| Abstract: |
En aquest treball estudiem la fauna útil existent al Zoo de Barcelona i la presència d'aquesta als vegetals del jardí. En primer lloc s'ha realitzat una cerca bibliogràfica per aconseguir informació general sobre les patologies que tenen més incidència a Barcelona, els tractaments que s'utilitzen més sovint en aquesta ciutat per controlar-les i a la possibilitat d'utilitzar el control biològic mitjançant els enemics naturals de les plagues (fauna útil). També es trobaran altres apartats per poder entendre millor el context com l'evolució i condicions ambientals del Zoo o la normativa de plagues que es segueix a la zona d'estudi. A partir d'aquests antecedents ens hem proposat com a objectiu general determinar si la fauna útil present en el Zoo de Barcelona serveix com a control biològic de les patologies que pateixen les espècies vegetals. Per fer això hem completat una sèrie d'objectius específics entre els que destaquen la identificació de malalties que pateixen les plantes del recinte i la identificació de les espècies vegetals més afectades per aquestes. Amb tot això, la nostra hipòtesi inicial era que probablement al Zoo hi hauria fauna útil i que, per aquest motiu, hi ha una disminució de les malalties dins el recinte en comparació amb una altra zona de la ciutat. La importància d'aquest treball radica en que actualment no s'ha realitzat cap treball com aquest des de la UAB i la informació bibliogràfica sobre fauna útil és bastant pobre. A més, la gestió actual de plagues en el jardí consisteix en no actuar sobre aquestes i, donat que el propi Zoo planeja fer en un futur una aposta per la fauna mediterrània, és important conèixer aquestes patologies ja que en el cas que la flora sigui afectada és possible que els animals propis del nostre territori estiguin més exposats al pertànyer al mateix ecosistema que les malalties. Per dur a terme el treball primerament s'han fet una sèrie d'entrevistes a l'Eulàlia Bohigas, la responsable del Zoo, per a conèixer les característiques del recinte. A partir d'aquí la nostra metodologia s'ha basat en buscar plantes malaltes i identificar tant la malaltia com l'espècie de vegetal per després poder fer una recerca bibliogràfica sobre la fauna útil que ens interessava i anar buscar-la al Zoo. Per això hem fet tres visites on hem mostrejat aquelles plantes que semblava que patien alguna patologia i, amb ajuda de diversos experts, les hem identificat. De cada patologia observada hem fet una fitxa indicant el nom d'aquesta, l'origen, fotografies, una breu descripció de l'aspecte que presenta i els símptomes que origina, les espècies amb més possibilitat de resultar afectades i la fauna útil associada. A més, hem afegit fitxes extra de patologies que, encara que no haguem observat, sabem que han estat presents al Zoo en algun moment o que poden aparèixer i afectar plantes de forma relativament senzilla, és a dir, les més usuals (oïdi, pugó, cotxinilla, fumagina, etc. ). També gràcies a la informació extreta de les tres sortides de camp hem elaborat un mapa de distribució de les malalties al Zoo on hem identificat que el grau d'incidència i tipologia de les patologies ha variat entre les diferents visites segurament degut a les condicions ambientals. En aquest mapa, a més, s'observa com cap malaltia afecta de forma extensa al Zoo sinó que són brots aïllats que afecten a individus concrets però no presenten cap tipus de risc per a la flora en general. Per saber si el Zoo estava menys afectat per malalties i confirmar part de la nostra hipòtesi vam anar al Parc de la Ciutadella per observar si les mateixes espècies que es troben dins el jardí tenen presència de patologies aquí, ja que aquesta zona es troba en les mateixes condicions que el Zoo però el tractament que reben es diferent. Els resultats d'aquesta part demostren que el Zoo sí que és una zona amb menys afectacions als vegetals el que és sorprenent tenint en compte que a la Ciutadella les plantes són tractades de forma química (que en principi hauria de proporcionar millors resultats). Desprès d'haver identificat la fauna útil per a cada patologia a partir d'una bibliografia, es va realitzar un estudi in-situ al Zoo per identificar la seva presència. Per això, vam fer servir com a metodologia una observació directe dels insectes. A més, també vam fer recerca a diferents parterres on s'ha deixat créixer la gespa i, al més gran, es va fer un recompte de la fauna dividint-lo per sectors i de forma més detallada. Amb això vam trobar que la fauna útil que hi havia al Zoo era més aviat fauna útil generalista degut a que dels enemics naturals de les plagues trobades que estàvem buscant només estava present la marieta (Coccinella septipuntata) i en petites quantitats. A partir d'aquests resultats hem arribat a les conclusions de que el Zoo de Barcelona presenta un jardí amb un nombre de patologies realment baix. La nostra hipòtesi inicial segurament sigui incorrecta ja que el principal motiu d'això (segons el nostre estudi) probablement no sigui la fauna útil trobada sinó les bones pràctiques de jardineria entre d'altres motius. Finalment també s'han proposat algunes millores que es podrien realitzar pel que fa tant al treball en si com a l'hora d'introduir fauna útil al Zoo. El mostreig de la fauna útil a les diferents estacions de l'any o la conservació dels parterres són alguns exemples. |
guest ::
tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental)
