar.223
Enrahonar, Núm. 45 (2010) , p. 107-121
|
|