2025-09-29 07:54 |
|
56 p, 395.3 KB |
La "Vita Nuova" de Dante y los orígenes de la filosofía en vulgar
/
Nava Mora, Augusto (Universidad Nacional Autónoma de México)
El presente artículo muestra a la "Vita Nuova" de Dante como obra de referencia para reconstruir los orígenes de la filosofía laica en vulgar de la Baja Edad Media. El artículo presenta como antecedente el "giro historiográfico" para definir a la filosofía laica (§0); expone brevemente la trayectoria de Dante, como teórico del vulgar, en la Vita nuova (§1); señala la motivación de la "Vita Nuova" como texto dirigido a probar las capacidades filosófico-racionales del vulgar (§2); esgrime tres ejemplos que vinculan a la "Vita nuova" con el pensamiento filosófico de su época (§3. [...] Aquest article mostra la "Vita nuova" de Dante com a obra de referència per a reconstruir els orígens de la filosofia laica en vulgar de la baixa edat mitjana. L'article presenta com a antecedent el "gir historiogràfic" per definir la filosofia laica (§0); exposa breument la trajectòria de Dante, com a teòric del vulgar, a la Vita nuova (§1); assenyala la motivació de la "Vita nuova" com a text dirigit a provar les capacitats filosòfico-racionals del vulgar (§2); esgrimeix tres exemples que vinculen a la "Vita nuova" amb el pensament filosòfic de la seva època (§3. [...] This article shows Dante's Vita Nuova as a fundamental work for reconstructing the origins of Late Middle Ages' lay philosophy in the vernacular. The article presents as a background the "historiographical turn" to define lay philosophy (§0); briefly describes Dante's career as a theorist of the vernacular in the Vita Nuova (§1); points out the motivation of the Vita Nuova as a text aimed at testing the philosophical-rational capacities of the vernacular (§2); puts forward three examples that links the Vita Nuova with the philosophical thought of his time. [...]
2025 - 10.5565/rev/medievalia.719
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 91-146 (Artículos)
|
|
2025-09-26 08:29 |
|
2025-09-26 08:29 |
|
27 p, 195.1 KB |
Lenguaje simbólico : 'jeroglíficos' y sus correspondencias (pensamiento religioso y platonismo, Nueva España 1680-1700)
/
Zayas, Concepción (Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (Puebla, Mèxic))
Hacia las últimas décadas del XVII y en algunas obras escritas en español por personajes cercanos al obispo de Puebla, Manuel Fernández de santa Cruz y Sahagún (Palencia 1637-Puebla de los Ángeles 1699), el uso del término jeroglífico, ¿es en sí mismo el símbolo de un pensamiento religioso más abierto y flexible? Con relación al discurso escrito, el jeroglífico es la expresión de un sistema de correspondencias neoplatónico. [...] Cap a les darreres dècades del XVII i en algunes obres escrites en espanyol per personatges propers al bisbe de Puebla, Manuel Fernández de Santa Cruz i Sahagún (Palència 1637-Puebla de los Ángeles 1699), l'ús del terme jeroglífic és en si mateix el símbol d'un pensament religiós més obert i flexible? Pel que fa al discurs escrit, el jeroglífic és l'expressió d'un sistema de correspondències neoplatònic. [...] When it comes to the end of the 17th century and some works written in Spanish by people close to the Bishop of Puebla, Manuel Fernández de Santa Cruz y Sahagún (Palencia, 1637-Puebla de los Ángeles, 1699), was the use of the term hieroglyphic the symbol per se of a more open and flexible religious thought? In terms of written discourse, the hieroglyphic is the expression of a Neoplatonic system of correspondences. [...]
2025 - 10.5565/rev/medievalia.728
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 167-193 (Artículos)
|
|
2025-09-26 08:29 |
|
15 p, 172.5 KB |
Construcción, uso y descifrado de los lenguajes secretos en el siglo XVI
/
Benavent Benavent, Júlia (Universitat de València)
En este artículo se aborda la construcción, uso y descifrado de la correspondencia del siglo XVI en Europa. La necesidad de proteger la comunicación impulsó el desarrollo de los sistemas de encriptación ante los conflictos políticos, religiosos y bélicos. [...] En aquest article s'aborda la construcció, ús i desxiframent de la correspondència del segle XVI a Europa. La necessitat de protegir la comunicació va impulsar el desenvolupament dels sistemes d'encriptació davant els conflictes polítics, religiosos i bèlics. [...] This article addresses the construction, use and decipherment of 16th century correspondence in Europe. The need to protect communication drove the development of encryption systems in the face of political, religious and war conflicts. [...]
2025 - 10.5565/rev/medievalia.720
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 47-61 (Artículos)
|
|
2025-09-26 08:29 |
|
11 p, 142.2 KB |
'Le misure dell'occhio'. I Commentarii di Lorenzo Ghiberti (1378-1455) e le origini del discorso artistico rinascimentale a Firenze
/
Bartoli, Lorenzo (Universidad Autónoma de Madrid)
Nella Firenze della prima metà del Quattrocento, Leonardo Bruni e Lorenzo Ghiberti utilizzano la traduzione come strumento per riappropriarsi della tradizione classica e per proiettarla nel presente, contribuendo alla costruzione dell'identità culturale fiorentina e italiana del Rinascimento. [...] A la Florència de la primera meitat del segle XV, Leonardo Bruni i Lorenzo Ghiberti van utilitzar la traducció com a eina per recuperar la tradició clàssica i projectar-la al present, contribuint a la construcció de la identitat cultural del Renaixement florentí i italià. [...] In the Florence of the first half of the 15th century, Leonardo Bruni and Lorenzo Ghiberti used translation as a tool to re-appropriate the classical tradition and project it into the present, contributing to the construction of the Florentine and Italian cultural identity of the Renaissance. [...] En Florencia, durante la primera mitad del siglo XV, Leonardo Bruni y Lorenzo Ghiberti utilizaron la traducción como herramienta para rescatar la tradición clásica y proyectarla al presente, contribuyendo así a la construcción de la identidad cultural florentina e italiana del Renacimiento. [...]
2025 - 10.5565/rev/medievalia.721
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 195-205 (Artículos)
|
|
2025-09-26 08:29 |
|
19 p, 198.3 KB |
La vida filosófica de Ramón Llull : periferia, autoaprendizaje y multilingüísmo
/
Priani Saiso, Ernesto (Universidad Nacional Autónoma de México)
En este artículo se propone que la vida de Ramón Llull puede ser comprendida como una vida filosófica. Esto supone que sus acciones vitales responden a la voluntad de darle una forma determinada a su existencia, para que esta sea expresión de los principios normativos de su pensamiento. [...] En aquest article es proposa que la vida de Ramon Llull pot ser compresa com una vida filosòfica. Això suposa que les seves accions vitals responen a la voluntat de donar-li una forma determinada a la seva existència perquè aquesta sigui expressió dels principis normatius del seu pensament. [...] This article proposes that Ramón Llull's life can be understood as a philosophical life. This implies that his vital actions reflect the will to give a specific form to his existence so that it becomes an expression of the normative principles of his thought. [...]
2025 - 10.5565/rev/medievalia.723
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 147-165 (Artículos)
|
|
2025-09-26 08:29 |
|
18 p, 162.8 KB |
"Contro a ogni ragione del mondo" : religión y realismo político en el Ricordo C1 de Guicciardini
/
del Palacio Martín, Jorge (Universidad Rey Juan Carlos)
A pesar de que la obra de Francesco Guicciardini no ha disfrutado de la popularidad de la que ha gozado la obra de su amigo y colaborador Nicolás Maquiavelo, el pensamiento político del autor de la Storia d'Italia puede considerarse una de las cimas del Renacimiento italiano. [...] Tot i que l'obra de Francesco Guicciardini no ha gaudit de la popularitat de què ha gaudit l'obra del seu amic i col·laborador Nicolau Maquiavel, el pensament polític de l'autor de la Storia d'Itàlia es pot considerar un dels cims del Renaixement italià. [...] Although the work of Francesco Guicciardini has not the benefit of the popularity enjoyed by the work of his friend and collaborator Niccolò Machiavelli, the political thought of the author of the Storia d'Italia can be considered one of the peaks of the Italian Renaissance. [...]
2025 - 10.5565/rev/medievalia.725
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 207-224 (Artículos)
|
|
2025-09-26 08:29 |
|
27 p, 248.6 KB |
Cicerone in alcuni commenti medievali in volgare alla Divina Comedia
/
Affatato, Rosa (Liceo Italiano di Madrid)
Questo intervento ricerca la presenza di Cicerone come autore classico nei commenti in volgare alla Divina Commedia scritti tra Trecento e Quattrocento. Si sono preferiti i commenti in volgare a quelli in latino, dove probabilmente Cicerone sarebbe stato più utilizzato, non tanto per verificare la conoscenza delle sue opere da parte dei commentatori, ma soprattutto per aiutare a intravedere l'orizzonte culturale di questi quasi sconosciuti intellettuali protoumanisti e umanisti che usano la lingua volgare come strumento di espressione letteraria sia per garantire la diffusione dell'opera dantesca, sia per mantenere la dimensione identitaria della società borghese di cui essi sono già parte. [...] Aquest article investiga la presència de Ciceró com a autor clàssic en els comentaris vernacles sobre la Divina Comèdia escrits entre els segles XIV i XV. Hem preferit els comentaris vernacles als llatins, on Ciceró probablement s'hauria utilitzat més àmpliament. [...] This paper seeks the presence of Cicero as a classical author in the vernacular commentaries on the Divine Comedy written between the fourteenth and fifteenth centuries. Commentaries in the vernacular have been preferred to those in Latin, where Cicero would probably have been more used, not so much to verify the knowledge of his works by commentators, but above all to help glimpse the cultural horizon of these almost unknown proto-humanist and humanist intellectuals who use the vernacular language as a tool of literary expression both to ensure the dissemination of Dante's work, and to maintain the identity dimension of bourgeois society of which they are already a part. [...] Questo intervento ricerca la presenza di Cicerone come autore classico nei commenti in volgare alla Divina Commedia scritti tra Trecento e Quattrocento. Si sono preferiti i commenti in volgare a quelli in latino, dove probabilmente Cicerone sarebbe stato più utilizzato, non tanto per verificare la conoscenza delle sue opere da parte dei commentatori, ma soprattutto per aiutare a intravedere l'orizzonte culturale di questi quasi sconosciuti intellettuali protoumanisti e umanisti che usano la lingua volgare come strumento di espressione letteraria sia per garantire la diffusione dell'opera dantesca, sia per mantenere la dimensione identitaria della società borghese di cui essi sono già parte. [...]
2025 - 10.5565/rev/medievalia.724
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 19-45 (Artículos)
|
|
2025-09-26 08:29 |
|
27 p, 2.3 MB |
Elocuencia diagramática : la visualización medieval del espacio-tiempo
/
Higuera Rubio, José (Universidad Nacional de Educación a Distancia (Espanya))
Proponer el modelo de una "Elocuencia Diagramática" medieval implica una interpretación más amplia de la producción figurativa científica y filosófica a partir de la exposición visual de los contenidos teóricos de las artes liberales. [...] Proposar el model d'una "Eloqüència Diagramàtica" medieval implica una interpretació més àmplia de la producció figurativa científica i filosòfica a partir de l'exposició visual dels continguts teòrics de les arts liberals. [...] Rendering a model of medieval "Diagrammatic Eloquence" characterises a broader interpretation of scientific and philosophical figurative production, reflecting on the visual discourse and its theoretical framework within the context of the liberal arts. [...]
2025 - 10.5565/rev/medievalia.726
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 63-89 (Artículos)
|
|
2024-12-31 06:15 |
|
33 p, 902.5 KB |
El testamento de Leonor de Castilla (m. 1448) y los monasterios de Santa Clara de Amusco y Nuestra Señora de la Consolación de Calabazanos : estudio y edición
/
Twomey, Lesley (University of Northumbria)
Se presenta el estudio y la edición del testamento original de la madre de Gómez Manrique, poeta, autor de teatro y político (Amusco, h. 1412-Toledo 1490). El testamento de la fundadora del monasterio de Santa Clara de Amusco, Leonor de Castilla (m. [...] Es presenta l'estudi i l'edició del testament original de la mare de Gómez Manrique, poeta, autor de teatre i polític (Amusco, h. 1412 - Toledo, 1490). El testament de la fundadora del monestir de Santa Clara de Amusco, Leonor de Castilla (m. [...] This article comprises a brief study and a transcription of the last will and testament of the mother of Gómez Manrique (Amusco, 1412-Toledo 1490), poet, dramatist, and politician. The will of the founder of the convent of St Clare in Amusco, Leonor de Castilla († 1448), Lady-in-waiting to the queen, was written in Amusco. [...]
2024 - 10.5565/rev/medievalia.675
Medievalia, Vol. 27 Núm. 2 (2024) , p. 7-39 (Artículos)
|
|
|
|