Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/85524
Acalasia esofágica : correlación entre la clínica, radiología y estudios fisiológicos
González Paredes, Gabriela Margarita
Clavé i Civit, Pere, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia)
Suñol Sala, Xavier, dir. (Hospital de Mataró)
Rius Cornadó, X., (Xavier), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia

Data: 2011
Descripció: 51 p.
Resum: INTRODUCCION: La Acalasia es un trastorno motor primario causado por la pérdida selectiva de las motoneuronas del plexo mientérico esofágico que ocasiona aumento en la presión basal y relajación incompleta del esfínter esofágico inferior (EEI), y la desaparición de la peristalsis esofágica. OBJETIVOS. Correlacionar los síntomas clínicos de los pacientes con alteraciones manométricas y los hallazgos morfológicos (radiología y endoscopia) en una cohorte de pacientes con Acalasia. PACIENTES Y MÉTODOS. Estudio retrospectivo de 37 pacientes, 22 (59. 4%) hombres y 15 (40,5%) mujeres, con una edad media de 57,45 años con Acalasia estudiados entre 2000-2009, mediante evaluación clínica según escalas de Zanitoto, Atkinson y clasificación manométrica de acuerdo a los criterios de Pandolfino. RESULTADOS. Todos los pacientes consultaron por disfagia esofágica de 34,7 meses de evolución en promedio, moderada en 15 pacientes (40,5%, necesidad de agua para pasar), y en 8 (21,6%) con obstrucción severa. En el momento del diagnóstico el 35% de los pacientes requerían dieta triturada y el 35% sólo podían pasar líquidos; 14 pacientes presentaban pérdida de peso (37,8%). Los estudios morfológicos sólo orientaron el diagnóstico de Acalasia en un 48,6% de los pacientes (endoscopia sugestiva en un 37,8% y TGE en el 10,8%). El 70. 2% de los pacientes presentaron un patrón manométrico típico y un 13. 5% un patrón de Acalasia vigorosa. El 31% de los pacientes presentaron una pH-metría de 24 h con reflujo gastroesofágico patológico y un 10,5% un patrón sugestivo de retención y fermentación esofágica. CONCLUSIÓN. El diagnóstico de los pacientes con Acalasia es tardío, y se realiza con síntomas clínicos severos de disfagia esofágica en los que las pruebas de diagnóstico morfológico (TEGD, endoscopia) ofrecen un bajo rendimiento. La manometría y pH-metría de 24 h ofrece un diagnóstico precoz y preciso, el tipo de Acalasia y de la existencia de reflujo gastroesofágico o acidificación por retención. La información proporcionada por estas exploraciones funcionales debe ser tenida en cuenta para indicar el tratamiento de los pacientes con Acalasia.
Resum: INTRODUCCIÓ: La acalàsia és un trastorn motor primari causat per la pèrdua selectiva de les motoneurones del plexe mientérico esofàgic que ocasiona augment en la pressió basal i relaxació incompleta de l'esfínter esofàgic inferior (EEI), i la desaparició de la peristalsis esofàgica. OBJECTIUS. Correlacionar els símptomes clínics dels pacients amb alteracions manomètriques i les troballes morfològiques (radiologia i endoscòpia) en una cohort de pacients amb Acalàsia. PACIENTS I MÈTODES. Estudi retrospectiu de 37 pacients, 22 (59. 4%) homes i 15 (40,5%) dones, amb una edat mitjana de 57,45 anys amb acalàsia estudiats entre 2000-2009, mitjançant avaluació clínica segons escales de Zanitoto, Atkinson i classificació manomètrica d'acord amb els criteris de Pandolfino. RESULTATS. Tots els pacients van consultar per disfàgia esofàgica de 34,7 mesos d'evolució de mitjana, moderada en 15 pacients (40,5%, necessitat d'aigua per a passar), i en 8 (21,6%) amb obstrucció severa. En el moment del diagnòstic el 35% dels pacients requerien dieta triturada i el 35% només podien passar líquids, 14 pacients presentaven pèrdua de pes (37,8%). Els estudis morfològics només orientar el diagnòstic de Acalàsia en un 48,6% dels pacients (endoscòpia suggestiva en un 37,8% i TGE en el 10,8%). El 70. 2% dels pacients van presentar un patró manomètric típic i un 13. 5% un patró de Acalàsia vigorosa. El 31% dels pacients van presentar una pH-metria de 24 h amb reflux gastroesofàgic patològic i un 10,5% un patró suggestiu de retenció i fermentació esofàgica. CONCLUSIÓ. El diagnòstic dels pacients amb Acalàsia és tardà, i es realitza amb símptomes clínics severs de disfàgia esofàgica en què les proves de diagnòstic morfològic (TEGD, endoscòpia) ofereixen un baix rendiment. La manometria i pH-metria de 24 h ofereix un diagnòstic precoç i precís, el tipus de Acalàsia i de l'existència de reflux gastroesofàgic o acidificació per retenció. La informació proporcionada per aquestes exploracions funcionals s'ha de tenir en compte per indicar el tractament dels pacients amb Acalàsia.
Drets: L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: masterThesis
Matèria: Esfínter gastro-esofàgic ; Tracte gastrointestinal -- Motilitat ; Esòfag -- Malalties -- Diagnòstic

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/2072/179105


51 p, 1.4 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de recerca i projectes de final de carrera

 Registre creat el 2012-01-20, darrera modificació el 2016-06-11



   Favorit i Compartir