| Título variante: |
"Guaita, l'està mirant fixament" : Anscombe i Wittgenstein sobre animals i intenció |
| Título variante: |
"Mira, lo está mirando fijamente" : Anscombe y Wittgenstein sobre animales e intención |
| Fecha: |
2020 |
| Resumen: |
Elizabeth Anscombe criticizes Ludwig Wittgenstein for talking about the "natural expression of an intention" in his Philosophical Investigations. I consider recent responses to this dispute, especially those by Richard Moran and Martin Stone (writing together) and by Martin Gustafsson. Moran and Stone explain why Anscombe rejects talk of non-human animals expressing intention, but emphasize the importance of language so much that it becomes hard to see on what basis intentions can ever be non-arbitrarily attributed to animals. Gustafsson notices this problem, and offers a solution based on biology and, in particular, knowledge of what is and is not conducive to the flourishing of members of each species. However, this goes beyond what Anscombe says, and introduces other problems. I propose that we can sometimes simply see what an individual intends to do by observing its behavior, without reference to what is good or bad for members of its species. This is true to what Anscombe says and appears to avoid the problems faced by the other views considered. |
| Resumen: |
Elizabeth Anscombe critica Ludwig Wittgenstein perquè parla de l'"expressió natural d'una intenció" en les seves <em>Investigacions filosòfiques</em>. Considero unes respostes recents a aquesta disputa, especialment les de Richard Moran i Martin Stone (com a coautors) i de Martin Gustafsson. Moran i Stone expliquen per què Anscombe rebutja parlar de la intenció d'expressió dels animals no humans, però emfatitzen tant la importància del llenguatge que resulta difícil de veure sobre quina base les intencions poden atribuir-se no arbitràriament als animals. Gustafsson se n'adona i ofereix una solució basada en la biologia i, en particular, en el coneixement del que és i no és propici perquè prosperin els membres de cada espècie. Tanmateix, això va més enllà del que diu Anscombe i introdueix altres problemes. A vegades podem veure el que un individu pensa fer simplement observant el seu comportament, sense fer referència al que és bo o dolent per als membres de la seva espècie. Això és fidel a les paraules d'Anscombe i sembla evitar els problemes que afronten els altres punts de vista considerats. |
| Resumen: |
Elizabeth Anscombe critica a Ludwig Wittgenstein por hablar de la "expresión natural de una intención" en sus Investigaciones filosóficas. Considero unas respuestas recientes a esta disputa, especialmente las de Richard Moran y Martin Stone (como coautores) y de Martin Gustafsson. Moran y Stone explican por qué Anscombe rechaza hablar de la intención de expresión de los animales no humanos, pero enfatizan tanto la importancia del lenguaje que resulta difícil ver sobre qué base las intenciones pueden atribuirse no arbitrariamente a los animales. Gustafsson se da cuenta de este problema y ofrece una solución basada en la biología y, en particular, en el conocimiento de lo que es y no es propicio para que prosperen los miembros de cada especie. Sin embargo, esto va más allá de lo que dice Anscombe e introduce otros problemas. A veces podemos ver lo que un individuo piensa hacer simplemente observando su comportamiento, sin hacer referencia a lo que es bueno o malo para los miembros de su especie. Esto es fiel a las palabras de Anscombe y parece evitar los problemas que afrontan los otros puntos de vista considerados. |
| Resumen: |
Elizabeth Anscombe critica Ludwig Wittgenstein perquè parla de l'"expressió natural d'una intenció" en les seves Investigacions filosòfiques. Considero unes respostes recents a aquesta disputa, especialment les de Richard Moran i Martin Stone (com a coautors) i de Martin Gustafsson. Moran i Stone expliquen per què Anscombe rebutja parlar de la intenció d'expressió dels animals no humans, però emfatitzen tant la importància del llenguatge que resulta difícil de veure sobre quina base les intencions poden atribuir-se no arbitràriament als animals. Gustafsson se n'adona i ofereix una solució basada en la biologia i, en particular, en el coneixement del que és i no és propici perquè prosperin els membres de cada espècie. Tanmateix, això va més enllà del que diu Anscombe i introdueix altres problemes. A vegades podem veure el que un individu pensa fer simplement observant el seu comportament, sense fer referència al que és bo o dolent per als membres de la seva espècie. Això és fidel a les paraules d'Anscombe i sembla evitar els problemes que afronten els altres punts de vista considerats. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Anglès |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Anscombe ;
Wittgenstein ;
Intention ;
Expression ;
Behavior ;
Animals ;
Intenció ;
Expressió ;
Comportament ;
Animales ;
Intención ;
Expresión ;
Comportamiento |
| Publicado en: |
Enrahonar, Vol. 64 (2020) , p. 101-112, ISSN 2014-881X |
visitante ::
identificación
