| Date: |
2022 |
| Abstract: |
En aquest estudi volem descriure les causes de mort en pacients que han tingut una fractura de maluc durant els dos primers anys després de la fractura i també els factors de risc d'aquesta mortalitat, comparant les característiques basals dels pacients sobrevisquents i els no sobrevisquents. Volem descriure les característiques clíniques, els resultats i la mortalitat acumulada dels pacients majors de 95 anys que han tingut una fractura proximal de fèmur i també comparar si existeixen diferències entre el grup de persones sense malalties relacionades amb l'edat, escapers, amb els que sí que en tenen delayers i survivors. Entre Desembre del 2009 i Setembre del 2015 van ingressar 2909 pacients al servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb el diagnòstic de fractura de maluc. En la revisió retrospectiva amb un seguiment de dos anys després de l'alta, es van poder obtener les dades de 2788 (95,8%) pacients. D'aquests pacients, 911 (32,7%) van morir. Les principals causes de mort van ser: les malalties respiratòries 182 pacients (19,9%), les malalties del sistema circulatori 146 pacients (16%) i les demències 126 pacients (13,9%). Les pneumònies per aspiració van representar un 7,1% de la mortalitat total i al menys un 7,9% dels pacients van morir per causes relacionades amb la fragilitat, en el context d'una davallada funcional. Es van trobar com a factors predictors de mortalitat durant els dos primers anys: edat mitja avançada (p<0. 001, HR 1,041), sexe masculí (p<0. 001, HR 1,678), índex de Barthel baix (p<0. 001, HR 0. 989), índex Charlson alt (p<0. 001, HR 1. 201), hemoglobina a l'ingrés baixa (p<0. 001, HR 0. 992), albúmina a l'ingrés baixa ( p<0. 001, HR 0. 958), major freqüència de delirium (p<0. 001, HR 1. 493) i major freqüència d'altres complicacions mèdiques (p<0. 001, HR 1. 597). En les dates anteriorment indicades van ingresar 200 pacients majors de 95 anys. Hi havia 15 (7,5%) pacients sense malalties prèvies relacionades amb l'edat. Un 86% va tenir algun tipus de complicació durant l'ingrés, les més freqüents van ser la transfusió (59,5%) i el delirium (33,5%). La mortalitat intrahospitalària va ser d'un 12,5%, a l'any del 50,5% i als dos anys del 64,3%. Comparat amb els pacients amb malalties relacionades amb l'edat, els pacients escaper tenien una menor comorbilitat (0,20 vs 1,20, p <0,001), un índex de Barthel més alt (76,67 vs 62,05, p=0,010), prenien menys fàrmacs (2,13 vs 5,33, p <0,001), residien amb més freqüència al domicili (86,7% vs 53,5%, p=0,010), l'estada hospitalària (10,80 vs 13,84, p=0,022) i l'espera quirúrgica (2,60 vs 3,95, p=0,022) van ser més curtes i van requerir una derivació a CSS per a rehabilitació amb major freqüència (78,6% vs 37,9%, p=0,004). Tot i que els pacients sense malalties relacionades amb l'edat tenien unes condicions més favorables d'entrada, no es van trobar diferències significatives en el nombre de complicacions ni en la mortalitat durant l'ingrés. Tampoc es van trobar diferències en la mortalitat acumulada. En els pacients que han tingut una fractura de maluc cal posar emfasi no només en la prevenció de caigudes i d'osteoporosi, com ja es sabut, però també en la prevenció de les pneumònies i de la fragilitat. Cal cercar activament la disfàgia per a evitar pneumònies per aspiració. Els pacients amb major risc de mortalitat són els que tenen pitjors condicions a l'ingrés. Els pacients escaper tenen millors característiques basals i resultats durant l'ingrés. Tanmateix no s'observen diferències en el nombre de complicacions intrahospitalàries, mortalitat intrahospitalària ni mortalitat acumulada, respecte a pacients que ja tenien malalties relacionades amb l'edat. |
| Abstract: |
En este estudio queremos describir las causas de muerte en pacientes que han tenido una fractura de cadera durante los dos primeros años después de la fractura y también los factores de riesgo de esta mortalidad, comparando las características basales de los pacientes sobrevivientes y los no sobrevivientes. Queremos describir las características clínicas, los resultados y la mortalidad acumulada de los pacientes mayores de 95 años que han tenido una fractura proximal de fémur y también comparar si existen diferencias entre el grupo de personas sin enfermedades relacionadas con la edad, escapers, con los que sí tienen delayers y survivors. Entre Diciembre de 2009 y Septiembre de 2015 ingresaron 2. 909 pacientes al servicio de Cirugía Ortopédica y Traumatología con el diagnóstico de fractura de cadera. En la revisión retrospectiva con un seguimiento de dos años después del alta, se pudieron obtener los datos de 2788 (95,8% de) pacientes. De estos pacientes, 911 (32,7%) murieron. Las principales causas de muerte fueron: las enfermedades respiratorias 182 pacientes (19,9%), las enfermedades del sistema circulatorio 146 pacientes (16%) y las demencias 126 pacientes (13,9%). Las neumonías por aspiración representaron un 7,1% de la mortalidad total y al menos un 7,9% de los pacientes murieron por causas relacionadas con la fragilidad, en el contexto de un declive funcional. Se encontraron como factores predictores de mortalidad durante los dos primeros años: edad media avanzada (p <0. 001, HR 1,041), sexo masculino (p <0. 001, HR 1,678), índice de Barthel bajo (p <0. 001, HR 0989) , índice Charlson alto (p <0. 001, HR 1. 201), hemoglobina al ingreso baja (p <0. 001, HR 0992), albúmina al ingreso baja (p <0. 001, HR 0958), mayor frecuencia de delirium (p < 0. 001, HR 1. 493) y mayor frecuencia de otras complicaciones médicas (p <0. 001, HR 1597). En las fechas anteriormente indicadas ingresaron 200 pacientes mayores de 95 años. Había 15 (7,5%) pacientes sin enfermedades previas relacionadas con la edad. Un 86% de tuvo algún tipo de complicación durante el ingreso, las más frecuentes fueron la transfusión (59,5%) y el delirium (33,5%). La mortalidad intrahospitalaria fue de un 12,5%, al año del 50,5% y a los dos años del 64,3%. Comparado con los pacientes con enfermedades relacionadas con la edad, los pacientes escapers tenían una menor comorbilidad (0,20 vs 1,20, p <0,001), un índice de Barthel más alto (76,67 vs 62,05, p = 0,010), tomaban menos fármacos (2,13 vs 5,33, p <0,001), residían con más frecuencia en el domicilio (86,7% vs 53,5%, p = 0,010), la estancia hospitalaria (10,80 vs 13,84, p = 0,022) y la espera quirúrgica (2,60 vs 3,95, p = 0,022) fueron más cortas y requirieron una derivación a CSS para rehabilitación con mayor frecuencia (78,6% vs 37,9% de, p = 0,004). Aunque los pacientes sin enfermedades relacionadas con la edad tenían unas condiciones más favorables de entrada, no se encontraron diferencias significativas en el número de complicaciones ni en la mortalidad durante el ingreso. Tampoco se encontraron diferencias en la mortalidad acumulada. En los pacientes que han tenido una fractura de cadera hay que poner énfasis no sólo en la prevención de caídas y de osteoporosis, como ya es sabido, pero también en la prevención de las neumonías y de la fragilidad. Hay que buscar activamente la disfagia para evitar neumonías por aspiración. Los pacientes con mayor riesgo de mortalidad son los que tienen peores condiciones al ingreso. Los pacientes escapers tienen mejores características basales y resultados durante el ingreso. Sin embargo no se observan diferencias en el número de complicaciones intrahospitalarias, mortalidad intrahospitalaria ni mortalidad acumulada, respecto a pacientes que ya tenían enfermedades relacionadas con la edad. |
| Abstract: |
In this study, we set out to describe the causes of death in patients who die during the first two years after hip fracture and the risk factors for this mortality, comparing the baseline characteristics of surviving and non-surviving patients. Our aim is to describe the clinical features, outcomes, and cumulative mortality of patients over 95 years of age who have had proximal femur fractures, and also compare the group of people without age-related diseases (escapers) with those who do have age-related diseases (delayers and survivors). Between December 2009 and September 2015, 2909 patients were admitted to the Orthopedic Surgery and Traumatology service with a diagnosis of hip fracture. For the retrospective review of the two-year post-discharge follow-up, data from 2788 (95. 8%) patients were obtained. Of those patients, 911 (32. 7%) died. The main causes of death were respiratory diseases, 182 patients (19. 9%); diseases of the circulatory system, 146 (16%); and dementias, 126 (13. 9%). Aspiration pneumonia accounted for 7. 1% of total mortality and at least 7. 9% of patients died from fragility-related causes in the context of functional decline. Predictors of mortality during the first two years were found to be: mean advanced age (p <0. 001, HR 1. 041), male sex (p <0. 001, HR 1. 678), low Barthel index (p <0. 001, HR 0. 989), high Charlson index (p <0. 001, HR 1. 201), low hemoglobin at admission (p <0. 001, HR 0. 992), low albumin at admission (p <0. 001, HR 0. 958), greater frequency of delirium (p < 0. 001, HR 1. 493) and increased frequency of other medical complications (p <0. 001, HR 1. 597). Between the dates indicated above, 200 patients over the age of 95 were admitted. There were 15 (7. 5%) patients without previous age-related illnesses. Eighty-six percent had some type of complication during admission, the most common being transfusion (59. 5%) and delirium (33. 5%). In-hospital mortality was 12. 5%, 50. 5% at one year and 64. 3% two years after discharge. Compared with patients with age-related diseases, escaper patients had lower comorbidity (0. 20 vs 1. 20, p <0. 001), a higher Barthel index (76. 67 vs 62. 05, p = 0. 010), took fewer drugs (2. 13 vs 5. 33, p <0. 001), more frequently lived at home (86. 7% vs 53. 5%, p = 0. 010), had shorter hospital stays (10. 80 vs 13. 84, p = 0. 022) and shorter delay to surgery (2. 60 vs 3. 95, p = 0. 022) and they more frequently required referral to inpatient rehabilitation facility (78. 6% vs. 37. 9%, p = 0. 004). Although patients without age-related diseases had more favorable entry conditions, no significant differences were found in the number of complications or in mortality during admission. No differences in cumulative mortality were found either. In patients who have had hip fractures, emphasis should be placed not only on the prevention of falls and osteoporosis, which is well known, but also on the prevention of pneumonia and frailty. Dysphagia should be actively looked out for in order to prevent aspiration pneumonia. Patients at the highest risk of mortality are those with the worst admission conditions. Escaper patients have better baseline characteristics and outcomes during admission. Nevertheless, there were no differences in the numbers of in-hospital complications, in-hospital mortality or cumulative mortality, when compared with patients who already had age-related diseases. |
| Note: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català |
| Series: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Fractura de maluc ;
Fractura de cadera ;
Hip fracture ;
Geriatria ;
Geriatría ;
Geriatrics ;
Osteoporosi ;
Osteoporosis ;
Ciències de la Salut |
guest ::
dir.
