| Títol variant: |
Sociology of Education |
| Títol variant: |
Sociología de la educación |
| Data: |
2023-24 |
| Resum: |
L'assignatura de Sociologia de l'educació s'estructura en base a tres grans objectius complementaris: 1) Oferir una mirada panoràmica dels principals corrents teòrics que han marcat l'evolució de la Sociologia de l'Educació com a disciplina; 2) Presentar una aproximació detallada dels principals autors/es i marcs explicatius per abordar la relació entre educació i societat des d'un punt de vista teòric, analític i conceptual; 3) Emprar els conceptes teòrics-analítics de la Sociologia de l'Educació per analitzar les desigualtats educatives contemporànies i interpretar-ne els debats més rellevants. El programa de l'assignatura s'estructura en quatre blocs temàtics que s'ordenen a partir del desenvolupament cronològic i del context social, econòmic i polític de la disciplina: Al Primer Bloc s'explica, en forma d'introducció, l'origen de la sociologia de l'educació com a camp d'estudi específic dins la sociologia i es presenta el seu procés d'insitucionalizació com a disciplina. Així mateix, es discuteixen les diferents perspectives ontològiques, epistemològiques i metodològiques en base a les quals s'ha organitzat la disciplina i s'ofereix a l'alumnat un marc d'anàlisi global en base al qual poder posicionar als diferents autors/es i teories. Un cop presentats els debats principals per entendre la relació entre educació, 1 diferents autors/es i teories. Un cop presentats els debats principals per entendre la relació entre educació, societat i sociologia, aquest bloc es centra en les aportacions més significatives de la teoria funcionalista de l'educació (Durkhiem i Parsons) i presenta les seves diferents modalitats en forma de funcionaliste reformista i funcionalisme tecno-econòmic. El Segon Bloc, presenta les crítiques neo-marxistes al Funcionalisme i explica les principals teories desenvolupades en aquest camp. En base a les propostes d'autors com Bowles i Gintis, Baudelot i Establet o Alhusser, en aquest bloc s'expliquen els mecanismes a través dels quals les escoles contribueixen a reproduir les relacions de classe, legitimant la ideologia meritocràtica i la desigualtat social. Es tracta d'un conjunt de teories que si bé qüestionen al funcionalisme des d'un punt de vista ontològic, es mantenen en la mateixa tradicció des d'un punt de vista epistemològic i, per tant, desenvolupen anàlisis de tipus macro sociològics centrats en les relacions globals entre educació, capitalisme i Estat. El Tercer Bloc, aprofundeix en la teoria de la reproducció, presentant les propostes de dos autors claus dins la sociologia de l'educació: Pierre Bourdieu i Basil Bernstein. Així mateix, presenta el que es coneix com Nova Sociologia de l'Educació (NSE) desenvolupada a partir dels anys 70 amb la publicació del llibre de Michael Young Knowledge and Control i que suposa un gir clau en el desenvolupament de la sociologia de l'educació com a disciplina. Les teories que formen part de la NSE mantenen una mirada crítica per entendre les relacions entre educació i desigualtats (de la mateixa manera que les teories neo-marxistes) però atribueixen un paper central als processos a partir dels quals es produeixen aquestes desigualtats, desenvolupant anàlisis majoritàriament micro i de tipus interpretatiu. Les propostes teòriques i analítiques d'autors com Young, Apple i Rist s'aborden dins aquest bloc. Aquest bloc també dedica un espai a presentar les crítiques que es fan des de la Teoria de l'Elecció Racional (Boudon) a la teoria de la reproducció de Bourdieu i a les teories neomarxistes en educació. En conjunt, el Bloc permet identificar de quina manera les escoles, els seus models pedagògics, el seu currículum o el seu professorat contribueixen amb les seves pràctiques quotidianes a la reproducció de la desigualtat social. De forma transversal aquest bloc també presenta les propostes de teòriques feministes que incorporen la dimensió del gènere per comprendre dels processos de desigualtat educativa, donant un pes especial al marc conceptual que proposa Diane Reay. El Quart bloc es centra en el que es coneix com Teoria de les Resistències i a partir de la proposta teòrica de Willis mostra la capacitat creativa dels agents socials per a transformar la seva realitat social. Així, mantenint una perspectiva crítica i de tipus neo-marxista, aquestes teories analitzen el rol actiu que desenvolupen dels joves de classe treballadora per a resistir-se a una cultura escolar que perceben com a aliena, tot desplegant pràctiques contraculturals que els hi generen identitat i sentit de col·lectivitat. Aquest bloc també presenta la proposta de diferents autores que, des d'una mirada feminista, aporten diferents marcs d'anàlisi per entendre la relació entre el gènere i les actituds dels estudiants a l'escola. |
| Resum: |
Sociology of Education is organized according to three general objectives: 1) To offer a panoramic view of the main theories in the field of Sociology of Education as a discipline; 2) To present the main authors and explanatory mechanisms to address the relationship between education and society from a theoretical, analytical and conceptual point of view; 3) To use the theoretical-analytical concepts of Sociology of Education as a field to analyse contemporary educational inequalities and debates. The course is structured under four thematic Sections: The First Section explains the origin of the Sociology of Education as a specific field of study within Sociology, and illustrates its institutionalization process as a discipline. Simultaneously, it discusses the different ontological and epistemological perspectives from which it has been historically organised and it offers to the students a global framework to position and interpret the different authors and theories. Once the main debates to explain the relationship between education, society and sociology has been explained, this section focuses 1 to explain the relationship between education, society and sociology has been explained, this section focuses on the Functionalist approach to Sociology of Education (Durkheim and Parsons) and explains the specificities of the 'Reformist Functionalism' and the 'Human Capital Theory'. The Second Section focuses on the neo-Marxist critique to the Functionalist approach and it explains the main theories developed in this field. Based on the proposals of authors such as Bowles & Gintis, Baudelot & Establet and Althusser, the mechanisms by which the education system contributes to the reproduction of the social classes and to the legitimation of the social inequalities are addressed. Neo-marxist theories are ontologically opposed to functionalist theories but they maintain a macro focus of study, focusing their analysis in the relationships between education, capitalism and the State. The Third Section delves into the theory of reproduction, presenting the proposals of two key authors in the sociology of education: Pierre Bourdieu and Basil Bernstein. It also presents what is known as the New Sociology of Education (NSOE) and the crucial shift it represents for the evolution of the Sociology of Education as a discipline. NOSE maintains a critical understanding on the relationship between education and society but it attributes a crucial importance to the processes by which these inequalities are created, thus mostly developing micro and interpretative analysis. This Section adresses Young and Apple's proposals in the area of the sociology of the school knowledge and the sociology of curriculum, as well as Rist' labelling theory. It also devotes a space to presenting the critiques that are made from the Rational Choice Theory (Boudon) to Bourdieu's theory of reproduction and neo-Marxist theories in education. Overall, this Section makes it possible to identify how schools, their pedagogical models, their curriculum or their teachers contribute with their daily practices to the reproduction of social inequality. It also incorporates a feminist perspective in order to understand the role of gender to explain the processes of educational inequalities. The conceptual proposal of Diane Reay is specially addressed in this regards. The Forth Section focuses on the Resistance Theories and particularly on Willis' proposals around the creative capacity of social agents to transform their social reality. So, maintaining a critical approach to education, these theories analyse the active role of working class students to resist the dominant school culture and to create a counter culture that provides them with collective identity. Overall, this section also presents feminist theories addressed to explain student's attitudes throughout a gender lens. |
| Resum: |
La asignatura de Sociología de la Educación se estructura en base a tres grandes objetivos complementarios: 1) Ofrecer una mirada panorámica de las principales corrientes teóricas que han marcado la evolución de la Sociología de la Educación como disciplina; 2) Presentar una aproximación detallada de los principales autores y marcos explicativos para abordar la relación entre educación y sociedad desde un punto de vista teórico, analítico y conceptual; 3) Utilizar los conceptos teóricos-analíticos de la Sociología de la Educación para analizar las desigualdades educativas contemporáneas e interpretar sus debates más relevantes. El programa de la asignatura se estructura en cuatro bloques temáticos que se ordenan a partir del desarrollo cronológico y del contexto social, económico y político de la disciplina. El Primer Bloque explica, en forma de introducción, el origen de la sociología de la educación como campo de estudio específico dentro de la sociología y se presenta su proceso de insitucionalización como disciplina. Asimismo, se discuten las diferentes perspectivas ontológicas, epistemológicas y metodológicas en base a las 1 Asimismo, se discuten las diferentes perspectivas ontológicas, epistemológicas y metodológicas en base a las que se ha organizado la disciplina y se ofrece al alumnado un marco de análisis global en base al cual poder posicionar los diferentes autores / as y teorías. Una vez presentados los debates principales para entender la relación entre educación, sociedad y sociología, este bloque se centra en las aportaciones más significativas de la teoría funcionalista de la educación (Durkhiem y Parsons) y presenta sus diferentes modalidades en forma de funcionaliste reformista y funcionalismo tecno-económico. El Segundo Bloque, presenta las críticas neo-marxistas al Funcionalismo y explica las principales teorías desarrolladas en este campo. En base a las propuestas de autores como Bowles y Gintis, Baudelot y Establet o Alhusser, en este bloque se explican los mecanismos a través de los cuales las escuelas contribuyen a reproducir las relaciones de clase, legitimando la ideología meritocrática y las desigualdades sociales. Se trata de un conjunto de teorías que si bien cuestionan al funcionalismo desde un punto de vista ontológico, se mantienen en la misma tradicción desde un punto de vista epistemológico y, por tanto, desarrollan análisis de tipo macro sociológicos centrados en las relaciones globales entre educación, capitalismo y Estado. El Tercer Bloque, profundiza en la teoría de la reproducción, presentando las propuestas de dos autores claves dentro de la sociología de la educación: Pierre Bourdieu y Basil Bernstein. Asimismo, presenta lo que se conoce como Nueva Sociología de la Educación (NSE) desarrollada a partir de los años 70 con la publicación del libro de Michael Young Knowledge and Control y que supone un giro clave en el desarrollo de la sociología de la educación como disciplina. Las teorías que forman parte de la NSE mantienen una mirada crítica para entender las relaciones entre educación y desigualdades (al igual que las teorías neo-marxistas) pero atribuyen un papel central en los procesos a partir de los cuales se producen estas desigualdades, desarrollando análisis mayoritariamente micro y de tipo interpretativo. Las propuestas teóricas y analíticas de autores como Young, Apple y Rist abordan dentro de este bloque. Este bloque también dedica un espacio a presentar las críticas que se hacen desde la Teoría de la Elección Racional (Boudon) a la teoría de la reproducción de Bourdieu y a las teorías neomarxistas en educación. En conjunto, el Bloque permite identificar de qué manera las escuelas, sus modelos pedagógicos, su currículum o su profesorado contribuyen con sus prácticas cotidianas a la reproducción de la desigualdad social. De forma transversal este bloque también presenta las propuestas teóricas feministas que incorporan la dimensión del género para comprender los procesos de desigualdad educativa, dando un peso especial al marco conceptual que propone Diane Reay El Cuarto bloque se centra en lo que se conoce como Teoría de las Resistencias y a partir de la propuesta teórica de Willis muestra la capacidad creativa de los agentes sociales para transformar su realidad social. Así, manteniendo una perspectiva crítica y de tipo neo-marxista, estas teorías analizan el rol activo que desarrollan los jóvenes de clase trabajadora para resistirse a una cultura escolar que perciben como ajena, desplegando prácticas contraculturales que les generan identidad y sentido de colectividad. Este bloque también presenta la propuesta de diferentes autoras que, desde una mirada feminista, aportan diferentes marcos de análisis para entender la relación entre el género y las actitudes de los estudiantes en la escuela. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Sociologia [2500262] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Estadística Aplicada i Grau en Sociologia [1282] ; Grau en Sociologia [1361] ; Grau en Ciència Política i Gestió Pública i Grau en Sociologia [1402] ; Grau en Estadística Aplicada i Grau en Sociologia [1440] ; Grau en Ciència Política i Gestió Pública i Grau en Sociologia [1512] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
