Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/113905
Polítiques familiars a Catalunya : una primera aproximació
Flaquer, Lluís, 1946- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
Brullet, Cristina (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)

Data: 2000
Resum: L’objectiu de l’article és exposar les conclusions d’un estudi en el qual s’ha analitzat la política familiar a Catalunya, tant la que és competència de l’Estat espanyol com la que ha impulsat, com a política pròpia, el Govern autònom de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Programa Integral de Suport a les Famílies (PISF) aprovat l’any 1993. L’estudi ha volgut respondre a la pregunta següent: El Govern de la Generalitat està impulsant un model coherent de política familiar? La política familiar de la Generalitat, si bé es declara de vocació universalista, mostra a la pràctica un caràcter clarament assistencialista. En general, ha mancat direcció i voluntat política per a la implementació de les mesures proposades al PISF. El retard en la formació de noves famílies és degut a la precarietat actual dels contractes de treball, però també a la inexistència d’una política d’habitatge social. Les joves parelles tampoc no disposen de prestacions universals per fills a càrrec, fet que contribueix també a la baixa fecunditat de les dones catalanes. Les mesures per facilitar la conciliació de la vida laboral i la vida familiar —a banda els permisos per maternitat i parentalitat, que són competència de l’Estat espanyol— no s’han implementat. Així, una de les característiques més rellevants del nostre sistema de benestar és el seu baix nivell de desmercantilització i desfamiliarització. És a dir, la família (principalment les dones) a Catalunya és, avui, la font principal d’assistència de la ciutadania.
Resum: El artículo expone las conclusiones de un estudio en el que se ha analizado la política familiar en Cataluña, tanto aquella que es competencia del Estado español como la que ha impulsado, como política propia, el Gobierno autónomo de la Generalitat de Cataluña a través del Programa Integral de Soporte a las Familias (PISF) aprobado en el año 1993. El estudio responde a la pregunta siguiente: ¿El Gobierno de la Generalitat está impulsando un modelo coherente de política familiar? La política familiar de la Generalitat, si bien se declara de vocación universalista, muestra en la práctica un carácter claramente asistencialista. En general, ha faltado dirección y voluntad política para la implementación de las medidas propuestas en el PISF. El retraso en la formación de nuevas familias se debe a la precariedad actual de los contratos de trabajo, pero también a la inexistencia de una política de vivienda social. Las jóvenes parejas tampoco disponen de prestaciones universales por hijos a cargo, lo que contribuye también a la baja fecundidad. Las políticas para facilitar la conciliación de la vida familiar i la vida laboral —que van más allá de los permisos de maternidad y parentalidad, que son competencia del Estado español— no se han implementado. Es decir, las familias, más en concreto las mujeres, son, hoy por hoy, la principal fuente de asistencia de la ciudadanía en Cataluña.
Resum: This article explains the conclusions of a study which analyses the family policy in Catalonia, both the Spanish State policy as well as the Autonomous Catalan Government of the Generalitat, through the Integral Programme of Support for Families (PISF) passed in 1993. The research answers the following question: is the Generalitat Government carrying out a coherent model of family policy in Catalonia? The familiy police of the Generalitat, though it claims to be universal in its measures is, in practice, clearly charitable and selective. In general, it has lacked direction and political will in the implementation of the PISF proposals. The formation of new, young ,families has been slowed down not only by the precarity of labour contracts in Spain and Catalonia but also by the inexistence of state housing policy. Nor do young couples have universal subsidies for children, which has also contributed to the low birthrate in Catalonia. The measures to help the reconciliation of work and family life —apart from the maternity and parental leave which depend on the Spanish State— have not been implemented. That is to say, the family in Catalonia is (above all the women), at this moment in time, the main source of welfare.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català
Document: article ; publishedVersion
Matèria: Política familiar ; Catalunya
Publicat a: Revista Catalana de Sociologia, Núm. 12 (Juliol 2000) , p. 141-153, ISSN 1136-8527

Adreça alternativa: http://www.raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/222312


13 p, 44.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats

 Registre creat el 2013-12-18, darrera modificació el 2016-09-05



   Favorit i Compartir