Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/38534
Análisis de la aportación al diagnóstico de la monitorización video-EEG ambulatoria / por Mª Pilar Fossas Felip ; director de la tesis: Josep Mª Grau Veciana
Fossas Felip, Mª Pilar
Grau Veciana, Josep M., (Josep Maria), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Resum: Los objetivos de la tesis han sido: 1. -analizar la aportación al diagnóstico de los registros video-electroencefalográficos (VEEG) ictales obtenidos en régimen ambulatorio y 2. - analizar los factores que intervinieron en la concordancia entre la entrevista clínica y el VEEG. Se estudian 42 VEEG ictales obtenidos desde marzo del 2000 hasta septiembre del 2005, de aquellos pacientes en los que previamente se había efectuado una entrevista clínica sistematizada. Se obtuvo de forma protocolizada datos referentes a la semiología de las crisis, al informador, a los antecedentes patológicos y familiares del paciente, a su exploración clínica, a los resultados del EEG intercrítico y de las pruebas de neuroimagen. El diagnóstico del tipo de crisis, tipo de crisis epiléptica y síndrome epiléptico se realizó dos veces, en primer lugar en base a los datos obtenidos en la entrevista clínica, EEG intercrítico y la neuroimagen, y en segundo lugar el que se efectuó tras el VEEG. La interpretación de los registros VEEG se realizó de forma independiente por 2 expertos, uno de los cuales desconocía los resultados de los datos obtenidos en la entrevista clínica. CONCLUSIONES: 1- Uno de cada tres eventos paroxísticos catalogados tras la entrevista clínica de crisis epilépticas no son crisis epilépticas. 2- Un 20% de las crisis inicialmente catalogadas de epilépticas no pudieron ser enmarcadas en un tipo de crisis epiléptica o en un síndrome epiléptico concreto. De éstas el 75% no eran crisis epilépticas. 3- En la entrevista clínica la posibilidad de interrogar a un testigo presencial es un factor determinante en el diagnóstico del tipo de crisis. El diagnóstico fue correcto en el 82% de los casos, cuando la información la aporta un testigo y en el 40% de los casos cuando la aporta sólo el paciente. 4- En nuestra serie, el EEG intercrítico tiene una buena validez para el diagnóstico de epilepsia, con un valor predictivo positivo del 92,5% y un valor predictivo negativo del 80%.
Resum: The aim of this study has been : 1-To analyse the usefulness of ambulatory video-EEG monitoring (VEEG) on diagnosis of paroxysmal events. 2-To analyse which factors are determinant to obtain the same diagnosis results after clinical interview and VEEG. 42 ictal video-EEG were recorded from March 2000 to September 2005. Detailed and standardized clinical history had been previously recorded in all subjects. Protocolized data regarding semiology of seizures, informants (patients or witness), patient's phatological background and his familial history, physical examinations, interictal EEG and neuroimaging studies were obtained. Diagnosis of paroxysmal event (epilectic seizure, syncope, psychogenic nonepileptic seizure,…) classification of epileptic seizures and classification of epilepsia was recorded twice, first from findings in clinical interview, interictal EEG and neuroimaging and in second place form VEEG test. VEEG registers were analysed separately by two different experts, one of them without knowing the results obtained in clinical interview. CONCLUSIONS 1- One out of three paroxysmal events classified after clinical interview as epileptic seizures were not such epileptic seizures. 2- 20% of paroxysmal events diagnosticated as epileptic seizures after clinical interview, were considered as unclassified epileptic seizures and couldn't be classified into any specific epileptic syndrome. 75% of these were not epileptic seizures. 3- Having the opportunity of interrogating witness during the clinical interview, becomes decisive to establish the diagnosis of paroxysmal events. A correct diagnosis was established in 82% of studied paroxysmal events when information was provided by a witness and in 40% when this was provided only by a patient. 4- In our study interictal EEG is of great significance to achieve diagnosis of epilepsia, with a positive predictive value of 92,5% and a negative predictive value of 80%.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Medicina, Departament de Medicina, 2008
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Epilèpsia ; Diagnòstic ; Electroencefalografia ambulatòria

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/4526


162 p, 3.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir