| Data: |
2023 |
| Resum: |
La Qualitat de Vida relacionada amb la Salut (QVRS) és un terme recentment encunyat, amb una història d'ús no gaire llarga a la pràctica mèdica. En el nostre model d'atenció sanitària s'intenta prevenir malalties, curar-les i en els moments finals de vida pal·liar els símptomes que aquestes comporten. Per la presa adequada de decisions en cada moment es necessiten eines que facilitin i reforcin les determinacions preses. És per això i arran de l'experiència en l'atenció de múltiples pacients ancians amb comorbiditats i sense, que s'ha plantejat la utilitat de la valoració d'aquesta mesura de QVRS de manera rutinària. D'aquesta manera podria ser afegida com una eina més de la Valoració Geriàtrica Integral (VGI). Per demostrar aquesta utilitat, s'ha intentat associar els resultats de mesura de pitjor percepció de QVRS dels pacients amb un increment de mortalitat. També s'ha volgut quantificar quin risc de mortalitat comporta patir una determinada patologia i el possible increment de mortalitat que suposa ser classificat com a Pacient Crònic Complex (PCC). Amb aquest objectiu van ser seleccionats 240 pacients atesos de manera consecutiva en una de les agendes de l'Hospital de dia de Geriatria (HDG) de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau (HSP). Els pacients van ser classificats com a PCC i no PCC. S'ha realitzat un estudi retrospectiu on s'han analitzat les valoracions de QVRS que van ser obtingudes en les visites als pacients inclosos en la mostra. 2 Es va utilitzar el qüestionari EuroQuoL per a la mesura d'aquesta QVRS. Els problemes que es troben en els estudis de QVRS és que aquesta es tracta d'un concepte subjectiu, motiu pel qual la seva mesura no està exempta de certes limitacions i controvèrsies. Aquesta subjectivitat és intrínseca al concepte, ja que és el mateix individu qui fa la valoració. Malgrat aquesta subjectivitat i les limitacions dels estudis de QVRS, els resultats finals del treball indiquen que els pacients que informen d'una pitjor percepció de QVRS presenten un increment de mortalitat. També s'ha creat un model predictiu de mortalitat amb una calculadora que permet predir el risc de mort d'un individu a partir de la seva mesura de QVRS. Així doncs, donats els resultats, la mesura de la QVRS podria emprar-se de manera rutinària en la pràctica clínica habitual, per tal d'ajudar en la presa de decisions tant en l'àmbit diagnòstic com en el terapèutic. |
| Resum: |
La Calidad de Vida relacionada con la Salud (CVRS) es un término recientemente creado, con una historia de uso no muy larga a la práctica médica. En nuestro modelo de atención sanitaria se intenta prevenir enfermedades, curarlas y en los momentos finales de vida paliar los síntomas que estas comportan. Para la adecuada toma de decisiones en cada momento, se necesitan herramientas que faciliten y refuercen las decisiones tomadas. Es por eso y a raíz de la experiencia en la atención de múltiplos pacientes ancianos con comorbilidades y sin, que se ha planteado la utilidad de la valoración de esta medida de CVRS de manera rutinaria. De este modo podría ser añadida como una herramienta más de la Valoración Geriátrica Integral (VGI). Para demostrar esta utilidad, se ha intentado asociar los resultados de medida de peor percepción de CVRS de los pacientes con un incremento de mortalidad. También se ha querido cuantificar qué riesgo de mortalidad supone sufrir una determinada patología y el posible incremento de mortalidad que se presenta al ser clasificado como Paciente Crónico Complejo (PCC). Con este objetivo fueron seleccionados 240 pacientes atendidos de manera consecutiva en una de las agendas del Hospital de día de Geriatría (HDG) del Hospital de Santa Creu i Santo Pau (HSP). Los pacientes fueron clasificados como PCC y no PCC. Se ha realizado un estudio retrospectivo donde se han analizado las valoraciones de CVRS que fueron obtenidas en las visitas a los pacientes incluidos en la muestra. Se utilizó el cuestionario EuroQuoL para la medida de esta QVRS. Los problemas que se encuentran en los estudios de QVRS es que esta se trata de un concepto subjetivo, motivo por el cual su medida no está exenta de ciertas limitaciones y controversias. Esta subjetividad es intrínseca al concepto, puesto que es el mismo individuo quien hace la valoración. A pesar de esta subjetividad y las limitaciones de los estudios de QVRS, los resultados finales del trabajo indican que los pacientes que informan de una peor percepción de QVRS presentan un incremento de mortalidad. También se ha creado un modelo predictivo de mortalidad con una calculadora que permite predecir el riesgo de muerte de un individuo a partir de su medida de CVRS. Así pues, dados los resultados, la medida de la CVRS podrían emplearse de manera rutinaria en la práctica clínica habitual, para ayudar en la toma de decisiones tanto en el ámbito diagnóstico como en el terapéutico. |
| Resum: |
Health-related Quality of Life (HRQOL) is a recently coined term, with a not very long history of use in medical practice. In our health care model, we try to prevent diseases, cure them and, in the final moments of life, alleviate the symptoms that these entail. In order to make appropriate decisions at all times, tools are needed to facilitate and reinforce the decisions taken. It is for this reason and following the experience of caring for multiple elderly patients with and without comorbidities, that the usefulness of assessing this measure of HRQoL on a routine basis has been considered. In this way it could be added as another tool of the Comprehensive Geriatric Assessment (VGI) To demonstrate this utility, an attempt has been made to associate the measurement results of patients' worse perception of HRQoL with an increase in mortality. We also wanted to quantify the risk of mortality associated with suffering from a certain pathology and the possible increase in mortality that entails being classified as a Complex Chronic Patient (CCP). With this aim, 240 consecutive patients were selected in one of the programs of the Geriatrics Day Hospital (HDG) of the Hospital de Santa Creu i Sant Pau (HSP). Patients were classified as PCC and non-PCC. A retrospective study has been carried out where the HRQoL assessments that were obtained during the visits to the patients included in the sample have been analysed. The EuroQuoL questionnaire was used to measure this HRQoL 4 The problems found in HRQOL studies is that this is a subjective concept, which is why its measurement is not without certain limitations and controversies. This subjectivity is intrinsic to the concept, since it is the individual who makes the assessment. Despite this subjectivity and the limitations of HRQoL studies, the final results of the study indicate that patients who report a worse perception of HRQoL have increased mortality. A predictive mortality model has also been created with a calculator that predicts an individual's risk of death based on their HRQoL measurement. So, given the results, the HRQoL measurement could be performed routinely in the usual clinical practice, in order to help in decision-making both in the diagnostic and therapeutic areas. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Llengua: |
Català |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Qualitat de vida ;
Calidad de vida ;
Quality of life ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
dir.
