Efectos de lo real. Discursos acerca de los cuerpos artificiales
Susmanscky Bacal, Silvia
Torras, Meri, 1968- , dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres

Data:	2010
Resum:	Los cuerpos artificiales ( muñecos, autómatas, maniquíes) son tratados a través de tres tipos de discurso: del artificio, de la mirada y del deseo. Esta perspectiva permite abordarlos, no como representaciones ni como dobles (Döppelgänger) sino como significantes en el discurso , como objetos de deseo y como puntos de articulación de la mirada. En el discurso del artificio se pasa revista al binomio natural/artificial y , a través de distintos textos , El tratado de Hombre de René Descarrtes, la "teoría de los maniquíes" y la "generatio aequivoca" de Bruno Schulz, y el film Jidlo (Comida) de Jan Svankmajer, se hace lo propio con los paradigmas desde los que se ha metaforizado al cuerpo humano. En el discurso de la mirada, se los aborda desde la perspectiva psicoanalítica del campo escópico, a través de El hombre de la arena, de ETA Hoffmann. Los discursos del deseo tratan de algunos aspectos de esta pulsión : el deseo masculino desde La Eva futura de Villiers de l'Isle Adam, el "deseo de hijo", a través del film Otesánek de Jan Svankmajer y la genericidad del deseo en dos novelas de Gaston Leroux , La muñeca sangrienta y la máquina de asesinar . Los cuerpos artificiales, así, podrían ser considerados, en su potencia significativa, no ya como dobles , sino como efectos de lo real, como "pequeños otros", como "objetos a" lacanianos y como simulacros.
Resum:	Els cossos artificials ( nines, autòmates, maniquís) son tractats mitjançant tres tipus de discurs: de l'artifici, de la mirada y del desig. Aquesta perspectiva permet considerar-los no com a representacions ni com a dobles (Döppelgänger) sinó como a significants en el discurs, com objectes de desig i com a punts d'articulació de la mirada. En el discurs de l'artifici es revisa el binomi natural/artificial i, a travès de diferents textos El tractat de l'Home , de René Descartes, la "teoria dels maniquíes" y la "generatio aequivoca" de Bruno Schulz, y el film Jidlo (Comida) de Jan Svankmajer, es fa el mateix amb els paradigmes des d' els quals s'ha metaforitzat el cos humà. En el discurs de la mirada, s'els aborda des de la perspectiva psicoanalítica del camp escòpic, a travès de L'home de l'arena de E. T. A. Hoffmann. Els dicursos del desig tracten d'alguns aspectes d'aquesta pulsió: el desig masculí des de La Eva futura de Villiers de l'Isle Adam, el "desig de fill", a travès del film Otesanek, de Jan Svankmajer y la genericitat del desig en dos novel·les de Gaston Leroux: La nina s anglant i La màquina d'assassinar. Els cossos artificials, així, podríen ser considerats, en la seva potència significtativa, no com a dobles sinó com a efectes del real, com a "petits altres", com "objectes a" lacanians i com a simulacres.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Llengua:	Castellà
Titulació:	Filologia Espanyola [5600230]
Col·lecció:	Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Filologia Espanyola. Treballs de recerca de postgrau
Document:	Treball final de grau
Matèria:	Literatura comparada

151 p, 1.3 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de recerca i projectes de final de carrera > Filosofia i Lletres. TFM