| Abstract: |
L'estudi de les migracions interiors és un laboratori per entendre millor la societat espanyola de postguerra per l'elevat percentatge de població que s'hi va veure implicat. Aquests moviments migratoris varen començar ja en els anys quaranta, amb xifres més elevades de les que hom podria pensar. Les circumtancies d'aquestes migracions no es limitaven només a les condicions miserables d'allotjament, resoltes progressivament. Va haver-hi altres aspectes que s'han posat en relleu poques vegades. Sabadell fou, com a receptor de població, un dels nuclis urbans més afectats per aquest fenomen des del primer moment. El règim franquista intentà contenir aquestes migracions dificultant legalment la mobilitat de la població pel territori i deportant els immigrants als punts d'origen. Fou després d'haver perdut la batalla de la contenció que es mobilitzà per construir habitatges amb resultats insuficients i contradictoris. L'èxode rural sud-nord (majoritari) va eclipsar, en el cas català, les darreres fases de l'éxode rural interior als suburbis del Sabadell dels anys cinquanta hi havia immigrants catalans. En general, la diversitat d'orígens dels immigrants, tot i la forta presència d'andalusos i de murcians, impossibilita analitzar-los com a col·lectiu homogeni amb una identitat definida. |
guest ::
