| Títol variant: |
Time Management |
| Títol variant: |
Gestión del Tiempo |
| Data: |
2021-22 |
| Resum: |
El temps no és un estímul concret que activi cap receptor sensorial i, tanmateix, no deixa de ser una dimensió explícita (algunes vegades) i implícita (la majoria), del comportament humà. La realitat del temps solament és percebuda pel canvi que experimenten els diferents estímuls, siguin aquests canvis de localització, de textura, de forma, etc. i dels esdeveniments que es donen en el context. Malgrat la seva efímera naturalesa, el temps és una dimensió amb una àmplia interacció amb molts comportaments humans i no humans. L'objectiu de l'assignatura és descriure, analitzar i verificar experimentalment la incidència del temps com a variable independent en el comportament. Des d'una perspectiva cognitiva, s'ha demostrat que la conducta no solament es desenvolupa en el temps sinó que també es troba estructurada per aquest. Això s'ha verificat tant en micro conductes, com les del conductor que evita un xoc, com en conductes socials i organitzacionals. A més, cultures diferents tenen actituds i conceptualitzacions diferents envers el temps, malgrat tenir en comú estructures neurològiques i fisiològiques subjacents relacionades amb la temporalitat. Per altra banda, diferents tipus de conducta manifesten diferents cicles d'activació o execució de tasques al llarg del dia, cosa que permet determinar quin és el moment òptim per a realitzar certes activitats. La Cronobiologia i la Cronopsicologia estudien aquests aspectes, de gran importància en l'aplicació directa en l'àmbit laboral (treball per torns, satisfacció laboral, rendiment etc. ). L'Orientació i Perspectiva Temporal envers el passat, present o futur exerceixen una influència important en la conducta de cada dia, fins el punt que aquesta orientació es considera un indicador de benestar psicològic, a la vegada que permet predir el 1 aquesta orientació es considera un indicador de benestar psicològic, a la vegada que permet predir el comportament en determinats àmbits. Una òptima gestió del temps ha de tenir en compte els diferents nivells en què la temporalitat incideix en el comportament: des de la cronobiologia fins a l'orientació temporal, passant per l'estudi de l'estimació/percepció del temps. |
| Resum: |
Time is not a specific stimulus that activates any sensory receptor and, nevertheless, it is still an explicit and implicit dimension of human behaviour. The reality of time is only perceived through changes in the different stimuli, for example in location, texture, shape, etc. and the events that occur in the context. Despite its ephemeral nature, time is a dimension that interacts broadly with many human and non-human behaviours. The main goal of the subject is to describe, analyse and verify experimentally the incidence of time as an independent variable on behaviour. From a cognitive perspective, it has been shown that behaviour is not only developed in time but also structured by it. This has been verified in micro behaviours, such as a driver who avoids a car crash, as well as in social and organizational behaviours. Different cultures have different attitudes and conceptualizations of time, despite having common underlying neurological and physiological structures related to temporality. In addition to this, different types of behaviour show different cycles of activation and performance in some tasks also varies across the day, which allows us to determine what the optimal time to perform certain activities is. The disciplines of Chronobiology and Chronopsychology focus on these aspects, which are relevant to the field of work (work shifts, job satisfaction, performance, etc. ). Orientation and Temporal Perspective towards the past, present or future exert great influence on everyday behaviour, to the point that 1 Perspective towards the past, present or future exert great influence on everyday behaviour, to the point that this orientation is considered to be an indicator of psychological well-being and a predictor of behaviour in some situations. Optimal time management should take into account all levels in which temporality influences behaviour: from Chronobiology to Temporal Orientation, also considering temporal estimation/perception processes. |
| Resum: |
El tiempo no es un estímulo concreto que active ningún receptor sensorial y, sin embargo, no deja de ser una dimensión explícita (algunas veces) y implícita (la mayoría), del comportamiento humano. La realidad del tiempo solo es percibida por el cambio que experimentan los diferentes estímulos, sean estos cambios de localización, de textura, de forma, etc. y los acontecimientos que se dan en el contexto. A pesar de su efímera naturaleza, el tiempo es una dimensión con una amplia interacción con muchos comportamientos humanos y no humanos. El objetivo de la asignatura es describir, analizar y verificar experimentalmente la incidencia del tiempo como variable independiente en el comportamiento. Desde una perspectiva cognitiva, se ha demostrado que la conducta no sólo se desarrolla en el tiempo sino que también se encuentra estructurada por éste. Esto se ha verificado tanto en micro conductas, como las del conductor que evita un choque, como en conductas sociales y organizacionales. Además, culturas diferentes tienen actitudes y conceptualizaciones diferentes para con el tiempo, a pesar de tener en común estructuras neurológicas y fisiológicas subyacentes relacionadas con la temporalidad. Por otra parte, diferentes tipos de conducta manifiestan diferentes ciclos de activación o ejecución de tareas a lo largo del día, lo que permite determinar cuál es el momento óptimo para realizar ciertas actividades. La Cronobiología y la Cronopsicologia estudian estos aspectos, de gran importancia en la aplicación directa en el ámbito laboral (trabajo por turnos, satisfacción laboral, rendimiento etc. ). La Orientación y Perspectiva 1 ámbito laboral (trabajo por turnos, satisfacción laboral, rendimiento etc. ). La Orientación y Perspectiva Temporal hacia el pasado, presente o futuro ejercen una influencia importante en la conducta de cada día, hasta el punto de que dicha orientación se considera un indicador debienestar psicológico, a la vez que permite predecir el comportamiento en determinados ámbitos. Una óptima gestión del tiempo debe tener en cuenta los diferentes niveles en que la temporalidad incide en el comportamiento: desde la cronobiologia hasta la orientación temporal, pasando per el estudio de la estimación/percepción del tiempo. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Psicologia [2502443] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Psicologia [1485] ; Grau en Psicologia [954] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
