| Resumen: |
Per què alguns llinatges de vertebrats, incloent els humans, han evolucionat cervells grans és un dels grans trencaclosques de la biologia evolutiva. De les varies hipòtesis que s'han plantejat per intentar resoldre aquest misteri, la variació ambiental destaca com una de les principals causes de la variació en la mida relativa del cervell. Més formalment, la hipòtesis del cervell protector (CBH, de Cognitive buffer hypothesis", en anglès) postula que els cervells relativament més grans han evolucionat per facilitar els ajustos de comportament per augmentar la supervivència en condicions canviants. Tot i que la CBH ha rebut suport empíric els darrers anys, alguns autors qüestionen la seva rellevància for explicar l'evolució del cervell argumentant que mantenir un cervell massa gran en períodes d'escassetat de recursos és massa costós, de manera que la variació ambiental hauria de limitar més que no pas afavorir l'evolució dels cervells grans. Aquesta tesi doctoral explora les causes i conseqüències de l'evolució de la mida del cervell, amb especial atenció en la CBH, validant les seves assumpcions, assajant les seves prediccions i avaluant les seves implicacions. La tesi treu profit d'una base de dades de mesures del cervell per més de 1900 espècies d'ocells en combinació amb els més recents mètodes filogenètics comparatius per tal de descobrir els orígens de la variació en la mida del cervell en la classe de vertebrats més diversa. Com a primer objectiu, aquesta tesi valida en quina mesura la mida relativa del cervell és una bona aproximació de la variació en estructures del cervell involucrades en la capacitat de construir respostes de comportament als nous reptes. El capítol 1 mostra que les àrees associatives del cervell, tradicionalment relacionades amb la intel·ligència general, són desproporcionadament més grans en espècies de cervell gran i poden predir de forma acurada la variació en el conjunt del cervell, de manera que es validi la seva utilització en anàlisis comparatives globals. Segons la CBH, les espècies que viuen en regions amb alta variabilitat ambiental haurien de ser seleccionades per cervells grans, a menys que tinguin adaptacions especialitzades per evadir les caigudes en la disponibilitat de recursos. El Capítol 2 mostra com els ocells que viuen en ambients més estacionals i impredictibles , com les regions de latituds altes, posseeixen cervells relativament més grans que els residents d'altres regions, recolzant la CBH en ocells. En el capítol 3 es mostra com els ocells que colonitzen illes oceàniques sembla que han evolucionat cervells relativament més grans que els seus parents continentals. Aquests canvis sembla que en part s'expliquen per un augment de la incertesa en la disponibilitat de recursos que caracteritza les illes, aportant una evidència addicional per la CBH. En el capítol 4 s'estudia el rol actiu del cervell en l'evolució. Tal com prediu la hipòtesi del behavioural drive (behavioural drive hypothesis en anglès), els ajustos de comportament més freqüents com a resposta als reptes ambientals hauria d'exposar els individus més sovint a nous conjunts de pressions selectives, tot afavorint la divergència evolutiva respecte els seus ancestres i finalment afavorint l'aparició de noves espècies. El capítol 4 mostra com els llinatges amb cervells relativament més grans han tingut majors taxes de diversificació taxonòmica. Aquesta troballa recolza així la idea que els animals no són agents passius de la selecció, però que poden modificar activament la seva relació amb l'ambient i influenciar el seu propi camí evolutiu. En resum, els resultats d'aquesta tesi aporten evidència empírica per la CBH, mostrant com els cervells relativament més grans funcionen, i per tant han evolucionat, per fer front als canvis ambientals, i que l'evolució de cervells grans pot a més influir en la diversificació evolutiva d'un llinatge. |
visitante ::
identificación
dir.
