| Resumen: |
El liró gris (Glis glis) és un micromamífer i rosegador arborícola de la família dels glírids que viu en hàbitats de boscos madurs caducifolis de tota Europa. Al llarg de la història aquesta espècie ha tingut relació antròpica mitjançant les activitats cinegètiques tant pel consum de carn i pell com pel greix per productes medicinals. Actualment, s'hi afegeix la influència en algunes polítiques forestals i, fins i tot, la intrusió en edificacions. L'objectiu d'aquest TFG és conèixer l'estat de conservació de quatre poblacions de liró gris de la península Ibèrica (Montseny, Montnegre, El Serrat i Invernadeiro) que s'assoleix mitjançant la genètica poblacional i l'estudi d'hàbitats. El motiu d'elecció d'aquestes quatre poblacions s'origina en la disponibilitat de suficients dades genètiques. Per l'estudi d'hàbitats s'ha utilitzat la cartografia de cobertes del sòl. En canvi, la genètica poblacional s'ha observat amb el càlcul de freqüències, l'equilibri Hardy-Weinberg (HW) i el desequilibri de lligament entre poblacions observant 18 microsatèl·lits. Pel que fa a la cartografia, no hi ha connectivitat entre les poblacions del Montseny i Montnegre degut, sobretot, a l'AP-7. Tampoc se'n troba entre Montseny i El Serrat (Andorra) perquè hi ha poca extensió d'hàbitat favorable per l'espècie i molts quilòmetres d'hàbitats no transitables. Malgrat que no pugui haver-hi flux genètic entre aquestes dues poblacions, el Montseny no es troba aïllat, tenint molta àrea de connexió amb altres poblacions del nord de la península Ibèrica. Andorra, al seu torn, pot trobar connectivitat per la part sud-oest. La població d'Invernadeiro (Galícia) es troba molt aïllada i té una àrea molt petita. El càlcul de freqüències al·lèliques mostra que el Montseny té el menor nombre de microsatèl·lits homozigots i el rècord de diversitat al·lèlica, degut a tot el rang de dispersió disponible. El Montnegre ha sorprès pels alts valors de diversitat malgrat la manca de connectivitat, es sospita que pot ser degut a que encara no es mostra l'aïllament genètic perquè és massa recent. Andorra s'equipara a la diversitat del Montnegre, sense mostrar tant aïllament. Mentre que Invernadeiro, com es preveia inicialment, consta del major nombre de casos homozigots. El mètode de Hardy-Weinberg ha permès observar que, malgrat tenir diferent capacitat de dispersió, les poblacions del Montseny i del Serrat mostren un similar grau d'endogàmia. Per altra banda, es troben grans incerteses a les poblacions d'Invernadeiro i Montnegre per la poca quantitat de mostres recollides. L'anàlisi de desequilibri de lligament pel Montseny dóna el nombre més alt d'heretabilitat sense aleatorietat, cosa que possiblement es deu a l'alta representativitat del nombre de dades. Això significa que hi haurà menys diversitat genètica, podent ser una idea errònia per la descompensació de mostreig. El Montnegre mostra per alguns parells de microsatèl·lits més aleatorietat i per altres menys. El Serrat és la població on els microsatèl·lits s'hereten de forma més aleatòria, mantenint així la diversitat genètica. Invernadeiro, on hi ha poques mostres, hi ha el menor nombre de parells heretats tant aleatòriament com combinadament. Per intentar contrarestar tots els efectes d'aïllament tant d'hàbitats com genètic s'han proposat diverses mesures correctores que van des de la translocació d'individus per potenciar la diversitat de poblacions fins a la creació de corredors ecològics. |
visitante ::
identificación
tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)
