| Fecha: |
2020 |
| Resumen: |
Els trastorns funcionals digestius (TFD) afecten el 30% de la població general, són la causa més freqüent de consulta en gastroenterologia, i suposen una gran càrrega econòmica tant per despeses sanitaris directes com indirectes. Els símptomes relacionats amb gas són els més freqüentment referits per aquests pacients. Aquests inclouen tant símptomes relacionats amb una evacuació excessiva de gasos, principalment rots excessius, i / o flats, i símptomes relacionats amb la retenció de gasos, com inflor o distensió abdominal. Actualment tot i que cada dia s'ingereixen grans quantitats de gas, i que el nitrogen (Principal gas ingerit) és el gas majoritari en el tub digestiu, desconeixem el paper de el gas atmosfèric en el desenvolupament de símptomes en pacients amb trastorns funcionals digestius. L'objectiu d'aquesta tesi va ser determinar el paper que juga el gas provinent de la ingesta en el desenvolupament de símptomes abdominals en els pacients amb trastorns funcionals digestius. Per a això, desenvolupem de forma consecutiva 3 protocols independents: Inicialment es va realitzar un estudi prospectiu amb l'objectiu de determinar la freqüència de deglucions gasoses en condicions de vida normals. Per a això, es va realitzar pH-impendaciometria de 24 hs a un grup de pacients amb rots excessius comparats amb una cohort de subjectes control sense símptomes digestius, quantificant el nombre i contingut de les deglucions, així com el nombre i tipus dels eructes. Observem que en condicions normals es produeixen un gran nombre de deglucions durant la ingesta (72 ± 8), i que aquestes contenen majoritàriament gas. A més, els pacients amb eructes excessius presenten un patró deglutori diferent durant la ingesta, amb una major freqüència de deglucions gasoses. En base als resultats obtinguts en el primer estudi, vam dissenyar un estudi dosi-resposta amb l'objectiu de conèixer les respostes adaptatives normals i la tolerància a el gas gàstric en subjectes sans, sense símptomes digestius. Per a això, vam desenvolupar una metodologia amb infusió directa de gas a l'estómac i mesurament de l'eliminació rectal de el gas, quantificació dels rots produïts, i mesurament dels símptomes epigàstric i abdominals en resposta a la infusió de 1500 ml de gas a l'estómac . Observem que a velocitats d'infusió similars a una ingesta normal (25-100 ml / min), el gas gàstric s'expulsa majoritàriament per via rectal amb una mínima producció de rots i símptomes abdominals lleus. Només quan el gas és infós a gran velocitat (400 ml / min) el reflex de l'rot s'activa a volums de gas inferiors per prevenir el desenvolupament de símptomes abdominals. Finalment, un cop conegudes les respostes adaptatives normals a increments de l'volum de gas gàstric en individus sans, en un tercer estudi vam estudiar les respostes a el gas gàstric en grups de pacients amb trastorns funcionals digestius utilitzant la mateixa metodologia desenvolupada anteriorment. Els pacients amb diferents trastorns funcionals gastrointestinals van mostrar respostes diferencials a la infusió de gas gàstric: els pacients amb dispèpsia funcional mostren hipersenbilidad a el gas amb evacuació final de gas i rots similars a subjectes sans; els pacients amb rots excessius responen a gran increment en el nombre de rots i una lleu reducció final de el gas rectal evacuat que prevenen la percepció de símptomes epigàstric, i els pacients amb distensió abdominal funcional presenten un trànsit de gas lent amb una evacuació rectal de gas disminuïda que s'associa a símptomes abdominals sostinguts, sense eructes. Conclusió final de la tesi és que el gas ingerit pot jugar un paper fisiopatològic important en el desenvolupament dels símptomes abdominal específic. |
| Resumen: |
Los trastornos funcionales digestivos (TFD) afectan al 30 % de la población general, son la causa más frecuente de consulta en gastroenterología, y suponen una gran carga económica tanto por gastos sanitarios directos como indirectos. Los síntomas relacionados con gas son los más frecuentemente referidos por estos pacientes. Éstos incluyen tanto síntomas relacionados con una evacuación excesiva de gases, principalmente eructos excesivos, y/o flatos, y síntomas relacionados con la retención de gases, como hinchazón o distensión abdominal. Actualmente a pesar de que cada día se ingieren grandes cantidades de gas, y de que el nitrógeno (principal gas ingerido) es el gas mayoritario en el tubo digestivo, desconocemos el papel del gas atmosférico en el desarrollo de síntomas en pacientes con trastornos funcionales digestivos. El objetivo de esta tesis fue determinar el papel que juega el gas proveniente de la ingesta en el desarrollo de síntomas abdominales en los pacientes con trastornos funcionales digestivos. Para ello, desarrollamos de forma consecutiva 3 protocolos independientes: Inicialmente se realizó un estudio prospectivo con el objetivo de determinar la frecuencia de degluciones gaseosas en condiciones de vida normales. Para ello, se realizó una pH-impendaciometria de 24 hs a un grupo de pacientes con eructos excesivos comparados con una cohorte de sujetos control sin síntomas digestivos, cuantificando el número y contenido de las degluciones, así como el número y tipo de los eructos. Observamos que en condiciones normales se producen un gran número de degluciones durante la ingesta (72±8), y que estas contienen mayoritariamente gas. Además, los pacientes con eructos excesivos presentan un patrón deglutorio diferente durante la ingesta, con una mayor frecuencia de degluciones gaseosas. En base a los resultados obtenidos en el primer estudio, diseñamos un estudio dosis-respuesta con el objetivo de conocer las respuestas adaptativas normales y la tolerancia al gas gástrico en sujetos sanos, sin síntomas digestivos. Para ello, desarrollamos una metodología con infusión directa de gas en el estómago y medición de la eliminación rectal del gas, cuantificación de los eructos producidos, y medición de los síntomas epigástricos y abdominales en respuesta a la infusión de 1500 mL de gas en el estómago. Observamos que a velocidades de infusión similares a una ingesta normal (25-100 ml/min), el gas gástrico se expulsa mayoritariamente por vía rectal con una mínima producción de eructos y síntomas abdominales leves. Solamente cuando el gas es infundido a gran velocidad(400 mL/min) el reflejo del eructo se activa a volúmenes de gas inferiores para prevenir el desarrollo de síntomas abdominales. Finalmente, una vez conocidas las respuestas adaptativas normales a incrementos del volumen de gas gástrico en individuos sanos, en un tercer estudio estudiamos las respuestas al gas gástrico en grupos de pacientes con trastornos funcionales digestivos utilizando la misma metodología desarrollada anteriormente. Los pacientes con diferentes trastornos funcionales gastrointestinales mostraron respuestas diferenciales a la infusión de gas gástrico: los pacientes con dispepsia funcional muestran hipersenbilidad al gas con evacuación final de gas y eructos similares a sujetos sanos; los pacientes con eructos excesivos responden a gran incremento en el número de eructos y una leve reducción final del gas rectal evacuado que previenen la percepción de síntomas epigástricos, y los pacientes con distensión abdominal funcional presentan un tránsito de gas lento con una evacuación rectal de gas disminuida que se asocia a síntomas abdominales sostenidos, sin eructos. Conclusión final de la tesis es que el gas ingerido puede jugar un papel fisiopatológico importante en el desarrollo de los síntomas abdominal especifico. |
| Resumen: |
Functional gut disorders affect about 30 % of the general population. They are the most common cause of consultation in gastroenterology, and produce a huge economic burden, both by direct as well as indirect costs. Gas-related symptoms are the predominant symptoms referred by patients. These include symptoms related to excessive gas evacuation, mainly excessive belching, and / or flatus, and symptoms related to gas retention, such as bloating or abdominal distention. Today, but despite the fact that large amounts of gas are swallows every day, and that nitrogen (the main gas ingested) is gas majority in the digestive tract, we do not know the role of atmospheric gas in the development of symptoms in patients with functional digestive disorders but the role of atmospheric gas, the major component of intestinal gas, is virtually unknown. Therefore, our aim of was to determine the role that gastric gas plays in the development of abdominal symptoms in patients with functional digestive disorders. For this, we consecutively developed 3 independent protocols: Initially, a prospective study was carried out with the objective of determining the frequency of gas swallows under normal living conditions. To do this, a 24-hour pH-impedance test was performed in a group of patients with excessive belching compared with a cohort of control subjects without digestive symptoms, quantifying the number and content of swallows, as well as the number and type of belching. We observe that under normal conditions a large number of swallows occur during ingestion (72 ± 8), and that these contain mostly gas. In addition, patients with excessive belching present a different swallowing pattern during ingestion, with a higher frequency of gas swallows, that correlate with a higher number of belching of gastric origin. Based on the results obtained in the first study, we designed a doseresponse study with the aim of knowing the normal adaptive responses and tolerance to gastric gas in healthy subjects, without digestive symptoms. To do this, we developing a methodology with direct gas infusion into the stomach to study the management of gastric gas in healthy people and measurement of rectal gas evacuation, numbers of belching and measurement of epigastric and abdominal symptoms in response to the infusion of 1500 mL of gas into the stomach. We observed that at similar infusion rates to a normal intake (25-100 ml / min), gastric gas is mainly expelled rectally with minimal belching (4 ± 1) and mild abdominal symptoms. Only when gas is infused at high speed (400 mL / min) does the belching reflex activate at lower gas volumes to prevent the development of abdominal symptoms. Finally, once known the normal adaptive responses to increases in gastric gas volume in healthy subjects, in a third study we studied the responses to gastric gas in groups of patients with functional gut disorders using the same methodology developed in the second study. Unlike healthy subjects, patients with different functional gastrointestinal disorders showed differential responses to gastric gas infusion: patients with functional dyspepsia show hypersensitivity to gas, with final rectal gas evacuation and belching similar to healthy subjects; patients with excessive belching respond with a large increase in the number of belches and a mild final reduction in evacuated rectal gas that prevent perception of epigastric symptoms, and patients with functional abdominal distention present an alteration in gas transit that produces gas retention with decreased rectal gas evacuation, that is not compensated by an increase in the number of belches and it is associated with sustained abdominal symptoms. The final conclusion of the thesis is that swallows gas can play an important pathophysiological role in the development of specific abdominal symptoms in patients with different functional gut disorders. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Gas Ingerit ;
Gas ingerido ;
Swallows gas ;
Ciències de la Salut |
| ISBN: |
9788449094507 |
visitante ::
identificación
dir.
