| Resum: |
És cosa convinguda que el llibre Fenomenologia de l'esperit, de Hegel, conté el pensament que l'esperit ha pogut arribar a tenir sobre si mateix. En concret, es tracta de l'esperit que s'ha esdevingut a Europa després de la revolució francesa i amb la política militar de Napoleó. En la primera meitat del llibre, Hegel descriu la consciència moderna en les diferents figures en què té experiència de si mateixa. La segona meitat obre més explícitament la perspectiva de la forma absoluta del saber, forma que s'exposa com a ciència de la història de les transformacions que ha arribat a patir la consciència fins a esdevenir esperit que se sap a si mateix. Que aquestes frases anteriors (i d'altres de semblants) diguin alguna cosa i no siguin un pur embolic mental és el repte d'aquest curs. L'assignatura consisteix en la lectura i comentari de la Fenomenologia de l'esperit amb l'objectiu de comprendre-la ni que sigui de manera "superficial". Dic "superficial" perquè hi ha qui defensa que tota lectura de la Fenomenologia de l'esperit que no impliqui uns quants anys de vida és superficial. Òbviament, no estarem uns quants anys, però tampoc no ens acontentarem amb una mera introducció (d'altra banda, impossible, com bé diu el mateix Hegel). La pretensió és que les 15 setmanes que ocuparem puguin servir com a primers dies d'uns anys que arribaran eventualment després. |
visitant ::
identificació
