Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/142478
The Court of Justice of the European Union's case law on linguistic divergences (2007-2013): interpretation criteria and implications for the translation of EU legislation
Pacho Aljanati, Lucía
Milian i Massana, Antoni, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
Prieto Ramos, Fernando, dir. (Université de Genève)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Descripció: 1 recurs electrònic (388 p.)
Resum: La Unión Europea se distingue especialmente por su ordenamiento jurídico multilingüe que depende de la traducción para su buen funcionamiento. La legislación está disponible en todas las lenguas oficiales y todas las versiones son originales. Puesto que los traductores están incorporados en el procedimiento legislativo, la traducción de la legislación de la UE se debe considerar como parte integrante de la producción del derecho. La concordancia multilingüe, que consiste en expresar el mismo significado en todas las versiones lingüísticas, implica un gran desafío para los traductores que requieren competencias lingüísticas y jurídicas para realizar el trabajo con éxito. La hermenéutica jurídica es una herramienta fundamental para los traductores porque la interpretación y aplicación uniformes de la legislación de la UE son lo que determinan la calidad de la legislación. El Tribunal de Justicia de la Unión Europea recurre a la interpretación multilingüe cuando compara diferentes versiones lingüísticas de un texto para poder interpretar una disposición. Esta tesis persigue tres objetivos principales. En primer lugar, explicar el papel que desempeña la traducción en el desarrollo y aplicación de la legislación de la UE. En segundo lugar, examinar cómo el TJUE resuelve problemas de divergencias entre diferentes versiones lingüísticas, especialmente, qué métodos de interpretación aplica el TJUE para reconciliar textos divergentes. En tercer lugar, evaluar si las divergencias se deben a problemas de traducción o si son diferencias inevitables entre las diversas versiones lingüísticas. Para atender al segundo y tercer objetivo, el estudio adopta una metodología mixta que combina análisis cualitativo y cuantitativo. Triangulamos los datos para estudiar qué métodos de interpretación son utilizados para qué problemas, los tipos de instrumentos donde aparecen las divergencias, y para evaluar las causas de las divergencias lingüísticas.
Resum: A distinctive feature of the European Union is that it is a multilingual legal order that relies on translation for its proper functioning. Legislation is available in all official languages and all versions are equally authentic. Since translators are incorporated into the legislative process, translation of EU legislation must be seen as part of lawmaking. Multilingual concordance, i. e. expressing the same meaning in all language versions, poses a big challenge to translators, who need both linguistic and legal competences to succeed in their task. Legal hermeneutics becomes a fundamental tool for translators because uniform interpretation and application of EU legislation are what ultimately determine the quality of translated EU legislation. The Court of Justice of the European Union resorts to multilingual interpretation when comparing different language versions of a text in order to interpret a certain provision. This thesis pursues three main objectives. First, to elaborate on the role that translation has in the development and application of EU legislation. Second, to examine how the CJEU solves problems of divergences between different language versions, namely, how the CJEU applies methods of interpretation to reconcile diverging texts. Third, to assess whether divergences hinge on a translation problem or whether they are inevitable differences between different language versions. To address the second and third objectives, the study adopts a mixed methodology that combines both qualitative and quantitative analysis. We triangulate data in order to study which methods of interpretation are used for which problems, the types of legal instruments where divergences appear, and evaluate the causes for linguistic divergences.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques, 2015
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Anglès.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Dret de la UE ; Derecho de la UE ; EU law ; Traducció jurídica ; Traducción jurídica ; Legal translation ; Divergències lingüístiques ; Divergencias lingüísticas ; Linguistic divergences
ISBN: 9788449055881

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/314190


388 p, 3.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2015-10-26, darrera modificació el 2016-11-03



   Favorit i Compartir