BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

2016 Any Internacional dels Llegums
Maig 2016
http://ddd.uab.cat/record/151196

Una exposició muntada a la Biblioteca per la Unitat de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Biociències per tal de commemorar la proclamació, per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del 2016 Any Internacional dels Llegums.

Durant el temps d’exposició vam poder observar diferents tipus de llavors i plantes, mètodes de germinació i cultius, així com el desenvolupament de les mostres exposades. Diversos cartells i una col·lecció de monografies van contribuir a ressaltar les propietats dels llegums, algunes investigacions sobre aquests aliments i un recull de receptes d’arreu del món.
Més info a: http://www.fao.org/pulses-2016/es/

A més, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha fet diversos muntatges per afavorir la divulgació de bibliografia específica. En aquest període destaquem els següents:

Científics ficticis al món dels còmics
Exposició presencial
Maig 2016

La història de la literatura està plena de científics ficticis. I una bona pila d’ells han sorgit del món del còmic. L’enginyer Tony Stark, més conegut com Iron Man; el doctor i geni científic Bruce Banner, convertit en l’increïble Hulk; o el doctor Jonathan Osterman, a qui potser hauríem de dir-li Doctor Manhattan? Aquesta exposició presencial va consistir en una selecció d’obres gràfiques i de pel·lícules que han convertit  tots aquests científics en icones de la nostra cultura.

«Cièncialats» per passar un bon estiu
Exposició presencial i virtual
Juny-juliol 2016
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/

Un original carret de gelats ubicat al hall de la biblioteca va oferir durant els mesos d’estiu diferents «cièncialats»: un recull de les millors obres de reconeguts investigadors i divulgadors per gaudir d’un estiu refrescant. D’altra banda, a les vitrines, es van ressaltar 12 d’aquests autors per tal d’oferir a cop d’ull un ampli ventall d’atractius suggeriments.

BIBLIOTECA de VETERINÀRIA

Setmana Bio per l’alimentació ecològica
Exposició presencial i virtual
Del 5 al 31 de maig 2016
http://pagines.uab.cat/setmanabio2016

Coincidint amb la Setmana Bio per l’alimentació ecològica que organitza el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya del 20 al 29 de maig, la Biblioteca de Veterinària va muntar una exposició bibliogràfica amb documents, infografies i recursos sobre aquest tema.

Més info  a: http://pae.gencat.cat/ca/setmana-bio/

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

 
Quit: 25 anys fent recerca
Exposició presencial i virtual
Maig-juliol 2016
http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/25anysquit/

El Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (Quit) ha complert 25 anys, coincidint amb els també cinc lustres de la Biblioteca de Ciències Socials. Aquesta exposició conjunta, tan presencial com reflectida en una interessant pàgina web,  vol commemorar aquesta efemèride i mostrar les línies de recerca, la producció científica així com els seminaris, jornades i actes realitzats per el Quit.

L’exposició presencial va  posar a disposició dels usuaris una selecció dels documents editats en suport paper, així com una mostra de documents electrònics accessibles mitjançant codis QR. També vam poder veure un audiovisual que  ha comptat amb la gentilesa de Joan Miquel Verd i Pericàs, actual director del Centre des de l’any 2013 i de Fausto Miguélez Lobo, fundador i director en el període 1991-2013, on expliquen detalladament el passat, el present i el futur del Quit.

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Immigració i emigració en els mitjans
Exposició presencial
Juny 2016
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2016/06/07/immigracio-i-emigracio-en-els-mitjans/

Els mitjans de comunicació de masses creen consciència de la realitat a partir de la mediació simbòlica: els reportatges, les fotografies, les imatges de les notícies, els debats que sentim a la ràdio o a la televisió construeixen el coneixement social i polític i també influeixen en les opinions del públic.

Aquesta exposició mostra una part dels estudis que posen de manifest la imatge que sobre la immigració projecten els mitjans. Eines perquè l’estudiant i periodista pugui evitar els sorolls interculturals i fer un periodisme real, pluralista i representatiu de la diversitat. Podeu demanar el llistat de documents exposats a través del servei Pregunt@.

 La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca ha col·laborat també amb la cessió dels seus fons documentals al muntatge de la següent exposició, mentre que la pàgina web ha estat dissenyada per la Biblioteca d’Humanitats:

Comixxx: El despertar d’una generació censurada
Exposició presencial i virtual
Maig-juliol 2016
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2016/05/25/exposicio-comixxx-el-despertar-duna-generacio-censurada/
http://pagines.uab.cat/comixx/

Durant la transició democràtica, el Comix o còmic underground es convertiria en el testimoni extraoficial de la realitat social i de la joventut del moment. Els alumnes del màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la UAB van idear i comissariar  aquesta exposició, una aproximació a la historia d’aquells còmics que, durant els darrers anys del franquisme i la transició, es van distribuir al marge de les grans editorials per expressar i difondre les seves idees contràries al sistema. La mostra presencial la vam poder veure del 25 de maig al 21 de juliol a la Sala d’Exposicions  de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Joan Serra, moments de dansa
Exposició presencial  i virtual
Maig 2016
http://pagines.uab.cat/joanserra/

Exposició fotogràfica en homenatge a Joan Serra i Vilamitjana (1947-2013), coreògraf i antic professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal.

La mostra recull una petita part de la seva tasca pedagògica, en aquest cas realitzada a l’escola Teresa Altet de Rubí.

Homenatge a Montserrat  Roig i Maria Mercè Marçal
Exposició presencial
Juny-juliol 2016

Exposició bibliogràfica en homenatge a Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal, dues dones compromeses.

La mostra va ser un recull de les seves obres i fotografies, amb la intenció de manifestar l’evolució d’aquests dos símbols de la literatura catalana en un època d’activa lluita per la llibertat política, cultural i feminista.

Língua Portuguesa: Um Oceano de Culturas
Exposició presencial
Maig 2016
http://blogs.uab.cat/bhfilologia/2016/05/04/dia-de-la-llengua-portuguesa/

Per celebrar el Dia de la Llengua Portuguesa i de la Cultura a la Comunitat dels Països de Llengua Portuguesa (5 de maig), l’Instituto Camões de Barcelona en col·laboració amb la BH de la UAB va presentar una mostra d’obres de diferents autors d’expressió portuguesa: José Saramago, Mia Couto, Fernando Pessoa, José Craveirinha, Pepetela i Luandino Vieira, entre d’altres.

En homenatge a tots aquests autors, que amb la seva obra han contribuït a ampliar el projecte de la interculturalitat lusòfona, la BH va organitzar  alhora l’exposició «Língua Portuguesa: Um Oceano de Culturas».

Literatura i música occitana
Exposició presencial
Maig-agost 2016
http://blogs.uab.cat/bhfilologia/2016/06/09/literatura-i-musica/

Amb motiu de les 21^es Jornades Occitanes que organitza anualment l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB, la Biblioteca d’Humanitats va oferir una mostra bibliogràfica sobre «Literatura i música» a la Sala de Revistes.

A més, la Biblioteca d’Humanitats col·labora activament amb alumnes de diversos àmbits cedint llibres i espais per tal d’ajudar-los en el muntatge i difusió de diverses exposicions. En aquest quadrimestre destaquem la següent:

Pensaments, emocions, experiències, històries…
Exposició presencial
Maig-juny 2016
http://blogs.uab.cat/bheducacio/2016/05/27/pensaments-emocions-experiencies-histories-exposicio-a-la-biblioteca-dhumanitats

Els estudiants del grau d’Educació infantil van muntar aquesta exposició per a l’assignatura de Llenguatges audiovisuals i expressió artística. La mostra, inspirada en el fotollibre «Barcelona, blanc i negre, 1964» del fotògraf  Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998) va incloure diversos documents basats en fotografies que trobareu al catàleg de les biblioteques de la UAB.

IV Concurs de Fotografia Matemàtica
Exposició presencial i virtual
Juny 2016
http://jornades.uab.cat/uabfotomat/

A la planta baixa de la biblioteca vam poder gaudir de l’exposició de les fotografies guanyadores del  Concurs de Fotografia Matemàtica que cada any organitza el Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals. La BH va realitzar la pàgina web on podem veure un recull d’aquestes obres d’art.

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

Fa anys Joan Ramon Gómez-Escofet, actual director del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona, va decidir col·leccionar postals de biblioteques, tan de Catalunya com d’Espanya i del món en general. Des de fa una trentena d’anys les ha anat col·leccionant, tot i que mai d’una manera obsessiva. Les ha anat adquirint durant els seus viatges, per mitjà de portals de compra-venda a internet ⁴ i, sovint, en forma de regals d’amics i de companys de feina.

També al llarg d’aquest temps, ha anat localitzant moltes col·leccions de postals de biblioteques d’arreu del món. Molt sovint americanes⁵ . Destacable la col·lecció d’un col·lega seu neerlandès, Sjoer Koopma, que ha reunit més de 12.500 exemplars ⁶. Potser “desmoralitzat” per la grandària d’aquestes col·leccions va decidir adquirir únicament postals de biblioteques de Catalunya, arribant a col·leccionar-ne 165. Pot semblar una quantitat petita, però si es pensa en la magra història bibliotecària del nostre país, potser no sigui tan esquifida. Endemés, cal tenir en compte que, com a postals, gairebé sempre només es fotografien i es difonen aquells edificis i interiors que posseeixen un valor destacat.

La col·lecció en paper ha estat cedida a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual s’ha encarregat de catalogar-la i incloure-la en el Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la nostra Universitat i en el portal Memòria Digital de Catalunya (MDC).

El tractament tècnic

La col·lecció de postals de biblioteques és present al DDD des de l’any 2011. Comprèn actualment un total de 288 documents amb una distribució molt homogènia entre biblioteques catalanes i de la resta de l’Estat. Feia temps que pensàvem que era una col·lecció idònia per formar part de la Memòria Digital de Catalunya i l’any 2015, declarat com a Any de les Biblioteques i commemorant el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya, va ser el moment oportú per introduir la col·lecció, ja que a més ens donava l’oportunitat d’afegir-nos als diferents actes que s’estaven celebrant. A nivell tècnic sempre vam saber que el tractament d’una col·lecció com aquesta permetria aplicar la geolocalització, ja present a altres col·leccions del repositori com la del Centre Excursionista de Catalunya. Durant les primeres converses mantingudes amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i, en concret, amb Josep Sanmartí (tècnic d’aplicacions), ja vam començar a valorar la possibilitat que la nostra col·lecció pogués també incorporar un mapa de localitzacions. La inspiració definitiva va venir després de veure diversos productes que aplicaven el conegut then and now, tractament molt adequat per enriquir la nostra col·lecció, però, en una d’aquestes converses van aparèixer les paraules Google Street View, i amb elles, la viabilitat de l’adaptació del CONTENTdm, programari en què se sustenta el portal de la Memòria Digital de Catalunya, indispensable per portar a terme qualsevol innovació.

Tècnicament es va sospesar fer una visualització en pantalles separades, la qual cosa ens portava a una configuració molt simple, però amb un resultat visual no gaire bo. Per contra, la visualització integrada era tecnològicament complexa, requeria el domini de la tecnologia jQuery, però el resultat visual era més homogeni i per tant vam optar per aquest. L’API de la plataforma Street View ens va permetre configurar l’objecte visual des de l’Street View URL.

La informació recollida per ubicar, comprendre o saber quin havia estat el destí dels diferents espais era tan gran, que vam considerar llastimós no compartir-la i fer-la pública. El fet que l’usuari entengués perquè hi ha la captura d’una rambla o d’un descampat, quan a la part superior hi ha un edifici o la idea de difondre el patrimoni cultural del país, va donar lloc a la metadada de més informació. Amb aquest camp el què es pretén és senzillament donar pistes per conèixer més a fons els diferents espais. L’any d’inauguració de les biblioteques —sobretot les fundades per la Mancomunitat—, el seu destí, l’ús actual en el cas que hagi canviat, són algunes de les informacions que s’hi poden trobar. A més, hem afegit enllaços a pàgines que ofereixen informacions ampliades i detallades sobre el lloc representat. De forma més generalitzada, sempre que s’ha trobat una entrada directa hem enllaçat a la Viquipèdia; així com també ho hem fet a webs institucionals, com ara Universitats, Montserrat, o a alguna web particular que afegia informació pertinent i a un parell de documents, amb informació molt il·lustrativa. La recerca no ha estat fàcil: adreces inexistents, plans urbanístics que han capgirat els municipis, informació molt minsa en el propi document, etc. El treball de camp ha estat intens: trucades a biblioteques actuals, ajuntaments, institucions, amics i coneguts, i fins i tot visites presencials als llocs. Cal remarcar que hem quedat especialment satisfets d’aquells registres on gràcies a la plataforma Street View s’ha pogut accedir als interiors, com en el cas de l’Ateneu Barcelonès o el M onestir de Poblet; o als edificis encara existents, donant la sensació d’un petit viatge en el temps.

Tan bibliotecaris, historiadors, arquitectes com el públic en general, trobaran interessant i entretinguda aquesta col·lecció. La seva consulta ens mostra els diferents canvis urbanístics i evidencia, tanmateix, les polítiques respecte als edificis històrics que s’han dut a terme en el nostre país al llarg de tota una època. Nosaltres ho hem col·leccionat i treballat amb molta il·lusió, ara és el vostre torn per gaudir-ho.

Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – París, 1966) va ser escriptor, crític literari, llibreter, periodista i polític.

Es tracta d’un autor molt precoç. Amb només quinze anys va començar a col·laborar a La Mainada; després vindrien altres revistes, com La publicitat, Mirador, Revista de Catalunya, Serra d’Or, La nostra revista, Pont blau, entre d’altres. La seva precocitat es torna a fer palesa l’any 1923, en què publica la seva primera obra narrativa, El daltabaix, dins de la col·lecció popular La novel·la d’ara. Durant aquests anys, tradueix obres com El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, o La nimfa constant, de Margaret Kennedy i el 1931 publica la novel·la Vint anys, testimoni de la vida barcelonina de l’època, a l’editorial Proa.També va col·laborar com a crític literari a diverses publicacions. Va ser un agent molt actiu en els debats novel·lístics dels anys 30, destacant les insuficiències que trobava al món literari català i la necessitat de captació de públic a través de la creació de novel·les de tot tipus, que guanyessin lectors. La seva tasca crítica i divulgadora també el va derivar cap a la traducció d’autors estrangers (sobretot anglosaxons, com Oscar Wilde i Aldous Huxley, entre d’altres), en els quals cerca un esperit cosmopolita que troba a faltar en els autors del país. Com assagista i crític literari, Tasis va escriure Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La literatura catalana moderna (1937), obres amb les quals pretenia donar impuls al gènere de la novel·la a Catalunya.

A nivell polític, Tasis es va decantar clarament cap a Acció Catalana a partir de la Conferència Nacional Catalana de l’any 1922; la seva postura es va mantenir ferma durant la dictadura de Primo de Rivera, entre els anys 1923 i 1930. L’any 1937 va ser nomenat secretari general de la joventut d’Acció Catalana i durant la guerra civil va col·laborar amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. D’aquesta darrera funció se’n deriven tres obres que es van publicar durant la guerra: La revolució en els ajuntaments, La literatura catalana moderna (esmentada anteriorment) i Les pedres parlen. A més, durant la dècada dels trenta exerceix com a director general de Serveis Correccionals de la Generalitat, feina que ell mateix relatarà a Les presons dels altres, que no es publicaria fins l’any 1990.

Finalitzada la guerra, Tasis va haver de marxar cap a l’exili, a París, on va viure fins el 1948. Allà hi va viure l’ocupació nazi, i va poder escriure obres com Tot l’any. Dotze estampes barcelonines (1943), Històries de coneguts (1945) o L’étudiant et le sorcier. Légende catalane, escrita i publicada directament en francès l’any 1947.

Tasis va tornar a Catalunya l’any 1948 i va treballar com a impressor i llibreter. Va col·laborar en diverses revistes de Mèxic, França o l’Argentina, en les quals, a vegades, va utilitzar alguns pseudònims, com Blanquerna o Pere Bernat.

Sobre el temps passat a França, Tasis escriurà novel·les com Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962, Premi Catalònia de novel·la de Mèxic l’any 1953). Però en el conjunt de la seva obra de creació va destacar especialment la seva aportació a la novel·la policíaca, amb la trilogia formada per La Bíblia valenciana (1955) És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lelo (1960).

Com a autor teatral, Tasis va escriure Un home entre herois (1957) o Gulliver i els gegants (1952). Tampoc no va deixar mai la divulgació històrica, amb obres com Històries de coneguts (1945), La vida del rei en Pere III (1957), Joan I, el rei caçador i músic (1959) o Barcelona, imatge i història d’una ciutat (1961). La seva tasca com a crític literari també és força destacable, amb la seva Antologia de la poesia catalana, De Ramon Llull a Verdaguer (1949-1967), La novel·la catalana (1954), Un segle de poesia catalana i La Renaixença Catalana (1967).

Després de la seva jornada laboral a la botiga, Tasis demostrava contínuament la seva gran capacitat de treball com a escriptor i periodista. A més, sempre va mantenir la seva activitat política, treballant des de les files del catalanisme clandestí i mantenint-se com a enllaç amb el món de l’exili. Testimoni singular de la seva època, Tasis va ser un exemple de constància, de militància, d’implicació i de treball incansable.

El dia 9 de març de 2016 es va celebrar el I Seminari Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després a l’Institut d’Estudis Catalans, en el qual hi va participar la Biblioteca d’Humanitats, presentant públicament el Fons Rafael Tasis.

El Fons Rafael Tasis va ser cedit pels seus hereus a la Càtedra Jordi Arbonès de la Universitat Autònoma de Barcelona i es conserva a la Biblioteca d’Humanitats des del mes de juny de 2013. La documentació ha estat objecte de la seva ordenació, catalogació i classificació. Aquesta feina l’ha portada a terme el personal de la Biblioteca d’Humanitats, amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana, que durant aquests anys ha ofert als seus estudiants la possibilitat de fer les pràctiques de final de grau a la Biblioteca.

El Fons cobreix el període de 1930 a 1967, tot i que els hereus han recopilat informació apareguda a la premsa sobre Tasis fins l’any 2003 i l’han dipositat amb la resta de documentació. Consta d’uns 3000 documents, entre els quals trobem documentació professional i personal, i més concretament manuscrits i mecanoscrits d’obra pròpia, correspondència (1995 documents del fons són cartes), etc.

Podeu consultar-lo a la seva pàgina web: http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/tasis/

Ana Escañuela
Biblioteca d’Humanitats

Uns mesos abans, en un món pre-web, el Servei de Biblioteques va iniciar la publicació del Biblioteca Informacions que ara, amb la perspectiva d’aquests 25 anys, ens permet veure com les biblioteques de la UAB han anat canviant i actualitzant els seus serveis a mesura que aquell invent novell que va ser el World Wide Web i d’altres tecnologies han aportat nous instruments per facilitar la gestió i transmissió de la informació.

En l’editorial d’aquell primer número de maig de 1991 es presentaven els objectius del Biblioteca Informacions:

“La publicació periòdica del Servei de Biblioteques que us presentem pretén ésser un instrument per donar a conèixer les biblioteques de la UAB, els seus fons i els serveis que ofereixen.
L’automatització de les biblioteques, les novetats en el camp de la bibliografia o en el de la teledocumentació són temes que generen una informació que cal difondre a tota la comunitat universitària. Els recursos bibliogràfics i les prestacions concretes d’una biblioteca pot ser que no siguin prou coneguts pels usuaris potencials i, per tant, infrautilitzats. Biblioteca Informacions també pretén incloure notícies del camp de la bibliografia i de la documentació relacionades amb altres universitats o institucions científiques i culturals que puguin ser d’interès per als investigadors de la nostra universitat. A partir del pròxim número inclourà una secció de «Cartes a la Biblioteca» que reflecteixin l’estat d’opinió dels usuaris.”

Ja en aquell número 0 s’informava que “De mig any ençà, la UAB compta amb un sistema automatitzat per a les seves biblioteques. Aquest ha estat el primer pas per iniciar l’ambiciós projecte d’automatització de les biblioteques de la universitat que es pretén finalitzar l’any 1992.”

També en aquell exemplar s’informava d’un dels aleshores serveis més punters: “La teledocumentació és un sistema per mitjà del qual accedim de forma selectiva i a distància, des de terminals de dades, a la informació emmagatzemada en uns ordinadors anomenats «hosts». En aquests hosts, la informació s’organitza en bases de dades (bbdd)[…]”

A la contraportada hi trobem una altra notícia interessant: “El servei de biblioteques participa en un projecte del programa Comett-II de les comunitats europees”, i s’hi exposen algun detalls del projecte Telephassa, centrat en la realització d’una sèrie de seminaris sobre serveis d’informació innovadors i utilització de la informació, i que va representar el debut del Servei de Biblioteques en el món dels projectes europeus.

Biblioteca Informacions es pot llegir retrospectivament com una crònica de tots els avenços tecnològics i documentals incorporats a les nostres biblioteques en els darrers vint-i-cinc anys. Uns avenços que no haurien estat possibles sense el personal del Servei de Biblioteques que, més a més a de posar-los en pràctica, els ha anat explicant a la revista. També el professorat hi ha col·laborat número a número amb articles que vinculen la feina de les biblioteques a la seva activitat investigadora.

Ella mateixa ha sofert el canvi de l’edició en paper al format digital i l’actual blog, que permet una actualització més ràpida per difondre les novetats que puguin ser de més utilitat als usuaris de les nostres biblioteques.

Com seran les biblioteques de la UAB, d’aquí vint-i-cinc anys? El Biblioteca Informacions o allò en ho que esdevingui, degudament transformat per les tecnologies que estan per venir us ho podrà dir…

Biblioteca informacions-DDD

1 El projecte del World Wide Webs s’inicià el 1989 i sembla que la que va ser realment la primera pàgina web es va preparar el 1990 i no s’ha conservat. Vegeu la seva història a http://home.cern/topics/birth-web

Una de les fites principals assolides d’aquest fons digital ha estat la seva àmplia col·lecció de fons hemerogràfic especialitzat. Hi podem consultar els principals títols existents de les publicacions periòdiques de la primera meitat del segle XX en matèria de veterinària i produccions animals, com són “Revista Veterinaria de España” (1906-1936), i “Revista de Higiene y Sanidad Veterinaria” (1911-1936), dirigides per les personalitats mes significatives del moment: Pedro Farreras i Félix Gordón Ordàs, respectivament. Altres títols rellevants acompanyen aquest fons digital, entre els quals cal subratllar “El Naturalista” i “Zookeryx” (1876-1891) dirigides per Francesc Darder, o “La Avicultura Práctica” i “Mundo Avícola” (1896-1936) publicades per Salvador Castelló.

Aquesta col·lecció, acompanyada d’altres fons documentals com  arxius personals, monografies, articles de revista, congressos, imatges i manuscrits han enriquit substantivament el fons històric digital veterinari i han permès que comencin a presentar-se les primeres investigacions fruit de la seva consulta. Aquest és el cas dels darrers treballs de José Manuel Gutiérrez, veterinari i professor d’història dins el CEHIC, que li han permès guanyar per dos cops un prestigiós premi d’història de la medicina.

Per això hem volgut saber de primera mà que ha significat per aquest investigador del passat de la veterinària el fons històric veterinari recollit i organitzat durant els darrers anys a la UAB.

Segons el testimoni del darrer guanyador del Premi Uriach de Historia de la Medicina, la “logística” posada en funcionament des de la Biblioteca de Veterinària de la UAB ha estat  un element clau en l’elaboració del treball “Triquinas, cerdos y salud pública veterinaria: la inclusión del mundo microscópico en la base científica de la inspección càrnica (Barcelona, 1870s)”.

José Manuel, professor associat, combina la seva tasca docent a la UAB amb un altre treball a temps complet fora de la Universitat. En aquestes circumstàncies, ens explica, resulta cabdal treure el màxim rendiment a les hores que destina a la recerca. No en va, senyala, qualsevol aproximació històrica realitzada de manera rigorosa exigeix moltes hores de dedicació. I, així ha estat també amb el treball que acaba de guanyar el premi mes prestigiós –i d’àmbit internacional- que es concedeix sobre història de les ciències de la salut en llengua castellana.

José Manuel, ens relata en el seu article la gènesi dels primers programes específics de salut pública adreçats a millorar la seguretat alimentària. Concretament se situa en un escenari d’alarma social originada pels primers casos de triquinosi detectats a Espanya. En aquesta investigació es descriuen els esdeveniments relacionats amb els primers diagnòstics de triquinosi en porcs i humans, explicant-los en el context científic, social i polític del moment. El resultat final és una espècie de novel·la històrica curta, però sense abandonar els estàndards més rigorosos que exigeixen les corrents historiogràfiques més modernes. El treball complet es pot consultar a la web de la revista Medicina & Historia i al repositori DDD de la UAB.

Quan li preguntem quins han estat els principals avantatges i inconvenients d’un investigador que s’enfronta a l’estudi històric de la veterinària, ens contesta sense dubtar que la principal dificultat radica en la poca tradició històrica que ha existit en aquest àmbit. No obstant, ràpidament puntualitza que la situació ha començat a canviar en els darrers anys. Per exemple, s’han creat nombroses associacions d’història de la veterinària. Ell mateix es membre de l’Associació Catalana d’Història de la Veterinària. En el cas concret d’aquesta entitat, subratlla que la tasca realitzada des de fa dues dècades ha estat capital. Per exemple s’han digitalitzat col·leccions senceres de revistes, instrument bàsic per a la recerca. També ha estat el motor d’un projecte que ha permès recuperar un important patrimoni bibliogràfic històric-veterinari. A més, tota aquesta documentació és d’accés lliure al DDD, repositori de la UAB.

 “La digitalització de documents històrics veterinaris i el seu fàcil accés han estat dues peces clau en el desenvolupament de les meves investigacions”

En aquest sentit, també ha volgut agrair les fonts de finançament del projecte digital. Les despeses, assenyala, s’han cobert amb el suport econòmic realitzat pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Així mateix, afegeix, hi ha hagut un entusiasta capital humà que ha treballat de manera conjunta per fer realitat un projecte ambiciós des dels seus plantejaments inicials: cerca activa de finançament, incorporació de continguts històrics en el pla d’estudis de la Facultat de Veterinària de la UAB; gestió del projecte de recuperació del patrimoni històric-veterinari des de la Direcció de la Biblioteca de la Facultat de Veterinària a la UAB, que ha suposat implicar en aquesta tasca a la plantilla de bibliotecaris, tècnics informàtics, Direcció del Servei de Biblioteques de la UAB … En fi, que ha estat una obra col·lectiva en la qual, com en tantes altres coses, cal reconèixer sempre la participació de tots, i que ha determinat, en si mateixa, l’èxit d’un projecte que no para d’enriquir-se amb noves aportacions.

Per a en José Manuel, les futures generacions ho tindran més fàcil. I, conclou: “Perquè et facis una idea, la investigació premiada em va portar quasi un any de treball. Un temps que s’hagués perllongat bastant més si no hagués estat perquè accedia directament a moltes fonts primàries des de la meva taula de treball. Recordo que fa anys (no molts), em calia fer un llarg pelegrinatge per biblioteques i hemeroteques. Ara també, però en menor mesura”.

D’altra banda tot aquest coneixement generat des de la recerca patrimonial es transmet cap a la societat en l’acció que anomenem “transferència”. D’aquí la importància cada cop més present de la mesura de l’impacte de la recerca, i per tant de la vinculació amb la societat, ja sigui en el sector públic com en el sector privat. Una mesura que va més enllà dels índexs de les publicacions i que comença a tenir en compte l’ús real que fa la societat d’aquell coneixement que generem.

La Comunitat de Recerca Estratègica (CORE) en Patrimoni Cultural de la UAB i la seva Esfera és una xarxa intel·ligent que va en aquesta direcció. La iniciativa neix de la necessitat de la coordinació dels Grups i Centres de Recerca amb els serveis científic i tècnics, les grans infraestructures de recerca i les oficines de gestió universitària per assolir un major grau d’eficiència en aquest objectiu de millorar la recerca i la transferència. Això s’assoleix a través d’un major grau de visibilització dels grups i dels seus projectes, així com de la racionalització dels recursos disponibles. La xarxa pretén impulsar les accions de transferència, millorar els aspectes vinculats amb el finançament i detectar i afavorir les sinèrgies entre els diferents membres. Òbviament tot aquest procés no es pot fer sense la participació de la resta d’actors del que s’anomena la quàdruple hèlix (Recerca+Administració+Empreses+Usuaris), i per tant la CORE funciona com un clúster territorial de tots aquests actors focalitzat principalment en l’àmbit de la investigació.

Desprès de més de dos anys en funcionament creiem que podem valorar molt satisfactòriament el funcionament de la xarxa, tenint en compte que a la UAB no existia cap iniciativa que vinculés aquets quatre mons dins l’àmbit de la Cultura. La capacitat de flexibilitat de l’estructura i el recolzament per part del govern universitari, ha ajudat a començar a recollir els primers fruits en forma d’una major qualitat i quantitat dels projectes de R+D dins l’àmbit del Patrimoni Cultural a la UAB.

En aquest sentit cal destacar el paper de la Biblioteca d’Humanitats, que ja des de fa anys treballa per esdevenir un “hub” pel que fa a les accions d’impacte i visibilitat de la recerca. La biblioteca participa en diferents projectes col·laborant amb diversos membres de la CORE i oferint la seva expertesa i infraestructura. En els darrers anys han augmentat les col·leccions en el DDD de patrimoni digitalitzat, i s’ha fet un gran esforç en apropar tot aquest coneixement a la societat col·laborant amb grups que podrien semblar tant distants com el Grup de Recerca MUSC (Les músiques en les societats contemporànies) del Departament d’Història de l’Art i Musicologia i el Centre de Visió per Computador. Si teniu l’oportunitat d’apropar-vos al Living Lab de la Biblioteca de Volpelleres a Sant Cugat, podreu veure un prototip a través d’una gran pantalla tàctil d’accés a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

Altres exemples són la creació i manteniment de la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic també sota la direcció del Departament d’Història de l’Art i Musicologia i col·laborant amb museus i biblioteques d’arreu de l’estat. L’inventari i publicació de diversos fons personals de personatges del món cultural i acadèmic català a través dels contactes i bona disposició dels membres de diverses càtedres de les Facultats de Filosofia i Lletres i de Traducció i d’Interpretació. La col·laboració en la creació i manteniment de l’Inventari de Fons Musicals de Catalunya en la seva versió digital. Així com el suport en la visibilitat de la producció científica de grups de recerca a través del DDD i de pàgines fetes a petició dels propis grups amb objectius diversos, entre els quals exposicions i congressos.

La Biblioteca d’Humanitats és un clar exemple de la importància de treball en xarxa i un cas d’èxit d’aquesta voluntat de transferència del coneixement cap a la societat.

Web CORE Patrimoni: http://www.uab.cat/core-patrimoni/

Oriol Vicente
coordinador de CORE en Patrimoni Cultural

La Carmen s’ha jubilat. Sembla que va ser ahir quan va arribar a la UAB el febrer de 1978 a la Biblioteca de la Facultat de Dret i des d’aquell moment fins a la seva jubilació hi ha estat vinculada. Primer directament com a cap de la Biblioteca de Dret i des de l’any 1988, en que es va crear la Biblioteca de Ciències Socials (que fusionava les antigues biblioteques de la Facultat de Dret i la de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials), com a gestora de la Col·lecció.

Han estat més de 35 anys on l’evolució de les biblioteques ha estat imparable. Des del catàleg en paper fins a la Biblioteca Digital la contribució de la Carmen ha estat excepcional. No només a la Biblioteca de Ciències Socials sinó a tot el Servei de Biblioteques: com a coordinadora transversal de Gestió de la Col·lecció, a la pròpia Facultat de Dret com a membre de la Junta de Facultat i a la pròpia UAB com a representant sindical.

Tots aquests anys la Biblioteca, els seus companys i tots els usuaris s’han beneficiat de la seva energia, la seva empenta i la seva manera directa de plantejar els temes. Recordats són els seus SB21, els seus informes…Tants anys ens han permès viure moments de molta, molta feina però també de lleure i amistat: sants, aniversaris, naixements, Nadals… Tot era celebrat i degudament reportat.

Per això, quan la Carmen ens va fer saber que es jubilava una mica abans del que ella tenia previst, tots vàrem tenir molt clar que ho havíem de celebrar com tants altres moments. Però aquesta vegada “a lo grande”. Ella s’ho mereixia. I la festa va ser gran, tant pel nombre d’assistents com pel “sarao” que es va muntar: una festa carregada de records, rialles, emocions i molt de beure i menjar (i una cançó amb la lletra adaptada), on no van faltar familiars, amics i companys.

Carmen, sabem que la teva empenta i energia està present per tirar endavant tot allò que faci falta i, com no, acompanyada en tot moment per la teva gran família, els teus amics i els teus companys que et necessitem i t’estimem.

Companys de la Biblioteca Ciències Socials

Com  a institució acadèmica, cal aportar solucions per complir amb aquest requisit, dirigides principalmenet als grups i centres de recerca. En algunes universitats la gestió de la producció científica i el dipòsit en obert s’han integrat en un únic sistema. No és el nostre cas, de moment. Atès que actualment  no és possible una integració completa amb el sistema de gestió de la producció científica de la UAB, vam decidir desenvolupar una pàgina dedicada a l’accés obert  (http://www.uab.cat/open-access/) que, de forma simple i gràfica, expliqui  com procedir i què s’està publicant en AO a la universitat.

No partíem de zero sinó que anteriorment ja s’havien fet molts pasos per promocionar l’AO. Per això  es va optar per refer els continguts i donar un impuls  orientat a l’àmbit de la recerca, centrant-nos en els següents propòsits:

Simplificar, sumar i posicionar

Les Biblioteques no són els únics protagonistes de l’AO: l’Àrea de Recerca, sobretot, però també  el Servei de Publicacions, l’Escola de Doctorat  i l’Oficina de Projectes Internacionals (OPIR), d’alguna forma o altra també hi estan implicades. Calia poder donar un únic punt de referència a tota la comunitat universitària, dins i fora de la institució. Resultat d’aquest plantejament, la web està allotjada on creiem que era més desitjable, a Recerca. Hi estan representats els diferents àmbits implicats i vol ser el punt de referència sobre l’AO a la UAB (landing page). L’adreça  respon a aquest propòsit: www.uab.cat/open-access/,  fàcil tamt de recordar com de trobar a  la xarxa. Aquesta solució també ens permet sumar les consultes, fins ara disperses en diferents espais, en favor de la web institucional, a la vegada que afavoreix el posicionament de la universitat a la Xarxa.

Integrar

Derivat de l’anterior, calia integrar la pluralitat d’informacions sobre Accés Obert disperses en diferents llocs: compliment de mandats, procediment, llicències, contactes, etc. en benefici dels usuaris, especialment investigadors. Es va posar especial atenció en l’explicació del procediment per tal d’enviar documents al repositori, explicant amb imatges les opcions disponibles.

Fer més visible l’activitat del repositori institucional

Mostrar clarament que l’eina institucional per a l’AO és el DDD, fent visible no només el com sinò el què i el quant. Es va apostar per representar gràficament l’activitat del DDD dia a dia, incorporant les dades de consulta en una aplicació que les situa geogràficament. A  més, la mateixa eina  serveix per explicar l’evolució històrica de les consultes i descàrregues del repositori. A la vegada, la presentació selectiva dels articles enviats al DDD permet fer-se una idea de la recerca difosa en obert.

Promocionar els continguts (serveis.uab.cat/ddd/content/promo)

Com a complement, es va considerar que calia portar els continguts al seu origen, a les webs dels grups de recerca. A tal efecte s’ha preparat un kit per tal de  facilitar l’inclusió del continguts de les col·leccions en format html. Cada col·lecció del DDD té assignat un fragment de codi html (www.uab.cat/web/investigar/open-access-uab/difusio-i-formacio-1345691513709.html#codi), el que facilita la seva cerca.

El conjunt és adaptable en tamany i aspecte.

Finalment, aquesta web s’hauria d’entendre com un pas endavant cap a una millor acceptació de l’Accés Obert en el nostre entorn acadèmic i la promoció d’un actiu, el DDD, que de forma reiterada està en posicions capdavanteres en els rànquings internacionals, qüestió que no hauria de passar desapercebuda a la universitat, la primera interessada a tenir un bon aparador  internacaional de la recerca.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Dones remarcables – Dones de ciència
Febrer-març 2016
http://ddd.uab.cat/record/147269?ln=ca

Des de l’11 de febrer (Dia internacional de les dones i nenes en la ciència) fins al 8 de març (Dia internacional de la dona) la BCT va acollir  aquesta exposició, tot un homenatge a la contribució de les dones a la ciència. A les vitrines de la Biblioteca es van mostrar i descriure els assoliments realitzats per 16 científiques de reconegut prestigi, seleccionades entre les 43 dones de disciplines variades retratades en el joc de cartes Women in Science, creat pels canadencs Anouk Charles i Benoît Fries. Sense dubte, tot un referent per a les noves generacions de noies interessades per les STEM.

Del quanta a l’ordinador quàntic
Març-abril 2016
http://ddd.uab.cat/record/148520?ln=ca

Organitzada per la Biblioteca de Ciència i Tecnologia juntament amb el Grup d’Informació Quàntica (GIQ) de la UAB, l’exposició presenta esquemàticament l’evolució de la mecànica quàntica, des dels seus orígens als inicis del segle XX fins a l’actualitat. També ens mostra l’impacte que aquests descobriments han tingut tant en la concepció del món com a la nostra vida quotidiana, així com el que tindran en un futur proper.

La mostra es va ampliar al hall de la biblioteca amb una selecció d’obres divulgatives que expliquen la física quàntica de forma entenedora. Podeu consultar la llista al catàleg clicant sobre l’enllaç.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

30 anys d’Espanya a la Unió Europea
Exposició presencial i virtual
Gener-febrer 2016
http://ddd.uab.cat/record/145994?ln=ca

Amb motiu del 30è aniversari de l’ingrés d’Espanya a la Unió Europea (UE), la Biblioteca de Ciències Socials i el Centre de Documentació Europea (CDE) van publicar una pàgina web que recull una extensa bibliografia i una tria de recursos sobre Espanya en les institucions comunitàries.

També vam gaudir d’una exposició presencial a la planta 0 d’aquesta biblioteca, que va mostrar una al·legoria artística sobre el projecte europeu, una selecció bibliogràfica i una presentació en power point.

A 50 anys de «la Caputxinada»
Exposició virtual i presencial
Març-abril 2016
http://ddd.uab.cat/record/147693?ln=ca

Una exposició de base bibliogràfica feta per commemorar la lluita del moviment universitari contra la dictadura franquista. La mostra va aplegar documents procedents del CRAI  Biblioteca Pavelló de la República (Universitat  de Barcelona), del Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), de la Biblioteca de la Comunicació i Hemeroteca General, i altres documents del Servei de Biblioteques de la UAB.

Un fons sonor va acompanyar la projecció d’un audiovisual que recitava el poema de Salvador Espriu «Inici de càntic en el temple», del 1965, i que va ser vinculat als fets de «la Caputxinada».

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Fons bibliogràfic E. Daniel Jones
Exposició presencial
Febrer 2016
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2016/01/25/inauguracio-de-lexposicio-del-fons-bibliografic-daniel-jones/

Inaugurada l’1 de febrer en un acte públic celebrat a la planta baixa de la BCHG, aquesta exposició és una mostra del llegat de la família de Daniel Jones (1950-2007), estudiant i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB durant cinc lustres.

El fons complet inclou 5.400 llibres i títols de revistes procedents de la col·lecció personal de Daniel Jones, els quals enriqueixen els documents de finals del segle XIX i principis del XX d’aquesta biblioteca.

Espionatge: el poder de la informació
Exposició presencial
Març-abril 2016
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2016/03/02/espionatge-el-poder-de-la-informacio/

Reportatges d’investigació, llibres de caire històric, novel·les i pel·lícules d’aquest gènere conformen aquesta exposició que té com a objectiu mostrar que l’espionatge no només té a veure amb la «guerra freda» entre grans potències… sinó que els espies els trobem en el passat i en el present i actuen en tots els àmbits de la vida: polític, militar, industrial, científic i fins i tot social. Podeu demanar el llistat de documents exposats a través del servei Pregunt@.

The New Yorker : l’art de la portada
Exposició presencial
Abril–maig 2016
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2016/04/20/exposicio-the-new-yorker-lart-de-la-portada/

La revista novaiorquesa  The New Yorker compleix 90 anys i ja fa 25 que la tenim al Servei de Biblioteques. L’exposició que ha preparat la BCHG s’afegeix a aquesta celebració amb la presentació d’una cinquantena de portades de l’emblemàtica publicació. Tota una galeria d’art on, durant un segle, diferents artistes han utilitzat el seu enginy per criticar, parodiar, denunciar o simplement reflectir la vida de la ciutat. Una oportunitat al vostre abast per gaudir del color i el missatge d’aquestes divertides i caricaturesques portades.  Podeu demanar la llista dels números exposats a través del servei Pregunt@.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Col·lecció Manuel Romero-Fiol
Exposició presencial
Febrer -març 2016
http://blogs.uab.cat/bhmusica/2016/02/10/presentacio-de-la-col%C2%B7leccio-de-musica-romero-fiol/

El 22 de febrer d’enguany es va fer l’acte de presentació del llegat de llibres de música de Manuel Romero-Fiol a la Biblioteca d’Humanitats. El fons reuneix bàsicament monografies i manuals de referència sobre repertoris de música clàssica dels segles XIX i XX, amb interès especial en gèneres com l’òpera, el ballet i el teatre musical americà, fins a un total de 883 obres que podeu consultar mitjançant el catàleg del Servei de Biblioteques.

Fons personal de Rafael Tasis
Exposició presencial
Març-abril 2016
http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/tasis/

El fons Rafael Tasis aplega un total de 2.896 documents que cobreixen el període de 1918 a 1966, any de la mort de l’escriptor i crític literari. Va ser cedit pels seus hereus a la Càtedra Jordi Arbonès de la UAB i es conserva a la Biblioteca d’Humanitats des del mes de juny de 2013.

El proppassat mes de març es va muntar aquesta exposició com a colofó de l’ordenació, catalogació i classificació de tot aquest material. Una vitrina es va dedicar a l’obra  de l’autor i a estudis fets sobre ell, mentre que en una altra es va fer una selecció de documents del seu fons personal.

50 anys de la publicació de «El quadern gris» de Josep Pla
Exposició presencial
Abril 2016
http://blogs.uab.cat/bhfilologia/2016/04/06/el-quadern-gris-i-josep-pla-exposicio-a-la-biblioteca/

Amb motiu dels 50 anys de la publicació de l’obra El quadern gris de Josep Pla, la Biblioteca d’Humanitats va muntar una exposició de diferents edicions d’aquest llibre, així com altres obres escrites per aquest autor i diversos estudis sobre ell.

William Shakespeare, 400 aniversari
Exposició presencial i virtual
Abril – maig  2016
http://pagines.uab.cat/shakespeare/

Amb la col·laboració del Departament de Filologia Anglesa i Germanística, la Biblioteca d’Humanitats  ha muntat aquesta exposició bibliogràfica per commemorar el 400 aniversari de la mort  de William Shakespeare.

La mostra presencial recull les seves principals obres teatrals, en versió original i en diverses edicions traduïdes. A la pàgina web podreu trobar una aproximació a la figura i obra del gran poeta i dramaturg, així com una selecció dels recursos existents al catàleg.

A més, la Biblioteca d’Humanitats col·labora activament amb alumnes de diversos àmbits cedint llibres i espais per tal d’ajudar-los en el muntatge i difusió de diverses exposicions. En aquest quadrimestre destaquem la següent:

Consexuando. Voyeurismo interdisciplinar (con)sentido
Exposició presencial
Març 2016
http://blogs.uab.cat/bhantropologia/2016/03/02/consexuando-exposicio-a-la-biblioteca/

Una reflexió sobre els aspectes de la sexualitat des de diferents àmbits com el social, el biològic i el psicològic. Realitzada pel grup PILA (alumnes de Grau d’Antropologia de la UAB).

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

Els llibres que ofereixen en el seu catàleg corresponen al seu fons amb títols que abarquen des de publicacions de recerca fins llibres de text o de congressos de les seves especialitats.

Els seus canals de distribució són variats, tant per la via d’agregadors, com a través de la seva plataforma d’accés.

Disposen de diferents possibilitats de compra:

a) Fons d’arxiu: titols editats entre 2002-2013 (220 títols)
b) Fons corrent: titols editats del 2014 fins l’actualtiat
c) Fons temàtics: títols que satisfan els investigadors de ciències animals i veterinàries, aliments i salut, socials, i botànica i medi ambient.

Les caractèristiques d’accés al fons de Wageningen es força atractiu ja que permet l’accés perpetu per part de la institució un cop efectuada la compra, compatibilitat amb varis usuaris simultàniament, documents en pdf per captíols, estadístiques d’ús.

Aquests editors permeten oferir continguts en accés obert, tant per articles de revista, com per capítols de llibres, amb llicències creative commons.

Per altra banda, han desenvolupat una eina electrònica per gestionar la publicació de ponències de congressos: OASES (Online Academic Submission and Evaluation System) , que esta oberta als congressos mes rellevants de les seves especialitats.

L’editorial que presentem esta estretament relacionada amb la prestigiosa Life Science University de Wageningen (Holanda), i la seva xarxa d’institucions i centres de recerca vinculats.
Podeu consultar l’oferta dels ebooks disponibles en els seves diferents ofertes cronològiques o temàtiques.

La Biblioteca de Veterinària UAB, amb la participació del Servei de Biblioteques UAB,i del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, ha adquirit les col·leccions d’aquesta editorial, i te la intenció d’incrementar-les amb les futures novetats que vagin sortint, donada la qualitat reconeguda dels títols ofertats.

L’accés s’ofereix a través del rang d’ips de la xarxa UAB i es poden consultar des de casa mitjançant el sistema ARE d’autenticació. Els titols estan introduits al catàleg de les biblioteques UAB.