| Data: |
2023 |
| Resum: |
La transició cap a un model de vida caracteritzat per l'adopció de les practiques agrícoles i ramaderes vinculades a la domesticació de plantes i animals iniciada a l'Holocè inicial al Sud-oest Asiàtic, va comportar una sèrie de transformacions que van repercutir directament en el mode de vida dels grups humans. Un dels canvis més transcendentals al llarg d'aquest procés de transformació tan divers repercuteix en el major grau de sedentarisme d'aquestes poblacions. Això va comportar un canvi en la concepció de l'espai, en la relació amb el medi natural i, en conseqüència, a l'organització de l'espai social. Amb la finalitat d'aprofundir en aquesta qüestió portem a terme un anàlisi des d'una perspectiva geoarqueològica a través de l'aplicació de la micromorfologia de sòls. Aquesta eina permet identificar microscòpicament residus d'artefactes o restes bioarqueològiques derivades de les pràctiques socials en el seu precís context (micro)estratigràfic, a més a més de caracteritzar els materials i les tècniques empleades en la construcció de sòls d'ocupació y altres estructures elaborades en terra. La capacitat de detectar esdeveniments deposicionals singulars és una altre del beneficis que proporciona aquesta tècnica analítica, permetent l'accés a l'organització espai-temporal de les superfícies d'ocupació a una escala de resolució òptima i, per tant, caracteritzar els modes i les dinàmiques d'ocupació dels espais socials. L'estudi s'ha realitzat sobre un total de 85 mostres obtingudes de 5 jacmients que comprenen diferents rangs cronològics: Jerf el Ahmar (9. 500-8. 700 cal ANE), Tell Halula (7. 800-5. 500 cal ANE), Qdeir (6. 900-6. 400 ANE), Akarçay Tepe (7. 600-6. 200 cal ANE) i Chagar Bazar (6. 300-5. 300 cal ANE). Els diferents casos d'estudi han proporcionat una visió global, tant diacrònica com sincrònica, de les maneres en que s'organitza i estructura l'espai, així com un apropament a l'ús de diferents materials i mètodes constructius dels sòls i altres estructures en terra, a més a més de les diferents estratègies en quant a la gestió i ús de recursos animals i vegetals. Els resultats de la present Tesis Doctoral posen de manifest la necessitat de portar a terme l'aplicació de mètodes analítics d'alta resolució, tals com la micromorfologia de sòls, per a una major comprensió de les dinàmiques d'ocupació i la gestió dels recursos naturals per part de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes. |
| Resum: |
La transición hacia un modelo de vida caracterizado por la adopción de las prácticas sociales y económicas vinculadas a la domesticación de plantas y animales iniciada en el Holoceno temprano en el Sudoeste Asiático, comportó una serie de transformaciones que repercutieron directamente en el modo de vida de los grupos humanos. Uno de los cambios más trascendentales a lo largo de este proceso de transformación tan diverso repercute en el mayor grado de sedentarización de estas poblaciones. Ello comportó un cambio en la concepción del espacio, en la relación con el medio natural y, por consiguiente, en la organización del espacio social. Con la finalidad de profundizar en esta cuestión llevamos a cabo un análisis desde una perspectiva geoarqueológica a través de la aplicación de la micromorfología de suelos. Esta herramienta analítica permite identificar microscópicamente micro-residuos de artefactos o restos bioarqueológicos derivados de las prácticas sociales en su preciso contexto (micro)estratigráfico, además de caracterizar los materiales y técnicas empleadas en la construcción de los suelos de ocupación y demás estructuras elaboradas en tierra. La capacidad de detectar eventos deposicionales singulares es otro de los beneficios que proporciona esta técnica analítica, permitiendo acceder a la organización espacio-temporal de las superficies de ocupación a una escala de resolución óptima y, en consecuencia, caracterizar los modos y las dinámicas de ocupación de los espacios sociales. El estudio se ha realizado sobre un total de 85 muestras extraídas de cinco yacimientos que abarcan distintos rangos cronológicos: Jerf el Ahmar (9. 500-8. 700 cal ANE), Tell Halula (7. 800-5. 500 cal ANE), Qdeir (6. 900-6. 400 ANE), Akarçay Tepe (7. 600-6. 200 cal ANE) y Chagar Bazar (6. 300-5. 300 cal ANE). Sin embargo, el mayor volumen de datos lo proporciona el yacimiento de Tell Halula dado el mayor número de muestras. Los diferentes casos de estudio han proporcionado una visión global, tanto diacrónica como sincrónica, de las maneras en que se organiza y estructura el espacio, así como un acercamiento en el uso de distintos materiales y métodos constructivos de los suelos de ocupación y otras estructuras en tierra, además de las distintas estrategias en cuanto a la gestión y uso de los recursos animales y vegetales. Los resultados de la presente Tesis Doctoral ponen de manifiesto la necesidad de llevar a cabo la aplicación de métodos analíticos de alta resolución, tales como la micromorfología de suelos, para un mayor entendimiento de las dinámicas de ocupación y la gestión de los recursos naturales por parte de las primeras comunidades agrícolas y ganaderas. |
| Resum: |
The transition towards a way of life characterised by the adoption of social and economic practices related to the domestication of plants and animals that began in the early Holocene in Southwest Asia entailed a series of transformations that profoundly affected humankind. One of the most far-reaching changes throughout this highly diverse transformation process involved the development of early sedentism, which entailed a change in the concepts of space, human-environment interaction, and the organisation of social space. In order to address these issues, a geoarchaeological analysis has been conducted based on the study of micromorphological thin-sections. This tool allows the observation and identification of micro-residues derived from social practices in their precise (micro)stratigraphic context, characterisation of building materials and technical procedures involved in floor construction and other earthen features. The potential to detect single depositional events is another key aspect provided by soil micromorphology, enabling access to the spatio-temporal arrangement of the occupation surfaces and, consequently, characterising the occupation dynamics of social spaces. A total of 85 samples have been analysed, collected from five archaeological sites covering different chronological sequences: Jerf el Ahmar (9. 500-8. 700 cal BC), Tell Halula (7. 800-5. 500 cal BC), Qdeir (6. 900-6. 400 BC), Akarçay Tepe (7. 600-6. 200 cal BC) and Chagar Bazar (6. 300-5. 300 cal BC). Nevertheless, the most significant data volume is provided from Tell Halula, given the largest number of samples. The different study sites have contributed to obtaining a general vision, both diachronic and synchronous, and expanded our current knowledge of the structuring and organisation of space by Early Neolithic communities. Moreover, the results have provided new insights into the technological choices applied in floor construction and other earthen structures, in addition to the different strategies regarding the management and use of animal and plant resources. Finally, this research highlights the use of high-resolution techniques, such as soil micromorphology, to understand the occupation dynamics and ecological choices of early settled communities. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neolític ;
Neolítico ;
Neolithic ;
Hàbitat ;
Hábitat ;
Built environment ;
Micromorfologia de sòls ;
Micromorfología de suelos ;
Soil Micromorphology ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
