Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/73542
Experimentació i Documentació en Química [102525]
Coello Bonilla, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències

Data: 2011-12
Pla d'estudis: Graduat en Química [953]
Titulació: Química [2502444]
Resum: L'objectiu final de l'assignatura és que l'alumne assoleixi les competències que estan indicades anteriorment. La part d'experimentació al laboratori té uns objectius generals: • Conèixer i aplicar les normes de seguretat i de treball al laboratori. • Conèixer el sistema d'eliminació de residus al laboratori. • Conèixer el material i estris bàsics del laboratori químic. • Conèixer les operacions bàsiques del laboratori químic: 1 Experimentació i Documentació en Química 2011 - 2012 • Neteja del material de vidre • Pesada • Mesura i transvasament de líquids • Preparació de solucions • Escalfament de substàncies • Agitació • Evaporació • Cristal·lització • Filtrat i rentat de substàncies • Extracció Simple • Cromatografia de capa fina. • Destil·lació • Ús de la llibreta de laboratori. • Tractament gràfic, numèric i informàtic de les dades de laboratori Com objectius específics de cada pràctica: Pràctica 1: Tractament de dades • Presa de contacte amb els conceptes d'error experimental,exactitud i precisió. • Comprendre que el material de vidre per mesurar volums pot tenir dues funcions diferents: contenir un volum exacte i transferir un volum exacte. • Càlculs d'estadística bàsica. • Avaluar la precisió i l'exactitud d'uns resultats. • Introducció a l'ús d'un full de càlcul com eina per a representar resultats. • Aprendre a pesar amb les balances següents: analítica, de precisió i granetari. • Aprendre les tècniques volumètriques i verificarne la precisió. Pràctica 2: Densitats. • Preparar diferents solucions de concentració coneguda d'una sal fent servir diferents escales: molaritat, molalitat i tant per cent en pes. • Extreure informació a partir del gràfic de concentració i densitat de la disolució. • Fer servir la regressió per mínims quadrats i determinar la concentració d'una solució problema a partir de la lectura del gràfic. • Relacionar molaritat (M), molalitat (m) i tant per cent en pes (%). • Treballar amb diferents escales de concentració. Pràctica 3: Reaccions de precipitació. Concepte de reactiu limitant. 2 Experimentació i Documentació en Química 2011 - 2012 • Aprendre la tècnica de filtració per a la separació de fases heterogènies (sòlidlíquid). • Observar el concepte de reactiu limitant amb un cas pràctic, tot afegint quantitats variables d'una sal soluble a la mateixa quantitat d'una altra sal soluble (la qual actuarà de reactiu limitant). • Observar la insolubilitat d'algunes sals a partir de la mescla de sals solubles. • Aprendre una tècnica de purificació de precipitats. Pràctica 4: Determinació de masses atòmiques i moleculars. • Aprendre a manipular i fer càlculs amb gasos. • Aplicar la llei de gasos ideals i la llei de Dalton de les pressions parcials. • Determinar la massa equivalent i la massa atòmica d'un metall a partir d'una reacció química. • Determinar la massa molecular d'un gas a partir de la seva densitat. • Calcular la massa molecular mitjana de l'aire. • Treballar amb la pressió de vapor de l'aigua a l'aire i amb el concepte de la humitat relativa. Pràctica 5: Reaccions redox. Estequiometria de les reaccions en solució aquosa. • Utilitzar el concepte d'oxidant i reductor mitjançant l'estudi de reaccions redox simples. • Recordar les regles d'igualació de reaccions redox tot igualantne. • Demostrar el comportament diferenciat d'alguns reactius en reaccions redox depenent de si es treballa en medi àcid o en medi bàsic. • Analitzar de forma elemental la solubilitat de les substàncies en diferents solvents. • Fer extraccions líquidlíquid de substàncies d'un solvent a un altre de diferent polaritat. • Determinar la concentració d'una solució problema usant una reacció redox. Pràctica 6: Representació de funcions d'ona. Orbitals atòmics. • Representar funcions d'ona senzilles. • Entendre el significat de les diferents representacions dels orbitals atòmics. • Entendre la informació que es pot extreure de la funció d'ona. Pràctica 7: Geometria molecular. • Visualitzar les formes de molècules senzilles. • Observar l'efecte dels parells no enllaçants de l'àtom central sobre la geometria molecular. • Observar l'efecte dels dobles enllaços sobre la geometria molecular. • Observar l'efecte dels àtoms perifèrics sobre la geometria molecular. Pràctica 8:Orbitals moleculars de molècules diatòmiques. • Visualització d'orbitals moleculars de molècules diatòmiques homonuclears i heteronuclears • Construcció de diagrames d'orbitals molecular 3 Experimentació i Documentació en Química 2011 - 2012 Pràctica 9: Orbitals moleculars p en molècules poliatòmiques. • Identificació d'orbitals moleculars i en molècules planes • Energia dels orbitals moleculars i relació amb el nombre de nodes • Separació HOMOLUMO en molècules C2nH2n+2 (n= 1, 2, 3) • Orbitals moleculars del benzè, del CO2 Pràctica 10: Empaquetament en els sòlids. • Estudiar l'estructura de metalls, sòlids iònics i sòlids covalents a partir de models moleculars i de l'ús del programari ChemBio3D, i fer prediccions senzilles de diferents propietats (radis atòmics, direccions de contacte, densitats, energies reticulars, etc. ) Pràctica 11: Forces Intermoleculars. • Conèixer les diferents forces intermoleculars. • Aplicar els coneixements sobre les forces moleculars en la miscibilitat de líquids i la solubilitat dels sòlids en líquids. • Aprendre a mesurar punts de fusió i relacionarlos amb les forces intermoleculars presents a les substàncies. Pràctica 12: Us del calorímetre per estudiar processos de canvi de fase i de dissolució. • Determinar la capacitat calorífica del calorímetre utilitzant el mètode de les barreges, ja que és una dada que necessitem conèixer per completar aquesta pràctica i les següents. • Determinar la calor latent de fusió del gel. • Determinar l'entalpia de dissolució de dues substàncies líquides. Pràctica 13: Determinació de la variació d'entalpia i d'entropia de la dissolució de la urea. • L'objectiu de l'experiment és determinar Ho i Keq per a la dissolució de la urea, NH2CONH2, en aigua. A partir d'aquesta informació, es calcularà Go i So. Pràctica 14: Determinació de calors de reacció. • Determinar les calors de reacció (entalpies de reacció) de diferents processos químics (àcid/base i redox) en dissolució mitjançant la utilització d'un calorímetre a pressió constant. • Analitzar els factors dels que depenen els canvis d'entalpia mesurats. • Estudiar l'estequiometria de les reaccions de neutralització àcidbase. • Comparar les entalpies de reacció de les reaccions àcidbase i redox. Pràctica 15: Joc de Boltzman: interpretació molecular de l'entropia. • Comprovar mitjançant un joc si hi ha una determinada distribució molt més probable que qualsevol altra i per què. • Relacionar l'entropia amb les maneres de distribuir bitllets entre els alumnes. • Interpretar l'entropia a nivell molecular. Pràctica 16: Mesura del pH. Força relativa d'àcids i bases. 4 Experimentació i Documentació en Química 2011 - 2012 • Aprendre a utilitzar un pHmetre. • Mesurar el pH d'un conjunt de solucions aquoses d'àcids i de bases i ordenarlos segons la seva força relativa. • Observar la influència de la dilució en l'equilibri. • Observar el diferent comportament entre solucions amortidores de pH i sistemes no amortits a partir de l'observació dels canvis de pH quan s'hi afegeix un àcid o una base forts. Pràctica 17: Volumetries àcid-base. Indicadors. • Assolir la metodologia bàsica per dur a terme volumetries, que en aquest cas són basades en equilibris àcidbase. • Estudi experimental de la importància de triar correctament l'indicador. • Saber construir una corba de valoració experimental, comprovar que té la forma prevista teòricament, i veure que els indicadors viren a la zona prevista. Pràctica 18: Determinació de la massa molecular d'un àcid. • L'objectiu principal és constatar que la determinació volumètrica del nombre de mols que conté una massa determinada d'un àcid permet conèixer la seva massa molecular. • Preparar correctament una solució patró d'hidrogenftalat de potassi. • Determinar la concentració (estandardització) d'una solució de NaOH fent servir la solució patró d'hidrogenftalat de potassi. • Identificar un àcid a partir de la determinació experimental de la seva massa molecular, sabent que es tracta d'un àcid dipròtic. Pràctica 19: Determinació de la constant d'acidesa de l'àcid acètic. • En termes generals, l'objectiu d'aquest experiment és l'estudi quantitatiu de l'equilibri químic analitzant un equilibri àcidbase en medi aquós. • Determinar la constant d'acidesa de l'àcidacètic i observar que les constants d'equilibri corresponen a una realitat "palpable" experimentalment. • Aprendre a obtenir dades quantitatives a partir d'una sèrie de resultats experimentals que segueixen una llei física. Pràctica 20: Determinació de productes de solubilitat de sals insolubles de plata. • Aprendre a preparar una solució saturada d'una sal poc soluble de manera controlada. • Determinar la solubilitat d'una sal poc soluble. • Aprendre el concepte pràctic del bescanvi iònic. • Determinar el producte de solubilitat d'una sal poc soluble. • Observar i reflexionar sobre l'efecte de l'ió comú. Pràctica 21: Extracció líquid-líquid i separació de mescles. • Aprendre la tècnica d'extracció simple. • Separació de tres substàncies conegudes dissoltes en un dissolvent orgànic a partir d'un procés d'extracció simple aprofitant el diferent caràcter àcidbase de les substàncies que s'han de separar. 5 Experimentació i Documentació en Química 2011 - 2012 • Comprovació de l'eficiència de la separació mitjançant la tècnica de cromatografia de capa fina. [...]
Llengua: Català



13 p, 37.2 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Materials de curs > Programes de curs (Guies docents)

 Registre creat el 2011-07-19, darrera modificació el 2016-06-26



   Favorit i Compartir