| Data: |
2022 |
| Resum: |
Les principals teories sobre com donar resposta a Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) i situacions de catàstrofe van tenir el seu principal desenvolupament a partir de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors s'han anat adaptant i perfeccionant de maneres molt diferents a cada part del globus, malgrat això es fa palès que, independentment de l'agent agressor, del nivell de desenvolupament social i econòmic de la zona, o del model operatiu implantat, resulta extremadament difícil rescatar i auxiliar les víctimes de manera ordenada i eficient. En aquesta tesi s'han analitzat els mecanismes de resposta establerts a països com França, els Estats Units, Alemanya o el Japó, i els adoptats per diversos serveis d'emergència espanyols. I s'han recopilat els principals problemes i errors detectats en incidents tan diversos com el descarrilament de l'Alvia (2013, Espanya), l'accident aeri de Spanair (2008, Espanya), els atemptats de l'11-M de Madrid (2004, Espanya), el terratrèmol de Llorca (2011, Espanya), l'huracà Katrina (2005, EUA) i l'atemptat amb gas Sarín al metro de Tòquio (1995, Japó). Sobre aquesta base s'han proposat una sèrie de "bones pràctiques" que cal tenir en compte per millorar els resultats dels models de resposta a aquest tipus de successos, així com una nova dinàmica d'intervenció basada en cinc principis: simplificar, tenir preparats uns recursos essencials, respectar les tasques naturals que exerceix cada servei (sanitari, policial i de bombers), dotar-se de les millors eines que permeti l'estat de la tècnica, i la pràctica regular multi agència. A més, s'ha aprofundit en la manera adequada d'enfrontar-se a escenaris amb amenaces NRBQ (Nuclears, Radiològiques, Biològiques o Químiques), a escenaris "tàctics" (amb tiradors armats, artefactes explosius…), i a allò que hem anomenat "escenaris difusos" (aquells que provoquen l'afectació general d'una àmplia extensió de terreny, sense que els danys es puguin concretar en un únic focus o en diversos focus definits). |
| Resum: |
Las principales teorías sobre cómo dar respuesta a Incidentes de Múltiples Víctimas (IMV) y situaciones de catástrofe tuvieron su principal desarrollo a partir de la Segunda Guerra Mundial. Desde entonces se han ido adaptando y perfeccionando de maneras muy distintas en cada parte del globo, a pesar de lo cual se hace patente que, independientemente del agente agresor, del nivel de desarrollo social y económico de la zona, o del modelo operativo implantado, resulta extremadamente difícil rescatar y auxiliar a las víctimas de forma ordenada y eficiente. En esta tesis se han analizado los mecanismos de respuesta establecidos en países como Francia, Estados Unidos, Alemania o Japón, y los adoptados por diversos servicios de emergencia españoles. Y se han recopilado los principales problemas y fallos detectados en incidentes tan diversos como el descarrilamiento del Alvia (2013, España), el accidente aéreo de Spanair (2008, España), los atentados del 11-M de Madrid (2004, España), el terremoto de Lorca (2011, España), el huracán Katrina (2005, EE. UU. ), y el atentado con gas Sarín en el metro de Tokio (1995, Japón). Sobre esta base se han propuesto una serie de "buenas prácticas" a tener en cuenta para mejorar los resultados de los modelos de respuesta a este tipo de sucesos, así como una nueva dinámica de intervención basada en cinco principios: simplificar, tener preparados unos recursos esenciales, respetar las tareas naturales que desempeña cada servicio (sanitario, policial y de bomberos), dotarse de las mejores herramientas que permita el estado de la técnica, y la práctica regular multi-agencia. Además, se ha profundizado en la manera adecuada de enfrentarse a escenarios con amenazas NRBQ (Nucleares, Radiológicas, Biológicas o Químicas), a escenarios "tácticos" (con tiradores armados, artefactos explosivos…), y a lo que hemos denominado "escenarios difusos" (aquéllos que provocan la afectación general de una amplia extensión de terreno, sin que los daños se puedan concretar en un único foco, o en varios focos definidos). |
| Resum: |
The main theories on how to respond to Mass Casualty Incidents (MCI) and catastrophe situations had their main development since Second World War. Since then, they have been adapted and refined in very different ways in each part of the globe, although it is clear that, regardless of the aggressor agent, the level of social and economic development of the area, or the operating model implemented, it is extremely difficult to rescue and assist victims in an orderly and efficient manner. In this thesis, the response mechanisms established in countries such as France, the United States, Germany or Japan, and those adopted by various Spanish emergency services, have been analyzed. And the main problems and failures detected in incidents as diverse as the Alvia derailment (2013, Spain), the Spanair plane crash (2008, Spain), the 11-M Madrid attacks (2004, Spain), the Lorca earthquake (2011, Spain), the Hurricane Katrina (2005, USA) and the Sarin gas attack on the Tokyo subway (1995, Japan) have been compiled. On this basis, a series of "good practices" have been proposed to be taken into account in order to improve the results of the response models to such events, as well as a new intervention dynamic based on five principles: simplify, prepare essential resources, respect the natural tasks performed by each service (health, police and fire), equip themselves with the best tools that allow the state of the art, and the regular multi-agency practice. In addition, we have delved into the appropriate way to face scenarios with CBRN (Chemical, Biological, Radiological or Nuclear) threats, "tactical" scenarios (with armed shooters, explosive devices. . . ), and what we have called "diffuse scenarios" (those that cause the general affectation of a wide area of land, without the damage being able to materialize in a single focus, or in several defined focuses). |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Catàstrofe ;
Catástrofe ;
Catastrophe ;
Emergència ;
Emergencia ;
Emergency ;
IMV ;
MCI ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
