Les dades estan estructurades en quatre apartats:

1. Número total de documents de recerca dipositats al DDD, que a hores d’ara és de 72.356 documents. Entenem per documents de recerca els articles, llibres i capítols de llibres, jornades i congressos i la resta de tipologies incloses dins la col·lecció “Documents de recerca” del DDD, que són: estudis, patents, prepublicacions, working papers i els treballs realitzats per estudiants de la UAB, des de tesis doctorals fins a treballs de final de grau i màster.
En un segon nivell d’aquest apartat es mostra el percentatge per tipologia de document i per nivell científic (en aquest cas només per la categoria Articles). Aquestes dades demostren que la tipologia més representada són els articles (73%) i d’aquests la gran majoria són de recerca (77,5%).

2. Evolució del número d’articles recollits a EIN@ disponibles en accés obert. Actualment són un total de 9058. En una primera taula podem veure l’evolució des del 2012 i com el percentatge d’aquests documents disponibles a través del DDD creix de forma moderada, passant d’un 21% l’any 2012 a un 25% el 2016.

En el gràfic següent es pot veure la representació per àmbit temàtic. És el camp de les Enginyeries el que té una proporció de documents en obert i recollits a EIN@ més elevada que la resta de disciplines.

Una altra dada que ofereix el termòmetre és el número de documents d’investigadors de la UAB en revistes d’accés obert presents a la base de dades Web of Science; actualment són més de 5000 articles.
3. Número de revistes científiques de la UAB que publiquen en obert. Són un total de 77 títols, totes elles dipositades al DDD.
4. Grups i centres de recerca que disposen d’un espai propi al DDD. Actualment hi ha 54 centres amb més de 6000 publicacions en obert. Tant pel que fa a número de grups com número de documents, l’àrea de coneixement amb més representació és la de Ciències socials i jurídiques.

L’actualització de totes aquestes dades es realitzarà anualment.
Recordeu que al web Open access UAB http://www.uab.cat/open-access/ trobareu tota la informació relacionada amb l’accés obert.

Núria Contreras
Biblioteca de Ciències Socials

A banda de la pàgina inicial http://www.uab.cat/biblioteques/ la informació s’estructura en 4 pestanyes de navegació:

Que oferim: http://www.uab.cat/web/que-oferim-1345703209413.html on es poden trobar tots els serveis que oferim tan presencial com virtuals

Els nostres fons: http://www.uab.cat/web/que-oferim-1345703209413.html on es poden trobar tots els recursos i les eines de cerca necessaris per la tasques docents i investigadores. S’ha volgut donar especial importància als nostres materials singulars : fons personals i institucionals, col·leccions especials, etc

Estudia i Investiga: http://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga-1345703209422.html és un apartat molt novedós on s’ha volgut recollir els recursos de que disposem en funció de si s’està estudiant o s’està investigant. D’aquesta manera volem facilitar la cerca d’informació als nostres usuaris

Coneix les biblioteques: http://www.uab.cat/web/coneix-les-biblioteques/biblioteques-1345704371792.html on és pot trobar informació sobre les diferents biblioteques de la UAB, les seves publicacions, el seu sistema de qualitat, etc

Aquest nou web vol potenciar també l’ús de les xarxes socials:

• Twitter : Disposem d’un general de tot el Servei de Biblioteques https://twitter.com/bibliotequesUAB i també cada biblioteca té el seu propi

• Facebook: https://www.facebook.com/bibliotequesUAB/

• Instagram: https://www.instagram.com/biblioteques_uab/

• Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCe6S0lv1IdvtDx8gg7t4dhg i el contacte amb les diferents biblioteques a través del Pregunta http://www.bib.uab.cat/pregunta/pregunta.php i el Whatsapp.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Biofarra 2017
Exposició presencial i virtual
Maig 2017
Més >

Organitzada pels estudiants vinculats als set graus que ofereix la Facultat de Biociències, la 3ª edició de la Biofarra va ser objecte d’una exposició a la BCT coincidint amb el 10è aniversari de la creació d’aquesta Facultat. El món de Harry Potter va ser el fil conductor d’aquest mític muntatge, on vam poder conèixer set personatges del món de la ciència que van marcar un abans i un després en els seus respectius àmbits d’investigació.

Empesca’t la ciència
Exposició presencial
Juny – juliol 2017
Més >

Campanya estiuenca de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia per fomentar el préstec i la lectura del fons sobre divulgació científica.

Consulteu aquesta interessant bibliografia que teniu sempre a la vostra disposició.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

Giovanni Sartori (1924-2017) in Memoriam
Exposició presencial i virtual
Maig – juliol 2017
Més >

Amb motiu de la mort recent del politòleg italià Giovanni Sartori, la Biblioteca de Ciències Socials va presentar una exposició bibliogràfica i una pàgina web que recull una mostra de la seva obra, dels recursos bibliogràfics disponibles per als usuaris de la UAB i una tria d’alguns documents sobre Sartori que es poden trobar a internet.

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

La memòria dels periodistes
Exposició presencial
Maig – juny 2017
Més >

Una selecció d’obres de caràcter autobiogràfic escrites per reporters i autors que han tingut una destacada labor periodística. Històries i reflexions sobre vides plenes de peripècies, testimonis d’èpoques convulses: guerres, exilis, transicions… Les memòries escrites per periodistes es un llegat per a les generacions més joves de gran valor històric.

Podeu demanar la llista dels documents exposats a través del servei Pregunt@.

Exposició «25 anys de Barcelona’92»
Exposició presencial
Juliol – setembre 2017
Més >

El Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport (CEO-UAB) i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General es van sumar a la celebració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona, amb una exposició bibliogràfica a les vitrines de la planta baixa de l’edifici.

A més de l’èxit organitzatiu i de les fites esportives aconseguides, els Jocs del 92 van esdevenir un dels elements catalitzadors clau en el projecte urbanístic i de desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona. També van tenir un impacte important a la UAB amb la construcció de la Vila Universitària i de l’Hospital Clínic Veterinari i la creació del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport.

Podeu demanar la llista d’obres exposades a través del servei Pregunt@.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Ferdinand de Saussure: 100 anys del Cours de Linguistique générale
Exposició presencial
Maig 2017
Més >

La Biblioteca d’Humanitats amb el Centre de Lingüística Teòrica de la UAB (CLT) van muntar una exposició bibliogràfica juntament amb la presentació d’una guia de lectura per commemorar el centenari de la publicació del Cours de Linguistique Générale de Ferdinand de Saussure.

Educació física, jocs i esports
Exposició presencial
Maig 2017
Més >

Mostra bibliogràfica dedicada a l’Educació. L’exposició pretén explicar la distribució del fons sobre educació física, jocs i esports que ofereix la Biblioteca d’Humanitats: localització, classificació i contingut. El recull de llibres vol ser una guia de les diverses temàtiques relatives a l’educació, i com cada branca ha estat classificada per facilitar l’accés de l’usuari.

Homenatge a l’escriptor Carlos Casares
Exposició presencial
Maig – juny 2017

Exposició realitzada per la BH juntament amb el Lectorat de Gallec de la UAB amb motiu de la celebració del Dia das Letras Galegas 2017, enguany en homenatge a l’escriptor Carlos Casares.

A la descoberta del Kurdistan (nord d’Iraq): arqueologia a l’alta Mesopotamia i Piemont del Zagros
Exposició presencial
Juny – setembre 2017
Més >

Exposició elaborada per la BH juntament amb el Grup de recerca GRAMPO del Departament de Prehistòria de la UAB. Amb motiu de l’exposició es va editar una guia de lectura sobre el Kurdistan que podeu consultar al DDD.

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

Especialista en teatre català modern i contemporani. Crític teatral en el Quadern del diari El País i en el setmanari El temps.

Pertany al Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB) ) i també al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB). És membre de les comissions Científica i Executiva del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes, impulsat per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Quin llibre s’està llegint ara mateix? Per plaer.
M’estic llegint Arxipèlag Gulag, que és un llibre sobre els camps de concentració del règim soviètic. És un llibre bastant antic, però que jo no havia tingut l’oportunitat de llegir. Són tres volums, i he començat a llegir justament el primer volum. És una autèntica denúncia d’aquests camps de concentració anomenats gulag, on confinaven els dissidents del règim soviètic.

De quin autor?
És un nom rus difícil de pronunciar, per això, no he gosat dir-lo.

És de llegir diversos llibres a la vegada?
Sí, tinc un desplegament de llibres al meu estudi i en tinc potser quatre o cinc de començats. Quan tinc temps, que és difícil de tenir, intento anar-los enllestint amb un cert ordre i concert, però no és fàcil, perquè en el món contemporani estem molt atabalats per moltes coses. De vegades, agafar un llibre i concentrar-se durant una bona estona és complicat. Però, sí, intento llegir de manera sistemàtica.

Quan pot tardar a llegir un llibre?
Depèn del llibre. Si és una obra de teatre, amb un parell d’hores la pots llegir. En llegeixo molt sovint per raons professionals. Faig crítica de teatre. Però un llibre molt gruixut… pots estar dies sencers, i tardes senceres per llegir-lo, fins i tot mesos i anys! El quadern de gris de Josep Pla és un llibre que vaig enllestir en dos anys, perquè necessitava degustar-lo i anar-lo llegint a poc a poc i sense presses, perquè és la manera d’assaborir-lo i de poder anar sedimentant el que deia en Josep Pla. El quadern gris… un llibre extraordinari, d’altra banda.

Quines crítiques ha fet últimament?
Jo em dedico a la crítica teatral i, darrerament, he fet llibres, els textos que surten publicats, les novetats que surten publicades a les editorials. Faig crítica de llibres de teatre i també faig crítica teatral d’espectacles, però, sobretot, de llibres de teatre.

Llegeix més obres de teatre que no pas visionats d’espectacles teatrals?
No, ara al revés, perquè per fortuna tinc una secció a la revista El temps, de crítica teatral d’espectacles, i cada setmana he de fer una crítica d’un espectacle que estigui en cartellera.

De què gaudeix més?
De les dues coses. És molt diferent enfrontar-se amb un text que enfrontar-se amb una representació. A la representació, ja t’ho donen tot fet, et donen una lectura, una interpretació que tu has de descodificar. En canvi, en una lectura d’un text et pots imaginar l’espai, el temps, els personatges… com si fossis el director de l’espectacle.

Quina tendència està agafant el teatre, en aquests temps?
És difícil de resumir en un minut. Segurament un tipus de teatre cada vegada més interdisciplinari amb molta participació d’elements tecnològics, molt menys realista en segons quins aspectes i també un tipus d’espectacle amb molta accentuació del tema de la representació teatral. Aquests factors de la representació teatral hi són molt evidents.

Li agrada aquesta deriva o és més clàssic?
M’interessen totes dues vessants, tot i que un bon text realista amb un text clàssic més convencional també és tremendament interessant, perquè són textos que ofereixen un missatge ideològic problablement més clar i més trencador.

Estaríem, llavors, d’acord amb Vicenç Foix, que deia «m’exalta el nou i m’enamora el vell»?
Sí, és una bona manera de dir-ho, sí.

La seva biblioteca personal com és?
És una biblioteca que cada vegada té més problemes d’espai, tot i que tinc la sort i la fortuna de tenir mitja casa per a mi i, per tant, la meva biblioteca és molt extensa. Té milers d’exemplars, i vaig atresorant cada vegada més llibres, potser no per llegir-los ara, sinó quan pugui. Penso que sempre em quedarà la jubilació per a poder llegir. És una biblioteca que està constituïda sobretot per obres de creació teatral, assaig teatral, història… hi ha molt d’història, i obres de creació de poesia, novel·la… una mica de tot, però m’interessen aquests temes. Tinc un especial interès a tenir una biblioteca personal, encara que els moments d’avui, els temps contemporanis vagin en contra, perquè la questió de l’espai és fonamental.

Obres teatrals catalanes, internacionals, espanyoles?
Sí, una mica de tot, sí.

Què prefereix, és col·leccionista dels llibres en paper o també li agraden els e-books que estan sortint i agafant força?
Jo necessito el paper. Jo sempre dic als estudiants que sóc un professor del segle vint, que jo m’he quedat al segle vint, que no he traspassat el llindar del segle vint-i-u (això és una broma). Necessito tocar el paper, la textura del paper, sentir l’olor del paper, poder tenir aquella sensibilitat d’estar davant d’un objecte que et causa un plaer intel·lectual però també un plaer físic. Jo necessito el llibre, m’agrada molt anar a comprar llibres, remenar llibres. És un plaer que ve del segle vint, o potser del dinou, i que avui, en alguns casos, en algunes generacions està canviant perquè utilitzen més les pantalles, però bé, és un canvi que també ens hi hem d’adaptar.

És de fer-se els llibres seus, subratllant-los, fent anotacions?
Sí, amb un cert respecte. Mirant de respectar el text, però, sí, m’agrada que aquest llibre sigui un objecte meu, i, a més, pugui conservar-lo i, a la llarga, cedir-lo en herència, a qui sigui, però que sigui un llegat que he deixat aquí.

Un llegat cultural. On li agrada llegir? Quin és el seu lloc ideal? El locus amoenus per a llegir.
El lloc ideal per a llegir és un monestir o un convent.

Aclareixi’ns això.
Quan feia la tesi doctoral vaig estar quinze dies al monestir de l’Abadia de Montserrat. És un lloc en què pots estar en una cel·la quinze dies o els que vulguis, una setmana. Ho pot fer qualsevol persona. I allà és un lloc ideal per llegir perquè tens molta tranquilitat, no tens cap mena de distracció, i l’ambient és un ambient de serenor o de calma, de silenci, que et convida a llegir. Però jo llegeixo a tot arreu, llegeixo al metro, al tren, sempre que puc, a la platja, on sigui. Per a mi, llegir és fonamental i llegeixo en qualsevol lloc.

Sap gaudir de l’entorn?
Sí, també has d’intentar llegir un tipus de lectures diferents segons on vagis. Si has d’anar a la platja, potser un tipus de llibre més planer, o més fàcil de llegir o més de distracció. És una passió i les passions les pots fer en qualsevol lloc.

Per últim, la vinculació que vostè té amb les biblioteques de la UAB, com la definiria?
Permanent. Jo sóc un assidu de les biblioteques. Moltes vegades vaig a buscar llibres que ja tinc a la meva biblioteca, però és difícil de trobar-los, i sé que a la biblioteca de la UAB els trobaré.
Penso que la biblioteca ha de fer un esforç per anar-se renovant i contribueixo a aquesta renovació; a vegades, donant llibres que publiquem nosaltres, intentant anar-hi sovint, o fent exposicions a la biblioteca de temes de teatre, en aquest cas, que és el meu àmbit. Una relació fluïda. A més, estic contentíssim dels serveis que ofereix la Biblioteca d’Humanitats especialment, perquè és una biblioteca molt activa, que s’ha posat molt les piles en les noves tecnologies, i, a més, fa moltes activitats culturals en les quals també participem.

És sensacional tenir una biblioteca com la d’Humanitats aquí al campus, i més ara, que darrerament ha incrementat els seus fons personals de documentació d’escriptors, en els quals també hi hem participat. Realment és un plaer poder gaudir d’aquests fons, aquests llibres a la Biblioteca d’Humanitats o també a l’Hemeroteca, a Ciències de la Comunicació. Hem de gaudir-ne, d’aquests espais.

De vegades, el que és difícil es trobar un moment per a poder-hi anar, perquè tenim tantes feines, que anar a la biblioteca actualment és un petit descans, és un relax, és com fer classes. Quan et tanques en una classe i fas la classe és el millor moment del dia; quan surts és quan apareixen els problemes. La classe és un moment que tu abans en deies el locus amoenus. Doncs, és exactament això, una classe o anar a la biblioteca.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona

Un exemple de sintonia amb la nova realitat acadèmica és l’adaptació d’una planta de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia (BCT), transformada recentment en una àrea dedicada al treball en grup.

Lluny de ser un projecte improvisat, el 2010 la BCT va apostar per traslladar la major part del fons de revistes en paper ¹, aleshores ubicat a l’extinta Sala de revistes (planta 0) en benefici de més espai per als usuaris, sense tenir massa clar com es concretaria el seu ús futur. L’alliberament d’aquest espai va permetre redistribuir el fons de la planta -1 (Matemàtiques, Història de la Ciència i Reserva) cap a altres zones de la biblioteca. Com a conseqüència, els usuaris de la BCT guanyaven 300 m2 (veure plànol 1, àrea encerclada en blau) .

Plànol 1, planta 0 abans de les reformes

Adaptar i adaptar-se

No va ser fins el 2014 és va fer la primera acció, construir una sala de formació prescindint d’ordinadors de sobretaula i totalment depenent d’una antena WiFi de dedicació exclusiva. Aquesta sala està oberta als estudiants en tot moment i la xarxa WiFi, juntament amb les bones condicions de treball (llum natural, climatització, pissarra, taules electrificades, il·luminació LED amb detector de presència, etc.) la fan òptima com a espai d’estudi i de formació.

La segona part va tardar més del previst degut als efectes de la crisi. A finals del 2016 es va executar un projecte llargament cuinat, consistent a redefinir l’espai restant, de més de 200 m2 i reconvertir-lo en espais de treball en grup, equipats de forma convenient, preservant en la mesura del possible la llum natural i fent-los aptes per a grups de diversos tamanys (veure vídeo adjunt)

El projecte formava part del pla d’inversions de l’Area d’Arquitectura i d’Urbanisme  i amb la participació activa de la BCT és van fer diverses propostes fins arribar a la distribució final: 10 sales per a grups, equipades amb pissarres, projectors i WiFi exclusiva. Inicialment l’espai estava separat de la resta de planta però es va optar per treure l’envà de separació, creant un passadís que dóna continuïtat entre la zona nova i les altres sales (Sala de Formació i Sala d’ordinadors). El resultat és un espai polivalent on hi tenen cabuda diferents activitats simultànies, àmpliament freqüentat pels estudiants.

Plànol 2, després de les reformes

Valoració

Fermament convençuts del valor i la necessitat de la reforma, la nova zona es va obrir al públic tan bon punt es va enllestir, just una setmana abans de Setmana Santa. Des d’aleshores ençà, el nivell de demanda ha estat gairebé sempre molt alt, per damunt de les pròpies expectatives. Tan és així que és gairebé impossible trobar sales disponibles sense reserva prèvia, excepte en la franja horària d’última hora de la tarda.²

Malgrat la bona acollidaqueda un escull pendent de superar: el sistema de gestió online. El sistema de reserva dels espais, d’autoservei, és el que permet l’actual sistema de gestió de les biblioteques, Millenium, i està molt lluny de ser entenedor, tant per als usuaris com per al personal de la biblioteca. A més, cal dir que no només seria desitjable un pas endavant en el programa gestió sinó també en la informació pública en temps real de les sales disponibles. Aquí hi ha un camí obert cap a la millora. Per exemple, es podria potenciar l’ús de pantalles informatives repartides per les facultats, convenientment connectades al sistema de gestió de la reserva d’espais ; o bé es podria adaptar el software de les reserves als dispositius mòbils ; o fer una app específica, etc.

En definitiva, l’alliberament i transformació d’espais obsolets pot seguir obrint noves portes per cobrir les actuals i futures demandes lligades a l’eclosió del món digital, reconvertint-los en atractives zones de treball en grup o en espais creatius, a l’estil dels living labs, per exemple. ³ Siguin quin sigui els destins, cada cop menys previsibles, cal veure-hi una oportunitat de transformació per servir a les noves generacions de d’usuaris i no pas una amenaça.

Tomàs Fabregat
Cap en funcions de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
7 de Juny de 2017

Montse Bonet Bagant és professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB i coordinadora dels estudis de Comunicació Audiovisual.

Ens hem posat en contacte amb la professora Montse Bonet per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Ens podria explicar una mica en què consisteix la seva tasca com a professora de Comunicació?
Té moltes facetes. Una part és intentar que el jovent descobreixi que aprendre també pot ser divertit, o interessant, i que té la capacitat per fer-ho. Després hi ha una part de recerca, que és la que després revertim en la docència. I finalment una part de gestió, que no és que sigui molt divertida però que també cal fer-la. Tres pilars bàsics.

Passant al tema de les biblioteques, quin llibre està llegint ara mateix?
No n’estic llegint un de sol. N’estic llegint més d’un perquè agafo tant articles de revistes especialitzades com capítols de llibre. I avui mateix n’he anat a recollir un que vaig demanar que compressin. Són dos volums que parlen de la convergència mediàtica i tenen un munt de capítols per especialitats: tecnològica, de contingut… que semblen molt, molt interessants. I després estic llegint algunes coses sobre polítiques de gestió de l’espectre radioelèctric.

És a dir, els llibres que llegeix estan relacionats amb la seva matèria docent.
Ara sí. A mi m’agradava molt disposar d’una estona, cada dia o quasi cada dia, per llegir literatura que no tingués absolutament res a veure amb la meva feina. Però porto una temporada una miqueta dura… i bàsicament és això, intentar informar-me a través de diaris i revistes de què està passant al món.

Creu que a vegades les persones no tenim suficient temps per llegir?
Depèn de com ho plantegis. Si vols llegir-ho tot i vols ser molt exhaustiva, és impossible. Com que hi ha tant a escollir… crec que el que ens manca és més capacitat de triar. Però si ets mínimament organitzat i saps quines són les prioritats, pots combinar coses més profundes amb coses més de píndola, que et poden ajudar.

I per vostè quina seria la seva biblioteca ideal?
Per temes de comunicació, evidentment la nostra, això ho tinc clar. Perquè a més a més és una de les millors d’Europa. Té números «ú» de revistes històriques molt importants i la gent que hi treballa sempre està disposada a ajudar-te. Després, és clar, veus algunes biblioteques clàssiques, precioses, com la del Vaticà o la d’Oxford i dius: doncs mira, si m’hi puc passejar, també, no? Però, per temes de comunicació, claríssimament la nostra.

Destaqui dos autors del seu camp, i digui’ns per què.
Ara estic bastant ficada amb una gent que m’agrada molt com escriu i que explica les coses perquè s’entenguin. Un és un finlandès que es diu Marko Ala-Fossi, i l’altre és Stephen Lax. D’aquí, per exemple, la Maria Corominas m’agrada perquè explica les coses d’una manera molt clara i directa; és allò d’«ordre i mètode». Però hi ha molta més gent, moltíssima més, depèn del tema.

Quin és el llibre més preat de la seva biblioteca?
Uns llibres molt petitets que tenien la meva mare i la meva àvia. El meu avi va ser professor abans de la guerra i elles els van guardar. Són en català i estan bastant ben conservats. Tenen un valor emocional i simbòlic més que altra cosa: per exemple, què representava ser mestre just abans de la guerra civil. Després en tinc molts altres que m’agraden perquè me’ls han regalat o perquè són divertits o perquè me’ls han personalitzat…

I per a vostè quin és el millor lloc per llegir?
Qualsevol lloc on estiguis còmoda. Si estàs còmoda i hi ha llum suficient, que és molt important per no deixar-s’hi la vista, qualsevol lloc és bo. A mi m’agrada molt llegir quan estic al sofà perquè associo sofà amb descans. Però algunes vegades he llegit molt còmodament en algun tren i m’ha semblat també perfecte. Em costa més si he d’estar ajaguda en una platja: he de tenir una certa comoditat física.

I què prefereix, llibre de paper o llibre electrònic?
No prefereixo ni un ni l’altre. Evidentment, tota la meva formació va ser en paper. Soc de l’era Gutenberg, però en un moment determinat, si he d’anar molt carregada –el pes et deixa l’esquena bastant malament–, doncs trobo que és molt pràctic portar els articles i llibres en una tauleta. A mi m’agrada combinar-ho. Si he d’anar de viatge prefereixo no haver de carregar pes. Però reconec que per tradició, doncs sí, estic molt més acostumada al paper.

I subratlla els llibres? Els sol subratllar?
No m’agrada. Em sembla que de llibres de feina només en tinc subratllat un de fa molts anys, que era un que vaig fer servir per la tesi doctoral. Sóc de posar-hi fitxes, papers, post-it o fins i tot alguna vegada si he de treballar molt amb un llibre em fotocopio aquell capítol; el llibre és meu però jo em fotocopio el capítol i llavors allà hi faig ratlles, ratllots i hi apunto de tot.

I en els llibres que ofereix la biblioteca, se n’ha trobat molts de subratllats?
Per sort, no. Alguna vegada alguna cosa però cada vegada menys. No sé si vol dir que la gent no els llegeix o que està una mica més conscienciada. Altra cosa és que algú hagi fet donació de llibres i llavors si un d’ells està subratllat no s’hi pot fer res, però potser és un llibre molt vell i té un valor determinat.

Quin paper creu que han de jugar les biblioteques amb les directrius d’avaluació continuada de la universitat?
Jo no associaria les biblioteques només amb l’avaluació continuada. La biblioteca és un espai que la gent ha d’entendre de moltes maneres diferents: de coneixement, per llegir, per estudiar, per estar tranquil, perquè no hi ha soroll. Jo comprenc que molta gent que està acostumada a molt de soroll quan està a les biblioteques al principi s’angoixa una miqueta, perquè el silenci a vegades pot ser angoixant. Però jo no les associaria només a l’avaluació continuada. És molt important perquè nosaltres constantment estem demanant coses a la biblioteca: que si han sortit aquests llibres o aquella revista; en aquesta assignatura m’interessaria això, aquesta base de dades… i sempre responen. Jo aniria més enllà. La biblioteca no s’ha d’associar només a les assignatures: és tot un global referit al coneixement.

Quina és la biblioteca del campus que més freqüenta?
La nostra, la de Comunicació. No és l’única, perquè també he anat bastant a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats, que és preciosa, i a la Biblioteca de Ciències Socials. Són potser les tres que més faig servir. Però la que més freqüento és la de Comunicació.

Quina valoració general li mereixen les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona?
Jo estic molt contenta. Són molts anys d’anar-hi, primer com a alumna i després com a professora, i sempre he vist un interès enorme per ajudar-me. I després està el com han sabut adaptar-se de veritat a l’entorn digital i a les necessitats, com ells es reciclen, fan cursets, han obert blocs, s’han especialitzat. Ara aquest dijous tenim una presentació del dipòsit digital. En aquest sentit a vegades els pregunto moltes coses, no referides als llibres, sinó la seva opinió personal per a alguns temes.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona