Medievalia
Medievalia és la revista oficial de l’Institut d’Estudis Medievals (http://centresderecerca.uab.cat/iem/) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es dedica al camp de la medievalística des d’una perspectiva interdisciplinària. Els volums publicats fins avui, reuneixen tota classe de treballs relatius a aquest període històric, tant de la geografia europea com de qualsevol altra àrea. Al seu extens apartat de ressenyes, la revista vol reflectir l’estat de la qüestió dels últims debats historiogràfics.

 

Estadístiques d'ús Els més consultats
Darreres entrades:
2026-02-24
15:14
14 p, 408.1 KB La alteridad en "Juego de Tronos" (2011-2019) : una reflexión / Contreras Ruiz, Emma (Universitat de Barcelona)
El propósito de este trabajo es aproximarse al concepto de alteridad en la serie "Juego de Tronos" (2011-2019), para tratar de establecer, por un lado, cómo se configura en esta obra neomedieval; y, por el otro, cómo pudo comprenderse en el momento de su creación y recepción.
El propòsit d'aquest treball és aproximar-se al concepte d'alteritat dins la sèrie "Joc de Trons" (2011-2019), per tal de tractar d'establir, per una banda, com es configura en aquesta obra neomedieval; i, per l'altre, com va comprendre's al moment de la seva creació i recepció.
The purpose of this work is to examine the concept of "Otherness" in the series Game of Thrones (2011-2019) to try to establish, on the one hand, how it is configured in this neo-medieval; and, on the other, how it was understood at the time of its creation and reception.

2025 - 10.5565/rev/medievalia.731
Medievalia, Vol. 28, Num. 2 (2025) , p. 51-64 (Artículos)  
2026-02-27
06:40
18 p, 1.4 MB "Pucelete - Je languis - Domino", un caso de superposición de agentes sociales distintos en una obra musical / Villanueva Ijano, José Manuel (Universidad Nacional de San Juan (Argentina))
En el presente trabajo presentamos un estudio sobre la obra arriba mencionada que nos ayudará a entender su significado estético. Una obra que tiene características extrañas para lo que es el oído medio actual pero que en su tiempo también fue una rareza, una obra donde se superponen tanto idiomas como estamentos, donde se mezclan el amor cortés con la religión. [...]
En el present treball presentem un estudi sobre l'obra mencionada que ens ajudarà a entendre el seu significat estètic. Una obra que té unes característiques estranyes respecte al que és l'oïda mitjana actual per'o que en el seu propi temps també va ser una raresa. [...]
In the present work we present a study on the aforementioned work that will help us understand its aesthetic meaning. A work that has strange characteristics for what is the current middle ear but that in its time was also a rarity, a work where both languages and classes overlap, where courtly love is mixed with religion. [...]

2025 - 10.5565/rev/medievalia.689
Medievalia, Vol. 28, Num. 2 (2025) , p. 9-26 (Artículos)  
2026-02-27
06:40
23 p, 222.2 KB Algunas consideraciones sobre el problema de las "dos espadas" en Dante Alighieri y Egidio Romano / Dening, Samanta D. (Universidad de Buenos Aires. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas)
Los diversos puntos de vista acerca de qué lugar y qué competencias corresponden al papado y cuáles al poder imperial o monárquico inciden tanto en la Antigüedad Tardía como los últimos siglos de la Edad Media. [...]
Els diversos punts de vista sobre quin lloc i quines competències corresponen al papat i quins al poder imperial o monàrquic incideixen tant a l'antiguitat tardana com als darrers segles de l'edat mitjana. [...]
The different points of view on the role and the competences of the Papacy and of the imperial power affect the Late Antiquity as much as the later centuries of the Middle Ages. In the 14th century, in the midst of the troubling power struggles between Pope Boniface VIII and Philip IV of France and changes in the conceptions about human being and politics, the writing of two of the most relevant treatises regarding the debate of the two swords takes place: Giles of Rome's "De ecclesiastica potestate" (ca. [...]

2025 - 10.5565/rev/medievalia.656
Medievalia, Vol. 28, Num. 2 (2025) , p. 27-49 (Artículos)  
2025-09-29
07:54
56 p, 395.3 KB La "Vita Nuova" de Dante y los orígenes de la filosofía en vulgar / Nava Mora, Augusto (Universidad Nacional Autónoma de México)
El presente artículo muestra a la "Vita Nuova" de Dante como obra de referencia para reconstruir los orígenes de la filosofía laica en vulgar de la Baja Edad Media. El artículo presenta como antecedente el "giro historiográfico" para definir a la filosofía laica (§0); expone brevemente la trayectoria de Dante, como teórico del vulgar, en la Vita nuova (§1); señala la motivación de la "Vita Nuova" como texto dirigido a probar las capacidades filosófico-racionales del vulgar (§2); esgrime tres ejemplos que vinculan a la "Vita nuova" con el pensamiento filosófico de su época (§3. [...]
Aquest article mostra la "Vita nuova" de Dante com a obra de referència per a reconstruir els orígens de la filosofia laica en vulgar de la baixa edat mitjana. L'article presenta com a antecedent el "gir historiogràfic" per definir la filosofia laica (§0); exposa breument la trajectòria de Dante, com a teòric del vulgar, a la Vita nuova (§1); assenyala la motivació de la "Vita nuova" com a text dirigit a provar les capacitats filosòfico-racionals del vulgar (§2); esgrimeix tres exemples que vinculen a la "Vita nuova" amb el pensament filosòfic de la seva època (§3. [...]
This article shows Dante's Vita Nuova as a fundamental work for reconstructing the origins of Late Middle Ages' lay philosophy in the vernacular. The article presents as a background the "historiographical turn" to define lay philosophy (§0); briefly describes Dante's career as a theorist of the vernacular in the Vita Nuova (§1); points out the motivation of the Vita Nuova as a text aimed at testing the philosophical-rational capacities of the vernacular (§2); puts forward three examples that links the Vita Nuova with the philosophical thought of his time. [...]

2025 - 10.5565/rev/medievalia.719
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 91-146 (Artículos)  
2025-09-26
08:29
7 p, 98.2 KB Introducción. 'De philosophia in vulgare' (siglos XIII-XVII). : origen y desarrollo del pensamiento filosófico, científico y político en vulgar / Nava Mora, Augusto (Universidad Nacional Autónoma de México)
Introducción al número monográfico 'De philosophia in vulgare' (siglos XIII-XVII).
Introducció al monogràfic "De philosophia in vulgare" (segles XIII-XVII).

2025 - 10.5565/rev/medievalia.729
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 9-15 (Artículos)  
2025-09-26
08:29
27 p, 195.1 KB Lenguaje simbólico : 'jeroglíficos' y sus correspondencias (pensamiento religioso y platonismo, Nueva España 1680-1700) / Zayas, Concepción (Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (Puebla, Mèxic))
Hacia las últimas décadas del XVII y en algunas obras escritas en español por personajes cercanos al obispo de Puebla, Manuel Fernández de santa Cruz y Sahagún (Palencia 1637-Puebla de los Ángeles 1699), el uso del término jeroglífico, ¿es en sí mismo el símbolo de un pensamiento religioso más abierto y flexible? Con relación al discurso escrito, el jeroglífico es la expresión de un sistema de correspondencias neoplatónico. [...]
Cap a les darreres dècades del XVII i en algunes obres escrites en espanyol per personatges propers al bisbe de Puebla, Manuel Fernández de Santa Cruz i Sahagún (Palència 1637-Puebla de los Ángeles 1699), l'ús del terme jeroglífic és en si mateix el símbol d'un pensament religiós més obert i flexible? Pel que fa al discurs escrit, el jeroglífic és l'expressió d'un sistema de correspondències neoplatònic. [...]
When it comes to the end of the 17th century and some works written in Spanish by people close to the Bishop of Puebla, Manuel Fernández de Santa Cruz y Sahagún (Palencia, 1637-Puebla de los Ángeles, 1699), was the use of the term hieroglyphic the symbol per se of a more open and flexible religious thought? In terms of written discourse, the hieroglyphic is the expression of a Neoplatonic system of correspondences. [...]

2025 - 10.5565/rev/medievalia.728
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 167-193 (Artículos)  
2025-09-26
08:29
15 p, 172.5 KB Construcción, uso y descifrado de los lenguajes secretos en el siglo XVI / Benavent Benavent, Júlia (Universitat de València)
En este artículo se aborda la construcción, uso y descifrado de la correspondencia del siglo XVI en Europa. La necesidad de proteger la comunicación impulsó el desarrollo de los sistemas de encriptación ante los conflictos políticos, religiosos y bélicos. [...]
En aquest article s'aborda la construcció, ús i desxiframent de la correspondència del segle XVI a Europa. La necessitat de protegir la comunicació va impulsar el desenvolupament dels sistemes d'encriptació davant els conflictes polítics, religiosos i bèlics. [...]
This article addresses the construction, use and decipherment of 16th century correspondence in Europe. The need to protect communication drove the development of encryption systems in the face of political, religious and war conflicts. [...]

2025 - 10.5565/rev/medievalia.720
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 47-61 (Artículos)  
2025-09-26
08:29
11 p, 142.2 KB 'Le misure dell'occhio'. I Commentarii di Lorenzo Ghiberti (1378-1455) e le origini del discorso artistico rinascimentale a Firenze / Bartoli, Lorenzo (Universidad Autónoma de Madrid)
Nella Firenze della prima metà del Quattrocento, Leonardo Bruni e Lorenzo Ghiberti utilizzano la traduzione come strumento per riappropriarsi della tradizione classica e per proiettarla nel presente, contribuendo alla costruzione dell'identità culturale fiorentina e italiana del Rinascimento. [...]
A la Florència de la primera meitat del segle XV, Leonardo Bruni i Lorenzo Ghiberti van utilitzar la traducció com a eina per recuperar la tradició clàssica i projectar-la al present, contribuint a la construcció de la identitat cultural del Renaixement florentí i italià. [...]
In the Florence of the first half of the 15th century, Leonardo Bruni and Lorenzo Ghiberti used translation as a tool to re-appropriate the classical tradition and project it into the present, contributing to the construction of the Florentine and Italian cultural identity of the Renaissance. [...]
En Florencia, durante la primera mitad del siglo XV, Leonardo Bruni y Lorenzo Ghiberti utilizaron la traducción como herramienta para rescatar la tradición clásica y proyectarla al presente, contribuyendo así a la construcción de la identidad cultural florentina e italiana del Renacimiento. [...]

2025 - 10.5565/rev/medievalia.721
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 195-205 (Artículos)  
2025-09-26
08:29
19 p, 198.3 KB La vida filosófica de Ramón Llull : periferia, autoaprendizaje y multilingüísmo / Priani Saiso, Ernesto (Universidad Nacional Autónoma de México)
En este artículo se propone que la vida de Ramón Llull puede ser comprendida como una vida filosófica. Esto supone que sus acciones vitales responden a la voluntad de darle una forma determinada a su existencia, para que esta sea expresión de los principios normativos de su pensamiento. [...]
En aquest article es proposa que la vida de Ramon Llull pot ser compresa com una vida filosòfica. Això suposa que les seves accions vitals responen a la voluntat de donar-li una forma determinada a la seva existència perquè aquesta sigui expressió dels principis normatius del seu pensament. [...]
This article proposes that Ramón Llull's life can be understood as a philosophical life. This implies that his vital actions reflect the will to give a specific form to his existence so that it becomes an expression of the normative principles of his thought. [...]

2025 - 10.5565/rev/medievalia.723
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 147-165 (Artículos)  
2025-09-26
08:29
18 p, 162.8 KB "Contro a ogni ragione del mondo" : religión y realismo político en el Ricordo C1 de Guicciardini / del Palacio Martín, Jorge (Universidad Rey Juan Carlos)
A pesar de que la obra de Francesco Guicciardini no ha disfrutado de la popularidad de la que ha gozado la obra de su amigo y colaborador Nicolás Maquiavelo, el pensamiento político del autor de la Storia d'Italia puede considerarse una de las cimas del Renacimiento italiano. [...]
Tot i que l'obra de Francesco Guicciardini no ha gaudit de la popularitat de què ha gaudit l'obra del seu amic i col·laborador Nicolau Maquiavel, el pensament polític de l'autor de la Storia d'Itàlia es pot considerar un dels cims del Renaixement italià. [...]
Although the work of Francesco Guicciardini has not the benefit of the popularity enjoyed by the work of his friend and collaborator Niccolò Machiavelli, the political thought of the author of the Storia d'Italia can be considered one of the peaks of the Italian Renaissance. [...]

2025 - 10.5565/rev/medievalia.725
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 207-224 (Artículos)