Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/36794
Els Ritus de pas a la República Democràtica Alemanya / tesi doctoral: Marta Fernàndez Prat ; director: Joan Estruch Gibert
Fernández Prat, Marta
Estruch, Joan, 1943-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2003
Resum: La present investigació fa una anàlisi, fonamentalment descriptiva, de la forma com el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) va introduir i estendre quatre rituals comunistes: la Namensweihe (acollida d'un nadó a la societat), la Jugendweihe («ritual d'iniciació» de la joventut envers la comunitat del socialisme real existent), el casament (unió davant la societat de dues persones a fi de configurar una nova família -cèl·lula bàsica de la societat) i les exèquies (comiat, per defunció, d'una persona de la comunitat). Es mostra com la presència d'aquests rituals comunistes implica, més o menys explícitament segons el moment històric, una confrontació amb la institució que fins aquell moment havia monopolitzat els corresponents rituals i, consegüentment, la visió del món que calia tenir, compartir i transmetre. L'Estat de la RDA, s'ajuda dels rituals, per introduir als seus ciutadans tot un nou sistema político-econòmico-social, és a dir, una cosmovisió. Per aconseguir-ho, el Partit havia de realitzar dues tasques: d'una banda, deslegitimar qualsevol altra cosmovisió i, en conseqüència, qualsevol altra institució que es presentés com a dotadora de sentit. D'altra banda, havia de buscar els propis mecanismes de legitimació tenint en compte que, com més acceptat i interioritzat és un sistema de valors i la institució que els sosté, menys necessitat té aquesta d'usar el poder de la força física coercitiva. La tesi dedica més atenció a un dels quatre rituals, concretament el de la Jugendweihe, perquè fou aquell que més esforços va costar al Règim, el que més rius de tinta havia fet córrer i el que, no sense motius, més resistència havia desencadenat en algunes capes de la població. La Jugendweihe implicava una elevada dosi d'adoctrinament dirigit a uns ciutadans de tendra edat i que, per tant, eren més receptius a qualsevol sistema d'idees i valors que se'ls fes arribar. Era un ritual, a més, que no durava un dia, sinó tot un curs acadèmic. Les sessions de preparació d'aquest no només anaven destinades a exposar el funcionament de la cerimònia i el «nou estatus» moral i legal que adquiria l'individu al dia de la celebració, sinó també a adoctrinar als joves en la Weltanschauung del marxisme-leninisme passat pel sedàs del SED (Partit Únic).
Resum: This is basically a piece of descriptive research on how the German Democratic Republic (GDR) Regim, introduced and spread four communist rituals: the Namensweihe (the welcoming of a baby to society), the Jugendweihe (the union of two people before the society in order to start a new family -basic cell of the society) and the funeral rites (the farewell -passing away- of somebody of the community). The present research shows how the presence of those communist rituals imply -depending on the historical events- a confrontation with the institution which, so far, had monopolized (until the birth of the GDR) the rituals and, consequently, the vision of the world that everybody had to have, share and transmit. The State used these rituals to introduce their citizens to a completely new political, economical and social system, also a cosmovision. In order to attain it, the Socialist Party had to perform different missions: on the one hand , they had to desligitimize any other cosmovision, that is, any other institution that could pretend to have the real or the only sense of life. On the other hand, it had to look for its own legitimate mechanisms. As far as this latter idea is concerned, the Party could not ignore that the more accepted and assumed a system of values and an institution is, the less need does this institution have to use the power of coercitive force.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Departament de Sociologia, 2002
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Text en català; resum també en anglès
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Ritus i cerimònies ; Alemanya (República Democràtica) ; Política i govern
ISBN: 8468810401

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/5114


124 p, 339.6 KB

87 p, 242.6 KB

144 p, 402.1 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir