Així, l’actual sistema d’avaluació s’estructura ara en cinc àmbits de coneixement (Art i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura), subdividits aquests en un total de 21 comissions encarregades de les avaluacions. D’aquesta manera, per exemple, tindríem que la comissió A1 correspon a les Matemàtiques, la D14 a Dret i l’E21 a Art i Expressió Artística. Això fa que aquestes comissions estiguin més especialitzades, i atenen les sol·licituds tant a professor titular d’universitat com a catedràtic d’universitat indistintament.

Per a cadascun d’aquests àmbits de coneixement s’estableixen cinc categories de mèrits avaluables: Activitat investigadora, Activitat docent, Transferència de coneixement i experiència personal, Experiència en gestió i administració educativa, científica i tecnològica, i Formació. L’avaluació d’aquests mèrits en Investigació i Docència qualifica en quatre nivells: A (Excepcional), B (Bo), C (Compensable), D (Insuficient), més una cinquena categoria, E (Circumstància especial), aplicable únicament  en Docència. Les tres restants, Transferència/experiència professional, Gestió i Formació, només són de caràcter compensatori quan les dues primeres presenten insuficiències “no greus”.

Igualment, quant a l’activitat investigadora i docent, s’estableixen tres tipus de mèrits: Obligatoris, Complementaris i Específics (aquests darrers només en el cas de catedràtics). Si es compleix amb els mèrits obligatoris (i els específics els catedràtics), no cal presentar mèrits complementaris. En cas de no complir amb els primers, els mèrits complementaris serveixen per compensar les insuficiències en l’activitat investigadora i docent. Pel que fa a la nostra feina de suport al professorat en aquesta matèria, són aquests mèrits els que quantifiquen el número de publicacions que han de presentar els candidats i els indicis que qualitat que han de complir.

La documentació del programa es presenta ara en forma de taula, a diferència dels criteris anteriors o dels publicats per AQU o CNEAI, i mostra uns mínims per a obtenir les qualificacions A, B o C en el cas de l’activitat investigadora i docent, i d’A o B quan es tracta de la transferència i experiència professional. Això corregeix els criteris de 2016, on per exemple no apareixien els mèrits per a la qualificació d’A en la dimensió investigadora dels catedràtics universitaris, a més de clarificar alguns aspectes de valoració de mèrits.

Aquesta nova estructuració dels criteris avaluadors va fer que el grup de Docència i Recerca de les Biblioteques UAB es replantegés la web de Suport a l’Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR), punt de partida bàsic per trobar els indicis de qualitat de les publicacions. Així doncs, durant aquest any 2019 estem treballant en aquest objectiu de renovació, que aniria més enllà dels canvis puntuals dels criteris que periòdicament publiquen les diferents entitats acreditadores. Es tractaria d’un canvi conceptual que implicaria un guiatge de l’investigador durant tot el cicle de comunicació de la recerca, des del moment de la redacció d’un document científic fins a l’avaluació d’aquesta investigació, passant per la tria de la millor opció per publicar, la difusió de les publicacions o la gestió del currículum.

De moment s’està treballant en la informació que s’ha d’incloure en el web i com estructurar-la per tal que sigui útil als investigadors. Esperem tenir-la disponible en els propers mesos.

Raúl Coré Bradineras
Biblioteca d’Humanitats

Format a Barcelona i a Paris, Tomàs va treballar al Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire (CERN) (1964-1967), al Grupo Experimental de Altas Energías de la Junta de Energía Nuclear, a Madrid (1967-1971), i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 1975, on promogué la creació del seu Centre de Càlcul el qual dirigí en una primera etapa.

El fons conté anotacions per a cursos i separates de treballs científics, però en destacaríem la correspondència i la documentació relacionada amb la primera etapa d’Espanya al CERN (1961-1969) perquè proporciona evidències sobre els esdeveniments que van derivar amb la sortida d’Espanya d’aquesta organització.

De fet, la documentació està àmpliament estudiada en l’article: “Espanya en el CERN (1961-1969), o el fracaso de la física autárquica” del professor Xavier Roqué (Departament de Filosofia de la UAB, Àrea d’Història de la Ciència), i juntament amb la documentació inclosa als fons de Pedro Pascual i Antoni Lloret va servir per a organitzar l’exposició “La primera etapa d’Espanya al CERN en els documents del DDD“. Una curiositat: al cartell promocional d’aquesta exposició hi apareix una imatge de les partícules de l’accelerador del CERN inclosa en el fons Tomàs, i que podeu veure aquí.

Amb tota aquesta documentació, el DDD es converteix en una bona font per estudiar la política científica dels anys 60 en l’àmbit de la física.

Anna Florensa i Montserrat Monge
Biblioteca de Ciència i Tecnologia

GENER

1. L’estètica del circ/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
   Exposició presencial
   Gener– Març 2019

Aquesta exposició va presentar una mostra de fotografies realitzades per l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola Ripollet (AFOCER) on van recollir la història del Circ Raluy, dins i fora de l’escenari.

2. La primera etapa d’Espanya al CERN/ Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Exposició presencial
Gener 2019

Exposició realitzada per la BCT i que té com a fil conductor l’article España en el CERN (1961-1969), o el fracaso de la física autárquica del professor Xavier Roqué del Departament de Filosofia de la UAB, de l’Àrea d’Història de la Ciència. L’exposició reflecteix l’enfrontament dels anys 60 entre els interessos polítics i econòmics que apostaven pel desenvolupament de l’energia nuclear, i els interessos científics, que reclamaven la inversió en física teòrica.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/201033

FEBRER

3. Millons d’anys d’història a escena / Biblioteca de Ciencia i Tecnologia

Exposició presencial
Febrer – Març 2019

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va organitzar aquesta exposició on es van poder veure rèpliques de peces arqueològiques que són una mostra del patrimoni paleontològic de Catalunya.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/202009

4. Bioimatges / Biblioteca de Ciencia i Tecnologia

Exposició presencial
Febrer 2019

Durant el més de febrer, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) va organitzar un concurs biennal de fotografia biològica. A la Biblioteca de Ciència i Tecnologia, es van poder contemplar el 33 primers premis de les primeres sis edicions.

Aquest concurs té un objectiu principal i és la divulgació científica i biològica, mostrant com el món educatiu percep el món biològic en el que vivim.

Bioimatges està obert a tots els alumnes de primària, secundària i batxillerat, al professorat, a la ciutadania en general i als professionals de la Biologia. Sent un dels seus objectius veure la potencialitat del món educatiu a l’hora de reflectir el món viu tant a nivell ecològic, paisatgístic, orgànic o cel·lular.

Amb aquesta mostra es pretén, a més, acomplir l’altre gran objectiu de Bioimatges: fer divulgació científica i biològica, mostrant com el món educatiu percep el món biològic en el que vivim.

Fotografies al hall de la BCT: ddd.uab.cat/record/202226

5. Arquitectures imaginàries: l’arquitectura al cinema / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Exposició presencial i virtual
Febrer 2019

Aquesta exposició va voler mostrar tota la feina que hi ha darrere de la producció de les pel·lícules que en molts casos requereixen crear mons màgics i irreals on els equips de treball de disseny de producció i de direcció artística treballen per traslladar a la pantalla aquests mons de fantasia.

MARÇ

6. La taula periòdica de les científiques / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Exposició presencial i virtual
Març 2019

La Teresa Valdés-Solís, enginyera química i investigadora de l’Institut Nacional del Carbó (CSIC), va decidir crear la seva pròpia taula periòdica de les científiques que conté 122 dones de ciència, 28 d’elles espanyoles per contribuir a millorar la visibilitat de les dones en la ciència.

Des de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia van voler organitzar una exposició al voltant d’aquest tema coincidint amb el Dia Internacional de les Dones.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/203126

Web de l’exposició: http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/taula-periodica-cientifiques

7. Dia mundial de la tuberculosi / Biblioteca Veterinària

Exposició presencial i virtual
Març-Abril 2019

Coincidint amb la commemoració anual del descobriment, el 1882 de la bactèria causant de la tuberculosi bovina, la Biblioteca de Veterinària va programar al març una exposició que es podrà visitar fins al 26 d’abril i que també compta amb un web per veure l’exposició virtual http://pagines.uab.cat/diamundialtuberculosi

8. Dones treballadores / Biblioteca Universitària Sabadell

Exposició presencial
Març 2019

A l’inici del mes de març es commemora el dia de la dona i per aquest motiu la Biblioteca Universitària Sabadell va organitzar una exposició on es van mostrar un recull dels llibres més representatius relacionats amb la dona i el treball que es troben en aquesta biblioteca.

9. #MOONtematica / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Exposició presencial
Març – Maig 2019

Quantes vegades t’has quedat mirant la lluna sense poder deixar de mirar-la? Aquesta màgia és la que ha fet que Joan Ramón Molero hagi retratat la lluna de totes les maneres possibles. El resultat de les seves fotografies és una exposició que es va realitzar a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General al març i es podrà visitar fins a mitjans de maig.

ABRIL

10. Cròniques del Pròxim Orient / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Exposició presencial
Abril 2019

Un bon exemple de crònica periodística del Pròxim Orient va ser l’exposició organitzada per la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General que va recollir una mostra d’obres escrites i audiovisuals fetes per periodistes que són un clar exemple dels conflictes que es repeteixen en una de les regions més convulses del planeta.

11. Serveis cientificotècnics / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Exposició presencial
Abril 2019

Sabeu que són els serveis cientificotècnics de la UAB? On són? I quina és la seva principal missió?

Tot això i molt més ho podreu descobrir a la exposició que organitza la BCT i on es presenta una mostra d’aparells, estris de laboratori i altres objectes que són els mitjans principals per contribuir a donar suport científic i tecnològic a grups de recerca de la nostra universitat.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/203620

12. Exposició sobre el jaciment neolític de la Draga / Biblioteca d’Humanitats

Exposició presencial
Abril – Juny

Si t’interessa l’arqueologia, vine a visitar l’exposició, que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya, “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” i que trobaràs a la Biblioteca d’Humanitats.
La mostra transporta els visitants al poble neolític de la Draga a través de recursos audiovisuals i realitat virtual fent palès l’extraordinari patrimoni arqueològic conservat (cabanes, penjolls, restes de menjar, estris, ceràmiques de cuina, etc.)

13. Biblioteques: obsolescència programada? / Biblioteca de Socials

Exposició presencial
Abril – Maig

Vols conèixer com ha evolucionat la professió bibliotecària? La Biblioteca de Socials acull una mostra de fotografies que es podrà visitar fins el 24 de maig de 2019.

L’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet (Afocer) va se l’encarregada de fer les fotografies que mostren el paper de les biblioteques i els seus bibliotecaris al llarg de la història.

El recorregut per l’exposició permet observar com les biblioteques i els seus bibliotecaris han sabut adaptar-se a les necessitats canviants dels seus usuaris. Bibliotecaris que han canviant de nom, de funcions, bibliotecaris que han passat de processar objectes a gestionar documents multiformats i han passat d’oferir informació des d’un taulell de préstec a oferir recursos i serveis des de diferents plataformes 24/7. Bibliotecaris, professionals de la informació que revindiquen i defensen la seva professió, independent del seu context, el seu rol és manté viu perquè són i seran sempre el pont entre l’usuari i la informació fiable.

Aida Fernández García
Biblioteca de Ciències Socials

El fons de Josep Joan Piquer i Jover es va incorporar a la Biblioteca de Ciències Socials l’ any 2002: les dates limit d’ aquesta col·lecció especial son entre 1860 i 1996. Aquest llegat va ser objecte d’ una exposició bibliogràfica uns anys desprès. La trajectòria personal i professional de Josep Joan Piquer i Jover (1911-1985) justifica amb escreix la diversitat de títols que s’ hi troben. Una extensa documentació en llibres i fascicles de gran interès per a la recerca en Ciències de l’ Educació, Història, Dret, Sociologia, Psicologia, Medicina i Criminologia i també per a treballs transversals. L’ excel·lent catalogació del fons facilita un ràpid accés. La Sala de personal investigador de la Biblioteca de Ciències Socials, on es troba, ofereix un espai idoni per a la consulta i el treball acadèmic. Una activitat bàsica com a pedagog i historiador però completíssima en relació a l’ actuació durant la postguerra a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Tutelar de Menors.

La seva activitat com a historiador es documenta en els títols de treballs propis o d’ altres autors, relacionats amb Vallbona de les Monges on va passar la infantesa, la maduresa i on va morir. Constitueixen una important recerca sobre la vida monàstica superant, en ocasions, el limit territorial que li era més familiar, així: Els Monestirs cistercencs de dones de la Corona d’ Aragó al segle XIX: reformes de signes positiu promogudes pels monjos de l’ ordre exclaustrats, publicat a 1966.

La feina desenvolupada per Piquer i Jover com a pedagog a l’ Institut Psicotècnic de la Generalitat de Catalunya al costat d’ eminents especialistes, necessitava d’ unes eines concretes de formació que es troben en diferents volums, no necessàriament d’ autors coetanis. El contacte amb l’ Institut i les publicacions dels seus dirigents es palesa al fons bibliogràfic. Per exemple, l’ obra de Ramon Albó i Martí en relació a les «colònies agrícoles per a menors», respon a l’ aparició de noves institucions que establiran un teixit d’ organitzacions preventives, benèfiques i de control per als menors i els joves. La documentació relativa a les «Escuelas del Ave María» de Granada, un model institucional per a la readmissió i l’ assistència socioeducativa de la infància i la joventut, forma part també del llegat. No oblidem el pas de Piquer i Jover per l’ Escola-Granja de Palau de Plegamans.

Una vessant de caràcter internacional està representada en les publicacions de les Nacions Unides recollides en el fons, relacionades amb la delinqüència juvenil o sobre la situació jurídica de l’ infant il·legítim, l’ adopció dels menors o de la integració del treball penitenciari en l’ economia nacional entre d’ altres.

Les publicacions de l’ àmbit jurídic ofereixen unes extraordinàries opcions per a la consulta i la recerca en moltes disciplines. Serveixin com a exemples: Autores catalanes que antes dels siglo XVIII se ocuparon del derecho penal de Guillem M. Brocà, Criminalidad de los menores de Mariano Ruiz-Funes, les nombroses publicacions de Manuel Tolosa Latour (La protección a la infancia en España: leyes y principios) o els precedents històrics del tractament dels nens caiguts o abandonats a Galicia (José Filguera Valverde), o conferències, Inspiradores de doña Concepción Arenal (Rafael Salillas, 1920), juntament amb estudis de dret comparat en diferents idiomes.

Molts dels títols responen a la importància del problema dels menors (captaires, treballadors, delinqüents…) els efectes de la vulnerabilitat dels subjectes, de la precarietat dels sistemes nacionals d´educació i de l’ enraigament de les tradicions socials i cultural justifiquen la influència de la medicina, la psicologia o la psicopatologia.

Un dels grans recursos que ofereix el Fons Jover Piquer és lògicament i dins de la línia anterior, el camp de la protecció a la infància i l’ activitat dels Tribunals Tutelars de Menors, des dels seus orígens amb edicions nacionals i estrangeres. S’ obren moltes possibilitats de recerca en l’ anàlisi de les estadístiques (Jaén, 1933, Murcia,1934, Barcelona 1939 , 1940 i 1943), de les enquestes (Tipus i treballs dels menors delinqüents a Barcelona: resultats d’ una enquesta de Jover i Piquer), en les comunicacions en diferents Congressos i Simposis, (Memoria del cincuentenario del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona, 1969), amb les relacions processals entre la jurisdicció penal ordinària i la tutelar de menors o en els factors que influeixen en la pèrdua dels joves bàsicament en la postguerra. Autors com Pedro Dorado Montero, Eugenio Cuello Calón, Octavio Pérez Vitoria o Luis Prieto Castro figuren en el fons amb les seves obres més representatives relacionades amb la prevenció i les alternatives per a rescatar als menors de la delinqüència.

La perspectiva de gènere la trobem en un seguit de publicacions, moltes relacionades amb la prostitució que ens permeten entendre el paper de la dona en diferents etapes històriques: La trata de blancas en España: ventajas de las instituciones represoras y sus resultados (Manuel de Cossio, 1911), El Estado y la prostitución (Joaquín del Moral, 1913), La represión internacional de la trata de mujeres y de niños: su situación actual (Pedro Sangro y Ros de Olano, 1924) o La mujer, el delito y la sociedad (Felicitas Klimpel, 1946) o La prostitución ante la moral y del derecho (Marcelino Zalva, 1942).

Consultar el Fons Piquer i Jover permet conèixer i estudiar la legislació relacionada amb la protecció de menors, el seu àmbit d’ aplicació, el grau de compliment i les estadístiques. Ofereix els materials idonis per analitzar la situació dels menors (malats psíquics, delinqüents, treballadors, reincidents…) en la història del nostre país i de fora, fixar les sancions per qui les vulneren i la seva aplicació amb rigor i imparcialitat. Permet conèixer les polítiques nacionals i internacionals en un espai temporal molt concret, en el que es poden examinar les circumstàncies socioeconòmiques i els pressupostos per facilitar l’ accés a l’ educació i a la formació professional. I estudiar la perspectiva del gènere en relació a la problemàtica de les menors, especialment quan aquestes mereixen una especial atenció perquè la discriminació amb la que s’ enfronten els fa amb freqüència vulnerables a l’ explotació i a l’ abús, així com a la negació dels seus drets.

La resposta a molts futurs treballs de fi de grau, de fi de Màster i d’ articles relacionats amb temes interdisciplinaris es pot trobar en aquest fons realment extraordinari.

Maria Jesús Espuny Tomás
Professora Emèrita d’ Història del Dret i de les Institucions.
Facultat de Dret UAB

Per facilitar l’accés a la informació i als serveis necessaris per aprendre, ensenyar, investigar i transferir coneixements a la societat es van establir cinc eixos d’actuació. Tot seguit exposem sintèticament el grau d’assoliment dels objectius inclosos en cadascun d’aquests eixos:

1. Aprenentatge i docència

Les actuacions portades a terme en aquest eix s’han centrat en donar suport a l’aprenentatge i a la docència per tal de contribuir d’una banda a l’èxit acadèmic dels alumnes, oferint-los una formació a mida en tot el seu itinerari acadèmic i professional que fomenti les seves habilitats informacionals i, d’altra banda, contribuir en l’excel·lència de la docència, donant suport a la creació dels materials docents. El grau d’assoliment dins d’aquest eix ha estat del 90,83%.

Objectius estratègics i grau d’assoliment
1.1. Donar suport als alumnes de la UAB en tot el seu cicle d’aprenentatge 83,33%
1.2. Donar suport als docents en la preparació d’eines i materials 80,00%
1.3. Donar suport als estudiants i professors de batxillerat per a la realització del treball de recerca 100,00%
1.4. Donar suport als Alumni 100,00%

2. Recerca

L’objectiu clau d’aquest eix ha posat l’èmfasi en la recollida de la producció científica de la UAB i la seva difusió, mentre que els altres dos objectius s’han focalitzat principalment en donar suport al PDI i als grups de recerca en matèria de propietat intel·lectual i, alhora, promoure l’accés obert. El grau d’assoliment dins d’aquest eix ha estat del 98,89%.

Objectius estratègics i grau d’assoliment
2.1. Donar suport al PDI i als grups i centres d’investigació en tot el cicle de la recerca 100,00%
2.2. Recollir la producció científica de la UAB 96,67%
2.3. Posar en marxa i desplegar el Servei Virtual de Propietat Intel·lectual i Accés Obert 100,00%

3. Espais i recursos

Els objectius d’aquest eix han posat una atenció especial en la rendibilització d’espais i equipaments però també en facilitar als usuaris les eines i continguts en formats digitals i que siguin consultables en els dispositius que utilitzen habitualment. El grau d’assoliment dins d’aquest eix ha estat del 88,00%.

Objectius estratègics i grau d’assoliment
3.1. Implementar un nou entorn informàtic per als usuaris de les biblioteques universitàries de Catalunya 100,00%
3.2. Actualitzar i renovar l’equipament informàtic 90,00%
3.3. Incorporar nous programaris, aplicacions i eines informàtiques 90,00%
3.4. Avançar en un nou model d’espais bibliotecaris 90,00%
3.5. Aconseguir que el contingut digital sigui la part fonamental de les col·leccions de les biblioteques 88,00%
3.6. Desenvolupar plans de col·leccions especials i fons singulars incentivant actuacions que permetin la seva integració i difusió 70,00%

4. Comunicació i promoció

Comunicar-nos amb els usuaris és essencial no només per informar-los dels nostres serveis i activitats sinó també per copsar les seves necessitats i recollir el feedback que ens proporcionen, a través dels canals més utilitzats. Calia fer tot el possible per satisfer les necessitats expressades, per optimitzar l’assignació de recursos sovint escassos i per afavorir la imatge de la biblioteca com la d’un aliat permanent. L’assaig de noves oportunitats de finançament és també un element clau per seguir assegurant un servei rellevant i de qualitat. El grau d’assoliment dins d’aquest eix ha estat del 88,61%.

Objectius estratègics i grau d’assoliment
4.1. Optimitzar la comunicació amb els usuaris actuals i potencials 97,50%
4.2. Promoure les activitats de les biblioteques que fomentin les relacions amb els usuaris 93,33%
4.3. Fomentar noves formes de finançament i d’obtenció de recursos 75,00%

5. Equip i gestió

Les actuacions d’aquest pla estratègic pivoten al voltant de les persones que les han de dur a terme. L’entorn econòmic ja feia preveure que l’equip humà que havia de gestionar l’assoliment dels objectius no incrementaria en nombre, per tant, calia cercar que el creixement necessari s’aconseguís amb la simplificació dels processos i circuits, amb la flexibilitat organitzativa i amb les innovacions tècniques. En aquest sentit, el sistema de gestió de la qualitat centrat en la millora continuada ha seguit evolucionant per tal de trobar noves i millors maneres de fer les coses. El grau d’assoliment dins d’aquest eix ha estat del 81,67%.

Objectius estratègics i grau d’assoliment
5.1. Fer créixer professionalment i gestionar el coneixement de l’equip 80,00%
5.2. Optimitzar circuits i processos 83,33%

Globalment, el nivell d’assoliment de totes les fites del pla es situa en un 95, 13%. El detall de totes les actuacions portades a terme es pot consultar a l’informe Pla estratègic 2015-2018. Assoliments, disponible a https://ddd.uab.cat/pub/infanu/43712/PlaestrategicSdB_a2015bASSOLIMENTS.pdf

Les èpoques de crisi i de restriccions pressupostàries, probablement, no faciliten la realització de grans projectes innovadors. És possible també que moltes persones i institucions només es plantegin, durant aquests períodes, objectius de defensa dels nivells adquirits durant les èpoques més bones.

Des del Servei de Biblioteques hem treballat des d’una altra visió: potser no podem albirar grans transformacions i millores rotundes però podem desplegar tanmateix un gran nombre d’iniciatives de millora i renovació que no només ens permetin consolidar les fites aconseguides sinó avançar en moltes línies de servei als nostres usuaris.

I el cicle continua. Emmarcat en el pla de la UAB Horitzó 2030, el Servei de Biblioteques està elaborant el seu sisè Pla Estratègic (2019-2022).

L’accés és amb tres concurrències i la plataforma conté més de 4000 títols publicats per l’editorial Tirant lo Blanch publicats des de l’any 2005 fins a l’actualitat, amb una mitjana de noves incorporacions de 350 nous títols per any.

El primer cop que s’accedeix a la plataforma s’ofereix la possibilitat de crear un compte personal online on l’usuari podrà fer la seva biblioteca personalitzada amb diferents funcionalitats: fer anotacions, ressaltar text, crear marcadors de pàgines, crear carpetes, posar etiquetes, escriure comentaris, o veure la seva activitat més recent. També podrà seleccionar les matèries de les quals en vol saber les novetats.

És especialment remarcable pel que fa a la bibliografia bàsica de curs ja que conté les últimes edicions de manuals fonamentals per a la col·lecció de la nostra Biblioteca, com per exemple, Curso básico del derecho del Trabajo, de Juan Manuel Ramírez Martínez, Esquemas de procedimiento administrativo de Lucía Casado, o Curso de Seguridad social de José F. Blasco Lahoz, entre molts d’altres.

El contingut de la plataforma és principalment de l’àmbit jurídic però també inclou altres disciplines com Humanitats (música, antropologia, psicologia, pedagogia, ciències de la informació, etc), Ciències (física, arquitectura, biologia, matemàtiques, medicina…) etc.

Es pot cercar per autor i títol però també per cerca avançada (editorial, ISBN, any de publicació, matèries i ordre de rellevància). Un cop trobat el títol que estem cercant, a l’esquerra s’obre un requadre de filtres per autor, per matèries i per any de publicació. Els resultats es poden ordenar alfabèticament, pels més recents o per rellevància.

Podeu accedir a la plataforma des del Cercador pel títol (inclou una guia d’ús) o bé des de l’enllaç de Bases de dades.

Elisa Campos
Biblioteca de Ciències Socials

La Mostra va estar exposada al hall de la Facultat i al passadís contigu, del 18 de febrer a l’1 de març. Estava formada per més d’una trentena de pòsters, alguns creats per presentar l’activitat investigadora de les unitats i el seu personal, i d’altres que mostraven el resultat d’investigacions que s’hi han dut a terme.

Des de la Biblioteca de Medicina vam veure en aquesta Mostra una oportunitat d’explicar el que les biblioteques de la UAB fem per donar visibilitat a la producció científica dels nostres investigadors, i per tractar que tant els investigadors actuals com els futurs associïn “recerca” i “DDD”. Per això vam proposar al coordinador de la Mostra la inclusió d’un pòster on es podien veure dades dels grups de recerca en Medicina que tenen presencia al DDD, aquells que compten amb un accés propi on trobar agrupada la seva producció científica i en dóna dades de consulta i descàrrega.

El pòster, que porta per títol “La recerca mèdica al DDD” es pot consultar al mateix repositori (http://ddd.uab.cat/record/203152). Comença amb dos breus paràgrafs que expliquen: el primer, què és i quina és la funció del DDD; el segon, com augmenta el DDD la visibilitat de la recerca.

A continuació apareixen quatre quadres, un per a cada grup de recerca sobre medicina amb portal al DDD (Institut de Neurociències, Institut Germans Trias i Pujol, CORE de Salut Mental i Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau). Cada quadre mostra, a partir de les estadístiques que proporciona el propi DDD, el número total de documents de cada grup, quantes consultes han rebut aquests documents i quants cops han sigut descarregats. També hi figuren l’article més descarregat, i el més descarregat durant el 2018.

Virtudes Guzmán
Biblioteca de Medicina

El SECABA-Lab de la Universidad de Granada és el creador d’aquest rànquing que compara l’eficiència de les biblioteques universitàries espanyoles. S’elabora a partir d’uns indicadors de segon nivell amb una metodologia basada en la teoria general de sistemes. http://secaba.ugr.es/rank/universitarias/

La font de dades analitzada pel rànquing és REBIUN, la sectorial de la CRUE que s’ocupa de biblioteques i que publica cada any les Estadisticas de las Bibliotecas Universitarias Españolas . REBIUN està formada per les biblioteques de les 76 universitats de la CRUE (50 de l’àmbit universitari públic i 26 de l’àmbit universitari privat) i el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).

La metodologia que segueixen es basa en una avaluació amb base quantitativa i empírica, i des d’un enfocament sistèmic. L’ordenació de les biblioteques en el rànquing està en funció del que anomenen “índex de potència del sistema”, que posa en relació els inputs (la potència d’entrada, basada en els pressupostos), amb els outputs (la potència de sortida, basada en la consulta presencial de documents, els préstecs domiciliaris i els documents descarregats de la biblioteca digital pels usuaris).

El Servei de Biblioteques de la UAB ha anat avançant posicions des de les primeres edicions del rànquing i, en els darrers anys, s’ha situat sempre entre els sis primers llocs. L’edició d’enguany, en la qual revalida la primera posició, està basada en dades de l’any 2017.

Servei de Biblioteques

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Plant*tes
Exposició presencial i virtual
Octubre – novembre 2018

Exposició realitzada per la BCT en col·laboració amb el Punt d’Informació Aerobiològica (PIA) de l’ICTA per donar a conèixer l’aplicació Plant*tes. Aquesta app forma part del projecte de ciència ciutadana Flora urbana i al·lèrgies, cooperes? i té com a objectiu fer més detallades les prediccions de nivells de pol·len amb l’ajut de la ciutadania.

Més>

Fotografia de natura
Exposició presencial i virtual
Novembre – desembre 2018

Exposició realitzada per la BCT en col·laboració amb l’Equip de Coordinació del Grau de Ciències Ambientals de la UAB  sobre el treball fotogràfic  d’un alumne i un antic alumne de la titulació, amb motiu del 25è aniversari dels estudis de CCAA a la Facultat de Ciències de la UAB (1992-2017). En Galdric Mossoll i en Marçal Pou, dos apassionats per la muntanya i el medi rural, van ser premiats en la darrera edició del concurs ExponaturaUAB 2018.

A partir de les fotografies d’aquests dos ambientòlegs i de les seves trajectòries vitals descobrireu la natura en cos i ànima. No us perdeu fer un recorregut per les fotografies de l’exposició!

Més>

Exposició cedida per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia entre el 4 i el 26 d’octubre:

L’enginy (in)visible. Dones i tecnologia
Exposició presencial
Octubre 2018

Mostra itinerant que vol ser un reconeixement al paper de les dones en l’evolució social i tecnològica de la societat, així com un mitjà per promocionar de cara al futur el talent femení en l’àmbit de les TECH i TIC. Podeu consultar les fotografies de l’exposició en el DDD.

Més>

Homenatge a Stan Lee
Exposició presencial
Novembre 2018

El passat 12 de novembre va morir Stan Lee, pare dels superherois Hulk, Spiderman o els Quatre Fantàstics. Per retre homenatge a l’artista, la #UABbct va preparar una petita exposició bibliogràfica amb un recull d’alguns dels seus llibres i pel·lícules que els usuaris van poder agafar en préstec.

Frankenstein 200 anys
Exposició presencial i virtual
Novembre – desembre 2018

Enguany es compleixen 200 anys de la primera edició de Frankenstein o El modern Prometeu, de Mary Shelley. Per commemorar aquesta efemèride, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia va muntar una exposició al hall amb una selecció d’obres i pel·lícules per acostar-vos al doctor Frankenstein i la seva criatura.

Els models anatòmics i els estris que van acompanyar la mostra van ser cedits per Alfonso Rodríguez, director del Departament de Ciències Morfològiques, Anatomia i Embriologia Humana, i Jorge Molero Mesa, coordinador de la Unitat d’Història de la Medicina.

Més>

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

200 anys del naixement de Karl Marx
Exposició presencial i virtual
Novembre – desembre 2018

Amb motiu dels 200 anys del naixement de Karl Marx, la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia ha organitzat el cicle de conferències «Els nostres Marx», que es fan entre el mes de maig de 2018 i l’abril de 2019. Per complementar aquest cicle de conferències, la BCS ha muntat una exposició a les vitrines de la planta 0 i una pàgina web en record i commemoració del naixement d’aquest influent pensador del passat segle XIX.

Més >

The Oxford Handbook of Productivity Analysis
Exposició presencial i virtual
Desembre 2018 – gener 2019

Exposició amb pàgina web organitzada per la BCS sobre el llibre The Oxford Handbook of Productivity Analysis editat per Emili Brifell-Tatjé, professor de la UAB, i altres dos especialistes.

Més >

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Periodistes en pantalla
Exposició presencial
Setembre – novembre 2018

La tasca que fan els periodistes, ja sigui per destapar corrupcions, trobar culpables d’abusos en qualsevol àmbit o descobrir els autors de crims no resolts, es plasmada tant al cinema com a la televisió. Aquesta exposició mostra un recull de pel·lícules i sèries així com alguns textos que ens parlen de la relació entre cinema i periodisme.

Podeu demanar una llista dels documents exposats mitjançant el servei Pregunt@.

Biblioteques del passat, biblioteques del futur
Exposició presencial
Novembre 2018 – gener 2019

Exposició de postals de la col·lecció digitalitzada de les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya, obtingudes de la Memòria digital de Catalunya (MDC).

Si voleu participar en la MDC o voleu més informació us podeu adreçar a mdc@csuc.cat

Més >

A més, la BCHG ha acollit dues exposicions fotogràfiques d’AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola Ripollet):

Biblioteques: obsolescència programada
Exposició presencial
Octubre – novembre 2018

Les biblioteques existeixen des de l’antiguitat, però actualment la immediatesa de la cerca a la xarxa fa que moltes persones les vegin com una institució obsoleta, destinada a desaparèixer. És real aquesta situació? Sabem, de veritat, què passa a dins d’una biblioteca? Qui hi va? Per a què s’utilitza? Què s’hi pot trobar, a més de llibres?

Vuit fotògrafs membres d’AFOCER s’han proposat respondre a aquestes preguntes visitant deu biblioteques de la província de Barcelona, totes elles ben diferents. El resultat va ser aquesta exposició, que vau poder veure a la planta baixa de la BCHG fa un parell de mesos.

D.O.N.E.S
Exposició presencial
Novembre 2018 – gener 2019

Una exposició fotogràfica que pretén mostrar com ha evolucionat el paper de la dona des de les cultures més tradicionals fins al moment actual d’empoderament i un futur que volem més just i igualitari. La mostra aplega diverses fotografies aportades per sòcies i socis d’AFOCER. Mitjançant aquestes imatges s’analitzen conceptes com els estereotips, els rols socials, el sostre de vidre, etcètera.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Any Pompeu Fabra 2018
Exposició presencial
Setembre 2018

Exposició bibliogràfica sobre l’obra de Pompeu Fabra a les vitrines de la planta baixa de la Biblioteca d’Humanitats amb motiu de la celebració aquest 2018 de l’Any Pompeu Fabra.

Més >

La impaciència del cor
Exposició presencial
Octubre 2018

Exposició sobre les traduccions de literatura alemanya al català, amb motiu de les VIII Jornades de Traducció i Literatura.

«Campus» dibuixos de Rosa Ferreres
Exposició presencial
Octubre – desembre 2018

Amb motiu del 50è aniversari de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Biblioteca d’Humanitats va presentar l’exposició «Campus» de Rosa Ferreres, formada per 10 obres en aquarel·la i tinta sobre paper, inspirades en diferents espais del campus, que destaquen pel seu colorisme, la simplicitat del traç i l’energia que desprenen.

Rosa Ferreres col·labora habitualment amb les seves il·lustracions en els cartells i altres elements gràfics de la biblioteca.

Imatges per al record. La Gran Guerra en postals (1914-1918)
Exposició presencial
Novembre – desembre 2018

Entre els dies 12 i 27 del passat mes de novembre, la Facultat de Filosofia i Lletres va organitzar, amb la col·laboració del Departament d’Història Moderna i Contemporània, Cultura en Viu i la Biblioteca d’Humanitats, un seguit d’activitats per commemorar el centenari de l’alto el foc entre l’exèrcit alemany i les tropes aliades que van protagonitzar la Primera Guerra Mundial. Aquesta exposició, que aplega tot un seguit de fotografies de la Gran Guerra, es va muntar als passadissos de la Facultat de Filosofia i Lletres.

68s: moviments socials
Exposició presencial
Novembre – desembre 2018

Exposició realitzada per la BH conjuntament amb el CEDID (Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies) amb motiu de la celebració del Congrés internacional 68s. Podeu consultar la guia de lectura al DDD.

Més >

Som Lesbos
Exposició presencial
Desembre 2018 – gener 2019

Exposició sobre prototips de dissenys de reutilització de les armilles salvavides acumulades a Lesbos (Grècia), un projecte col·laboratiu entre els alumnes d’ Antropologia de la UAB i els de Disseny Industrial de l’Escola Massana de Barcelona

Més >

BIBLIOTECA DE VETERINÀRIA

Ortopèdia i traumatologia veterinària
Exposició presencial i virtual
Setembre – octubre 2018

Coincidint amb el 5è World Veterinary Orthopaedic Congress ESVOT-VOS i el 19è ESVOT Congress, la Biblioteca de Veterinària va preparar una exposició bibliogràfica sobre ortopèdia i traumatologia veterinària.

Més >

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

Les obres van començar al gener de 2018 amb el trasllat de l’armari compactus i es van allargar fins al juliol amb la finalització de la nova zona de treball intern. Per últim, les sales de treball en grup van entrar en funcionament amb l’inici del curs 2018-2019. Les obres i trasllats es van poder fer sense afectar als serveis que presta la biblioteca.

Les sales de treball en grup estan ubicades a la planta 0 i distribuïdes en un espai diferenciat i aïllat de la sala de lectura. Hi ha cinc sales i totes estan equipades amb una pissarra, diversos endolls i penjadors. Disposen d’una àmplia cobertura wifi. Quatre d’aquestes sales tenen una capacitat per a 6 persones.

La nineta dels ulls, però, és la sala 5, que té una capacitat per a 12 persones i disposa de llum natural. A més, està equipada amb un projector. Aquest espai està pensat per poder fer petits seminaris i docència en grups reduïts.

Des de que les sales es van obrir als usuaris el passat 17 de setembre, han estat molt sol·licitades. En 3 mesos s’han prestat més de 600 vegades i s’han renovat 130 vegades més. El préstec del kit de pissarra (retoladors + esborrador), un servei nou a la biblioteca, també ha deixat números sorprenents. Del total de préstec i renovacions d’aquests espais, més del 70 % s’han demanat conjuntament amb el kit pissarra. Tot seguit deixem mostra del seu ús:

Gràcies a aquests nous espais, la biblioteca ha notat un augment considerable d’usuaris i també un increment de les reserves d’espais i del préstec de portàtils. Com a millora s’han comprat 3 portàtils més que estaran a disposició dels usuaris a partir del gener del 2019.

Les millores, però, no acaben aquí. Està previst que al llarg de 2019 es pugui assolir la totalitat de la reforma de la Biblioteca de Medicina. S’ha previst la remodelació de la zona d’entrada, préstec i fotocòpies per tal d’adaptar aquests espais a les noves necessitats dels nostres usuaris.

Àngels Carles i Olga Cano
Biblioteca de Medicina