| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina, 2016 20 van rebre tractament amb CPAP, amb avaluacions de l'HbA1c, entre altres variables, a 14, 28 i 56 setmanes de tractament. L'evolució de l'HbA1c es va comparar amb la d'un grup de 32 pacients que no tenien hipòxia nocturna significativa (IDH 5 i 20% de temps amb saturació d'oxihemoglobina 90%). Resultats. Es va observar HI en 54 (37%) pacients, dels que 52 tenien AOS. La HI es va associar a pitjor control glucèmic (nivell d'HbA1C > a la mediana) independentment dels potencials factors de confusió, amb una odds ratio (OR) ajustada per HbA1C >8,5% de 2,31 (IC 95%: 1,06 a 5,04) en el model ajustat per índex de massa corporal, i de 2,46 (IC 95%: 1,13 a 5,34) en l'ajustat per índex cintura/talla. El tractament amb CPAP no va modificar l'HbA1c, que va experimentar una evolució similar a la dels pacients del grup de control. El tractament de l'AOS va millorar la qualitat del son, però no el perfil lipídic, la pressió arterial o l'albuminúria. L'anàlisi del subgrup de pacients amb compliment del tractament ≥ 4h/dia va aportar uns resultats similars. Conclusions. Els pacients amb DM2 mal controlada tenen una elevada prevalença d'HI secundària a AOS no diagnosticada que està independentment associada a un pitjor control glucèmic. No obstant això, el tractament de l'AOS amb CPAP no millora el seu control glucèmic |
visitante ::
identificación
dir.
