Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/38607
L'Adquisició de les competències professionals en l'especialitat de medicina de família i comunitària a Catalunya : : una aportació des de la formació / Eulàlia Ros Martrat ; [dirigida per Esteve Pont Barceló]
Ros Martrat, Eulàlia
Pont Barceló, Esteban, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2004
Resum: Aquesta tesi és un estudi al voltant de la formació MIR i l'adquisició de les competències professionals en aquest procés. Aquest model formatiu té interès pedagògic perquè encaixa perfectament amb els actuals models de formació per competències al combinar formació i treball. Es plantegen dos grans objectius: es pretén analitzar i contrastar les percepcions de tutors i residents de Catalunya al voltant de l'adquisició de competències professionals en el procés MIR dins l'especialitat de Medicina de Família i Comunitària; posteriorment, la informació obtinguda donarà pistes per suggerir propostes de millora en relació a l'adquisició de competències. Prenent com a punt de partida la hipòtesi que hi ha diferencies entre tutors i residents en les seves percepcions al voltant de l'adquisició de competències es dissenya la recerca. Es tracta d'un estudi descriptiu que combina informació quantitativa i qualitativa. Primerament es treballa amb qüestionaris per obtenir una primera opinió de tots els tutors i residents R3 de Catalunya i posteriorment amb grups focals per poder aprofundir i interpretar les dades obtingudes quantitativament. Aquest procés es fa de forma paral·lela amb tutors i residents. El qüestionari té de dues parts. La primera, consta d'una escala de 42 competències, agrupades en 10 àrees competencials (habilitats clíniques, habilitats instrumentals i habilitats de maneig, comunicació, atenció a la família, atenció a la comunitat, activitat preventiva, docència, aspectes organitzatius i recerca) sobre les que tutors i residents han d'avaluar el grau de capacitació d'aquests últims. La segona part, consta d'altres preguntes sobre la formació MIR en connexió amb aquesta adquisició de competències. Entre les dades obtingudes de forma estadística, entenent que les dades qualitatives no sempre les subscriuen, destaca que les percepcions dels tutors sobre el grau de capacitació per àrees són o molt similars o per sobre de les dels residents i en general força positives llevat de la comunitat que queda clarament "suspesa" i la docència i recerca on els residents els queda molt poc per arribar a «aprovar-se». Com a més valorades destaquen les àrees de clínica, maneig, comunicació i preventiva, mantenint-se la resta en una posició més intermèdia. En quant al model formatiu (estratègies metodològiques, avaluació formativa. . . ) la percepció dels tutors també és més positiva que la dels residents. Per concloure , de tots els resultats obtinguts globalment i de la seva discussió, es destrien del treball algunes aportacions: - L'eix de la formació segueix sent l'assistència individual. - Les àrees competencials vinculades a una medicina més integral (família i comunitat) estan menys consolidades. - Encara s'observen dificultats per practicar una medicina centrada en la persona. - La recerca segueix sent un punt feble. - Hi ha sensibilitat vers la comunicació i el treball en equip. - Les competències es consoliden realment quan es posen en pràctica. El context té un paper fonamental. - Tutorització, autoaprenentatge i modelatge són l'eix metodològic bàsic. - Hi ha poca cultura avaluativa. - La pressió assistencial i la manca de temps entorpeixen el procés formatiu. A partir d'aquí, algunes de les propostes de millora de la formació MIR que es suggereixen són: - Millorar la qualitat docent: formació, espai per docència, reconeixement, criteris d'acreditació amb eines diverses. - Millorar la Tutorització Activa Contínua: centrar-la en el resident i augmentar-ne la freqüència a R1 i R2. - Rotar per diversos tutors de primària. - Potenciar l'aprenentatge cooperatiu. - Desenvolupar mecanismes d'avaluació contínua amb instruments senzills i manejables. - Estimular aquelles àrees que donen un caràcter diferenciador a la primària (família, comunitat, preventiva. . . ). - Buscar el consens en zones frontereres d'actuació.
Resum: This thesis is a study of postgraduate medical training and the acquisition of professional competences in this process. This formative model is of pedagogic interest because it fits perfectly well with present training models since it combines education and work. Two great objectives are proposed. Firstly, the objective is to analyse and contrast tutors' and residents' perceptions on the acquisition of professional competences in the postgraduate training process within Family and Community Medicine; secondly, the information obtained will provide clues to suggest proposals for the improvement of acquisition of competences. Research is designed taking as starting point the hypothesis that there are differences between tutors and residents in their perceptions on the acquisition of competences. It is a descriptive study that combines quantitative and qualitative information. Firstly, work is carried out with the help of questionnaires to obtain a first opinion from all tutors and trainees in 3rd year in Catalonia, followed later on by focus groups in order to be able to deepen our understanding and to interpret the data obtained quantitatively. This process is carried out in a parallel way with tutors and residents. The questionnaire consists of two parts. First, it has a scale of 42 competencies, grouped in 10 competency areas (clinical expertise, instrumental abilities and handling abilities, communication, consideration for the family, regard for the community, preventive activity, teaching, management aspects and research) in which tutors and residents have to evaluate the degree of capacitation of the latter ones. The second part consists of other questions regarding postgraduate training in relation to this acquisition of competencies. Among the data obtained statistically, with the prior understanding that qualitative data cannot always be subscribed, we must emphasize that tutors' perceptions on the degree of capacitation in each area are either very similar to or above those of the residents, and generally quite positive except with regards to regard for the community, which is clearly «failed», and to teaching and research skills where residents are close to achieving a «pass». The most valued competency areas are clinical expertise, handling abilities, communications and preventive activity, with the other competency areas maintaining a more intermediate position. With regards to the formative model (methodological strategies, formative evaluation. . . ), tutors' perception is also more positive than the residents' one. To conclude, of all the results obtained globally and from their discussion, some contributions are extracted: - The foundation of the formation continues to be individual attendance. - Competency areas linked to a more global medicine (family and community) are less consolidated. - Difficulties are still observed for practicing a medicine centred on the person. - Research remains a weak point. - There is sensitivity for communication and teamwork. - Competencies really consolidate themselves where they are put into practice. Context plays a crucial role. - Tutorials, self-learning and modelling constitute the basic methodological axis. - There is little evaluative culture. - The pressure on the social security system and the lack of time interrupt the formative process. The following are some of the proposals suggested to improve the postgraduate medical training: - Improve the quality of teaching: formation, teaching space, recognition, accreditation criteria with various tools. - Improve Continuous Active Tutorials: focus them on the resident and increase their frequency for R1 and R2. - Rotate between various primary health care tutors. - Enhance cooperative learning. - Develop continuous evaluation mechanisms with simple tools that are easy to handle. - Enhance those areas which give primary health care a differentiating character (family, community, preventive. . . ). - Seek consensus in border action areas.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de l'Educació, Departament de Pedagogia Aplicada, 2003
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Metges ; Formació MIR (Examen)
ISBN: 8468839191

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/5038


346 p, 1.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir