| Título variante: |
Evolució històrica de la psicologia de les relacions públiques a Europa i Estats Units |
| Título variante: |
Evolución histórica de la psicología de las relaciones públicas en Europa y Estados Unidos |
| Fecha: |
2022 |
| Resumen: |
The study provides a chronological review of public relations (PR) analysed from the perspective of psychology, highlighting milestones, concepts, theories and models. It offers a synthesis of its origins in Europe and how it was imported to the United States, where it was strongly implemented at the academic, political and business levels. The foundations of the emergence and development of PR have psychology as a fundamental pillar (Bernays, 1928) in understanding the propagandistic effects on people's social behaviour. Therefore, it seems that it would be practically impossible to understand and apply this construct throughout history without this joint interdisciplinary work, both in explaining individual and collective response and in diachronically changing behaviour in organizations (Grunig, 1976). An in-depth exploration is carried out of the international manuscripts published to date which highlight the interactions of PR with psychology in terms of public behaviour, leadership and behaviour within organizations. The results bring to light an international perspective of basic contributions and some historic gaps along the way. The identification of several key events from the past helps to understand better the general conceptual framework that connects PR and psychology. The research reveals that there is still a gap regarding the existence of a general theory to explain the history of PR psychology. Nevertheless, from a PR perspective, its psychological influence on the behaviours of the population and the persuasion of stakeholders seems indisputable. |
| Resumen: |
En aquest estudi es fa una revisió cronològica de les relacions públiques (RP) analitzada des del prisma de la psicologia i posant en relleu fites, conceptes, teories i models. S'hi ofereix una síntesi dels seus orígens a Europa i de com es van importar als Estats Units, on es van implementar amb força en els àmbits acadèmic, polític i empresarial. Les bases de l'aparició i desenvolupament de les RP compten amb la psicologia com a pilar fonamental (Bernays, 1928) a l'hora d'entendre els efectes propagandístics en la conducta social de les persones. Per tant, sembla que resultaria pràcticament impossible entendre i aplicar aquest constructe al llarg de la història sense aquesta labor conjunta interdisciplinària, tant a l'hora d'explicar la resposta individual i col·lectiva, com a l'hora de canviar diacrònicament el comportament de les organitzacions (Grunig, 1976). Es realitza una exploració en profunditat dels manuscrits internacionals publicats fins avui que posin de manifest les interaccions de les RP amb la psicologia en termes de comportament del públic, lideratge i conducta dins de les organitzacions. Els resultats treuen a la llum una perspectiva internacional d'aportacions bàsiques i algunes llacunes històriques en el camí. La identificació de diversos esdeveniments clau del passat ajuda a comprendre millor el marc conceptual general que connecta les relacions públiques i la psicologia. La recerca revela que encara existeix un buit quant a l'existència d'una teoria general que expliqui la història de la psicologia de les RP. No obstant això, des de la perspectiva de les RP sembla indiscutible la importància i la influència psicològica en la gestió dels comportaments de la població general, així com la persuasió i la comunicació amb els grups d'interès. |
| Resumen: |
En este estudio se realiza una revisión cronológica de las relaciones públicas (RR. PP. ) analizada desde el prisma de la psicología y poniendo de relieve hitos, conceptos, teorías y modelos. Se ofrece una síntesis de sus orígenes en Europa y de cómo se importaron a Estados Unidos, donde se implementaron con fuerza en los ámbitos académico, político y empresarial. Las bases de la aparición y desarrollo de las RR. PP. cuentan con la psicología como pilar fundamental (Bernays, 1928) a la hora de entender los efectos propagandísticos en la conducta social de las personas. Por tanto, parece que resultaría prácticamente imposible entender y aplicar dicho constructo a lo largo de la historia sin esta labor conjunta interdisciplinar, tanto a la hora de explicar la respuesta individual y colectiva, como a la hora de cambiar diacrónicamente el comportamiento de las organizaciones (Grunig, 1976). Se realiza una exploración en profundidad de los manuscritos internacionales publicados hasta la fecha que pongan de manifiesto las interacciones de las RR. PP. con la psicología en términos de comportamiento del público, liderazgo y conducta dentro de las organizaciones. Los resultados sacan a la luz una perspectiva internacional de aportaciones básicas y algunas lagunas históricas en el camino. La identificación de varios acontecimientos clave del pasado ayuda a comprender mejor el marco conceptual general que conecta las relaciones públicas y la psicología. La investigación revela que todavía existe un vacío en cuanto a la existencia de una teoría general que explique la historia de la psicología de las RR. PP. No obstante, desde la perspectiva de las RR. PP. parece indiscutible la importancia y la influencia psicológica en la gestión de los comportamientos de la población general, así como la persuasión y la comunicación con los grupos de interés. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Anglès |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Grups d'interès ;
Influència ;
Persuasió ;
Història ;
Poder ;
Stakeholder ;
Influence ;
Persuasion ;
History ;
Power ;
Grupos de interés ;
Influencia ;
Persuasión ;
Historia |
| Publicado en: |
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Vol. 67 (2022) , p. 45-64 (Articles) , ISSN 2340-5236 |
visitante ::
identificación
(Universidad de Málaga)
