| Data: |
2022 |
| Resum: |
El moro ha suposat històricament a Catalunya -i bona part de la Península Ibèrica- un poderós recurs de construcció d'identitat mitjançant l'alteritat, ja que s'associava a tot allò que era aliè i diferent a l'univers mental autòcton. L'aparició del moro en contextos festius portava associada una manifesta intencionalitat política per part de les classes dominants (monarquia i església): es tractava de crear una imatge que permetés definir amb nitidesa el moro com un enemic social i cultural, un adversari polític i territorial. En aquesta tesi s'aborden les entrades i festes reials, la nova festa del Corpus Christi i la posterior aparició de les festes patronals com els marcs de creació de contextos on ubicar aquestes plasmacions, les quals anaven carregades ideològicament amb aquest component intencionat, fortament incrementat a partir dels segles XVI i XVII després de la caiguda de Constantinoble l'any 1453 i amb la proliferació de corsaris per tota la Mediterrània. També es realitza el seguiment exhaustiu de la Turquia o Patera, un entremès de moros i cristians que es documenta a Igualada (Barcelona) entre 1489 i 1896. D'origen segurament anterior, aquesta representació podria considerar-se com la més important del seu gènere a Catalunya d'entre les que tingueren una continuïtat regular pel que fa a les seves aparicions. A més, aquesta plasmació festiva sembla tenir conseqüències rabiosament contemporànies en la festa dels Reis que des de 1899 se celebra a la mateixa població. Aquesta festa actualment viu un procés de replantejament per la possible incomoditat dels col·lectius potencialment racialitzats. |
| Resum: |
El moro ha sido históricamente en Cataluña -y en buena parte de la Península- un recurso muy poderoso de construcción identitaria a través de la alteridad. La razón es que se asociaba a todo aquello que era ajeno o diferente al universo mental autóctono. La aparición del moro en contextos festivos conlleva una clara intencionalidad política por parte de las clases dominantes (monarquía e Iglesia): se trataba de crear una imagen que permtiese definir con nitidez al moro como un enemigo cultural de la sociedad, un adversario político y territorial. En esta tesis se tratan las entrades reales y fastos regios, así como la nueva fiesta del Corpus Christi y la posterior creación de las fiestas patronales como principales marcos contextuales donde ubicar dichas plasmaciones, las cuales iban cargadas ideológicamente con este componente de intencionalidad, componente que se incrementó claramente a partir de los siglos XVI y XVII, después de la pérdida de Constantinopla en 1453 y con la proliferación de corsarios por todo el Mediterráneo. También se realiza el seguimiento histórico exhaustivo de la Turquía o Patera, un entremès de moros y cristianos que se documenta en Igualada (Barcelona) entre 1489 y 1896. De origen seguramente anterior, dicha representación podría considerarse como la más importante de su género en Cataluña, almenos entre las que tuvieron continuidad regular en lo que afecta a sus apariciones. Además, esta plasmación festiva parece tenir consecuencias de rabiosa actualidad en la fiesta de Reyes que se celebra desde 1899 en dicha localidad. Actualmente dicha fiesta pasa por un proceso de replanteamiento ya que se contemplan possibles incomodidades por parte de col·lectivos potencialment racializados. |
| Resum: |
Historically, the figure of the moor has been used as a powerful identity-building device. The importance of this resource in Catalonia and most of the Iberian Peninsula lies in the idea of alterity, linked to what was considered as foreign or strange. In a festive context, the moors appear tied up to the political purpose of the ruling classes (Monarchy and Church) of defining them as social and political enemies. In this thesis, we address how the royal entries and royal celebrations, as well as the new Feast of Corpus Christi and festivities of the patron saints, were used as an ideological framework and showcase. These events provided the necessary context for the new negative conception of the moors to be instilled - a project that saw increasing success during the 16th and 17th centuries, coinciding with the fall of Constantinople in 1453 and the expansion of privateering in the Mediterranean Sea. We have also made an extensive historical analysis of a show called Turquia or Patera (Moors and Christians), held in Igualada (Barcelona) from 1489 to 1896. Even though we could probably talk of an earlier origin, this festivity can be considered perhaps as the most relevant of its genre in Catalonia. Moreover, it appears to have had obvious effects and consequences in another local festivity, "Reis" (the Three Wise Men), which is celebrated in the city since 1899 and is currently under analysis to rid it of its possibly offensive ethnic traits. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Drets: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Català |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Moros i cristians ;
Moros y cristianos ;
Moors and christians ;
Alteritat ;
Alteridad ;
Alterity ;
Patrimoni festiu ;
Patrimonio festivo ;
Cultural heritage ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
