| Fecha: |
2023 |
| Resumen: |
Objectius: Avaluar l'efectivitat d'una eina d'ajuda a la presa de decisions (EAPD) per a pacients amb artrosi de genoll que valoren sotmetre's a artroplàstia total de genoll i investigar les diferències entre dones i homes en el procés de presa de decisions. Mètodes: Es va realitzar un assaig controlat aleatoritzat multicèntric amb 193 pacients, assignats per fer servir la HATD o continuar amb la seva atenció habitual. Les mesures de resultat van incloure: escala de conflicte decisional (DCS), coneixement de la malaltia i els tractaments, escala de satisfacció amb el procés decisional (SDMP), preferència de tractament avaluada immediatament després de la intervenció i la intensitat d'aquesta preferència. Aquestes van ser avaluades de nou després de 6 mesos en pacients no operats, mentre que als operats se'ls va avaluar amb les escales satisfacció (SDMP) i de penediment decisional (DRS). Addicionalment, es va realitzar una anàlisi secundària per valorar les diferències de gènere en aquestes variables i es van construir models de regressió multivariada per identificar predictors diferencials segons el gènere. Resultats: L'EAPD va propiciar una millora significativa immediata en conflicte decisional (DCS: DM = -11. 65, IC95% = [-14. 93, -8. 37]), nivell de coneixement (DM = 10. 37, IC99%: [3. 15, 17. 70]) i satisfacció (SDMP: DM = 6. 77, IC99% = [1. 19, 12. 34]), així com una diferència significativa en la preferència de tractament (x2 = 8. 74, p = 0. 033), amb menys pacients indecisos al grup d'intervenció. Els pacients amb educació primària o inferior van obtenir majors beneficis en conflicte decisional (p = 0. 015 per a la interacció), però menors en coneixement (p = 0. 051). Les dones van mostrar menor coneixement (DM = -7. 68, IC95% = [-13. 9, -1. 46], p = 0. 016), van referir menys satisfacció (SDMP: DM = -6. 95, IC95% = [-11. 7, -2. 23], p = 0. 004) i van atorgar més rellevància a evitar la cirurgia (U = 2. 09, p = 0. 019). Es va observar també que una major importància atribuïda al temps necessari per experimentar alleugeriment simptomàtic podria reduir significativament la probabilitat de rebre cirurgia en dones (OR = 0. 76, p = 0. 016). Als 6 mesos, no es van observar diferències significatives entre el grup de EAPD i el control a cap variable, incloent recepció de cirurgia. Els pacients intervinguts van mostrar nivells baixos de penediment que no van estar influenciats per l'ús de l'EAPD. Conclusió: L'EAPD va demostrar ser efectiva immediatament després d'utilitzar-lo. Als 6 mesos les diferències no van ser significatives degut a la reducció del coneixement objectiu i subjectiu al grup d'intervenció, ia la millora del grup control a la resta de les variables. Els resultats apunten que la provisió d'informació i/o la promoció de la presa de decisions compartida podria ser de menor qualitat en dones o no adequar-se a les necessitats particulars, però aquests resultats necessiten confirmació en mostres majors. Estudis futurs també haurien d'analitzar quins subgrups de pacients es beneficiarien més de l'ús de l'EAPD. Implicacions per a la pràctica: És necessari un apropament sistemàtic al procés de presa de decisions basat en l'atenció centrada en el pacient i la presa de decisions compartida, que promogui la implicació del pacient i afavoreixi la reducció de variabilitat injustificada a la pràctica clínica. Les EAPD podrien ajudar a assolir aquests objectius. |
| Resumen: |
Objetivos: Evaluar la efectividad de una herramienta de ayuda a la toma de decisiones (HATD) para pacientes con artrosis de rodilla que valoran someterse a artroplastia total de rodilla, e investigar las diferencias entre mujeres y hombres en el proceso de toma de decisiones. Métodos: Se realizó un ensayo controlado aleatorizado multicéntrico con 193 pacientes, asignados para usar la HATD o continuar con su atención habitual. Las medidas de resultado incluyeron: escala de conflicto decisional (DCS), conocimiento de la enfermedad y los tratamientos, escala de satisfacción con el proceso decisional (SDMP), preferencia de tratamiento evaluada inmediatamente después de la intervención e intensidad de dicha preferencia. Éstas fueron evaluadas de nuevo tras 6 meses en pacientes no operados, mientras que a los operados se les evaluó con las escalas satisfacción (SDMP) y de arrepentimiento decisional (DRS). Adicionalmente, se realizó un análisis secundario para valorar las diferencias de género en dichas variables y se construyeron modelos de regresión multivariada para identificar predictores diferenciales según el género. Resultados: La HATD propició una mejoría significativa inmediata en conflicto decisional (DCS: DM = -11. 65, IC95% = [-14. 93, -8. 37]), nivel de conocimiento (DM = 10. 37, IC99%: [3. 15, 17. 70]) y satisfacción (SDMP: DM = 6. 77, IC99% = [1. 19, 12. 34]), así como una diferencia significativa en la preferencia de tratamiento (chi-cuadrado = 8. 74, p = 0. 033), con menos pacientes indecisos en el grupo de intervención. Los pacientes con educación primaria o inferior obtuvieron mayores beneficios en conflicto decisional (p = 0. 015 para la interacción), pero menores en conocimiento (p = 0. 051). Las mujeres mostraron menor conocimiento (DM = -7. 68, IC95% = [-13. 9, -1. 46], p = 0. 016), refirieron menor satisfacción (SDMP: DM = -6. 95, IC95% = [-11. 7, -2. 23], p = 0. 004) y otorgaron mayor relevancia a evitar la cirugía (U = 2. 09, p = 0. 019). Se observó también que una mayor importancia atribuida al tiempo necesario para experimentar alivio sintomático podría reducir significativamente la probabilidad de recibir cirugía en mujeres (OR = 0. 76, p = 0. 016). A los 6 meses, no se observaron diferencias significativas entre el grupo de HATD y el control en ninguna variable, incluyendo recepción de cirugía. Los pacientes intervenidos mostraron bajos niveles de arrepentimiento que no estuvieron influenciados por el uso de la HATD. Conclusión: La HATD demostró ser efectiva inmediatamente tras su uso. A los 6 meses las diferencias no fueron significativas debido a la reducción del conocimiento objetivo y subjetivo en el grupo de intervención, y a la mejoría del grupo control en el resto de las variables. Los resultados apuntan a que la provisión de información y/o la promoción de la toma de decisiones compartida podría ser de menor calidad en mujeres o no adecuarse a sus necesidades particulares, pero estos resultados necesitan confirmación en muestras mayores. Futuros estudios también deberían analizar qué subgrupos de pacientes se beneficiarían en mayor medida del uso de la HATD. Implicaciones para la práctica: Es necesario un acercamiento sistemático al proceso de toma de decisiones basado en la atención centrada en el paciente y la toma de decisiones compartida, que promueva la implicación del paciente y favorezca la reducción de variabilidad injustificada en la práctica clínica. Las HATD podrían ayudar a conseguir estos objetivos. |
| Resumen: |
Objectives: To evaluate the effectiveness of a decision aid (DA) for patients with osteoarthritis of the knee considering total knee arthroplasty, and to investigate differences between women and men in the decision-making process. Methods: A multicentre randomised controlled trial was conducted with 193 patients, allocated to use the DA or continue with their usual care. Outcome measures included: decisional conflict scale (DCS), knowledge of disease and treatments, satisfaction with decisional process scale (SDMP), treatment preference assessed immediately after the intervention and strength of preference. These were re-evaluated after 6 months in non- operated patients, while operated patients were assessed with the satisfaction (SDMP) and decisional regret scales (DRS). In addition, a secondary analysis was performed to assess gender differences in these variables and multivariate regression models were constructed to identify differential predictors according to gender. Results: The DA led to significant immediate improvement in decisional conflict (DCS: MD = -11. 65, 95%CI = [-14. 93, -8. 37]), knowledge level (MD = 10. 37, 95%CI: [3. 15, 17. 70]) and satisfaction (SDMP: MD = 6. 77, 95%CI = [1. 19, 12. 34]), as well as a significant difference in treatment preference (chi-square = 8. 74, p = 0. 033), with fewer undecided patients in the intervention group. Patients with primary education or lower had higher gains in decisional conflict (p = 0. 015 for the interaction), but lower gains in knowledge (p = 0. 051). Women showed lower knowledge (MD = -7. 68, 95%CI = [-13. 9, -1. 46], p = 0. 016), reported lower satisfaction (SDMP: MD = -6. 95, 95%CI = [-11. 7, -2. 23], p = 0. 004) and attached greater importance to avoiding surgery (U = 2. 09, p = 0. 019). It was also observed that a greater importance attributed to the time needed to experience symptomatic relief could significantly reduce the likelihood of receiving surgery in women (OR = 0. 76, p = 0. 016). At 6 months, no significant differences were observed between the DA and control groups on any variable, including receipt of surgery. Interventional patients showed low levels of regret that were not influenced by the use of the DA. Conclusion: The DA proved to be effective immediately after use. At 6 months the differences were not significant due to a reduction in objective and subjective knowledge in the intervention group, and an improvement in the control group on all other variables. The results suggest that the provision of information and/or promotion of shared decision-making might be of lower quality in women or not suited to their particular needs, but these results need confirmation in larger samples. Future studies should also examine which patient subgroups would benefit most from the use of DA. Implications for practice: A systematic approach to decision-making based on patient-centred care and shared decision-making is needed to promote patient involvement and reduce unwarranted variability in clinical practice. DA could help to achieve these goals. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Atenció centrada al pacient ;
Atención centrada en el paciente ;
Patient-centered care ;
Presa de decisions compartida ;
Toma de decisiones compartida ;
Shared decision-making ;
Artrosi de genoll ;
Artrosis de rodilla ;
Knee osteoarthritis ;
Ciències de la Salut |
visitante ::
identificación
