| Date: |
2021 |
| Abstract: |
La contribució del treball de les dones, tot i que desvaloritzat i invisible, va ser fonamental en la industrialització de Catalunya i sense ell no es pot entendre íntegrament ni el desenvolupament econòmic ni l'evolució social de la Catalunya contemporània (Nash, 1988: 159). Però aquest treball és especialment difícil de reconèixer perquè les fonts estadístiques històriques registren de manera molt deficient el treball de les dones i dels nens i nenes (Humphries i Sarasúa, 2012). Què implicaria aquest possible subregistre laboral femení? Borderías i Pérez Fonts (2009: 272) expliquen que gairebé no s'ha començat a prendre consciència de la importància del seu impacte sobre alguns problemes centrals de la història econòmica i social, com: la formació dels mercats de treball industrials; el suposat dèficit de mà d'obra durant els processos d'industrialització en algunes regions espanyoles, els càlculs de productivitat agrària i industrial; els nivells de vida de les classes treballadores, les relacions entre pautes de nupcialitat, fecunditat, mortalitat infantil, . . . Tots aquests conceptes, la seva importància i rellevància, i els factors dels quals són conseqüència, tant des del costat de l'oferta com des del de la demanda, estan explicats per Sarasúa i Gálvez (2003: 10-33). La present dissertació part d'aquesta àmplia literatura i aplica les seves conclusions metodològiques als diferents casos d'estudis de Catalunya aquí analitzats. Ens centrarem, principalment, al segle XIX, encara que com veurem al llarg d'aquest escrit, realitzar immersions d'ampli calat al segle XVIII serà d'obligat compliment, de la mateixa manera que en determinats moments serà ineludible submergir-nos en el primer quart del segle XX, per així entendre millor la relació històrica entre el treball de les dones i el desenvolupament econòmic. Es buscaran resposta a les següents qüestions: 1) Es pot demostrar per a Catalunya que l'augment de l'ocupació en les activitats no agràries no va ser el resultat de la Industrialització, sinó que ja existia prèviament ?; 2) És possible mostrar el treball de les dones i dels infants a Catalunya al segle XIX ?: 3) Podem calcular noves taxes d'activitat per a Catalunya al segle XIX ?; 4) Com i en quines condicions entraven les dones i els nens i nenes en el mercat de treball ?; 5) Podem demostrar que els guanys obtinguts pel treball de les dones, nens i nenes van ser vitals per a la subsistència familiar ?. |
| Abstract: |
La contribución del trabajo de las mujeres, aunque desvalorizado e invisible, fue fundamental en la industrialización de Cataluña y sin él no se puede entender íntegramente ni el desarrollo económico ni la evolución social de la Cataluña contemporánea (Nash, 1988:159). Pero este trabajo es especialmente difícil de reconocer porque las fuentes estadísticas históricas registran de manera muy deficiente el trabajo de las mujeres y de los niños y niñas (Humphries y Sarasúa, 2012). ¿Qué implicaría este posible subregistro laboral femenino? Borderías y Pérez Fuentes (2009:272) explican que apenas se ha comenzado a tomar conciencia de la importancia de su impacto sobre algunos problemas centrales de la historia económica y social, como: la formación de los mercados de trabajo industriales; el supuesto déficit de mano de obra durante los procesos de industrialización en algunas regiones españolas, los cálculos de productividad agraria e industrial; los niveles de vida de las clases trabajadoras, las relaciones entre pautas de nupcialidad, fecundidad, mortalidad infantil, … Todos estos conceptos, su importancia y relevancia, y los factores de los cuales son consecuencia, tanto desde el lado de la oferta como desde el de la demanda, están explicados por Sarasúa y Gálvez (2003:10-33). La presente disertación parte de esta amplia literatura y aplica sus conclusiones metodológicas a los diferentes casos de estudios de Cataluña aquí analizados. Nos centraremos, principalmente, en el siglo XIX, aunque como veremos a lo largo del presente escrito, realizar inmersiones de amplio calado en el siglo XVIII será de obligado cumplimiento, de igual manera que en determinados momentos será ineludible sumergirnos en el primer cuarto del siglo XX, para así entender mejor la relación histórica entre el trabajo de las mujeres y el desarrollo económico. Se buscarán respuesta a las siguientes cuestiones: 1) ¿Se puede demostrar para Cataluña que el aumento de la ocupación en las actividades no agrarias no fue el resultado de la Industrialización, sino que ya existía previamente?; 2) ¿Es posible emerger el trabajo de las mujeres y de los infantes en Cataluña en el siglo XIX?: 3) ¿Podemos calcular nuevas tasas de actividad para Cataluña en el siglo XIX?; 4) ¿Cómo y en qué condiciones entraban las mujeres y los niños y niñas en el mercado de trabajo?; 5) ¿Podemos demostrar que las ganancias obtenidas por el trabajo de las mujeres, niños y niñas fueron vitales para la subsistencia familiar?. |
| Abstract: |
The contribution of women's work, although devalued and invisible, was fundamental in the industrialization of Catalonia and without it, neither the economic development nor the social evolution of contemporary Catalonia can be fully understood (Nash, 1988: 159). But this work is especially difficult to recognize because historical statistical sources very poorly record the work of women and children (Humphries and Sarasúa, 2012). What would this possible underreporting of women imply? Borderías and Pérez Fuentes (2009: 272) explain that they have only just begun to become aware of the importance of their impact on some central problems of economic and social history, such as: the formation of industrial labor markets; the supposed labor deficit during the industrialization processes in some Spanish regions, the calculations of agricultural and industrial productivity; the living standards of the working classes, the relationships between patterns of nuptiality, fertility, infant mortality,… All these concepts, their importance and relevance, and the factors from which they are a consequence, both from the supply side and from the of demand, are explained by Sarasúa and Gálvez (2003: 10-33). This dissertation starts from this extensive literature and applies its methodological conclusions to the different case studies of Catalonia analyzed here. We will mainly focus on the 19th century, although as we will see throughout this writing, carrying out deep-seated dives in the 18th century will be obligatory, just as at certain times it will be inescapable, we will dive in the first quarter of the century XX, in order to better understand the historical relationship between women's work and economic development. Answers to the following questions will be sought: 1) Can it be demonstrated for Catalonia that the increase in employment in non-agricultural activities was not the result of Industrialization, but that it already existed previously?; 2) Is it possible to emerge the work of women and infants in Catalonia in the 19th century?: 3) Can we calculate new activity rates for Catalonia in the 19th century?; 4) How and under what conditions did women and children enter the labor market?; 5) Can we demonstrate that the earnings obtained from the work of women and children were vital to family subsistence?. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Treball de les dones ;
Trabajo de las mujeres ;
Women's work ;
Taxa d'activitat ;
Tasa de actividad ;
Participation rates ;
Història econòmica de Catalunya ;
Historia económica de Catalunya ;
Economic history of Catalonia ;
Ciències Socials |
guest ::
dir.
